CADA DIA MIL AGRESSIONS A LA LLENGUA: EXPULSADES D'UN VOL DE VUELING PER PARLAR EN CATALÀ

Margarita Camps Coll, de 72 anys, resident a Menorca, es disposava a tornar a casa des de Barcelona amb el vol de Vueling VY3716 aquest dissabte 11 de novembre a la tarda. El vol havia de sortir a les 17.10 del Prat. Ella ja era dins de l’avió, asseguda en un dels seients de la filera pròxima a la sortida d’emergència, quan una de les hostesses d’aquell vol li va demanar que desés al compartiment superior una làmina de pintura que duia. ‘Sí, no es preocupi. No vull que me l’arruguin, després la posaré a dalt’, va respondre-li la Margarita, que no volia que altres passatgers hi posessin maletes a sobre. ‘Vostè m’ha de contestar en castellà, o és que no el parla?’, va etzibar-li l’hostessa en castellà.

Una de les noies que passaven pel passadís de l’avió va sortir en defensa de la Margarita: ‘Vostè li ha perdut el respecte a aquesta clienta. Ha d’entendre el català, feim un vol de Barcelona a Menorca!’, explica la Margarita que va dir la noia. Després d’aquest intercanvi de frases, la noia va marxar al seu lloc i la Margarita va quedar al seu seient fins que una altra hostessa els va dir que el capità volia parlar amb elles.

Totes dues van sortir a la plataforma d’accés de l’avió i el capità, acompanyat per una parella de la guàrdia civil, els va dir que havien faltat el respecte a l’hostessa i que no volarien. ‘Perdoni? Jo només he parlat en la meva llengua, no he faltat al respecte’, els va dir la Margarita. Així i tot, explica que el capità els va dir que no tenien res a dir i que la decisió era ferma.

RAJOY EVITA ACLARIR SI TORNARÀ A APLICAR EL 155 DESPRÉS DE LES ELECCIONS CATALANES

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, està "segur que els separatistes perdran suport" a les eleccions catalanes del 21-D, perquè "la gent a Catalunya ha vist que els separatistes no poden complir les seves promeses". "Van prometre que Europa els sostindria, però cap país ha fet tal cosa. Van prometre que una separació d'Espanya no tindria conseqüències econòmiques, però més de 2.000 empreses han abandonat Catalunya. Estic convençut que els catalans trauran les seves conclusions a l'hora de les eleccions", argumenta Rajoy en una entrevista al diari alemany Handelsblatt.

Encara que també deixa clar que no té un pla B, sinó que el seu "únic pla" és "vetllar perquè el futur Govern compleixi amb la llei", no avança si estaria disposat a tornar a aplicar l'article 155 de la Constitució: "No ens posem en el pitjor dels casos. Hem aplicat per primera vegada en 40 anys de democràcia l'article 155 i només perquè el Govern català se l'ha buscat".

COMENCEN LES PROVES DE LES EMISSIONS DE LA NOVA RÀDIO PÚBLICA VALENCIANA " À PUNT "

Les emissions en proves de la nova ràdio pública valenciana ’À punt ràdio’ han començat aquest dilluns a les freqüències 102.2 de la FM a València, el 96.5 a Alacant i 102.7 a Castelló, segons que ha informat ’À punt mèdia’. Es tracta de la primera emissió des del tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) el 29 de novembre del 2013 i abans que arribi la primera programació anunciada i que consistirà en un magazín cultural i social que començarà el mes de desembre.

Les emissions en proves que s’han iniciat aquest dilluns consisteixen un cançons de música del País Valencià i falques de presentació del nou mitjà amb lemes com “À punt, l’espai públic de comunicació de les valencianes i els valencians” o “Esta és la sintonia d’À punt, la ràdio pública, la teua ràdio”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (13-11-2017)

EL NEBOT DE RULL: " EL MEU TIET VIU ENVOLTAT DE CONDEMNATS PEL DELICTE DE SANG "

"Viu envoltat de gent condemnada, la majoria, per crims de sang". Així resumeix el nebot de Josep Rull, Nacho Rull, la vida dels membres de l'executiu català empresonats. En un post compartit en el seu perfil de Facebook que ja s'ha compartit més de 3.000 vegades, assenyala que el dia a dia entre reixes és dur i assegura que les informacions "d'alguns mitjans intentant edulcorar la situació, són mentides".

Nacho Rull explica que va anar a visitar el seu tiet aquest dissabte i que, en general, la situació que va experimentar va ser "esgarrifadora i mentalment molt esgotadora". En part, apunta, per tota la informació d'àmbit privat que "no puc compartir en públic". Rull, de fet, resumeix el panorama amb una afirmació clara: "És una presó molt presó".

El conseller de Territori i Sostenibilitat comparteix cel·la amb Jordi Turull i, segons detalla el seu familiar, passen més de 15 hores diàries tancats, on fins fa poc no tenien cap mena d'aparell per conèixer que està passant més enllà dels murs d'Alcalá-Meco. "Les hores es fan eternes i les cartes rebudes li aporten molta força i suport per poder mantenir la ment ferma i el cap ocupat", afirma Nacho en el post, que acompanya amb una imatge d'una bandera espanyola que diu "Cataluña es España" penjada als voltants de centre penitenciari.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-11-2017)

LLUÍS LLACH AVALA QUE L'INDEPENDENTISME ES PRESENTI AMB TRES LLISTES

L'independentisme concorrerà en llistes separades en els comicis del proper 21 de desembre. PDECat, ERC, CUP i la resta de forces sobiranistes han descartat trobar una via que els permetés presentar una llista "molt unitària i de país".

Lluís Llach ha estat sempre un ferm defensor d'aquest darrer escenari. Ara bé, en una piulada a Twitter, no s'ha mostrat tan reticent amb la decisió d'anar separats com deixava entreveure setmanes enrere. Concretament, afirma que "l'escenari que es dibuixa no és gens dolent". "Molts especialistes demoscòpics afirmen i confirmen que les llistes separades tenen més rèdit electoral que les úniques", argumenta.

A l'inici del text, el cantant i exdiputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya remarca quina era la seva posició des del principi, clarament favorable a una unió de forces, però apunta que "d'aquesta us en salveu".

Informa:NACIODIGITAL:CAT (13-11-2017)

LA RESPOSTA DE QUIM MONZÓ A ADA COLAU PELS PRESOS POLÍTICS

La demanda de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de que els presos polítics donin "explicacions" un cop siguin alliberats no ha agradat gens a les files de l'independentisme.

Entre l'allau de crítiques destaca la de l'escriptor i columnista Quim Monzó, que per mitjà d'un tuit ho ha volgut deixar ben clar.

"Que donin la cara", s'exclama Monzó, "com si no l'haguessin donat fins ara". L'escriptor, que afirma que són a la presó precisament per haver donat la cara, tanca el seu missatge amb un "vergonya", adreçat a l'alcaldessa.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-11-2017)

JORDI SÁNCHEZ, MOLT A PROP DE LA LLISTA DE PUIGDEMONT

El president Carles Puigdemont està perfilant la llista civil que liderarà -i on anirà integrat el PDeCAT- i sobre la taula hi ha noms de les entitats sobiranistes.

Segons explica aquest dilluns El Periódico, seria "molt real" la presència del president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, a la llista de Puigdemont. Sànchez, cal recordar, fa gairebé un mes que es troba a la presó de Soto del Real, on també hi ha el líder d'Òmnium, Jordi Cuixart.

A més de la possibilitat de Sànchez, qui sí que formarà part de les llistes són els consellers del PDeCAT que van acabar l’última legislatura, i que ara es troben a Bèlgica o ingressats a la presó. L'excepció seria Santi Vila, que va dimitir un dia abans de la declaració d’independència, i que s’ha mostrat en contra d’insistir en vies unilaterals.

Qui tampoc no formarà part de la candidatura són càrrecs de partit. Entre aquests, els coordinadors Marta Pascal i David Bonvehí, que tenen la intenció de centrar-se a partir d'ara en consolidar la nova formació política.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-11-2017)

PUIGDEMONT: " ESTEM A IN CLICK DE LA REGRESSIÓ ABSOLUTA. SI CEDIM HO PERDREM TOT "

El president de la Generalitat ha criticat a través de les xarxes socials la retirada d'una maqueta d'ExpoClick Amposta que representava una manifestació contra els empresonaments dels consellers i dels líders de l'ANC i Òmnium. "Estem a un click de la regressió absoluta", ha alertat el president aquest diumenge al vespre. "Si cedim davant dels qui ens volen atemorits, capcots i en silenci, ho haurem perdut tot", ha reflexionat Puigdemont.


El president ha considerat que "és un detall, però simbòlicament no és menor". La decisió de retirar la maqueta de Playmobils l'ha pres Somosclicks, organitzadors de l'esdeveniment, després que el diorama hagi generat polèmica a les xarxes socials i alguns mitjans digitals se n'hagin fet ressò i vegin "adoctrinament" en la composició.

Informa:DIRECTE.CAT (13-11-2017)

EL PP ENCARA PREPARA UNA REGRESSIÓ AUTONÒMICA MÉS GRAN VIA UNA REFORMA CONSTITUCIONAL

Segons publica el diario.es el govern espanyol no amaga la seva voluntat d'escapçar el model autonòmic aprofitant la reforma constitucional que exigeix Pedro Sánchez (PSOE). Sense contemplacions, el Gobierno de Mariano Rajoy preveu un pla per eliminar certes competències, sobretot en algunes comunitats autònomes. Serien les anomenades "històriques" i, com no podia ser d'una altra manera, començar per Catalunya.

Entre altres coses, el Gobierno del PP vol limitar i recuperar algunes competències com les d'educació i economia (mà directa al finançament). Això suposa un control de les comunitats autònomes totalment regressiu i un cop obert al "federalisme" que tant s'omple la boca el PSOE. Com ja hem vist, tot és possible en un govern espanyol que no té por d'aplicar mesures coercitives contra tots aquells que busquen una major autonomia, començant pels diners i arribant al dret d'autodeterminació.

Espanya només coneix la repressió. Amb aquest context, el futur de Catalunya dins d'Espanya és fosc. Si la República no es consolida, el poble català rebrà, sense cap mena de dubte, una brutal regressió autonòmica de conseqüències letals pel futur de Catalunya, la seva cultura i la seva gent.

Informa:DIRECTE.CAT (13-11-2017)

EL GOBIERNO BUSCARÀ MUNICIÓ ELECTORAL EN ELS DESPATXOS DE LES CONSELLERIES PER REBENTAR L'INDEPENDENTISME

"El Gobierno necessita trencar la majoria independentista"

Roger Pi de Cabanyes

El decret d’aplicació de l’article 155 de la Constitució no només traspassa formalment les funcions de la Generalitat al govern espanyol, sinó que li atorga el control efectiu de tot l’administració catalana, incloses les seus de les conselleries. Malgrat que fins ara la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha preferit no posar els peus al Palau de la Generalitat (el seu equip diu que se sent còmode al despatx que té a la delegació d’Enric Millo), diversos representants del seu executiu han desembarcat ja a les dependències de les conselleries d’Economia i Exteriors.

Una presa de possessió que –segons veus de la direcció del PP- hauria de transcendir la mera demostració de poder i permetre recaptar informació sobre el funcionament intern de les conselleries durant el mandat de Puigdemont. “A veure què trobem”, afirmava un alt dirigent del PP el passat dilluns a la seu del carrer Génova de Madrid, conscient que els comicis del 21-D són una prova de foc on els catalans emetran el seu veredicte sobre el procés independentista, però també sobre l’actuació del govern de Mariano Rajoy, l’aplicació de l’article 155 i l’ús de la força policial l’1-O.

Un criteri compartit per l’entorn del ministre Montoro, que ja disposava del control efectiu de les finances de la Generalitat des del 18 de setembre, però que ara té obertes les portes de la conselleria d’Economia. El govern espanyol, i per extensió el PPC, farà bandera en les pròximes setmanes de l’aplicació de l’article 155 i el retorn a “l’estabilitat”, però necessitarà elements que caricaturitzin el funcionament de l’executiu de Puigdemont i que, de postres, avalin les actuacions penals impulsades per la Fiscalia contra els responsables del Govern de Junts pel Sí i els presidents de l’ANC i Òmnium.

LES XIFRES DE LA MANIFESTACIÓ DE DISSABTE: MÉS D'UN MILIÓ LLARG DE PERSONES

Després d’haver participat en la manifestació de dissabte, vaig veure que, per primera vegada, a l’hora de comptar els assistents no únicament no hi havia cap discrepància sinó que només s’aportava una estimació: la de la guàrdia urbana de Barcelona. Hem pogut veure sovint com les xifres eren discutides per uns i altres, tant si era dels que havien organitzat la manifestació com si era els que hi anaven en contra. La discrepància era de tal abast que sempre, almenys a mi, em feia la impressió que tothom escombrava cap a casa i la cosa menys important era saber quants ciutadans havien decidit de sortir de casa, a l’hora que fos, sota la pluja o el vent, cap a l’altra punta del país o al centre de la seva vila per defensar una causa que consideraven justa.

Semblava una maniobra continuada i soterrada per a deslegitimar el ressò popular per part d’aquells que, de popular, només en tenen el cognom, és a dir, la partició política més a la dreta que en aquest moment flagel·la tota la península.

Dissabte, ja des de bon començament, tenia la sensació que l’espai delimitat i l’esquema aportat per la convocatòria acabarien resultant contradictoris. No fa gaire, en la manifestació dels unionistes, va passar que havien previst de sortir de la plaça d’Urquinaona i es van veure superats pels que, pujant per la via Laietana des de l’Estació de França, van taponar la calçada i van impedir l’inici de la marxa dels portaestendards blocats a Fontanella. Amb la qual cosa no podien recollir amb prou definició, doncs, la imatge més desitjada.

EL CONSELLERS INVOCARAN EL SUPREM EN UN NOU RECURS PER DEMANAR LA LLIBERTAT

Les defenses dels exmembres del Govern empresonats presentaran aquesta setmana un nou recurs per mirar d’obtenir la seva llibertat. Ho faran davant la sala penal de l’ Audiència Nacional, la instància que continua amb aquesta part del procés, la dels exconsellers, fins que l’instructor de la causa paral·lela al Suprem, Pablo Llarena, reclami tot l’assumpte. Les defenses no esperaran que doni l’ordre corresponent perquè no hi ha cap certesa sobre quan ho farà.

Les possibilitats que aquests recursos d’apel·lació prosperin són més aviat limitades. La mateixa sala penal de l’ Audiència que coneixerà els nous escrits acaba de rebutjar la posada en llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ ANC i d’Òmnium, respectivament. Va ser per quatre vots a un; un resultat clar.

Al seu torn, la jutgessa que investiga el cas a l’ Audiència, Carmen Lamela, va rebutjar la setmana passada el primer recurs de les defenses sobre els membres destituïts del Govern. La magistrada Lamela va considerar que subsisteixen el risc de fuga i de reiteració delictiva que va apreciar el dia 2, quan l’ exvicepresident i els exconsellers van anar per primera vegada a l’ Audiència Nacional, on es van negar a respondre a les preguntes del fiscal.

EL NÚMERO D'ATACS INFORMÀTICS A LA GENERALITAT AUGMENTEN UN 200% EN UN ANY

Els atacs informàtics als sistemes de la Generalitat durant l’octubre del 2017 van augmentar un 200% més en comparació al mateix mes de l’any passat. Un augment quantitatiu. Però tal i com destaquen a 'El Món' fonts dels Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) -l’organisme responsable de garantir la ciberseguretat-, també va ser un “augment qualitatitiu” i amb la col·laboració, especialment l’u d’octubre, de "hackers patriòtics”.

De fet, conclouen que els ciberatacs han estat més “selectius”, més “dirigits a objectius concrets” i d’una intensitat mitja-baixa. “Sort que teníem una preparació defensiva arran de l’experiència del 9N, que van ser atacs més matussers i realitzats a discreció”, apunten les mateixes fonts.

En aquest sentit, consideren que l’Estat fa temps que està en “guerra digital” contra l’Administració catalana. “Els tancs digitals ja han entrat per la Diagonal”, comparen seguint una de les metàfores més exitoses del procés català. Una “guerra” que els sistemes de protecció van detectar especialment durant el matí del dia 1 d’octubre.

" ELS PRESOS POLÍTICS PODRIEN SER ALLIBERATS D'AQUÍ A POCS DIES ", SEGONS L'ADVOCAT DE PUIGDEMONT

L'advocat de Puigdemont a Barcelona, Jaume Alonso Cuevillas, ha dit en una piulada que "si tot va bé, podrem tenir els presos a casa d'aquí a pocs dies". Tot i això, ha volgut subratllar que no es pot oblidar que "cada nit dormida a la presó ha estat una ignomiosa injustícia".

Aquest missatge de Cuevillas podria tenir relació amb la possibilitat que el Tribunal Suprem assumeixi les investigacions obertes a l'Audiència Nacional contra els membres del Govern, Òmnium i l'ANC.

Si s'acceptés, comportaria que tot el procés contra els consellers i el vicepresident Oriol Junqueras, que estan empresonats per ordre de la jutgessa Carmen Lamela, es derivés al Tribunal Suprem, que ofereix més garanties per als acusats, ja que processa aforats.
Informa:ELNACIONAL.CAT (13-11-2017).

PAS ENDAVANT : LA CUP DECIDEIX PRESENTAR-SE EN SOLITARI A LES ELECCIONS DEL 21-D

L'assemblea nacional de la CUP ha decidit presentar-se a les eleccions del 21 de desembre per un 91,63% dels vots. La fórmula escollida ha estat una candidatura d'esquerres, independentista i "rupturista" que seria similar a la candidatura de la CUP i les organitzacions de la Crida Constituent -com Endavant i Poble Lliure- que ja van bastir per les eleccions del 27 de setembre. Ha guanyat aquesta opció per un 64% dels vots enfront d'una llista civil sense polítics i la de participar en una coalició d'esquerres. Aquesta fórmula, però, no exclou que es puguin incorporar persones a títol individual a la candidatura del món de l'esquerra.

A l'assemblea hi han assistit 1206 persones, tot i que no totes elles tenia dret a vot -només podien participar les que pagaven quota des de fa sis mesos a la CUP o en una organització de la Crida Constituent-. Els militants han contestat a una pregunta arbre: si volen que la CUP es presenti a les eleccions i, en cas que sí, com cal fer-ho. Hi havia tres opcions: una llista civil sense polítics, una coalició d'esquerres o una aliança amb forces "independentistes" i "rupturistes" que equivaldria a una candidatura com l'actual de la CUP-Crida Constituent. Ha guanyat la tercera opció enfront de la llista civil (12,59% dels suports) i la coalició d'esquerres (21,72% dels vots).

"La CUP-CC aposta per una llista ciutadana de país, sense polítics, destinada a guanyar en vot i escons, a no formar govern i provocar eleccions constituents al cap de tres mesos del 21-D. Si això no és possible la CUP es presentarà en solitari amb un acord polític el més ampli possible però que parteixi de la defensa de la independència, la República i la justícia social".
"La CUP aposta per participar en una coalició o llista el més àmplia possible, que defensi República, amnistia i llibertat dels presos polítics d'acord amb la proposta 11.5 de la ponència". En aquesta proposta, s'advoca per aliar-se amb els sectors rupturistes de Podem i els comuns.
"La CUP-CC aposta per liderar una candidatura el més àmplia possible, clarament rupturista, independentista i d'esquerres".

BARCELONA EN COMÚ TRENCA AMB EL PSC I GOVERNARÀ EN SOLITARI A L'AJUNTAMENT

Les bases de Barcelona en Comú han decidit trencar el pacte de la formació amb el PSC a l'Ajuntament de Barcelona pel suport dels socialistes a l'aplicació de l'article 155. L'equip d'Ada Colau afronta així una nova etapa de govern en solitari a la ciutat. El pacte amb el PSC es trenca a la ciutat perquè així ho ha volgut un 54% de les bases -2.059 vots- mentre que els partidaris de mantenir-lo han estat 1.736 i hi ha hagut cinc vots en blanc. A la consulta interna hi han participat 3.800 persones -un 40% dels qui tenien dret a votar- i això suposa un 46% més de participació que quan es va aprovar el pacte el maig del 2016.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha valorat a Twitter la decisió "difícil" del partit. "L'hem pres de la millor manera possible, amb radicalitat democràtica", ha assegurat. Colau ha dit que el govern municipal buscarà el diàleg i acords puntuals amb tots els grups.

A Jaume Collboni, fins ara segon tinent d'alcalde de la ciutat, li ha agraït la feina conjunta feta durant aquest temps al servei de Barcelona i li ha traslladat un desig: " Tant de bo el PSC abandoni aviat pactes amb PP/Cs/Unió i recuperi aliances d'esquerres".

RAJOY AVISA: " LES ELECCIONS DEL 21-D SERAN SIMPLEMENT AUTONÒMIQUES "

Mariano Rajoy trepitjava avui Catalunya per primer cop des de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i l'empresonament de mig Govern. I ho ha fet per presumir de la convocatòria electoral, treure pit de la suspensió de l'autonomia i prometre tot el suport del govern espanyol al candidat del PP català, Xavier García Albiol. El president espanyol ha estat aclamat per 1.300 militants del PP, amb crits constants de "president, president" i només algun retret per no haver aplicat amb més duresa el 155.

"Seran eleccions autonòmiques, dins la Constitució i l'Estatut. No se celebraran en diumenge, sinó en dijous, i les he convocat jo perquè sóc el president del govern espanyol", va proclamar Rajoy, que va assegurar que els comicis es farien "amb garanties, neutralitat" i "urnes democràtiques", unes paraules amb què ha volgut diferenciar les eleccions de la votació del referèndum de l'1 d'octubre.

Tot i assegurar que hi haurà "neutralitat institucional", Rajoy li ha promès a Albiol que té "tot el suport del govern espanyol" per "recuperar la legalitat" a Catalunya, un dels leitmotivs del PP en aquesta campanya. Rajoy ha valorat Albiol com el millor candidat per recuperar "una Catalunya mestissa i amb sentit comú". L'altra obsessió de Rajoy és "recuperar la confiança econòmica". El president espanyol ha demanat a les empreses que no marxin de Catalunya i als ciutadans espanyols que no facin boicots a productes catalans: "És urgent obrir una nova etapa perquè els catalans no hagin de pagar la factura després de viure la fractura"

CLARA PONSATÍ: " NO ESTÀVEM PREPARATS PER REBRE TANTA AGRESSIVITAT ESPANYOLA "

La consellera Clara Ponsatí, en una entrevista extensa amb Xavi Bundó al programa ‘Via Lliure’ de RAC1, ha impactat els oients per la seva franquesa i sinceritat. Ponsatí ha explicat en profunditat com havia viscut aquestes últimes setmanes i què pensa sobre els decisius moments polítics que ha viscut. També ha respost a Ada Colau i ha explicat com pensa que s’han d’afrontar les eleccions del 21 d’octubre.

Us destaquem alguns dels fragments més rellevants. La podeu escoltar sencera aquí:

Com es va decidir que feia cada conseller
‘Jo no compartia els arguments de lliurar-nos, però els respecto. Cada conseller va valorar les seves circumstàncies personals i la situació política per a prendre una decisió. Jo tenia claríssim que si m’hagués quedat a Barcelona hauria anat a la presó… En realitat no tenia temps material d’anar a l’Audiència Nacional a declarar. La citació va arribar amb tan poc temps de marge que no em va donar temps d’anar-hi.’

Sobre les declaracions d’Ada Colau
‘Estic disposada ara mateix a respondre les preguntes que tingueu i estaria encantada de ser a Barcelona per donar les explicacions que calgués… Ara, la senyora Colau també ha de donar explicacions, especialment sobre els papers que cadascú va fer l’1 d’octubre.’

CADA DIA UNA AGRESSIÓ DELS ULTRES ESPANYOLS. AVUI, A CASTELLGALÍ ( BAGES )

Un home de Castellgalí ha estat agredit aquest diumenge al migdia per tres persones que tornaven de la manifestació espanyolista de Manresa. Els fets han passat cap a tres quarts de quatre de la tarda al restaurant Salom, on, segons el propietari de l'establiment, els individus amb banderes espanyoles han entrat per prendre alguna cosa. L'amo els ha demanat que deixessin fora les banderes i els tres joves l'han començat a insultar i a amenaçar. Durant l'incident, han increpat i agredit un client a qui li han ferit en un pòmul. Fins al bar s'ha desplaçat una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), que ha atès l'afectat i l'ha evacuat a l'Hospital Sant Joan de Déu de la capital del Bages.

Quan els Mossos han arribat al lloc ja no hi eren els agressors. Davant d'aquests fets, el propietari de bar ha denunciat l'agressió i la policia catalana ha obert diligències i busca els ultres per tal de prendre'ls declaració.

La manifestació unionista de Manresa ha transcorregut sense incidents però en un clima tens. Alguns dels participants s'han fet fotografies fent la salutació nazi, que han penjat en tuits a la xarxa però posteriorment han esborrat
Informa:ARA.CAT (12-11-2017)

NO, CONSELLERA PONSATÍ: CAL SER AUTOCRÍTICS, PERÒ NO SENTIR-SE CULPABLES

Per Ramon Serra ,editor

No m'agraden gens ni mica aquestes declaracions de la consellera Ponsatí. Són d'una persona vençuda amb complexos de culpablitat. Aquest Govern ha d'estar orgullós de la seva obra: ha fet accions socials molt dignes, que no han prosperat perquè Espanya ho ha tombat. També hem de recordar el gran treball amb el referèndum. O és que perdem la memòria? Cert que en els últims dies va fallar la política de comunicació, però el Govern va evitar la violència espanyola molt superior,això sí,a la prevista. I és que els espanyols són capaços de tot. Cal estar orgullosos i no abaixar el cap. No hem de confondre l'autocrítica amb la culpabilitat.

El més important és que la República---jo en diria la independència--ja ha estat declarada. Si ara com ara els Estats s'hi oposen és que ja l'hem declarada. No sabem pas, per exemple, que França es negui a reconèixer la Rioja, perquè aquesta comunitat no ha pas proclamat la seva independència. Per tant, existim encara que sigui de modo molt embrionari. Elemental, senyors!

Ningú ha dit que sigui una cosda fàcil, ni ràpida ni bufar ni fer ampolles. Caldrà resistir i lluitar. Per fortuna, Espanya sempre ens ajuda com s'ha vist ara amb els presos polítics. Naturalment, amb el el dolor que això ens proporciona a tots. El poble català que tanta capcitat de mobilització té es reinventa contínuament.A ra tenim, per exemple, els Comitès de Ddefensa de la República que fa poc van paralitzar el país. Segur que ens preparen noves activitats.

Desenganyem-nos: no predicaré la violència, però no podem anar sempre amb un somriure de pastadents ni amb un lliri a la mà ni mirar al passat en lloc de mirar cap al futur. La imaginació al poder !

EL PRESIDENT DE VENEÇUELA, IMPRESSIONAT PER LA MANIFESTACIÓ DE BARCELONA

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, s'ha mostrat "impressionat" per la manifestació d'ahir a Barcelona i ha demanat a la Unió Europea (UE) que escolti "la veu del poble de Catalunya". "Europa ha d'obrir les seves oïdes, la CE, la UE a Brussel·les no pot seguir actuant de manera automàtica, afavorint els interessos d'elits, donant l'esquena a la veu dels pobles", ha afirmat. Envoltat de la seva plana major, Maduro ha lloat la "creativitat" de les manifestacions sobiranistes i ha afirmat que "al poble cal escoltar-lo, no fer-lo caure a garrotades com va fer Rajoy".

"Impressionant, és impossible no comentar-ho (...) Impressionant la mobilització del poble de Catalunya ahir, impressionant. La nostra salutació al poble de Catalunya. El nostre respecte, la nostra admiració al poble de Catalunya, impressionants les imatges, la creativitat", ha dit el cap de l'Estat veneçolà. Per a Maduro, el moviment secessionista a Catalunya és "més una força social que una força d'un altre tipus, més un rebuig al neoliberalisme i al saqueig que estan fent d'Espanya que una altra qüestió".

Informa:ARA.CAT (12-11-2017)

N.de la R.

Com dic sempre hem d'agrair a tota la gent que demostra simpatia per la nostra causa.Gràcies,senyor Maduro.

ANTONIO BAÑOS: " L'ESTAT CONTROLA L'ADMINISTRACIÓ, PERÒ NO LA GENT NI EL TERRITORI "

Antonio Baños Boncompain (Barcelona, 1967) és periodista i portaveu de Súmate. Ha estat diputat de la CUP al Parlament, càrrec al qual va renunciar després de discrepar amb la formació de l'esquerra independentista quan van rebutjar la investidura d'Artur Mas.

Fill d'un carboner de Sant Andreu, d'una família que es va instal·lar al barri al segle XIX, d'ànima llibertària, va col·laborar a la mítica revista àcrata Ajoblanco i ha format part d'un grup de rock and roll, Los Carradine. Està convençut que Catalunya està guanyant el pols a l'Estat i adverteix del risc que els partits sobiranistes acabin claudicant davant d'un escenari autonomista.

- Mig Govern a la presó, el president a l'exili, fiança a la presidenta del Parlament i a la mesa per evitar la presó... I eleccions el 21-D.

- Tot aquest escenari corrobora que aquestes eleccions no són legítimes i no els hi podem donar aparença de normalitat. Hem de participar-hi i anar a guanyar, però hem d'explicar aquest marc mental i no podem fer un míting, com proposava l'altre dia Elisenda Alamany (Catalunya en Comú), parlant de recuperar l'agenda social. Agenda social de què? Fem eleccions a una institució que no existeix, la Generalitat, o que està tancada per ordre governativa, com és el Parlament. No podem fer una campanya parlant de l'agenda social si els diners els té Montoro.

CARMEN DE SORIA MORELL, UNA CATALANA DE 103 ANYS: " CATALUNYA MAI NO HASIGUT ESPANYOLA PER LLIURE ELECCIÓ "

 Carmen de Soria Morell: "Com que sempre han tingut aquest afany de domini, sempre hem tingut aquest afany de rebel·lió" (Antoni Bassas)

Hola, Carmen. Com està?

Ja ho veu, bé. Faré 102 anys el 8 de desembre.

[Parlem de la primera vegada que va sentir la ràdio (“ EAJ1 Radio Barcelona ”), i de quan el cinema era mut: “Hi havia un pianista que tocava. Veies les imatges, i a la pantalla hi posaven unes lletres per explicar una mica l’argument”.]

Què recorda de la proclamació de la República?

Tenia 15 anys. A la universitat sentíem que la gent cridava “Visca Macià, mori Cambó”, i anaven amb banderes republicanes. No sabíem res. Ningú s’ho esperava, van ser unes eleccions municipals, ni tan sols eren a diputats. Jo estudiava música al Conservatori del Liceu. Tenia classe d’història de la música a la tarda, a quarts de cinc. Va entrar el conserge desesperat, i li va dir al professor, que era un capellà, mossèn Giner Anglès, que hi havia uns homes demanant-los la clau, que volien pujar al terrat a posar la bandera republicana. Els va dir que els hi donés. El conserge va preguntar si n’estava segur, i va dir que sí, que per què no. I el conserge se n’hi va anar. El professor va continuar la classe com qui res, dient: “Tingueu present que en totes les coses que passen, i en les convulsions polítiques, sempre hi ha gent que continua estudiant i

treballant”. Se’m va quedar clavat, el comentari.

UN MILER DE CATALANS ES MANIFESTEN A BRUSEL·LES CONVOCATS PER L'ANC

Tres dels consellers que estan exiliats a Brussel·les -Toni Comín, Clara Ponsatí i Meritxell Serret- han participat aquest diumenge a la manifestació convocada per l'ANC a la capital europea per denunciar que els consellers que estan a la presó i els Jordis són "presos polítics" i per exigir el seu alliberament. Els tres consellers, juntament amb l'eurodiputat d'ERC Josep-Maria Terricabras, han fet discursos davant d'un miler de persones que s'han manifestat amb pancartes i crits de "llibertat pels presos polítics".

Els tres consellers, cessats pel govern espanyol, han fer una crida a participar "en massa" a les eleccions del 21-D. "Malgrat la repressió i la crueltat que ha demostrat el govern espanyol, el poble de Catalunya es manté dempeus", ha dit la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret. "És aquesta la força que en els propers dies ens empenyerà a guanyar allà on sempre hem guanyat i on sempre hem de guanyar, que és a les urnes", ha afirmat Serret.

El titular de Salut, Toni Comín, ha denunciat el "problema greu de democràcia" de l'estat espanyol. Els consellers que són a la presó i els Jordis "són presos polítics", ha denunciat Comín. "I la prova és que ahir van sortir al carrer un milió de persones. Heu vist mai que quan tanquen un criminal a la presó surtin al carrer un milió de persones?", preguntava retòricament el conseller.

LA GUÀRDIA URBANA SEMPRE AFAVOREIX ELS UNIONISTES AMB LES XIFRES DE PARTICIPANTS A LES MANIFESTACIONS

Comparació manifestació unionista finals d’octubre al Passeig de Gràcia i manifestació alliberament presoners 11 de novembre al carrer Marina.

Manifestació unionista


Mireu el video de la mateixa policia: http://www.directe.cat/noticia/668070/video-la-policia-nacional-penja-un-video-on-es-veu-el-fracas-de-la-manifestacio-
Es veu la manifestació completa des del minut 0:38 al final, minut 1:55.
Comença al Passeig de Gràcia amb gran Via i acaba al supositori de la Diagonal. Mireu a Google maps, boto de la dreta de ratolí i clicar “mesura distància” veureu que son 1070 metres de llarg.
Fixeu-vos que el servei de la manifestació va cuidar-se de que només ocupessin la calçada central perquè quedés més llarga. Fixeu-vos que a les laterals i a les voreres només s’hi veu gent molt espaiada. Pràcticament res en comparació del centre.
Mesureu l’amplada de la calçada central i veureu 22 metres.
1070 x 22 =23.540 metres quadrats.
Fixeu-vos també que al començament hi ha un espai buit immens, llavors hi ha aquella immensa senyera i una altra immensa pancarta. També es veuen moltes clapes.
També cal dir que no era una concentració sinó una manifestació. Caminaven.
En general, una concentració molt densa son unes 4 persones per metre quadrat.
Una manifestació densa son 1,5 persones per metre quadrat.
Una manifestació espaiada com aquesta son 1 persona per metre quadrat.
Per tant, el nombre de manifestants va de 23540 si comptem nombres realistes a 47.000 persones si comptem un màxim de 2 persones per metre quadrat.

Manifestació per l’alliberament dels presos independentistes

I ARA, CAP A BRUSEL·LES

"I ara, cap a Brussel·les "
Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
“Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. Serà el 7 de desembre

El dia que ERC va dinamitar la llista unitària, més de set-cents cinquanta mil catalans (i més de set-cents cinquanta mil catalans són molts, moltíssims) van tornar a sortir al carrer per reclamar, demanar i exigir l’excarcerament dels presos polítics catalans. Pell de gallina, tanta unitat al carrer (i tan poca en altres llocs). Pell de gallina, sentir les intervencions dels familiars llegint el que han escrit des de la presó. I pell de gallina, veure i sentir centenars de milers de ciutadans aplaudint cada cop que ressonava per megafonia el nom d’algun dels empresonats o exiliats. Centenars de milers de catalans cridant perquè els volen a casa per donar-los ànims, per felicitar-los i per aplaudir-los (els Colaus, en canvi, deien ahir que els volen al carrer per exigir-los explicacions). “Servirà de res?”, deien ahir alguns en marxar de la manifestació. Doncs sí, no en tinguin cap dubte. Perquè ara, per més desacords que veiem, per més que alguns vulguin un Separats pel Sí, ara més que mai és quan la mobilització torna a prendre protagonisme.

Mobilització al carrer i mobilització, és clar, a les urnes el 21-D. Ens la juguem als dos llocs. En un, el 21-D, per tornar a demostrar a Espanya que hi som, que, per més 155 que ens apliquin, resistim. I ens la juguem també al carrer. Perquè si fins ara hem anat servint imatges d’unitat al món cada cop que hi ha una Diada (i ahir era com una Diada), alguna cosa haurà de passar si persistim. I si no ens volen escoltar, no pateixin, hi anirem. Si fins ara cada Diada teníem un repte important, ara en ve un de tan o més complicat. Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. I això és el que ens ha proposat l’ANC: omplir Brussel·les. Doncs ja ho saben. Europa pretén mirar cap a un altre costat. Però no ho podrà fer. No només perquè hi tenim mig govern exiliat que li recorda cada dia que té un problema, sinó perquè ara toca anar-hi. Toca saber si Europa s’assembla més a Bèlgica o a Espanya. No podran mirar de reüll, com ho estan fent fins ara. Anotin-s’ho. És el dia 7. Tots a Brussel·les. Mirin vols, revisin el cotxe i preparin roba d’hivern, que hi fa fred. I si els fa mandra, pensin en tots aquells que no hi podran anar i que molt probablement passaran el Nadal a presó.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (12-11-2017)

EL 63% DELS CATALANS REFUSEN EL 155 I UN 67% DELS ESPANYOLS L'APROVEN

La manera en què el Govern espanyol està aplicant l'article 155 de la Constitució a Catalunya és desaprovada pel 63 per cent dels catalans (32 sí que l'aproven), i aprovada pel 67 per cent d'espanyols (27 no l'aproven), segons les dades d'una enquesta realitzada per Metroscopia per al diari El País, publicada en la seva edició d'avui diumenge, que indica també que un 69 per cent de catalans contra un 28 per cent i un 76 per cent d'espanyols, contra un 20, considera encertada la decisió de Mariano Rajoy de convocar eleccions a Catalunya el proper 21 de desembre,

La situació a Catalunya "no és tan greu" i es podria arribar a un acord per a un 49 per cent de catalans i sí ho és també per a un 49 per cent, mentre que no ho és per a un 62 per cent d'espanyols i sí per a un 35. La impressió sobre una independència de Catalunya en un futur més o menys proper és negativa per a un 66 per cent de catalans (contra un 28), mentre que a nivell estatal aquest percentatge augmenta has el 83 per cent que no la veuen propera (contra un 13). La gestió que està fent el Govern espanyol no és adequada per a un 69 per cent de catalans (i sí ho és per a un 28), mentre que no ho és a nivell espanuyol per a un 39 per cent d'espanyols (contra un 59 que opinen que sí).

PUIGDEMONT--JUNQUERAS: LES CLAUS DE LA DIVERGÈNCIA

"155 monedes de plata "
Enric Juliana

Cent cinquanta-cinc monedes de plata”, va escriure el diputat Gabriel Rufián al seu compte de Twitter quan va veure venir l’ onada de disgust que es podia endur Carles Puigdemont riu avall. Passaven uns minuts de les onze del matí del 26 d’octubre. Cal tornar una vegada i una altra a aquest dia d’octubre, perquè conté gairebé totes les claus del que ara està passant.

A les onze del matí, Puigdemont acabava de comunicar a Iñigo Urkullu que havia pres la decisió de convocar eleccions en els termes exigits per la Moncloa a través dels mediadors (el lehendakari basc i un grup molt reduït d’empresa- ris i professionals catalans). El decret faria una explícita referència a la llei electoral vigent. Mitja hora més tard, uns estudiants congregats a la plaça Sant Jaume començaven a cridar: “Puigdemont, traïdor”.

Aquell matí,li va comunicar al president la seva reticència a l’avanç electoral, sense dir res en públic. La notòria habilitat d’un home que es vanta d’haver treballat com a investigador als arxius secrets del Vaticà. Junqueras no va dir res. Va deixar que piulessin els seus.

PUIGDEMONT S'ENFRONTARÀ A ERC AMB LA LLISTA DEL " PRESIDENT "

Junts al carrer per demanar la llibertat del gruix del Govern destituït i empresonat; separats el 21- D a les urnes a la recerca d’una nova majoria independentista. Milers de persones –750.000, segons la Guàrdia Urbana– van ocupar ahir els 3,3 quilòmetres del carrer Marina de Barcelona per cridar “llibertat” i manifestar el seu rebuig de la intervenció política de la Generalitat per part del Govern de Mariano Rajoy.

Aquesta és la batalla de l’independentisme al carrer. El repte dels partits és ara encaixar-la en la campanya electoral, perquè, en paral·lel a la llum verda a les ­llistes d’ERC, Carles Puigdemont treballava amb la direcció del PDECat en una fórmula que li permetrà posar en marxa la “llista del president” i enfrontar-se a les urnes.

A la manifestació d’ahir no hi va haver crits d’“unitat” destinats als partits. De fet, la seva representació va quedar en segon pla. La presó pesa més. Vuit membres del Govern destituïts i empresonats amb líders de l’ANC i Òmnium mouen multituds. I el crit de “ Llibertat, no esteu sols” suma des de l’independentisme fins a l’alcaldessa Ada Colau. Així, davant del 21- D, la pregunta és el què, no el com.

UN CLAM PER L'ALLIBERAMENT DELS PRESOS POLÍTICS: LA GUÀRDIA URBANA NOMÉS HI VEU 750.000 PERSONES EN UN TRAM DE 3,3 QUILÒMETRES, QUE EQUIVALEN A 33 TRAVESSIES DE L'EIXAMPLE

N.de la R. Sempre anem amb un lliri a la mà. Contràriament al que fan les altres manifestacions, aquí deixem les xifres només a mans de la Guàrdia Urbana. Diu que hem estat 750.000 manifestants, , una xifra que sembla prou curta si tenim present  que s'ha ocupat una superfície de 3,3 quilòmetres del carrer Marina, sense comptar els  carrers laterals, que equivalen a 33 travessies de l'Eixample. Recordem també que el passeig de Gràcia té 1,3 quilòmetres.

Certament es tracta d'una gran gernació.Però faríem bé de tenir les nostres pròpies xifres, que és el que es recorda en dates posteriors. O com a mínim es poden fer comparacions.

El carrer Marina s'ha omplert de gom a gom dels milers de persones que han respost a la crida de les entitats ANC i Òmnium Cultural per convertir la mobilització de l'11-N en un clam a favor de la llibertat dels presos polítics i de rebuig a l'aplicació de l'article 155. Unes 750.000 persones han participat a la manifestació, segons xifres de la Guàrdia Urbana. Segons l'ANC, la que s'ha batejat com la Diada de la llibertat, ha estat una marxa de més de tres quilòmetres de longitud.

La manifestació ha acabat a l'avinguda Icària, on s'han produït els moments més emotius de la tarda. Els manifestants han encès les llanternes dels seus telèfons mòbils alçant-los al cel. Es fa silenci entre la multitud i la veu de Pau Casals s'obre pas. Han sonat pels altaveus les paraules que el violoncel·lista va pronunciar en el seu discurs davant de les Nacions Unides fa 40 anys i la multitud ha esclatat en dos crits que pugnaven per obrir-se pas: "Llibertat" i "Independència". El 'Cant dels Ocells' ha tornat a imposar el silenci mentre els assistents, alguns visiblement emocionats, mantenien les llanternes enceses creant una gran avinguda il·luminada.

L'emotivitat ha crescut encara més encara més quan els familiars dels empresonats han pujat a l'escenari i han pres la paraula per ser portaveus de missatges que els han traslladat els qui avui estan privats de llibertat. Han parlat, per exemple, la filla del conseller Joaquim Forn, la cosina de la consellera Dolors Bassa o el germà de Meritxell Borràs, entre d'altres.

Subcategories

AVÍS ALS POLÍTICS: LA GENT TÉ CLAR QUE NO ES POT TORNAR A L' AUTONOMIA

"El partidisme no podrà vèncer la gent "
«Pobre d'aquell que oblide que tot això ve del poble i acabarà en el poble, pobre d'aquell que es pense que és factible retornar a l'autonomia»

 Vicent Partal

 

D’ençà que va començar el procés cap a la independència, la iniciativa sempre l’havíem tinguda els independentistes. Aquesta era una de les claus per a avançar: quan l’estat volia intervenir-hi ja era tard i nosaltres ja érem en un altre estadi. Mariano Rajoy ha girat com un mitjó la situació convocant les eleccions autonòmiques del mes vinent i, segons que sembla, ha aconseguit l’efecte desitjat. Per primera vegada des del referèndum d’Arenys de Munt, els partits catalans no parlen de fer possible allò que vol fer la gent sinó d’allò que pot fer la política. Per primera vegada des d’Arenys de Munt, hem perdut el marc mental.

Rajoy ha estat molt hàbil, en això. Aplicant el 155 no podia dissoldre el parlament i convocar eleccions, com tampoc no podia destituir el govern, però en un colp de força avalat pel PSOE i la UE ho ha fet. I era conscient de l’efecte que causaria tot plegat: la baralla partidista i l’accentuació de les diferències dins l’independentisme. Primer es trencarà Catalunya que no pas Espanya, que va dir Aznar…

Llegeix més...

Visites Rebudes

06551997