A LES ILLES FÈROE NO ENTENEN QUE A ESPANYA HI HAGI PRESOS POLÍTICS

L'últim viatge del president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, ha sigut a les Illes Fèroe, una nació autònoma que forma part de Dinamarca, on ha mantingut reunions amb polítics i diputats d'aquest territori i, a més, ha participat en unes jornades internacionals sobre el dret a l'autodeterminació al segle XXI compartint cartell amb representants d'Escòcia i Nova Caledònia.

Situat entre entre Escòcia, Islàndia i Noruega, l'arxipèlag ha anat assumint cada vegada més competències en aspectes claus per a la vida a les illes. Ara, però, estan treballant en una nova constitució que reconegui explícitament el dret a l'autodeterminació. La població està dividida entre els que volen continuar formant part de Dinamarca o convertir-se en un estat propi. Un reportatge de l'ACN mostra per què asseguren que aquest procés no és "traumàtic" i quina és la principal diferència entre les Fèroe i Catalunya.

Les Illes Fèroe estan sota l'autoritat de Dinamarca en matèries com justícia, policia, immigració o regulació financera. El passat 25 d'abril, les illes havien de celebrar un referèndum que blindés el seu dret a l'autodeterminació. La cita, però, es va haver de posposar després de no arribar a un consens sobre l'esborrany presentat. "Hi estem treballant", afirma el vice primer ministre de les Illes, Høgni Hoydal. La població, però, no veu aquest escull com un problema. Afirmen que no tenen pressa i subratllen que la relació amb Dinamarca és "excel·lent".
"La independència no és una font de conflicte"

EL GOVERN DE PUIGDEMONT VA ELABORAR UN INVENTARI QUE COBRIA LES NECESSITATS DE LA REPÚBLICA

Tot i que les estructures d’Estat no es varen fer, i la República no es va desplegar, la Generalitat sí que va elaborar un inventari dels béns immobles que té l’Estat a Catalunya que permetia cobrir les necessitats del nou Estat.

Segons aquest estudi que ha aportat la Guardia Civil al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona al que ha tingut accés Europa Press, la Generalitat tenia gairebé 20.000 milions amb els 4.630 edificis i terrenys estatals.

Aquest inventari és un informe “extens” en què es realitza una anàlisi estadística de les propietats immobiliàries de l’Estat a Catalunya distingint entre si són dels ministeris, d’altres entitats públiques, de si són urbans, urbanitzables o rústics i si són infraestructures sotmeses a l’impost de béns immobles (IBI).

Segons aquesta estadística, l’Estat disposa de 126.363.352 metres quadrats repartits entre 4.630 béns immobles, dels quals 683 pertanyen als ministeris i 3.947 a altres entitats públiques. Del total, 3.056 corresponen a edificacions; 808 són terrens urbanitzables o sòl urbà no edificat i 686 són béns de característiques especials.

Aquestes dades van ser trobades entre la documentació confiscada al secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, dependent del llavors vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, avui a la presó.

UN ANY DE SETGE A L'ESCOLA CATALANA: ACUSADA D' " ADOCTRINAMENT " I CONTRA LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

"Un any de setge a l’escola catalana "


Les acusacions d’adoctrinament formen part d'una estratègia per a qüestionar l'escola catalana i els models lingüístics arreu dels Països Catalans

 

Per: Seda Hakobyan i Alexandre Solano

 

Ara fa un any, va començar un procés mediàtic i judicial contra els professors de diverses escoles a qui acusaven de promoure l’odi i d’adoctrinar els alumnes. No era la primera vegada que s’assenyalava aquest col·lectiu, la campanya per a erosionar el model de l’escola catalana ha estat contínua.

Després del referèndum del primer d’octubre, es va obrir la primera causa contra docents per incitació a l’odi, amb denúncies de guàrdies civils pares d’alumnes d’escoles de la Seu d’Urgell. Després hi va haver altres denúncies, com les de Sant Andreu de la Barca, on hi ha la caserna de la Guàrdia Civil més gran del Principat.

A Sant Andreu de la Barca, nou professors de l’IES el Palau –el més proper a la caserna– van ser acusats de tenir un to despectiu i d’haver humiliat fills de la guàrdia civil que tenien com a alumnes.

Just l’endemà de la vaga del 3 d’octubre, els fets van ser notícia a tots els mitjans, sobretot perquè el cas es portava per la via penal. Van aparèixer càmeres de televisió al centre i diversos diaris van publicar titulars sobre assetjament als alumnes.

El centre va provar de fer de mitjancer per evitar una judicialització i mediatització que ha afectat docents, famílies i alumnes. Però no hi va haver voluntat. Les famílies no es van presentar a la reunió convocada per l’ajuntament el 5 d’octubre amb totes les parts, i el representant dels pares guàrdies civils va preferir anar al plató de ‘Espejo Público’.

COMENÇA EL RODATGE DE " LA FOSSA", SÈRIE COPRODUÏDA PER À PUNT I TV3

Aquesta setmana ha començat el rodatge de ‘La fossa’, la primera sèrie fruit de la col·laboració entre À Punt i TV3. La ficció està dirigida per Agustí Vila, director de l’exitosa ‘La mosquitera’ (2010), i protagonitzada per Nausicaa Bonnin i Sergio Caballero, que ja participa en ‘La vall’, primera sèrie d’À punt. També participen en la ficció els actors Núria Prims, Blai Llopis, i Marc Rodríguez. ‘La fossa’ és una minisèrie de sis episodis en total. Quatre duraran 45 minuts i dos en duraran 90.

‘La fossa’ és un enjòlit centrat en la investigació de l’agent Andrea Carmona sobre l’assassinat del jove David Martos, el cadàver del qual és descobert en una fossa comuna de la guerra del 1936-1939. La història que hi ha darrere del crim i el dolor que suposa la descoberta de la fossa comuna trasbalsen la vida del petit poble al costat del riu Ebre on transcorre l’acció.

A la producció també hi participen les empreses Bausan Films i Wise Blue Studios. A més, té el suport dels governs principatí i valencià.

Informa:VILAWEB.CAT (13-10-2018)

COP DE PORTA DE TORRA A SÁNCHEZ DES DEL PUIGSACALM : " L'ÚNIC QUE CANVIARÀ L'1-O ÉS UN NOU REFERÈNDUM "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha rebutjat la proposta "autonomista" del president espanyol, Pedro Sánchez, i ha reiterat que "l'únic" que podria fer canviar els resultats de l'1-O és "un nou referèndum". "L'etapa dels estatuts no és una etapa passada, sinó passadíssima", ha dit. en declaracions a la premsa des del cim del Puigsacalm, on ha pujat en record de presos i exiliats.

Aquestes paraules arriben després de la proposta que ha fet el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que es basa en sotmetre a referèndum un augment de l'autonomia. El diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà ha exigit aquest dissabte a través d'un tuit que l'opció de l'autodeterminació ha de poder estar en contraposició de l'augment de l'autogovern.

Torra ha demanat continuar les mobilitzacions, especialment en previsió a la sentència contra els polítics que són a la presó. El president ha fet una crida a "l'esperit de l'1-O" i la "força del 3-O" per fer front a la sentència, i ha destacat que amb la mobilització d'aquest dissabte "s'ha fet el primer cim".

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-10-2018)

ELS CINC CASOS QUE DESMENTEIXEN CIUDADANOS I LA SEVA DEFENSA DE LA " NEUTRALITAT "

Garantir la "neutralitat" dels edificis i espais públics. Aquest és el mantra de Ciutadans des de fa uns mesos i ho exigeixen a tothora. El que demanen, però, encara que en diguin "neutralitat", és eliminar les estelades i la simbologia pels presos dels espais públics i no pas que no hi hagi símbols de cap tipus.

El partit liderat per Inés Arrimadas el que demana, sigui a través d'una proposició de llei o exigint-ho des del faristol del Parlament i en rodes de premsa, és regular la presència exclusiva dels símbols oficials "que representen tothom". És a dir, en la seva definició de "neutralitat" sí que estarien ben vistes les banderes espanyoles ―perquè representen tots els espanyols― però no les estelades. A més, no es refereixen només als edificis públics sinó que la definició d'espai públic que fan inclou "carrers, places, ponts, parcs, jardins, fonts, llacs, platges o el mobiliari urbà en general".

El relat, però, cau pel seu propi pes. La suposada "neutralitat" que exigeix el partit taronja als partits independentistes no se l'apliquen a ells mateixos. Els cinc casos que relatem a continuació així ho constaten:

LA SOLUCIÓ DE SÁNCHEZ PER A CATALUNYA: REBAIXAR LA TENSIÓ I PROPOSAR MÉS AUTONOMIA I REFERÈNDUM SOBRE...L'AUTONOMIA

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja té preparada la seva 'solució' per a Catalunya. Segons va explicar ell mateix als periodistes durant el Dia de la Hispanitat, el seu pla consta de tres frases: rebaixar la tensió, proposar una ampliació de l'autonomia i acabar-la sotmetent a referèndum.

Així, Sánchez apostaria per una primera fase de "normalització" i "distensió", posant en valor les reunions bilaterals Estat-Generalitat i els acords que se'n puguin derivar. Després, apostaria per oferir una "solució política" que passaria per oferir més autogovern a la Generalitat i que finalment s'hauria de votar.

Això sí, l'objectiu és que els catalans votin si volen ampliar l'autonomia i mai votar sobre l'autodeterminació de Catalunya.

Aquest propòsit de Sánchez no és ben bé nou. El president de l'executiu espanyol ja l'havia fet públic altres vegades, però és destacable que hi insisteixi malgrat l'ultimàtum dels independentistes, que l'han avisat que si no fa passos per millorar la situació dels presos polítics i alguna oferta sobre l'autodeterminació, no li donaran suport amb els pressupostos. L'oferta de millorar la autonomia, d'entrada, semblaria insuficient pels partits independentistes.

Tot i això, el president espanyol juga amb el fet que els comptes pactats amb el PSOE aposten per més despesa social, augmentant el salari mínim als 900 euros mensuals, mentre que PP i Cs amenacen amb un nou 155 i la il·legalització de partits com la CUP en cas d'anar a eleccions i guanyar-les.

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-10-2018)

LA HISPANITAT DEMOSTRA LA PITJOR CARA DE L'ESPANYOLISME

"La Hispanitat mostra la pitjor cara de l'espanyolisme"

Pedro Sánchez és escridassat a Madrid i l'unionisme reclama a Barcelona duresa amb els presos

Editorial d'ARA

 

A Madrid i a Barcelona l'espanyolisme va mostrar aquest divendres la seva pitjor cara: la de la negació del diàleg, la de la revenja. Pedro Sánchez, en la seva primera desfilada del 12-O com a president, va ser escridassat en un clima d'alt voltatge nacionalista, a remolc de la duresa que exhibeixen amb l'independentisme PP i Cs, pressionats indirectament per l'auge de l'ultradretà Vox. Un ambient semblant es va respirar en la manifestació unionista barcelonina, que va reunir 65.000 persones –igual que l'any passat–, i on es va reclamar mà dura contra els presos independentistes, amb l'aval directe dels líders de Cs i el PP, presents a la cita, i també amb presència de Vox, que com està passant en altres països d'Europa, des d'una posició minoritària però puixant, condiciona el debat públic. L'extremisme, doncs, va monopolitzar ahir la festa nacional espanyola amb Catalunya al centre de la seva indignació.

Però amb Vox o sense, aquest escenari de la política espanyola no és nou. De fet, és històricament recurrent. L'espantall del catalanisme ja fa més d'un segle que serveix a la dreta com a principal argument en el seu discurs polític. Davant les demandes de més autogovern –i ara de dret a l'autodeterminació–, la recepta del PP i Cs, i per descomptat de Vox, no és en cap cas ni el diàleg ni encara menys la negociació política. Tampoc ho és cap mena de distensió o mediació. Només es tracta de tensar els ànims per treure'n un rendiment electoral i per deixar clar que la unitat d'Espanya és sagrada, intocable, innegociable. I amb ella la monarquia, símbol d'aquesta unitat. D'aquí que el Dia de la Hispanitat es convertís ahir, també, en una defensa aferrissada del rei Felip VI, al qual el Parlament havia reprovat el dia abans.

PUIGDEMONT AVISA SÁNCHEZ QUE PERDRÀ LA MAJORIA: " EL TEMPS S'HA ACABAT "

El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha avisat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que les "pròximes setmanes" pot perdre la majoria al Congrés dels Diputats si no presenta un projecte per a Catalunya. "El temps s'ha acabat", ha advertit Puigdemont en una conferència a les Illes Fèroe.

El líder de JxCat ha assegurat que Sánchez ha tingut suficient temps de marge per donar una "resposta" a la crisi catalana i afirma que ha demostrat que és "incapaç" de fer-ho. "Quan vam decidir donar-li suport esperàvem una nova recepta, no esperàvem veure una mena de Rajoy 2.0", ha detallat.

Puigdemont ha participat en un cicle de conferències sobre autodeterminació i ha denunciat que a Espanya hi ha presos polítics. Les Illes Fèroe, Escòcia i Nova Caledònia s'han compromès a reclamar a nivell internacional l'alliberament dels líders independentistes.

Informa: ELNACIONAL.CAT (12-10-2018)

SÁNCHEZ INSINUA QUE PODRIA RECÒRRER LA RESOLUCIÓ CONTRA EL REI PORTANT-LA AL TC

Aquest dijous, el Parlament va aprovar una proposició no de llei que reprovava el rei Felip VI pel seu discurs el 3 d'octubre i també instava a l'abolició de la monarquia. Es va aprovar amb els vots d'En Comú Podem, ERC i JxCat i l'abstenció de la CUP.

La resolució no va agradar a la Moncloa i el mateix Pedro Sánchez va publicar un tuit (seguit d'una nota de premsa) on criticava la declaració per "inadmissible" i per ser una "extravagància jurídica" i anunciava mesures legals, sense concretar-les.

Aquest divendres, n'ha parlat amb els periodistes i ha reconegut que encara ho estan estudiant, ja que, en tractar-se d'una declaració política sense efectes legislatius, estan valorant si poden recórrer-la, per exemple, davant del Tribunal Constitucional. De moment, doncs, no s'ha pres cap iniciativa.

TORRA, EL 12-O: " TREBALLANT COM DIA PEL BENESTAR SOCIAL I LA REPÚBLICA INDEPENDENT "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha constatat amb un missatge publicat a Twitter que aquest divendres, Dia de la Hispanitat, no ha fet festa: "Treballant com cada dia pel benestar social, el progrés econòmic i la República independent", ha escrit avui, 12 d'octubre.

El vicepresident de l'executiu, Pere Aragonès, la consellera de Presidència i portaveu de la Generalitat, Elsa Artadi, i la resta de membres del Govern també han treballat aquest divendres, com un dia normal. De fet, el 12-O ha passat desapercebut en alguns ajuntaments, i diversos polítics independentistes han mantingut l'agenda de treball.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-10-2018)

ESPANYA NOMÉS APLEGA 65.000 MANIFESTANTS PER ANAR CONTRA CATALUNYA A BARCELONA

Mà dura i presó contra l'independentisme. Aquesta és la fórmula que ha reclamat l'unionisme des del centre de Barcelona un any després de l'1-O. La manifestació del dia de la Hispanitat, convocada per diverses entitats espanyolistes, ha aplegat junts els tres partits de la dreta espanyola: Ciutadans, PP i Vox. La Guàrdia Urbana ha estimat l'assistència a la convocatòria en 65.000 persones –els mateixos que l'any passat-, una xifra que l'organització ha arribat a multiplicar quasi per cinc fins a uns absolutament irreals 300.000.

La manifestació, que ha descorregut sense incidents però amb càntics a favor de l'exèrcit i contra els líders independentistes, ha acabat amb parlaments molt durs i inflamats per part d'entitats unionistes com Espanya i Catalans –els organitzadors-, Societat Civil Catalana, Empresaris de Catalunya, la plataforma per Tabàrnia i així com els ultres de Somatemps.

En aquest sentit ha destacat la intervenció de Javier Megino, portaveu d'Espanya i Catalans, que ha demanat als jutges que "siguin coherents i no s'acoquinin", en referència al procés contra els líders independentistes. "Ni oblit ni perdó, molts anys a la presó", ha afegit en relació a les "cosetes" que han de resoldre els jutges. El públic assistent a la plaça Catalunya ho ha celebrat i ha respost amb crits unànimes de "Puigdemont a presó".

Josep Alsina, líder de l'ultra Somatemps, no només ha reivindicat la Hispanitat de Catalunya sinó que ha fet una encesa defensa de la colonització espanyola de l'Amèrica del Sud. "No va ser cap genocidi, els hi vam donar el cognom", ha assegurat. En l'acte final han participat grups folklòrics bolivians.

L'ANTIFEIXISME PLANTA CARA AL 12-O

L'antifeixisme ha volgut fer un acte alternatiu a les manifestacions espanyolistes convocades per celebrar el 12 d'octubre. A les 11 del matí estava convocada una concentració als Jardinets de Gràcia, a pocs metres de la cua de la manifestació d'España en Marcha, a la part superior del Passeig de Gràcia. Els Mossos d'Esquadra han establert un dispositiu molt nombrós per evitar la coincidència dels dos actes. La concentració antifeixista tan sols reunia unes 300 persones a les 11h del matí, però ha pogut sumar molta més gent amb l'arribada de diferents columnes procedents dels barris. En el moment en què les columnes dels barris s'apropaven als Jardinets hi ha hagut algun moment de tensió, quan manifestants espanyolistes els han tractat de barrar el pas al Cinc d'Oros, però els Mossos han apartat els unionistes i han deixat passar als antifeixistes fins als Jardinets.
De concentració a manifestació

Quan ja passaven de les 12h, els concentrats als Jardinets han començat a moure's, estretament controlats per un gran dispositiu de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra, amb gairebé 30 furgonetes i un helicòpter. Els Mossos han intentat evitar que la concentració antifeixista arribés a trobar-se amb els assistents a la convocatòria unionista. La manifestació antifeixista, amb furgonetes policials al davant i al darrera, ha acabat circulant per Diagonal, Muntaner i Aragó. La gent s'ha anat sumant a l'acte durant el trajecte, i ha arribat a sumar entre 1.500 i 2.000 persones. Alguns manifestants han realitzat pintades a bancs i caixes d'estalvi de caràcter anticapitalista, però no hi ha hagut incidents greus, tot i la presència en alguns punts de militants espanyolistes que desafiaven els assistents a l'acte. Els organitzadors han desconvocat la manifestació al Parc de l'Escorxador. I han demanat que tothom tornés a casa en grups per evitar incidents.

PP I CIUDADANOS DE BRACET AMB VOX A LA MANIFESTACIÓ COLONIALISTA DE BARCELONA

L'espanyolisme ha tornat a sortir al carrer aquest 12 d'octubre per celebrar el dia de la Hispanitat, però també per mostrar la seva disconformitat amb el procés sobiranista. La marxa, convocada sota el lema Barcelona, garant de la unitat d’Espanya, ha aglutinat unes 150 associacions espanyolista i partits polítics. A la capçalera s'hi han pogut veure units els principals líders de Ciutadans i el Partit Popular, però també els del partit ultra Vox.
Publicidad

De fet, el líder popular Xavier García Albiol i el president del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, estaven de costat amb el secretari general del partit d'ultradreta Javier Ortega. També la lider de Cs a Catalunya, Inés Arrmiadas, estava a prop seu.

Les crides de Vox a derogar el règim constitucional -en el qual es fonamenta l’Estat de les autonomies que pretenen eliminar- a l’acte de Vistalegre, no són prou per a que partits autoanomenats constitucionalistes com Ciutadans i Partit Popular hagin sortit amb ells aquest divendres pel centre de Barcelona.

"Esperem que el proper 12 de octubre els colpistes ja estiguin complint sentències de presó de mols anys". Així ho ha desitjat Ortega en declaracions als periodistes a l'inici de la manifestació. També ha parlat davant la premsa Arrimadas i Albiol que han lamentat que aquest dijous el Parlament reprovés el rei Felip VI i han culpat al president espanyol, Pedro Sánchez, d'aquesta situació.

UN EQUIP DE TV3 ÉS AMENAÇAT I ESCORTAT PEL MOSSOS DURANT LA MANIFESTACIÓ ESPANYOLISTA

Un equip de TV3 ha estat  escortat pels Mossos d'Esquadra durant la manifestació convocada per l’associació ‘Espanya i Catalans’ aquest divendres pel Dia de la Hispanitat al centre de Barcelona.

Així ho ha denunciat via Twitter la periodista de TVE Lorena Romero. A través d’un vídeo es pot veure com un grups de manifestants espanyolistes s’apropen als periodistes de la televisió pública catalana per insultar-los i amenaçar-los. “Deixeu-nos fer la nostra feina, independentment del mitjà que siguem”, ha clamat la periodista.

Ràpidament, agents dels Mossos d’Esquadra han protegit l’equip de TV3 i han exigit als unionistes que s’allunyessin. Aquests fets han succeït al mateix temps que diferents líders d’entitats espanyolistes feien els seus parlament sobre un escenari muntat a la plaça Catalunya on hi havia polítics del PP i Vox escoltant i cridant consignes contra els independentistes.

Informa: ELNACIONAL.CAT (12-10-2018)

UNIONISTES RADICALS AMB SIMBOLOGIA I GESTOS FEIXISTES ES MANIFESTEN PROTEGITS PELS MOSSOS

Desenes d’unionistes radicals s’han manifestat aquest divendres en motiu del 12-O a Barcelona, sota control dels Mossos d’Esquadra. Els manifestants, convocats per Democracia Nacional, han exhibit simbologia i gestos feixistes mentre proferien crits contra l’independentisme, Carles Puigdemont o la immigració. La manifestació ha estat organitzada per la ‘Comisión de la Bandera’ i hi ha participat La Falange, que ha fet sonar el seu himne, ‘Cara al sol’.

El lema més destacat ha estat el de la defensa de la unitat d’Espanya i el ja tradicional “No nos engañan, Cataluña es España”, mentre que alguns nous feien referència als CDR: “Dónde estan los CDR, los CDR donde estan?”, que s’acompanyava d’insults homòfobs.

La presència de simbologia i gestos feixistes ha deixat sorpreses tres turistes daneses que, en conversa amb ‘El Món’, ha explicat que als seu país exhibir símbols i fer gestos feixistes no seria possible: “És increïble, aquest moviment es pot tornar violent, més val que aneu en compte”, ha assenyalat una de les turistes.

Informa:ELMON.CAT (12-10-2018)

PUIGDEMONT CONTRA LES MESURES LEGALS DE SÁNCHEZ PER PROTEGIR EL REI

L'expresident Carles Puigdemont ha criticat la decisió del govern espanyol d'emprendre les "mesures legals al seu abast" contra la resolució del Parlament que reprova el rei Felip VI pel 3-O i demana l'abolició de la monarquia. Segons Puigdemont, el gest del govern de Pedro Sánchez dissol "les esperances" dipositades en el PSOE. A més, li recorda al president espanyol que va guanyar la moció de censura contra Mariano Rajoy gràcies al suport de forces polítiques que donen suport al dret a l'autodeterminació i de partits amb un "alt component republicà".

"Faria bé d'entendre la realitat que l'ha fet president, el que no es pot fer és ser president amb el suport polític d'uns grups que intenten evolucionar el concepte de democràcia a l'estat espanyol i, després, actuar contra això". Puigdemont creu que adoptar mesures legals contra una "opinió política" atempta contra la llibertat de discussió del Parlament.

Informa:ACN.CAT (12-10-2018)

PEDRO SÁNCHEZ REBUT AMB CRITS I XIULETS A LA DESFILADA DEL 12-O

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha sigut rebut amb crits i una sonora xiulada a l'acte oficial de celebració del Dia de la Hispanitat. La d'enguany és la primera ocasió que Sánchez participa en la commemoració de la festivitat oficial espanyola com a cap de l'executiu, i alguns dels assistents l'han rebut amb crits de "Fora", "Okupa", "Eleccions" i insults, que es podien sentir des de la tribuna de premsa de la desfilada, presidida pel rei Felip VI, que hi arriba just un dia després de ser reprovat pel Parlament de Catalunya.

Les acusacions de tenir hipoteques amb els independentistes catalans que han llançat sobre Sánchez des de la seva arribada al govern els partits de l'oposició han quallat entre el públic de la desfilada del 12 d'Octubre, que acostuma a estar format per persones amb un fort sentiment nacionalista espanyol. En contrast, el monarca, que fa poc més d'un any pronunciava un discurs encès contra el Procés, dies després del referèndum de l'1 d'octubre, ha sigut rebut amb un aplaudiment sonor.

I és que Catalunya ha continuat molt present durant els actes de celebració del Dia de la Hispanitat, amb una gran pancarta en un edifici visible des de la tribuna d'autoritats en la qual es podia llegir "Catalunya sempre Espanya". També ha sigut molt present en les declaracions als mitjans dels polítics assistents a la celebració.

PUIGDEMONT ES REUNEIX AMB EL VICEPRIMER MINISTRE I LA MINISTRA DE FINANCES DE LES ILLES FÈROE

Carles Puigdemont s’ha reunit aquest divendres al matí amb el viceprimer ministre i ministre de Pesca de les Illes Fèroe, Høgni Hoydal, i la ministra de Finances, Kristina Háfoss. Durant la trobada, en la que també hi han estat presents representants de Nova Caledònia i Escòcia, han abordat les estratègies per aconseguir una República independent i han parlat sobre quina hauria de ser la relació posterior amb la Unió Europea. Les Fèroe són una nació autònoma de Dinamarca però no formen part de la UE. A més, fonts de la reunió han afirmat que la ministra de Finances ha assegurat que els catalans són una “font d’inspiració” per a l’autodeterminació dels pobles. L’agenda de l’expresident a les Illes Fèroe continua aquesta tarda. Puigdemont participa en un cicle de conferències sobre autodeterminació i dret a decidir en el segle XXI.

La reprovació del rei

Carles Puigdemont ha criticat la decisió del govern espanyol d’emprendre les “mesures legals al seu abast” contra la resolució del Parlament que reprova el rei Felip VI pel 3-O i demana l’abolició de la monarquia. Segons Puigdemont, el gest del govern de Pedro Sánchez dissol “les esperances” dipositades en el PSOE. A més, li recorda al president espanyol que va guanyar la moció de censura contra Mariano Rajoy gràcies al suport de forces polítiques que donen suport al dret a l’autodeterminació i de partits amb un “alt component republicà”. “Faria bé d’entendre la realitat que l’ha fet president, el que no es pot fer és ser president amb el suport polític d’uns grups que intenten evolucionar el concepte de democràcia a l’estat espanyol i, després, actuar contra això”. Puigdemont creu que adoptar mesures legals contra una “opinió política” atempta contra la llibertat de discussió del Parlament.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (12-10-.2018)

12-O: EL DIA DE LA SEVA RAÇA

"El dia de la seva raça "


"Oficials retirats amb l'uniforme estret, funcionaris (franquistes) jubilats amb bigotet, famílies de militars que agiten frenèticament banderetes bicolors i fatxes (dels clàssics i dels nous) amb posat marcial que criden "viva la Legión""

 


Salvador Cot

 

La celebració del Dia de la Hispanidad és tan horripilant que la majoria dels madrilenys intenten escapar-se de la ciutat per no haver de patir aquesta sobredosi de testosterona nacionalista al bell mig de la capital espanyola. Ho sé per experiència; des de dies abans els avions militars sobrevolen Madrid a baixa altura, assajant la demostració del 12 d'Octubre, i fent un soroll del nivell de piconadora de les voreres. La cosa és tan esfereïdora que provoca una desbandada ciutadana que col·lapsa la M-30 i la M-40. D'aquesta manera, Madrid queda plenament a disposició dels militars.

La desfilada congrega un públic que, en fi, és el millor de cada casa. Oficials retirats amb l'uniforme estret, funcionaris (franquistes) jubilats amb bigotet, famílies de militars que agiten frenèticament banderetes bicolors i fatxes (dels clàssics i dels nous) amb posat marcial que criden "viva la Legión". Efectivament, passen els legionaris amb pressa i borrissol al pit i els Regulares amb els uniformes que recorden l'imperi colonial perdut. Cavalls, gossos, cabres... I, sovint, tancs. Uns artefactes tan sorollosos i pesants que, després que passin, cal que l'ajuntament asfalti de nou.

Tot plegat, per celebrar una festa que -ara que està de moda el terme- no pot dissimular el seu supremacisme sobre uns pobles autòctons que van tenir la mala sort que aquell dia algú descobrís que els podia saquejar, esclavitzar i aculturalitzar en benefici propi. Pillatge i opressió. O sigui, el dia de la seva raça.

 

Irma:ELMON.CAT (12-10-2018)

"DIA DE LA HISPANIDAD A BARCELONA" : MOBILITZACIONS PER A TOTS ELS GUSTOS

Amb motiu del Dia de la Hispanitat, aquest divendres 12 d'octubre l'espanyolisme es tornarà a mobilitzar als carrers de Barcelona, un any després de la multitudinària convocatòria del 8-O, que va significar la primera resposta de l'unionisme al referèndum d'autodeterminació de l'1-O. En total hi ha previstes quatre manifestacions: dues de caire unionista i dues antifeixistes.
Manifestacions espanyolistes

A les 11 del matí començarà la mobilització de la plataforma España somos todos. Arrencarà al passeig de Gràcia a l'altura del carrer de Provença i acabarà a la plaça Catalunya, on es faran diversos parlaments. Els oradors confirmats són Manuel Miró (Societat Civil Catalana), Josep Bou (Empresaris de Catalunya), Josep Alsina (Somatemps) i Javier Megino (Espanya i Catalans). El lema de la marxa serà “Barcelona, garant de la hispanitat” i les entitats que hi han donat suport són Societat Civil Catalana (SCC), Hablamos Español, Espanya i Catalans o Plataforma per Tabàrnia. També el PP i Cs han mostrat el seu suport de forma explícita.

Ara fa un any, tant les manifestacions del 8-O com la que es va produir quatre dies després, durant el Dia de la Hispanitat del 2017, van suposar la primera resposta contundent de l'unionisme envers els fets del 20-S i de l'1-O. Per la manifestació organitzada per SCC hi van desfilar dirigents de Cs, del PP i, també, del PSC, com el seu secretari general, Miquel Iceta.

LES TENSIONS A L'ANTIGA CONVERGÈNCIA L'ABOQUEN A L'ESCISSIÓ

"Les tensions a l'espai de l'antiga Convergència l'aboquen a l'escissió ·
L'activació de la Crida de Puigdemont com a partit, la inquietud dels alcaldes, els pressupostos de l'Estat i les tensions internes al Parlament pels diputats processats centren la reunió extraordinària de la cúpula del PDECat


Oriol March


Dues frases pronunciades entre bambolines durant la campanya electoral de Junts per Catalunya (JxCat) prenen rellevància deu mesos després. Serveixen per retratar en quin punt es troba l'espai anteriorment agrupat a l'entorn de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i que ara acumula múltiples actors i estratègies. La primera, expressada per un dirigent governamental implicat en l'estratègia electoral, era diàfana: "Nosaltres tenim l'Elsa [Artadi], ells tenen la Marta [Pascal]. Ja veurem qui guanya". La segona, verbalitzada per un responsable del PDECat membre de l'equip de campanya, també mirava cap al futur: "ERC ha fet el gir estratègic, nosaltres ho fiem tot a Carles Puigdemont. A curt termini ens pot fer guanyar les eleccions, però és imprevisible a llarg termini".

Les dues sentències són reveladores perquè contenen els elements que han marcat, els últims mesos, les relacions entre el PDECat i JxCat, una candidatura electoral que va derivar en grup parlamentari i que és també la llavor sobre la qual Puigdemont aspira a edificar la Crida Nacional per la República. Les relacions no han estat sempre senzilles -ni forçar la màquina per investir el president a l'exili comptava amb el vist-i-plau unànime de la cúpula del partit, ni la delegació de vot que ha derivat en pèrdua de la majoria independentista al Parlament ha estat exempta de polèmica-, i la posada en marxa de la Crida ho ha acabat d'enterbolir tot. "Han intentat liquidar el PDECat, absorbir-lo, dissoldre'l. No se'n sortiran per l'estructura territorial i d'alcaldes que tenim", recalca un alt dirigent de la formació consultat per NacióDigital.

SÁNCHEZ PRENDRÀ REPRESÀLIES EN CONTRA DE LA RESOLUCIÓ D'ABOLIR LA MONARQUIA PEL PARLAMENT

El govern de Pedro Sánchez considera "inadmissible" la resolució votada aquesta tarda al Parlament a favor d'abolir la monarquia i reprovar l'actitud de Felip VI l'1-O –que ha prosperat gràcies als vots d'ERC, JxCat i els comuns–. En un comunicat, la Moncloa assegura que "adoptarà les mesures legals a l'abast en defensa de la legalitat, la Constitució i les institucions de l'Estat". A més, l'executiu de Sánchez considera que "la posició constitucional del cap d'estat hauria de quedar sempre al marge de la seva utilització en el debat partidista".

Per a la Moncloa, aquesta resolució "políticament inacceptable" és producte de la "deriva dels grups independentistes" en la seva "irresponsabilitat d'utilitzar les institucions catalanes per alentir el conflicte i no per servir als interessos generals dels catalans". Segons el comunicat, és "inexplicable" que la resolució hagi comptat amb el suport "d'un altre grup parlamentari" –la Moncloa evita parlar directament dels comuns.

"L'extravagància jurídica d'aquest intent de condemna i rebuig a sa majestat el rei Felip VI, que no té cap fonament legal i constitucional, no resta gravetat a l'actuació protagonitzada aquesta tarda pels citats grups", continua el comunicat. Per això, finalment anuncia que "en defensa de la legalitat i la Constitució", el govern espanyol "adoptarà les mesures legals al seu abast per impedir sempre aquelles actuacions que minin la posició constitucional de totes i cadascuna de les institucions de l'Estat".

CONTINUA EL CIRC AL PARLAMENT: AVUI REPROVA FELIPE VI I APOSTA PER ABOLIR LA MONARQUIA

JxCat, ERC i comuns han aconseguit posar-se d'acord al Parlament per reprovar el rei Felip VI i apostar per l'abolició de la monarquia. Finalment la cambra catalana ha aprovar aquest dijous una proposta de resolució que demana acabar amb la monarquia després que aquest dimarts, durant el debat de política general, la mateixa proposta quedés rebutjada.

La proposta ha estat aprovada per 69 vots a favor. Hi han votat a favor JxCat, ERC i els comuns, mentre que la CUP s'ha abstingut. La resta de grups de l'oposició hi han votat en contra.

La proposta de dimarts havia estat plantejada per JxCat però només va comptar amb el suport d'ERC i la CUP i, sense els vots dels diputats de JxCat empresonats, no van aconseguir la majoria necessària per tirar el text endavant. Els comuns s'hi van oposar perquè dins la proposta de resolució hi havia un punt que apostava per "assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya”.

Després de la derrota i de les crítiques, els comuns han presentat una nova proposta de resolució centrada només en la crítica a la monarquia que ha aconseguir ser aprovada amb els vots de JxCat, ERC, comuns.

El text "rebutja i condemna el posicionament del Rei Felip VI i la seva intervenció en el conflicte català" i "aposta per l'abolició d'una institució caduca i antidemocratica com la monarquia".

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-10-2018)

LA GUÀRDIA CIVIL DIU SER VÍCTMA A CATALUNYA D'ACTUTUDS " PRÒPIES DELS MÉS RANCIS RÈGIMS TOTALITARIS "

El general de brigada en cap de la Zona de Catalunya de la Guàrdia Civil, Pedro Garrido, ha ressaltat aquest dijous la intervenció del cos fa un any al voltant de l'1-O per la seva complexitat perquè la llei continués imperant a Catalunya en compliment d'un mandat judicial, i ha retret les actituds de diversos col·lectius "minoritaris" contra el cos, més "pròpies dels més rancis règims totalitaris".

En el seu discurs en l'acte de la festivitat de la patrona de la Guàrdia Civil a Catalunya --que l'any passat és va suspendre--, que ha tingut lloc a la comandància de Sant Andreu de la Barca, també ha destacat la intervenció en les causes judicials per esclarir els presumptes delictes de malversació, desobediència, rebel·lió o sedició de càrrecs i representants públics.

L'acte de la festivitat del Pilar ha estat presidit per la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i ha comptat amb la presència del director de la Guàrdia Civil, Felix Azón, i representants dels diferents cossos policials, entre ells el cap dels Mossos d'Esquadra, el comissari Miquel Esquius.

Garrido ha afirmat que aquestes actuacions han col·locat la Guàrdia Civil com un "referent de la llei i l'ordre", malgrat actuar, segons el comandament, sota pressió social, mediàtica i institucional. Ha retret que aquestes actuacions els han posat també "en el punt de mira de diversos col·lectius minoritaris que per defensar les seves idees només saben actuar fora de la llei i emparar-se en el desordre públic".

GUIRIGALL AL PDECAT I PRAGMATISME A ERC : LA VIA MONCLOA ALS PRESSUPOSTOS SENSE TRUCAR LA FISCALIA

Roger Pi de Cabanyes

"No hi haurà trucada". L'executiu espanyol no intercedirà a favor dels líders independentistes al judici de l'1-O, que previsiblement –tret de possibles rebaixes per a Sànchez i Cuixart- s'enfrontaran a peticions de condemna dures per part del Ministeri Fiscal. És l'escenari amb què treballa ara la Moncloa, que malgrat aquest "no" a la principal petició dels dos partits independentistes amb presència al Congrés aspira a aprovar els pressupostos generals amb els seus vots.

Una mostra de "realisme màgic", segons algunes veus independentistes, o d’experiència en l’aplicació de la teoria de jocs, segons fonts socialistes, perquè "al final hauran de veure quin escenari els convé més", i davant la disjuntiva entre Pedro Sánchez i el 155, tocarà "escollir quin és el mal menor".

L’acord signat aquest dijous entre el president espanyol i Pablo Iglesias centra ja tota l’atenció dels socialistes espanyols en les fores independentistes, l'autèntic escull d'aquesta negociació. "No hi ha contactes", afirmen ERC i PDeCAT des del Congrés, malgrat les reunions de la vicepresidenta Carmen Calvo amb Elsa Artadi i el trànsit constant de consellers de la Generalitat per les andanes d’Atocha de les últimes setmanes. La Moncloa espera que el "diàleg" dins la "llei" acabi decantant la balança i li permeti una doble victòria davant els seus rivals al Congrés: l’aprovació dels pressupostos i la pacificació de l’espai independentista.

ENCAUSEN PER DESOBEDIÈNCIA L'EQUIP DE TRAPERO DURANT L'1-O

El jutjat d’instrucció número tres de Cornellà de Llobregat ha encausat l’antiga cúpula dels Mossos d’Esquadra, que encapçalava el major Josep Lluís Trapero, per delictes de rebel·lió, sedició i desobediència, entre d’altres, durant el referèndum de l’1-O. Hi ha set investigats, entre els quals Ferran López, el comissari que va substituir Trapero durant el 155. El jutge els ha citat a declarar entre el 12 i el 13 de desembre.

En concret, el 12 de desembre estan cridats a declarar la cap de servei d’assessorament jurídic de la Direcció General de la Policia, María Paz Martí; el comissari Francisco Javier Gámez, i els intendents Antoni Verger i Amadeu Domingo. El dia 13 declararien els comissaris Lluís Ferran López, Joan Carles Molinero i Emili Quevedo.

L’Audiència espanyola i el Tribunal Suprem han refusat amb anterioritat incloure la causa contra l’ex-cúpula en el cas de Trapero o la macro-causa contra l’1-O. El jutge de Cornellà va obrir la causa arran d’una querella de VOX.

Informa:VILAWEB.CAT (11-10-2018)

EL GOBIERNO DIU ARA QUE REVERTIRÀ EL DECRET PERQUÈ LES EMPRESES SORTISSIN DE CATALUNYA

La vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha anunciat que el seu executiu revertirà el decret que el govern de Rajoy va signar després de l’1-O per facilitar la sortida d’empreses de Catalunya i el canvi de la seu social. Calvo defensa que volen llençar un ‘missatge’ a les empreses perquè confiïn a tornar a Catalunya perquè existeix ‘diàleg i relació lleial i estable’ amb la Generalitat i això ha de donar ‘crèdit i tranquil·litat’ perquè es tracta d’un ‘espai segur’. ‘El govern d’Espanya té clar que cal treballar per un marc d’estabilitat i seguretat’, ha dit a Rac1.

L’anunci de Calvo arriba poc després de la revelació del diari Ara de la gran operació per a desestabilitzar l’economia catalana orquestrada pel govern espanyol de Rajoy i el rei espanyol Felipe VI. Calvo, però, s’ha limitar a criticat el govern de Mariano Rajoy i no la corona espanyola per impulsar el decret, del que ha dit que va suposar una ‘destrossa important’ per a l’economia catalana.

‘Ara ja no es donen les condicions per a la sortida d’empreses, mostra d’això és que cada vegada que venim a Catalunya ens reunim amb representants’, ha manifestat la vice-presidenta. Segons que ha dit, la situació de fa un any va generar ‘inseguretat’ en les empreses però considera que aquell escenari ja ha quedat superat.

ELS ENTREBANCS DE LLARENA A LA DEFENSA DELS PRESOS

Tots els advocats de la defensa dels presos polítics han repetit per activa i per passiva que la presó preventiva dels seus presos és injusta i una vulneració dels seus drets. Igual que les acusacions per rebel·lió i sedició, dèbil d’entrada però tocada de mort després de la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein, que les va rebutjar frontalment. O el fet que siguin jutjats al Tribunal Suprem i no al TSJC de Barcelona, que és el tribunal que els pertocaria als presos, almenys als que no estan aforats. Però al marge de les vulneracions que Llarena ha fet durant la instrucció del cas, les defenses dels presos s’han trobat amb impediments i entrebancs que dificulten els seus drets com a defensa, sobretot ara, que s’està tancant la instrucció del cas.

‘És que és una rere l’altra’, apunta un advocat del despatx de Jordi Pina, que representa la defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull o Jordi Turull. Juntament amb els advocats de Jordi Cuixart aquesta setmana han demanat a la Sala Penal del Tribunal Suprem que revoqui la instrucció de la causa especial contra el procés perquè han tingut molts problemes per accedir a tota la informació de la instrucció de la causa. Aquest és la principal denúncia que fan tots els advocats perquè s’han trobat que en la documentació emmagatzemada al núvol digital hi havia carpetes buides, absència de proves i diferències substancials entre el núvol del tribunal i el dels lletrats.

APROVADA LA COMISSIÓ AL PARLAMENT QUE EXAMINARÀ LA VULNERACIÓ DE DRETS DES DE L'1-O

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest matí la creació d’una comissió d’estudi sobre els drets civils i polítics, amb el suport de JxCat, ERC, els comuns i la CUP i l’oposició de la resta de grups. La proposta de creació de la comissió és del president del parlament. Roger Torrent la va registrar al juny perquè s’estudiï la resposta autoritària de l’estat al referèndum de l’1-O i les ‘regressions democràtiques molt greus’ que s’han produït a l’estat espanyol en els darrers mesos i que han afectat ‘drets i llibertats fonamentals reconeguts tant en el marc jurídic estatal com internacional’. Durant el debat, s’ha produït una enganxada entre JxCat i el PP.

El portaveu de JxCat, Albert Batet, ha demanat empara a Torrent perquè la diputada popular Andrea Levy ha titllat Quim Torra de ‘racista’ i l’ha acusat de propiciar l’odi. Levy s’ha negat a retirar les seves expressions. ‘Retirar els insults que ha proferit en els seus articles contra els catalans que no pensen com ell?’, ha preguntat, en referència als textos que el president va publicar abans de ser nomenat i que van generar fortes crítiques de l’oposició quan va ser investit. La qüestió es tractarà a la pròxima reunió de la mesa del parlament.

L’objectiu de la comissió, segons descriu la pròpia iniciativa, és explorar la profunditat les vulneracions que s’han produït. També analitzar les mesures a adoptar per a ‘garantir el respecte i el compliment de la legalitat internacional en matèria de drets humans individuals i col·lectius’ i per a generar un ‘marc propici’ per l’exercici lliure d’aquests drets. Integraran la comissió vint-i-un membres. La idea de Torrent és que duri durant tota la legislatura i es podran redactar informes provisionals al final de cada període de sessions, amb la previsió que se’n redacti un de final.

Subcategories

ELS POLÍTICS INDEPENDENTISTES POTSER FALLARAN, PERÒ ESPANYA NO ENS FALLARÀ MAI

 

"No patiu: els vots no tenen amo "


«De situacions de frenada i confusió, de desesperació, ja n'hem passades unes quantes i molt serioses. I sempre han acabat obrint pas a fórmules guanyadores»

 

Vicent Partal

 

Hi ha una tensió ambiental notable entre els independentistes, a parer meu ben lògica i raonable. Un any després de la proclamació del 27 d’octubre no som ni de bon tros on tots voldríem ser. I les promeses fetes el 21 de desembre ni s’han complert ni van pel camí de complir-se. Com que les desavinences entre les forces polítiques independentistes són també molt evidents i els incidents entre els uns i els altres sovintegen, la situació deriva en acusacions molt poc elegants. Especialment, entre les parròquies fanàtiques, fanatitzades, de cada banda. Pràcticament cada dia, un polític d’un partit diu blanc i immediatament el de l’altra banda diu negre i ja hi som.

En una entrevista que publicàvem ahir, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg diu: ‘Com que no hi ha cap estratègia, ni cap objectiu clar compartit per tots els actors sobiranistes, qualsevol petita cosa es magnifica moltíssim.’ Afegeix, i crec que té raó: ‘Si això [la discrepància sobre el vot dels diputats] hagués passat dos mesos abans del primer d’octubre, hauria semblat una minúcia. Però, sense consens i objectius estratègics compartits, ens anem encallant.’

Efectivament, la clau de tot és que no hi ha consens ni objectius estratègics compartits. No n’hi ha entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP. No n’hi ha entre els tres partits i el govern. No n’hi ha entre els polítics i l’ANC. Ni entre l’ANC i Òmnium, cada dia més allunyats. Però la qüestió és que això no pot imposar-se ni pot imposar-ho ningú.

El debat, i per tant la confrontació d’idees i projectes, és imprescindible. No és que siga necessari, és que és imprescindible. I probablement vol temps. Perquè són els fets, i no les paraules, que fan que s’entenguen les propostes. I he de dir que, en aquest sentit, no em fa perdre el son això que passa. Junts per Catalunya sembla que s’aclarirà aviat sobre què vol ser, amb la creació imminent de la Crida i la seua definició. ERC juga fort pel lideratge polític pensant en l’hegemonia electoral i bastint un projecte que sembla que vol incorporar sectors no estrictament independentistes al moviment per l’autodeterminació. I la CUP, tal com expliquem avui en aquest article, ja anuncia mesures importants i radicals, com ara refundar-se o deixar buits els escons del parlament, llevat dels moments clau.

De tot plegat, i de les conseqüències de tot això que veiem, n’emergiran propostes ben diferenciades entre tots, que crec que al final serà la millor manera d’aclarir-nos sobre quin és el camí per a continuar avançant. Personalment, no tinc cap idea de què preferirà la gent, el votant, els ciutadans. Com tots, tinc les meues preferències, però això no té importància. A parer meu, allò que és important de veritat és la certesa que –potser lentament però potser a una velocitat de vertigen– el país anirà entenent molt millor on som, afinant l’anàlisi, i decidirà en conseqüència. I tinc la seguretat absoluta que els vots i els escons variaran si ho vol i ho necessita la gent, com també poden variar els lideratges, desaparèixer demà mateix els actuals per més intocables que puguen semblar i aparèixer-ne de nous que ningú no espera ni controla. Llegeix més...

Visites Rebudes

08325838