UN GRUP DE MOSSOS SOBIRANISTA ALERTA QUE UN GRUP D'ELLS VA CRIDAR " A POR ELLOS " EN LES CÀRREGUES DE GIRONA

Un col·lectiu de mossos d’esquadra sobiranistes anomenat Guilleries ha assegurat aquest divendres alguns antiavalots del dispositiu d’ahir dijous a Girona per impedir l’accés d’antifeixistes a la plaça on Vox volia celebrar un acte van cridar “a por ellos”. El grup demana als seus companys que “obrin bé els ulls” davant d’aquesta “greu amenaça”.

En el mateix comunicat, el col·lectiu d’agents assegura que un mosso conegut com El Sevillano va “acompanyar” l’excunyat de la infanta Elena, Álvaro de Marichalar, a la concentració de Vox. El comunicat detalla que aquest policia és activista de Cs a Sarrià de Ter (Gironès) i que presta servei a la casa de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont en aquesta localitat.

Segons el col·lectiu, l’acte de Vox era una “clara provocació”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (7-12-2018)

L'ESTAT DEL TERROR: CASADO DEMANA A SÁNCHEZ QUE " PONGA ORDEN " EN CATALUNYA I APLIQUI EL 155

El presidente del Partido Popular, Pablo Casado, ha pedido hoy al Gobierno de España que “ponga orden en Catalunya” frente a la “kale borroka independentista” y aplique el artículo 155 para tomar el control, ha dicho, porque “Catalunya está fuera de sí” ya que “su Gobierno no controla la situación”.

Así se ha manifestado en referencia a las imágenes de los disturbios registrados ayer en distintas ciudades catalanes donde, a su juicio, el debate no es la “proporcionalidad” de la policía o el apoyo de la Consejería de Interior a la actuación policial.

El debate es “si se está garantizando que se cumpla ley y la convivencia en las calles”, algo que en su opinión no se está haciendo, por lo que el Gobierno central tiene la responsabilidad de “poner orden” y hacer que “se cumpla la ley”.

EL PODER JUDICIAL ESPANYOL EXIGEIX " UN PLA DE PROTECCIÓ INTEGRAL" CONTRA ELS " ATACS " DELS CDR

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha enviat aquest divendres un senyal d’alerta sobre la situació a Catalunya i ha acordat reclamar al govern espanyol i a la Generalitat “un pla integral de protecció dels jutges i magistrats i de les seus judicials catalanes”. En un text acordat per la Comissió Permanent d’aquest òrgan, basen la seva petició en els “atacs” rebuts pels Comitès de Defensa de la República (CDR), plataforma que no acaben de citar explícitament, però descriuen algunes de les seves accions per justificar que es reclamin mesures.

El CGPJ no només vol que es blindin les seus judicials per no rebre “atacs” sinó que també sol·licita a la Fiscalia General de l’Estat que supervisi les investigacions que es facin dels mateixos per part de les forces policials per “descartar que es puguin produir omissions que donin lloc a l’exigència de responsabilitats”. Una demanda que estén l’ombra de dubte sobre les accions que sobre aquests fets pugui fer o no la policia catalana.

LA GENERALITAT ES PERSONA EN ACUSACIÓ CONTRA LA POLICIA I GUÀRDIA CIVIL PER L' 1-O EN UNS 50 CASOS

La Generalitat s’ha personat com a acusació en al voltant de mig centenar de causes judicials obertes contra la Guàrdia Civil i la policia espanyola per les càrregues de l’1-O en una quinzena de jutjats de tot Catalunya. En alguns casos és acusació particular pels danys ocasionats en instal·lacions del govern, mentre que en altres és acusació popular per defensar els votants ferits per les càrregues. En alguns d’aquests últims casos, algun jutge no ha acceptat la personació, però la decisió ha estat recorreguda. En els escrits de personació, s’incorpora un escrit de la consellera de Presidència, Elsa Artadi, en què acusa les policies estatals d”actuacions violentes i desproporcionades’ i d’haver ‘incomplert’ l’ordre del TSJC que demanava no alterar la convivència ciutadana.

Segons que ha avançat el diari ‘Regió 7’ es tracta dels jutjats de Barcelona, Manresa, Gavà, Arenys de Mar, Sabadell, Mataró, Rubí, Girona, Tarragona, Valls, Amposta, Reus, Tortosa, Lleida i Solsona, en aquest últim cas, per les càrregues de l’1-O a Ponts, a la Noguera. La Generalitat va denunciar el mateix 1-O del 2017 al jutjat de guàrdia de Barcelona les càrregues a la capital catalana, però no ho va fer en altres localitats. Ara, després que algunes entitats informessin el Gabinet Jurídic de la Generalitat, ha demanat personar-se a tots els jutjats que investiguen fets similars. En alguns casos, advocats de la Generalitat ja han pogut intervenir en interrogatoris, segons han explicat fonts del Gabinet Jurídic a l’ACN.

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA ESQUIZOFRÈNICA A CATALUNYA

"Immersió esquizofrènica "


 Per Najat El Hachmi, escriptora



Després d'anys de sentir que teníem un model d'èxit, ara ens diuen que s'ha de "flexibilitzar" la immersió apel·lant a la "composició lingüística i cultural del nostre país"

Tants anys explicant a les mares marroquines que els convenia més anar a classes de català que de castellà perquè era la llengua del lloc i dels seus fills i que al sortir al carrer es trobarien vivint en barris on la llengua de Rodoreda era anecdòtica o, tot i que fos present, que a elles no se’ls dirigissin més que en la de Cervantes. Anar pacientment a classe per aprendre la llengua que els havien explicat que era la d’integració i trobar-se que en la vida real era del tot virtual. ¿Qui li parla català a una dona amb mocador? Tants anys fent pedagogia, explicant que si els seus fills aprenien a viure en la nostrada llengua això els aniria a favor sempre... Imposar a dones adultes l’idioma que no demanaven aprendre, no deixar-les elegir perquè les analfabetes, les rurals, les immigrants enfonsades en capes i capes de teles, no tenen dret a decidir sobre la seva pròpia educació en un país democràtic com el nostre.

I malgrat tot jo vaig creure en tot això, vaig convèncer moltes mares de la necessitat d’incorporar-se a la catalanitat, els vaig explicar que l’escola catalana era un vehicle d’inclusió. Ho havia sigut per a la immigració castellanoparlant, ¿com no ho havia de ser per a nosaltres? Que sí, que sí, que el català és útil, que no, que no, que els alumnes no tenen cap dèficit en l’adquisició del castellà. Després d’anys de sentir que teníem un model d’èxit (malgrat les escandaloses xifres de fracàs escolar), ara ens diuen que s’ha de "flexibilitzar" la immersió apel·lant a la "composició lingüística i cultural del nostre país". Dic jo que aquesta composició no deu haver canviat gaire des de l’últim tripartit quan el mateix Bargalló era conseller d’Ensenyament i promovia, sense dubtes, el sistema que ara li sembla massa rígid.

LA PRESIDENTA D'OCCITÀNIA DEMANA A L'ESTAT FRANCÈS QUE FINANCI L'OFICINA PÚBLICA DE LLENGUA CATALANA

La presidenta de la regió d’Occitànica, Carole Delga, ha escrit al primer ministre francès, Edouard Philippe, per demanar-li que es desbloqui el finançament de l’estat per a poder crear l’Oficina pública de la llengua catalana (OPLC). Delga li recorda que el projecte va ser creat el 2016. A principi d’enguany es va demanar als ministeris d’Ensenyament i Cultura la seva participació en el pressupost de l’oficina amb 100.000 €, però no s’ha obtingut cap mena de resposta.

Carole Delga recorda al primer ministre que l’estat ja participa en el pressupost d’altres estructures equivalents: 860.000 € per l’Oficina de la llengua basca, 152.000 pel bretó, i 83.000 € per l’occità. ‘En aquest territori esperem un reconeixement de l’estat de la cultura catalana’, conclou Delga.

Informa:VILAWEB.CAT 7-12-2018)

N.de la R.

A França el català els fa més por que una pedregada. Recordem que és l'Estat europeu que més obertament s'ha mostrat en contra de la independència de Catalunya.Saben molt bé que Catalunya del Nord només els pertany pel dret de conquesta. Recordem un cop més: Espanya, França i el Vaticà, els grans enemics de sempre de Catalunya. Cert que el Vaticà no té el gran poder polític i territorial que tenia fa segles.Però ara té la Conferència Episcopal Espanyola per repartir condemnes a tort i a dret als independentistes

L'USAP DE PERPINYÀ POSA A LA VENDA UNA SAMARRETA AMB L'ESTELADA

Cada any per Nadal la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) fa una samarreta especial que els jugadors llueixen l’últim partit de l’any. Enguany, el club ha presentat una samarreta amb la senyera a la part baixa i un triangle blau a la part superior de l’equipació. A l’esquena, el club ofereix la possibilitat de comprar la samarreta llisa o amb un estel, amb el que es conforma una estelada. Es tracta d’una edició limitada de tan sols 500 unitats que es pot comprar ací.

Al clatell hi ha una altra senyera més petita i el lema ‘Sempre endavant’. Els jugadors de l’equip la portaran el 29 de desembre en el partit contra el Clermont. Amb aquesta samarreta l’USAP ha presentat el personatge Capità USAP, inspirat en el super-heroi de Marvel Capità Amèrica.

Informa:VILAWEB.CAT (7-12-2018)

N.de la R.

Un cop més el folklorisme és ben present al club de Perpinyà, cada cop amb menys petxada catalana. Això sí el web tot en francès ve encapçalat amb aquest lema en català  :"Benvinguts a Catalunya". Potser caldria que hi entressin els de Vox i tots els del 155 per veure on comença el país. Sempre s'aprenen coses noves,oi?

TORRA I PUIGDEMONT PRESENTARAN AQUEST DISSABTE A BRUSEL·LES EL CONSELL PER LA REPÚBLICA

El president Quim Torra i el president a l'exili Carles Puigdemont presentaran aquest dissabte el Consell per la República en un doble acte a Brussel·les. L'esdeveniment se celebrarà al teatre flamenc KVS, i davant "l'allau de sol·licituds" per participar-hi, els organitzadors han decidit fer dues sessions: una a les 10.30 hores del matí i una altra a les 12.30 hores.

A l'acte, que conduirà l'actriu Sílvia Bel, hi intervindran els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, i el clouran Torra i Puigdemont. A més es preveuen actuacions musicals, entre les quals destaca un duet musical entre Lluís Llach i el raper Vatònyc, segons ha pogut saber l'ACN. A la presentació del Consell per la República també hi assistiran el vicepresident Pere Aragonès, els consellers Jordi Puigneró, Josep Bargalló, Damià Calvet i Laura Borràs, com també diputats d'ERC i JxCAT i representants de la societat civil.

Unes 400 persones seguiran l'acte en cadascuna de les sessions de dissabte al matí des de la capital belga, on els membres del govern Puigdemont desvelaran "les pròximes passes" del Consell per la República, que pretén "impulsar estratègies" per "fer efectiu el mandat de l'1-O.

LA PLATAFORMA ANTIFEIXISTA DE GIRONA ESTUDIA ACCIONS LEGALS CONTRA ELS MOSSOS

La Plataforma Antifeixista de Girona ha anunciat que està estudiant quines accions legals poden emprendre contra els Mossos perquè consideren que ahir, durant les càrregues policials a Girona, van exercir “una violència indiscriminada, gratuïta i desproporcionada” i es van cometre “una desena d’irregularitats i excessos per part dels agents”.

És més, l’advocat del noi detingut ahir, Benet Salellas, ha acusat els Mossos de tortura perquè “uns funcionaris públics van lesionar els ciutadans com a càstig o represàlia per haver participat en un acte contra VOX”. A més, creuen que els agents de la brigada mòbil van rebre consignes polítiques per part de la conselleria d’Interior o de la direcció de la policia.

“Ningú pot entendre que el que va passar ahir va ser un accident o un sol agent que se li va anar la mà, no és el que vam veure a les imatges. Són els comandaments policials i la conselleria qui dona les ordres i les instruccions, i no hi ha cap marge de dubte que l’actuació policial responia a una consigna política perquè aquesta brigada mòbil actua de manera reiterada d’aquesta forma” ha denunciat Salellas que també ha assegurat que els Mossos redacten “atestats policials falsos”. És el cas, segons ell, de l’atestat del noi que van detenir ahir.

DESPRÉS DELS INCIDENTS DE GIRONA I TERRASSA: TORRA DÓNA QUATRE DIES A BUCH PER FER CANVIS A INTERIOR

El president de la Generalitat, Quim Torra, dona quatre dies al seu conseller d'Interior, Miquel Buch, perquè faci canvis a la conselleria. Torra ha demanat a Buch que presenti un pla de revisió dels protocols interns en els pròxims dies. Després de l'actuació dels Mossos d'Esquadra a Girona i Terrassa, Torra espera que el conseller d'interior faci canvis a Interior perquè no es repeteixin imatges com les d'aquest dijous, amb càrregues policials contra antifeixistes que protestaven per actes de Vox.

Torra s'ha referit a les polèmiques càrregues dels Mossos d'Esquadra des de Ljubljana, Eslovènia, en una trobada amb periodistes. Si dimarts no hi ha canvis a Interior seria el mateix president qui prendria les decisions necessàries. El president té previst fet una compareixença aquest matí.

Justament aquest matí, el Conseller Buch ha admès que l'actuació d'alguns agents als dispositius policials d'ahir a Girona i a Terrassa van ser desproporcionades. També ha avaçat que hi ha una investigació oberta i s'estan repassant una a una les imatges de les càrregues a les dues ciutats. "Si es van traspassar els límits de la llei", ha assegurat Buch, "no em tremolarà el pols per fer fora alguns agents de la BRIMO".

EL PRESIDENT TORRA FARÀ UN DEJUNI DE 48 HORES EN ELS PRÒXIMS DIES

El president Quim Torra farà un dejuni de 48 hores en els pròxims dies. Fonts de Presidència han explicat que Torra se solidaritzarà a títol personal amb els presos en vaga de fam mitjançant un dejuni de dos dies. Tot i que encara no hi ha data fixada, les mateixes fonts apunten que serà abans del 21 de desembre, ja que volen emmarcar l'acció dins dels primers vint dies de la vaga de fam iniciada per Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. Sànchez i Turull van començar la vaga dissabte passat, mentre que Rull i Forn s’hi van afegir dimarts.

D'altra banda, a les nou del matí d'aquest divendres ha acabat el dejuni de 24 hores dels consellers Elsa Artadi, Laura Borràs i Damià Calvet i de diputats independentistes al convent dels Caputxins de Sarrià, a Barcelona. Una cinquantena de persones hi ha passat la nit en solidaritat amb la vaga de fam dels presos Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn.

Entre ells, els diputats de JxCat Eduard Pujol, Francesc de Dalmases, Aurora Madaula o Anna Tarrés. També s'han sumat a la iniciativa de diverses maneres entre dijous i divendres els diputats d'ERC Sergi Sabrià, Lluís Salvadó o Ruben Wagensberg i el diputat de la CUP Carles Riera. A la sortida de la tancada, el diputat de JxCat i coordinador de l'acció Toni Morral ha dit en una atenció als mitjans que la vaga de fam comença a tenir efectes, ja que el Tribunal Constitucional (TC) "està nerviós" i "comença a bellugar papers".

L'ESPERIT DE LA CAPUTXINADA APEL·LA A LA UNITAT DE L'INDEPENDENTISME

"L'esperit de la Caputxinada apel·la a la unitat de l'independentisme "

 

Marta Lasalas

 

El març del 1966 el convent dels Caputxins de Sarrià va acollir l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la UB. Els fets que es van succeir aquells dies, amb el setge i el posterior assalt policial, es van acabar convertint en un símbol de la lluita antifranquista i van atiar el moviment unitari.

L’independentisme ha apel·lat aquest dijous, 6 de desembre, a aquell esperit en els actes de suport als presos polítics en vaga de fam que s’han fet en aquest mateix escenari. L’elecció del lloc no ha estat en absolut casual. El que es descrivia com una caputxinada del 2018 s’ha convertit en una denúncia de la regressió dels drets i llibertats a l’Estat espanyol just el dia en què la Constitució celebra el 40è aniversari. Però, també, en una crida a la unitat interna del procés.
Puigdemont i Rovira

La denúncia contra el funcionament de la democràcia espanyola ha estat present en les intervencions que s’han anat escoltant al llarg del dia, inclosa la del president Carles Puigdemont des de Waterloo, la de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des de Ginebra i la del conseller Toni Comín des de Brussel·les.

TORPEDE A JUAN CARLOS I EN EL 40è ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ

"Torpede a Joan Carles I en el 40è aniversari de la Constitució"

 

José Antich

 

La presentació d'una querella davant de la sala segona del Tribunal Suprem contra Joan Carles I per part d'Esquerra Unida i del Partit Comunista (PCE) per "pertinença a una estructura criminal" i per uns altres sis presumptes delictes de suborn, administració deslleial, frau, delicte contra la Hisenda Pública, tràfic d'influències i per activitats i negociacions prohibides als funcionaris públics és, sens dubte, la notícia dels magnes festejos de celebració del 40è aniversari de la Constitució. Enmig de tota la pompa per una Constitució que té uns baixos índexs de suport ciutadà, no deixa de ser cridaner que les tres potes que van fer més concessions per acceptar la monarquia parlamentària i una transició a la democràcia se sentin avui tan allunyades que en qüestionin els fonaments: fent servir el llenguatge d'aquella època, els comunistes i els nacionalistes catalans i bascos.

I, a l'inrevés, els que més en contra hi estaven són els que s'han aprofitat d'un text que actua com a cotilla i limitador de drets civils i nacionals. Es diu poc, però cada vegada que es parla del suport que va tenir la Constitució el 1978 s'oblida que tots els que avui tenen menys de 58 anys. Traduït a xifres, dels 34,5 milions del cens electoral espanyol, uns 25 milions no van poder fer-ho. Ja sé que hi ha altres constitucions molt més antigues i, en conseqüència, que les han votat menys persones vives o fins i tot cap, però, de totes, l'espanyola és la que desperta al seu cos electoral i territorial una oposició més gran.

ARA SÍ,JA HEM FET EL CIM: TENIM EL CORREDOR "MADRITERRANI " !

"Corredor Mediterrani: ara sí, hem fet el cim! "

Tenim motius per demanar que el 4 de desembre es commemori el triomf del Corredor Mediterrani

 

Germà Bel

 

Això de saber que un article et sortirà publicat entre els dies del calendari que commemoren la Constitució Espanyola (6-D) i la Immaculada Concepció (8-D) té un no sé què especial, que et fa com sentir obligat a estar a l’altura. Per això he vençut una certa reticència a parlar del Corredor Mediterrani en aquestes pàgines (no n’he fet cap columna des que vaig començar la col·laboració al març; tot just un breu apunt oportunista al setembre, ' Fer-se un Blanco'). I és que crec que tenim motius sobrats per demanar que el dia 4 de desembre, d'ara endavant, es commemori el triomf indiscutible i irreversible del Corredor Mediterrani (CorMed). Tindríem una setmana fantàstica! I hi ha motius de sobres...

Però abans d’anar-hi directe, els explicaré breument una història del 1850. Llavors es debatia a la comissió Olózaga, del Congrés de Diputats, sobre la conveniència o no de legislar prioritats ferroviàries (a diferència dels països de l’entorn) i quines haurien de ser en tal cas. Una majoria aclaparadora prioritzava el radialisme borbònic, que vertebrava la ‘nació’, perquè articular l’estat consolidava la nació.

PER PRIMERA VEGADA UN PRESIDENT D'ESTAT, EL D'ESLOVÈNIA, REP EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

El president Quim Torra ha assegurat aquest dijous des d’Eslovènia que no té “res a celebrar” en el dia de la constitució espanyola i coincidint amb el 40è aniversari de la Carta Magna. “S’ha convertit en una gàbia i una presó per molts catalans”, ha denunciat reclamant una constitució pròpia per a Catalunya perquè l’espanyola “ja no serveix”. Segons el president, suposa una “alteració dels drets fonamentals dels catalans” i està “atacant” els drets civils i el dret a l’autodeterminació.”Volem viure en un país on la democràcia regni per sobre la democràcia indivisible de l’Estat i on l’autèntica justícia es faci”, ha sentenciat.

Després de reunir-se amb l’expresident eslovè Milan Kucan, Torra ha apel·lat la comunitat internacional perquè no es quedi “silenciada” davant la situació a Catalunya i el fet que hi hagi presos en vaga de fam. També ha demanat que sigui “capaç” de veure que és una lluita que afecta “tots” els demòcrates del món i “els que estimen per damunt de tot la democràcia, la justícia i la veritat”.

Torra ha rebut el suport de qui va ser el primer president d’Eslovènia des de la declaració de la independència del país. Kucan ha afirmat que espera que la situació a Catalunya es resolgui “amb diàleg” entre Madrid i Barcelona i “no a través de tribunals i repressió”. A més, ha destacat que no s’haurien de “posar en risc” vides humanes per un “afer polític”, en relació a la vaga de fam iniciada per alguns dels presos a Lledoners, una mesura de protesta que ha considerat “extrema”. “Crec que Espanya és capaç del diàleg”, ha conclòs.

DEJUNI COL·LECTIU DE DIPUTATS DE JxCAT, ERC I LA CUP EN SUPORT DE LA VAGA DE FAM

Diputats de JxCat, ERC i la CUP són als Caputxins de Sarrià de Barcelona per participar en un dejuni de vint-i-quatre hores en suport a la vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull. Entre els participants hi ha els consellers Damià Calvet, Elsa Artadi i Laura Borràs, així com els portaveus parlamentaris de JxCat, Albert Batet i Eduard Pujol. Per part d’ERC, el màxim representant és el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià. Carles Riera és el representant de la CUP.

El dejuni ha començat amb una conferència titulada ‘De Xirinacs a l’1-O, la República que volem’, a càrrec de Carles Riera, Ruben Wagensberg i Els Artadi. Després s’ha fet una connexió amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Suïssa. La dirigent ha demanat que l’independentisme ‘lluiti’ i s’enfronti ‘dempeus’ a una repressió ‘que té l’objectiu clar de dinamitar’ el moviment. A més, ha assegurat que el judici contra l’1-O serà ‘una de les cares més dures’ de la repressió. Per això, ha afirmat que l’independentisme ‘no es pot encongir ni autocensurar.’

LA DIPUTADA DE LA CUP, MARIA SIRVENT, ENTRE ELS FERITS ARRAN DE LES CÀRREGUES DELS MOSSOS A TERRASSA

Els Mossos d'Esquadra han efectuat diverses càrregues contra membres de col·lectius antifeixistes que es manifestaven contra un acte convocat per Vox a la plaça Primer de Maig de Terrassa per commemorar els 40 anys de la Constitució espanyola. Hi ha un total de set ferits, cinc agents del cos policial i dos manifestants, entre els quals es troba la diputada de la CUP Maria Sirvent. Segons han informat els anticapitalistes, la cupaire ha rebut "un impacte de bala de foam a la mà mentre ajudava una menor" que n'havia rebut un altre al cap.

Els manifestants contra la concentració del partit d'extrema dreta han cremat alguns retrats del rei, banderes espanyoles i alguns exemplars de la Constitució i han cridat consignes com "Fora feixistes dels nostres barris" i "Ni un pas enrere contra el feixisme". En finalitzar la concentració, els agents han carregat contra els manifestants, que, segons fonts policials, han tirat pedres, llaunes de cervesa i diversos objectes contra la línia policial, a més de cremar alguns contenidors.
Càrregues policials a Girona contra els manifestants antifeixistes que intentaven aturar un acte de Vox i Borbonia

42 MANIFESTANTS I 9 MOSSOS ATESOS EN LES CÀRREGUES DE GIRONA PER LA MANIFESTACIÓ DELS FEIXISTES

Les càrregues dels Mossos d'Esquadra aquest dijous a la plaça 1 d'octubre de Girona han provocat que fins a 42 manifestants hagin hagu de ser atesos, 39 per contusions, 1 per ferida, 1 per ferida oberta i 1 per esguinç, segons la xifra del col·lectiu Sanitaris per la República.

Per part dels Mossos, 'El Món' ha pogut saber que són nou els agents de la policia catalana que han resultat ferits. Un dels manifestats ferits, com es pot veure en les imatges, ha estat evacuat de la plaça.

L'home duia el cap ple de sang. Fonts del SEM han confirmat a 'El Món' que l'home ha resultat ferit després de caure de cara a terra quan corria en el moment d'una càrrega policial.

Les càrregues han començat al voltant de les deu del matí, una hora abans que arrenqués l'acte a favor de la Constitució organitzat per la plataforma Borbonia, que segons TV3 havia reunit unes 40 persones. Una plataforma antifeixista s'havia mobilitzat des de dimecres per impedir que se celebrés l'acte de la Constitució a la plaça.

Informa:ELMON.CAT (6-12-2018)

LA PRESIDÈNCIA DE L'ANC S'INCORPORA AL CONSELL DE LA REPÚBLICA

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) exigeix a les forces independentistes que concorrin a les eleccions europees sota el paraigües d’una llista unitària. La presidenta, Elisenda Paluzie, afirma que és especialment important de fer visible la unitat d’aquest bloc en uns comicis que són de front exterior. Per això ha explicat que han engegat una campanya per a recollir signatures a favor d’aquesta demanda. Paluzie ho ha explicat en una conferència de premsa a la seu de l’ANC, on també ha anunciat que la presidència de l’entitat s’incorporarà a l’òrgan executiu del Consell per la República.

Elisenda Paluzie considera que és imprescindible que l’independentisme es mostri fort i unit a Europa. Per això reclama als partits independentistes que s’integrin en una llista unitària amb vista a les eleccions europees. ‘Especialment en les eleccions que són de front exterior, la visualització de la força, la unitat i el bloc independentista és molt important’, ha comentat. Alhora ha remarcat que, atesa l’actual repressió política i vulneració flagrant de drets fonamentals a Catalunya, és complicat d’entendre que s’afrontin les eleccions ‘com deu anys enrere’.

És amb aquesta voluntat que dissabte passat el secretariat de l’ANC va aprovar un manifest obert a signatures de suport per a reclamar que es faci efectiva aquesta candidatura: ‘Hem obert una pàgina web on hi ha el manifest, s’ha obert avui mateix i és www.llistaunitariaue.assemblea.cat‘, ha comentat.

ARTADI: " TENIM UN PROBLEMA DE FALTA DE UNITAT I DE COORDINACIÓ: ÉS LA RECEPTA DE LA DERROTA "

La consellera de Presidència, Elsa Artadi, ha advertit durant els actes organitzats aquest dissabte als Caputxins de Sarrià per fer costat la vaga de fam als presos polítics que l'indepedentisme té un problema de manca de coordinació i que això pot provocar el trencament del moviment des de dins. "I això és la recepta de la derrota", ha advertit. També la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en una breu intervenció desde Ginebra, ha advertit que cal avançar de manera consensuada.

Els actes als Caputxins, que emmarquen les 24 hores de dejuni de diputats i càrrecs independentistes, han començat amb una xerrada protagonitzada per Artadi, junt amb el diputat republicà Ruben Wagensberg i el president del grup de la CUP, Carles Riera.

"Si voleu fem veure que no existeix, però existeix un problema de manca de coordinació", ha alertat la consellera que ha admès que existeix una preocupació de manca d'unitat i de lideratge en el moviment.

CAPELLANS CATALANS FAN UNA CRIDA A FER DEJUNI ELS DIVENDRES EN SOLIDARITAT AMB ELS PRESOS EN VAGA DE FAM

Un grup de capellans catalans ha fet una crida a fer dejuni els divendres en “solidaritat” amb els presos que estan en vaga de fam a la presó de Lledoners, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn. Demanen fer aquest dejuni cada divendres “fins que duri la vaga de fam”, i fer-ho “més enllà dels propis posicionament polítics respecte al procés independentista”, en “solidaritat” amb ells i per demanar “una solució justa al conflicte català-espanyol en curs”. El col·lectiu, englobat en la plataforma Capellans.cat, també preveu fer actes de “reflexió, meditació i pregària” amb el títol “Espiritualitat i solidaritat amb els polítics catalans en vaga de fam”.

La carta també feia referència a la situació dels líders independentistes empresonats i asseguraven que la “gravetat” del cas urgeix un “sobreesforç d’equitat, justícia i humanitat”.

Aquest grup de capellans és el mateix que a mitjans de novembre van fer pública una carta adreçada als representants de l’Església espanyola per demanar-los la seva implicació en la cerca de solucions al conflicte polític català. “Ens fa mal constatar que les relacions no són les que haurien de ser pròpies de germans en la fe”, van assegurar, segons recull l’agència ACN, tot instant els bisbes espanyols a fer pedagogia del diàleg com a principal eina de resolució del conflicte i perquè es puguin “cercar i acceptar solucions justes que respectin els drets de Catalunya”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (6-12-2018)

HISTÒRICS INDEPENDENTISTES REPRESALIATS SE SOLIDARITZEN AMB LA VAGA DE FAM

Una cinquantena de militants històrics de l'independentisme represaliats han feta pública una carta oberta de suport a la vaga de fam. En la missiva, a la qual ha tingut accés NacióDigital, els signants mostren l'absoluta solidaritat amb els quatre presos polítics que mantenen l'acció de protesta des de Lledoners.

El manifest està signat, entre altres, per Àlvar Valls, Blanca Serra, Carles Benítez, Carles Sastre, Joan Rocamora, Marcel Dalmau, Montserrat Tarragó, Pep Musté i Pere Bascompte. Recorden com molts d'ells "coneixen per experiència pròpia la duresa de la presó i el que es pateix en una vaga de fam".

També deixen clar que la lluita serà llarga: "Malauradament no serem ni sereu els últims fins que el nostre país pugi ser lliure" i adverteixen que ara s'entra "en la fase més dura". En la carta oberta, els represaliats fan una crida a la unitat estratègica de l'independentisme i a "actuar i a lluitar".

Informa:ACIODIGIAL.CAT 6-12-2018)

POCA BRONA!: ASSASSINAT A COPS UN DELS LÍDERS DEL MOVIMENT LGTBI A VALÈNCIA

L'activista pels drets LGTBI Fernando Lumbreras, un dels primers presidents del col·lectiu Lambda, va ser trobat mort amb cops per tot el cos al seu habitatge de València, segons han informat a Europa Press fonts pròximes a la investigació. Lumbreras va ser un dels primers presidents del col·lectiu Lambda.

Els veïns van alertar la policia dimecres cap a les 21 hores. Quan van arribar al lloc dels fets els agents van trobar, ja mort, l'home de 60 anys, que vivia sol. Presentava cops per tot el cos i el seu domicili estava del tot regirat.

Lambda, organització que treballa per la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI al País Valencià, va recordar el seu expresident amb un missatge i unes imatges a les xarxes socials: "Volem per damunt de tot recordar i retre homenatge al gran treball que Fernando va fer pels drets LGTBI. Com a germà de lluita, sempre et tindrem en la memòria".

Informa:VILAWEB.CAT (6-12-2018)

ADRIÀ CARRASCO SURT DE LA COMISSARIA DE BRUSEL·LES I ASSEGURA QUE ÉS " UN INSULT CELEBRAR LA CONSTITUCIÓ "

El CDR exiliat a Brussel·les Adrià Carrasco ha assegurat que si hi ha ‘noves oportunitats’ de denunciar la constitució espanyola i l’actitud de l’estat les aprofitarà. Després de passar set hores en una comissaria belga per haver cridat ‘la constitució és una farsa’ durant un acte del ministre espanyol Josep Borrell i Societat Civil Catalana a Brussel·les, Carrasco ha explicat a la premsa que era ‘un insult celebrar una constitució que deriva d’una transició totalment fallida’. ‘El que no farem és quedar-nos callats, els cridarem a la cara que per aquí no passem’, ha indicat.

Carrasco ha dit que els seus advocats creuen que en una situació així ‘el normal no seria una detenció’ com la que va patir ell, però que ‘la pressió dels agents de la policia espanyola’ i que hi hagués un ministre ‘va agreujar i potenciar la detenció’.

L’activista ha acusat les autoritats espanyoles de ser ‘la mateixa màfia’ de la dictadura. ‘El mínim que podia fer era denunciar-ho i crear una opinió contrària a la seva’, ha afirmat. Per Carrasco, la transició ‘va ser un teatre per fer creure als espanyols que teníem democràcia, quan no era així, simplement s’estaven transferint privilegis i poder’.

IU I EL PCE ES QUERELLEN CONTRA EL REI JUAN CARLOS I VILLAREJO PER CONSTITUCIÓ DE GRUP CRIMINAL

Esquerra Unida (IU) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE) han presentat una querella criminal al Tribunal Suprem contra el Rei emèrit Joan Carles I; la seva amiga Corinna Zu Sayn-Wittgenstein; el director del CNI, Félix Sanz Roldán; i l'excomissari de Policia José Manuel Villarejo, entre d'altres, pels delictes de suborn, frau, tràfic d'influències, blanqueig de capitals, amenaces de mort o constitució de grup criminal.

Les formacions d'esquerres han aprofitat aquest 6 de desembre, Dia de la Constitució, per fer pública aquesta querella contra el Rei emèrit i la resta de persones esmentades pels suposats casos de corrupció en els quals podrien estar embolicats, segons les informacions que s'han publicat al respecte els últims mesos.

"Hem presentat una querella per investigar els possibles delictes de corrupció de la monarquia actual d'alguns dels actors que avui s'asseuran allà dalt a donar-nos lliçons de democràcia", ha explicat Garzón en declaracions als mitjans de comunicació a la seva arribada a els actes que celebra el Congrés amb motiu del 40è aniversari de la Carta Magna, en els quals participen els Reis i també Joan Carles I.

Informa:ELMON.CAT (6-12-2018)

EL REI FELIPE VI MANTÉ EL TO FRONTAL CONTRA L'INDEPENDENTISME

El rei Felip VI ha mantingut el seu to frontal amb l'independentisme en el seu discurs amb motiu del 40 anys de la Constitució espanyola al Congrés dels Diputats. En un acte solemne i en presència dels reis emèrits, dels pares de la Constitució i del president del govern espanyol i dels seus antecessors, monarca ha deixat ben clar que és la Constitució de la que fixa les regles del joc, sense deixar oberta en cap moment una possible reforma.

Felip VI ha apuntat que ha d'haver la voluntat de tots a entendre's, però ha insistit que això s'ha de fer respectant les lleis, sense cap mena d'imposicions. El monarca ha defensat que les diferencies cal resoldre-les amb diàleg, fins tot anant als tribunal i, en un clar avís a l'independentisme, complint les decisions judicials. El rei ha afirmat que "resoldre les diferències amb diàleg, respectar les lleis i els drets dels altres, exercir aquests drets, acudir als tribunals per defensar-los i respectar les seves decisions són principis arrelats definitivament en el comportament dels ciutadans".

ATAQUEN DE NOU LA SEU D'ÒMNIUM A BARCELONA

La seu d'Òmnium Cultural, al centre de Barcelona, ha aparegut aquest dijous amb la placa de la seva façana i una pancarta trencades, segons ha explicat aquest dilluns l'entitat, que el 26 de novembre ja va aparèixer amb pintades d'esvàstiques. En una publicació a Twitter, l'entitat ha assenyalat que "hi ha fets que no canvien des del franquisme", i han apel·lat a la cultura i la determinació per parar el feixisme.

Així mateix, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha assegurat que, en el dia festiu de la Constitució, han acudit a treballar perquè no tenen "res a celebrar i molt a construir", i ha criticat el nou atac a la seu de la seva entitat.

Informa:ELMON.CAT (6-12-2018)

CRITS DE " A POR ELLOS "I " PUIGDEMONT A PRISIÓN " EN LA MARXA PER LA " CONSTITUCIÓN " A BARCELONA

Unes 2.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s’han manifestat a Barcelona per celebrar el Dia de la Constitució i el 40 aniversari del referèndum que va permetre aprovar el text. La concentració, convocada pel Moviment Cívic d’Espanya i Catalans, ha baixat per Via Laietana fins a la plaça Antonio López, al passeig Colom, on el vicepresident de l'entitat, Javier Megino, ha carregat contra el govern i el parlament espanyols per plegar-se als interessos dels independentistes i ha felicitat al Rei Felip VI pel seu discurs el 3 d'octubre de l'any passat.

Els crits de "no nos engañan, Catalunya es España", "a por ellos, oé" i "Puigdemont a prisión" són alguns dels que més s'han sentit durant tota la concentració. En el recorregut per la Via Laietana, s'han aturat davant de la prefectura de la Policia Nacional a Catalunya i han cantat "esta es nuestra policía", en contraposició al que pensen dels Mossos d'Esquadra.

UNA " CAPUTXINADA " COM A ALTAVEU DELS PRESOS EN VAGA DE FAM

"Una 'Caputxinada' com a altaveu dels presos en vaga de fam "

 

José Antich

 

Caputxinada a Barcelona, magna celebració de la Constitució a Madrid. Presos polítics a Catalunya a presó provisional ordenada pel Suprem, condemnats en ferm pel mateix tribunal arran dels incidents a la llibreria Blanquerna de la Generalitat a la capital espanyola en llibertat fent la seva. No són exactament dos mons diferents, però és evident que la majoria de la classe política i, en menor mesura, de la ciutadania està en coses diferents. L'espès eixam de grups de l'espai independentista ha acordat una simbòlica mesura de força en un lloc emblemàtic, el convent dels caputxins de Sarrià, que serà escenari de 24 hores de denúncia i dejuni amb un triple objectiu: suport als presos polítics i exiliats, altaveu dels quatre presos en vaga de fam ―Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn― i rebuig de la Constitució espanyola. El president de la Generalitat, Quim Torra, serà a Eslovènia, on pronunciarà una conferència sota el títol "Catalunya: de la gàbia constitucional espanyola a la llibertat".

La unitat de Junts per Catalunya, Esquerra, CUP i una part dels comuns, per petita que sigui, en l'organització i mobilització de la Caputxinada d'aquest dijous i divendres és una bona notícia. I de segur, tindrà un efecte balsàmic sobre el món independentista, preocupat per la desunió i les batalles internes ―sobretot, entre JxCat i ERC― i l'absència d'un full de ruta. La vaga de fam està actuant, en aquest sentit, com un lent catalitzador d'un consens més ampli entre les dues grans formacions i un exemple evident és l'acord per a la renovació del consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que ha estat diversos mesos al calaix i que aquest divendres s'ha anunciat finalment. No és una qüestió menor, ja que els mitjans públics depenen de la CCMA i la presidència canvia de mans en passar de JxCat a Esquerra.

MIQUEL ROCA, UN DELS PARES DE LA CONSTITUCIÓ: " M'ESGARRIFA PENSAR QUE EL DISCURS DEL 3-O EL VA FER EL REI I NO PAS EL GOVERN DE RAJOY "

govern Rajoy” / FOTOS: PERE TORDERA

Miquel Roca ens rep al seu despatx. Està de gira de pare de la Constitució i la defensa com un instrument encara útil. Nascut sota les bombes nazis a Bordeus, ha convertit el diàleg i la moderació en la seva divisa.

Vostè encara defensa la vigència de la Constitució del 78.

D’entrada per una raó de lògica contractual. És a dir, vam tenir el privilegi de participar en l’elaboració d’una Constitució, de fer un projecte que, per primera vegada en la història d’Espanya, va ser sotmès a referèndum popular i va ser aprovat per un 88,5% de la població. A Catalunya amb un 90,5%. No puc formular un exercici crític sobre allò; els ciutadans ens van fer confiança. Va ser una obra molt important, tant per les dificultats històriques que havíem de superar -d’on veníem- com per l’esforç de transversalitat, de pacte, d’acord, de consens que es va fer, i de la capacitat que va tenir de projectar-se en el futur, amb una vigència insòlita en la història de l’Espanya moderna. Mai hem tingut una Constitució que hagi estat vigent 40 anys

Subcategories

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08636166