DENUNCIEN EL TERRORISTA JIMÉNEZ LOSANTOS PER DIR QUE ES PODRIA BOMBARDEJAR CATALUNYA

L’Associació Advocats Voluntaris 1-O de Reus ha denunciat a fiscalia les declaracions de Federico Jiménez Losantos al seu programa a EsRadio on deia que es podria bombardejar Catalunya. La denúncia es va registrar aquest dilluns a l’adscripció de Reus de la fiscalia de l’Audiència de Tarragona, segons ha difós el col·lectiu de juristes a través de les xarxes socials.

Al programa de 'Es la mañana de Federico' de l'11 de maig, el presentador va dir que "per descomptat que els podem bombardejar, una altra cosa és que la brossa de govern que tinguem no sigui capaç de demostrar que clar que hi ha avions per bombardejar; una altra cosa és que la casta política prefereixi que es destrueixi Espanya abans d'utilitzar legítimament la força". "Que sàpigues 'cocomochito' (en referència a Carles Puigdemont) que Espanya té 70.000 policies, 90.000 guàrdies civils i 50.000 soldats perfectament armats que poden prendre Barcelona, casa teva, i el despatx de 'cocomocho' en cinc minuts", va afegir el locutor, qui també va titllar els independentistes de "nazis de guarderia".

L'ADVOCAT DE PONSATÍ PODRIA CITAR A DECLARAR A EDIMBURG MINISTRES DE RAJOY AL JUTJAT

L'advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar, ha assegurat aquest dimarts que es plantegen citar ministres del govern de Mariano Rajoy al tribunal durant la vista sobre l'ordre d'extradició que ha de començar el 30 de juliol.

Anwar ja va avançar dilluns que en les últimes setmanes havien treballat per identificar "experts en llei espanyola, procediments constitucionals, abusos de procediment i de llei" per testificar i que estaven preparant una llista "d'individus molt respectables" per anar a declarar a Escòcia. Aquest dimarts ha confirmat que la llista podria incloure exministres espanyols del gabinet de Rajoy.

L'advocat de Ponsatí ha dit que l'objectiu d'aquesta petició és "aprofundir en els controvertits comentaris" realitzats pels membres de l'Executiu de Rajoy, destituït del seu càrrec per una moció de censura el passat 1 de juny. "Estem considerant també citar a la nostra cort exministres del Govern de Rajoy per aprofundir en els controvertits comentaris que van fer en l'àmbit de l'assetjament i de la persecució política", ha assenyalat Anwar en declaracions als mitjans de comunicació.

DISSABTE, ACTUACIONS CASTELLERES ALS MUNICIPS DEL PRESOS I EXILIATS

Aquest dissabte 16 de juny ja farà 8 mesos que en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart són injustament empresonats a Soto del Real. Farem d’aquest dia un clam per la llibertat de totes les persones represaliades amb lectura de manifest per totes elles. A més a més, diferents colles castelleres faran pilars als municipis d’on són Jordi Sànchez, Clara Ponsatí, Joaquim Forn, Toni Comín, Carles Puigdemont, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Rull, Lluís Puig, Jordi Turull, Jordi Cuixart, Marta Rovira, Anna Gabriel, Meritxell Serret i Carme Forcadell. Concretament, es farà un acte a cada municipi d'on són cada un d’ells: Amer, Torroella de Montgrí, Sant Vicenç dels Horts, Sant Cugat, Terrassa, Parets del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda, Vic, Sallent, Vallfogona de Balaguer, Xerta i Barcelona.

En cadascun dels actes hi serà present una colla castellera que aixecarà un pilar per la llibertat. A Barcelona, l’acte es farà a les 18.30 h a la plaça Catalunya. Us convidem a assistir-hi així com consultar la resta de convocatòries locals.Us volem fer saber, també, que a Barcelona el mateix dia 16 de juny, a les 10h del matí a la plaça Catalunya es gravarà un Flashmob amb la cançó ‘Els Miserables’ en català i adaptada a la nostra realitat. Tothom que vulgui pot participar de la gravació i els participants del Flashmob cantaran a l'acte de la tarda a la Plaça Catalunya.

Contra la injustícia, no ens quedem a casa! El dia 16, tothom al carrer per la llibertat!

Informa:ASSEMBLEA.CAT (12-6-2018)

GUARDIOLA VA PAGAR LA REPARACIÓ DE L'OPEN ARMS RETINGUT A ITÀLIA

El fundador d’Open Arms Fundation, Òscar Camps, ha assegurat aquest matí a RAC1 que Pep Guardiola va pagar el cost de la reparació del vaixell Open Arms quan es trobava retingut a Itàlia. L’actual entrenador del Manchester City i exjugador del Barça va fer una donació de 150.000 euros a l’ONG catalana perquè es tornés a posar en funcionament.

Segons Camps, que ha estat entrevistat a El món a RAC1, hi ha hagut altres esportistes que també s’han ofert a ajudar a l’entitat amb seu a Badalona. Camps ha explicat que l’entitat es finança amb les aportacions que es fan a través de les xarxes socials i que les despeses anuals arriben als tres milions d’euros. El fundador de l’ONG ha explicat que es necessita la col·laboració de mecenes i entitats.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (12-6-2018)

TiTLLEN À PUNT DE " CATALANISTA " I D'"ADOCTRINAMENT " ALS DOS DIES D'EMISSIÓ

L’autodenominada Plataforma contra l’adoctrinament “que lluita contra l'adoctrinament en qüestions de llengua, cultura i educació” ha començat a piular la seua campanya informativa contra el naixement d’À Punt, la nova televisió pública valenciana, i els seus directius.

En un vídeo publicat a les xarxes, denuncien que “TeleOltra” és el resultat de 105 milions d’euros dels valencians per a “portar-nos als seus Països Catalans"

Alguns usuaris també han destacat les peces de roba que vestien els presentadors de la cadena sobretot de groc

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-6-2018)

CIUDADANOS PRESENTA UNA LLEI PER PROHIBIR ELS LLAÇOS GROCS EN ESPAIS I ACTES PÚBLICS

La líder de Cs, Inés Arrimadas, ha tornat a insistir en l’existència d’ “enfrontaments, insults i amenaces, com els que hem viscut nosaltres a Vic, perquè no són ocasionals, són reiterats, com el del CDR que violentament va impedir un acte d’homenatge a Cervantes a la UB”. Segons Arrimadas, l’equip de Torra només “governa per als del llaç, i ho demostrarà si segueix negant la fractura social”. És per això que Ciutadans presenta una proposta al Parlament de Catalunya per “garantir un dret bàsic en democràcia, la neutralitat dels espais públics i els actes públics”. Una normativa que el PP també ha anunciat que vol impulsar en la mateixa línia.

La líder de l’oposició ha recordat que ja hi ha normativa per garantir “aquest dret de neutralitat”, però afegeix que “la llei que presentem regula de forma especifica com garantir aquest dret”. I quina és la proposta de Cs? “Els símbols que han d’estar presents els actes i les institucions han de ser només els oficials, els consensuats oficialment, però no es pot permetre en democràcia que es posin símbols que exclouen milions de catalans i que suposen un enfrontament entre partits polítics”. I ha assegurat que “no hi ha precedents de cap president” que hagi dit que el símbol del a Generalitat és un llaç groc: “Volem recordar-li al senyor Torra i als separatistes que les platges de Catalunya són de tots els catalans, i que el Palau de la Generalitat és de tots els catalans”, ha sentenciat, tot insistint que a Catalunya “s’estan vulnerant principis molt bàsics en democràcia i no ho podem permetre”.

Informa:ELMON.CAT (12-6-2018)

EL GOVERN ACORDA ATURAR LA LIQUIDACIÓ DEL DIPLOCAT

El Consell Executiu s'ha reunit aquest dimarts en la reunió habitual de la setmana, després que el matí la Policia Nacional hagi escorcollat algunes dependències de la seu del departament d'Economia i el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat.

Un dels acords principals que ha pres el Govern és deixar sense efecte la dissolució del Diplocat. "El consorci no ha perdut mai la seva personalitat jurídica i, per tant, continua existint", ha assenyalat la portaveu de l'executiu, Elsa Artadi. Tot i que el govern espanyol havia iniciat la liquidació de l'ens, tal com va remarcar l'aleshores vicepresidenta, Soraya Saénz de Santamaría, el procés de liquidació no s'havia completat. Ara, la Generalitat ha decidit dissoldre l'organisme creat per dissoldre el Diplocat i reunirà properament el ple del Patronat, format per les mateixes persones que en formaven part. La reunió, encara sense data, serà presidida pel president del Govern, Joaquim Torra.

Per dissoldre el Diplocat, el govern espanyol va impulsar un Expedient de Regulació d'Ocupació amb el qual va fer fora la majoria dels treballadors. Ara, Artadi ha explicat que estan estudiant la via per restituir a les persones cessades. El Govern manté la intenció de "seguir enfortint la presència de Catalunya a Europa i al món", tot i que la portaveu de la Generalitat ha exposat que encara no s'ha decidit de quina manera es recuperarà l'ens, llargament criticat per l'unionisme per la seva implicació en el Procés.

L'ESTAT MANTÉ LA PRESÈNCIA POLICIAL MALGRAT EL DESPLEGAMENT DELS MOSSOS

Tot i el desplegament dels Mossos des de fa deu anys, les forces i cossos de Seguretat de l’Estat mantenen els mateixos efectius a Catalunya. Així es desprèn d’un informe del Ministeri de l’Interior sobre els efectius disponibles del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil per comunitats autònomes.

Aquest informe, lliurat al senador Jon Iñarritu, d’EH Bildu, i al que ha tingut accès El Món és concloent en relació als deu darrers anys, quan els Mossos van completar el desplegament com a policia integral de Catalunya, obrint les comissaries a Terres de l’Ebre i Tarragona. L’any 2008, la policia catalana tenia 14.143 efectius que es repartien entre 9 comissaris, 38 intendents, 119 inspectors, 331 sotsinspectors, 733 serfents, 2249 caporals i 10.664 agents. Aquest mateix any 2008, la Guàrdia Civil tenia 3.557 efectius a Catalunya i el Cos Nacional de Policia, 3.240 agents.

Deu anys després, les xifres continuen igual, o fins i tot, amb una ràtio superior de policies espanyols malgrat l'augment de Mossos.Concretament, en començar l'any 2008, la policia catalana tenia 16.610 efectius repartits en un Major, 19 comissaries, 48 intendents, 133 inspectors, 391 sotsinspectors, 922 sergents, 2602 caporals i 12.494 agents. Enguany, 2.859 efectius de CNP i 3.325 de la Guàrdia CIvil treballaven a Catalunya. Deu anys després, i amb dos mil cinc-cents Mossos més, els cossos estatals només ha perdut 586 efectius.

Informa:ELMON.CAT (11-6-2018)

SUSANA DÍAZ S'OPOSARÀ A QUALSEVOL " CONCESSIÓ " DE SÁNCHEZ A CATALUNYA

Ara per ara, tranquil·litat al PSOE andalús. La presidenta de la Junta, Susana Díaz, en la seva primera entrevista extensa després de l’arribada de Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol, va dir ahir que “de moment no hi ha hagut cap decisió que trenqui la unitat d’ Espanya ni dels espanyols”, si bé va advertir que estarà vigilant per “alçar la veu” si arriba a donar-se, que en el seu llenguatge ve a significar que vigilarà que no es facin concessions a Catalunya.

Díaz va assegurar a Canal Sur que rebutja “les guerres de patriotisme i banderes”, i va defensar que la reforma constitucional és l’única via perquè l’ Executiu central pugui començar un camí de distensió envers Catalunya, sempre que aquesta reforma “serveixi per garantir la unitat i que la Constitució continua funcionant”. “Si millorem la Carta Magna i ens garantim així un altre període de 40 o 50 anys de convivència, estaria bé”, va assenyalar la presidenta d’Andalusia, per bé que va expressar els seus dubtes que existeixi “generositat per part de tots” a fi d’aconseguir-ho.

EL GOBIERNO PREGUNTA SOBRE CATALUNYA ALS CANDIDATS A FISCAL GENERAL DE L'ESTAT

Estaba previsto que el nombre del nuevo fiscal general del Estado se diera a conocer el pasado viernes, pero el Gobierno terminó el primer Consejo de Ministros sin haber tomado una decisión definitiva al respecto. La siguiente fecha límite que se ha fijado ha sido este mismo martes.

Entre otros aspectos, el Gobierno ha tratado de negociar la posición de los candidatos sobre Cataluña. En concreto, sobre la oferta que ha lanzado la ministra de Administraciones Públicas, Meritxell Batet, al president de la Generalitat, Quim Torra, que consiste en legalizar el Estatut en su totalidad (contradiciendo al TC) y emprender una reforma de la Constitución para “facilitar el encaje” de todos los “territorios”.

Si el Gobierno cumple su palabra y emprende esta legalización, necesitará el mayor número de apoyos jurídicos posible, contando previsiblemente con el enfrentamiento de buena parte del TC, que ilegalizó varios artículos del Estatut.

EL NOM DE QUI PARLA BORRELL? SEGURAMENT EN NOM DE SÁNCHEZ I AIXÒ SÍ QUE ÉS PREOCUPANT DE DEBÒ

En nom de qui parla Borrell?
«Si Sánchez no pren mesures respecte de Borrell solament podem pensar que en realitat Borrell parla en nom de Sánchez. I això sí que és preocupant i significatiu de debò»

 

Per: Vicent Partal

 

Pedro Sánchez va triar Josep Borrell per a fer de ministre d’afers exteriors d’Espanya sabent perfectament qui és. I sabent què representa políticament. No hi ha cap error o desconeixement al qual es puga atribuir a aquest nomenament. Sánchez sabia perfectament tots els defectes del seu ministre, dels quals tant se n’ha parlat aquests dies, els relacionats amb el polèmic pas per Abengoa, l’estafa de que fou objecte, la dimissió que va haver de presentar, tot. I sabia, sobretot, de la seua participació en els actes de Societat Civil Catalana i els seus lligams amb l’extrema dreta espanyolista.

L’enrenou causat pels seus posicionaments públics tan incendiaris i per la seua aparició al costat d’aquella gent no ha passat desapercebut a ningú. I si Sánchez diu que el seu primer focus d’atenció serà la situació catalana és impossible que no fos conscient del que Borrell representa ací, a l’hora de nomenar-lo. Així que no us enganyeu: Sánchez el va triar exactament per això, per a que fes declaracions com les que va fer diumenge en una televisió espanyola.

TORRA OFEREIX ACOLLIR ELS MÉS DE 600 REFUGIATS DE L"AQUARIUS "

El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha ofert acollir els més de 600 refugiats de l''Aquarius'. Torra ha reiterat l'oferiment que ja va fer Carles Puigdemont el març del 2016. "Estem preparats per rebre 1.800 refugiats entre institucioins i entitats d'arreu del país. 600 directament per la Generalitat", ha afegit Torra en una piulada a Twitter.

Des del Govern ens oferim a acollir els més de 600 refugiats de l‘Aquarius’. Reiterem l’oferiment que ja va fer el març del 2016 el president @KRLS. Estem preparats per rebre 1.800 refugiats entre institucions i entitats d’arreu del país. 600 directament per la Generalitat.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 11 de juny de 2018

Per la seva banda, Metges Sense Fronteres ha alertat a través de Twitter que el viatge del vaixell Aquarius fins al port de València és "insegur". Cal recordar que la nau transporta més de 600 persones rescatades la nit del dissabte al Mediterrani i que ni Itàlia ni Malta han volgut que hi atraqués. Davant d'aquesta situació, aquest dilluns el govern espanyol ha autoritzat que el vaixell pugui desembarcar els rescatats al port de València. Des de Metges Sense Fronteres s'ha agraït el gest, però s'ha alertat que el vaixell "encara necessita instruccions formals dels Centres de Coordinació de Rescat Marítim de Roma i Madrid". I en aquest sentit, l'oenagé ha afegit: "Un viatge de tres dies a València en un vaixell que supera la capacitat màxima és insegur".

Informa:ELMON.CAT (11-6-2018)

LA CUP EXIGEIX TORRA QUE CONCRETI " L'AGENDA DE RUPTURA " AMB ESPANYA

Els cupaires Carles Riera i Natàlia Sànchez han reclamat al president Quim Torra, durant la reunió que han mantingut avui al Palau de la Generalitat, que concreti quin és el seu calendari de trencament amb l'Estat i els "passos efectius" per materialitzar-lo. "Trobem a faltar una nova agenda de ruptura democràtica amb l'Estat", ha advertit Riera.

A parer dels cupaires, és imprescindible actualitzar o refermar la declaració del 9-N del 2016, "en què es deia que sempre prevaldran les decisions del Parlament per damunt del que digui l'Estat espanyol". Amb tot, han admès que les possibilitats d'impulsar aquesta agenda de ruptura depèn de la mobilització al carrer.

De la seva banda, Torra ha expressat el compromís explícit de no renunciar a res, segons ha assegurat la portaveu del Govern, Elsa Artadi. En concret, pel que fa la crida a refermar la declaració del 9-N, la portaveu del Govern ha assegurat que està cent per cent d'acord amb la voluntat de refermar que la sobirania del poble de Catalunya rau en el Parlament.

EL DRET A DECIDIR, LA LÍNIA VERMELLA DE SÁNCHEZ EN LES NEGOCIACIONS AMB TORRA

El dret a decidir, i, en conseqüència, el referèndum o consulta perquè la ciutadania catalana pugui decidir el seu futur polític, quedarien fora de la reforma de la Constitució que ha començat a posar sobre la taula el govern del socialista Pedro Sánchez.

Així ho ha assegurat la ministra d'Administració Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, que, en una entrevista a RNE ha afirmat aquest dilluns que introduir el dret a decidir en una proposta de reforma constitucional no entra en els plans del govern espanyol: "No contemplem aquesta possibilitat com no la contemplen la majoria de les constitucions del món", ha sentenciat. Aquest cap de setmana han abundat les declaracions de membres del govern espanyol que evidencien un autèntic pànic a la celebració d'un referèndum a l'escocesa per resoldre el conflicte.

El referèndum és, doncs, la línia vermella del diàleg que es proposen iniciar els governs espanyol i català i que tindrà la seva primera concreció en la pròxima cita entre els presidents Sánchez i Quim Torra, el desenvolupament i continguts de la qual han començat a preparar la ministra Batet i la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi després del contacte telefònic que es va produir divendres passat entre ambdós caps de govern.

ARTADI CREU QUE BORRELL FA DECLARACIONS " ALLUNYADES DE LA REALITAT " PERQUÈ NO PASSA PROU TEMPS A CATALUNYA "

La portaveu del Govern, Elsa Artadi, s’ha mostrat aquest dilluns “sorpresa” per les declaracions del ministre d’Exteriors, Josep Borrell, alertant del risc d’enfrontament civil a Catalunya fruit del clima polític actual. Preguntada en roda de premsa, Artadi ha considerat que el plantejament de Borrell està “allunyat de la realitat”. “No sé si és perquè no passa prou temps a Catalunya o perquè hi ha la voluntat del govern espanyol de donar una imatge que no s’adiu a la realitat”, ha sentenciat, tot demanant a Borrell que “comenci a matisar unes afirmacions que no deixen de ser mentida”.

D’altra banda, preguntada també per la necessitat i viabilitat que va manifestar la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, que hi ha per reformar la Constitució espanyola, Artadi s’ha mostrat escèptica. “És una proposta peculiar perquè no hi ha una proposta en sí. No sabem què implicaria la reforma, quin és el calendari, els terminis, o els objectius. Estem expectants a veure què vol dir la reforma”, ha dit, tot afegint que no sap “si seria un ‘cafè per a tothom’ o si pretén obrir possibilitats que diuen ara que estan tancades”. “Volem veure la concreció”, han afegit per poder valorar la proposta.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-6-2018)

L'ADVOCAT DE PONSATÍ PRESSIONA SÁNCHEZ PER LA RETIRADA DE LES EUROORDRES

L'advocat de Clara Ponsatí, Aamer Anwar, considera "decebedor" que el nou govern de Pedro Sánchez no hagi fet "cap pas per assolir un acord polític" amb la Generalitat. "La retirada de les ordres europees de detenció i l'alliberament dels presos polítics seria una mostra de bona voluntat en qualsevol negociació", ha indicat en declaracions a l'ACN.

Les afirmacions contra el nou executiu socialista arriben el dia abans que se celebri a Edimburg una nova vista preliminar sobre la petició d'extradició contra l'exconsellera d'Ensenyament. "No esperem sorpreses, la de demà és una vista preliminar", admet Anwar.

Per ara, el procés a Escòcia és el que està menys avançat de tots els de les euroordres. Mentre que a Bèlgica el jutge –amb acord del fiscal- ja va desestimar entregar Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig a Espanya per "irregularitats" en l'euroordre, a Alemanya els jutges estan deliberant, després que la fiscalia demanés l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió i malversació.

LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA RECORDA ALS GOVERNS CATALÀ I VALENCIÀ EL COMPROMÍS DE FER EFECTIVA LA RECIPROCITAT DELS MITJANS AUDIOVISUALS

Aquest diumenge 10 de juny s'han posat en marxa definitivament les emissions de la nova corporació valenciana de mitjans de comunicació, À Punt. La Plataforma per la Llengua vol mostrar la seva satisfacció amb aquest fet i felicitar el govern presidit per Ximo Puig per haver tornat el valencià als mitjans de comunicació públics.

L'entitat, tanmateix, també vol recordar que els presidents de la Generalitat de Catalunya i valenciana respectivament es varen comprometre públicament a activar la reciprocitat dels mitjans audiovisuals entre els dos territoris. De moment, però, aquest pacte no s'ha materialitzat encara i, per tant, el seu incompliment suposa una vulneració dels drets dels ciutadans de Catalunya i el País Valencià.

És per aquest motiu que la Plataforma per la Llengua ha enviat una carta als dos presidents català i valencià, que els insta a complir el compromís adquirit i, alhora, els recorda que la reciprocitat dels mitjans de comunicació audiovisuals entre els territoris de parla catalana és un dret reconegut per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Informa:DBALEARS.CAT (11-6-2018)

UN INFORME ASSENYALA TVE COM LA TELEVISIÓ PÚBLICA QUE GENERA MÉS DESCONFIANÇA

Un informe del centre d'investigacions nord-americà 'Pew Research Centre' assenyala TVE com la televisió pública europea amb menor seguiment entre l'audiència del seu respectiu país. A Espanya, només un 13% dels adults espanyols utilitzen aquest canal públic per informar-se com a principal mitjà, una xifra força llunyana al 48% de la BBC britànica o el 39% de la SVT/Radio sueca. Els mitjans públics holandesos (NPO és seguit per un 37%), alemanys (ARD, 32%), danesos (TV2 News, 31%), italians (Rai News, 21%) i francesos (TF1, 16%) acumulen uns percentatges superiors.

Segons l'informe, tots aquests mitjans són referents en els seus respectius països, és a dir, que són el principal lloc de consulta, però RTVE és el cuer de la llista pel que fa a Europa. El segueixen de prop mitjans privats com Antena 3 (9%), laSexta (7%), Telecinco (6%) i El País (5%). Aquest darrer mitjà té el mateix seguiment percentual que Google o Facebook. I això que, segons el 'Pew Research Centre', els mitjans públics tendeixen a ser "més contrastats que els privats".

A Suècia i a Anglaterra, prop de tres quarts dels enquestats per l'informe asseguren que prefereixen els mitjans públics respecte els privats. Una tendència que es mostra força més dividida a Itàlia i Espanya, on només el 42% confia més en la informació del sector públic respecte el 38% que dona més credibilitat al sector privat. Els espanyols, a més, són que més desconfien dels seus organismes informatius públics: un 38% no hi confien gaire, mentre que un 57% si. A Suècia, el 90% dels enquestats hi confien.

Informa:ELMON.CAT (11-6-2018)

BARGALLÓ, CONSELLER D'ENSENYAMENT: " LA TENSIÓ ES GESTIONA A L'AULA I NO ALS JUTJATS "

El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha assegurat aquest dilluns que no hi ha hagut “cap comportament inadequat del professorat” en relació amb els casos de suposat adoctrinament a les aules que s’han denunciat en els últims mesos. Bargalló ha sortit en defensa del professorat, tot dient que alguns li han expressat la seva “por per fer la feina normal”. “N’hi ha que, sense estar acusats, se senten amenaçats i perseguits”, ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio. El conseller ha afegit que “si s’impedeix que els metres i professors puguin parlar del que passa a classe, estem fent alumnes incompetents”. Bargalló ha admès que això pot provar “moments de tensió”, però ha defensat que s’han de solucionar “a l’aula, el claustre de professorat i al centre, no al jutjat, on l’únic que es fa és reprimir”.

“Farem tot el possible perquè no hi hagi una ingerència judicial en la vida educativa”, ha assegurat Bargalló, que ha animat a alumnes o famílies que no estiguin d’acord amb alguna cosa que hi hagi passat a un centre escolar a acudir al Departament d’Ensenyament, que “proposarà solucions” com a “única autoritat educativa a Catalunya”. “El que passa a l’aula no pot sortir del centre”, ha assegurat.

L'AUDIÈNCIA NACIONAL CERTIFICA EL FINANÇAMENT IL·LEGAL DEL PP VALENCIÀ

L'Audiència Nacional ha certificat avui que el Partit Popular valencià "va finançar les seves campanyes electorals [dels anys 2007 i 2008] de manera tan absolutament irregular que va ser delictiva". És per això que el tribunal ha condemnat l'ex secretari general del PP valencià Ricardo Costa a 4 anys de presó, una pena menor de la sol·licitada inicialment pels atenuants de col·laboració activa i confessió de l'ex mà dreta de Francisco Camps. També han sigut condemnats l'exgerent del partit Cristina Ibáñez, amb una pena de 3 anys i 4 mesos; l'exvicesecretari de la formació David Serra, amb 3 anys i 8 mesos, i l'extresorera Yolanda García, amb una condemna de 4 mesos. Per contra, el jutjat ha absolt l'exvicepresident del govern valencià Vicente Rambla.

Pel que fa als dirigents de la xarxa corrupta, els magistrats han condemnat a 5 anys i 3 tres mesos de presó Francisco Correa, cap de la Gürtel; al seu número dos, Pablo Crespo, li ha imposat 5 anys, i a Álvaro Pérez, el líder d'Orange Market, la branca valenciana de la trama, li ha fixat una pena de 6 anys i 9 mesos. A tots ells se'ls aplica l'atenuant de confessió o col·laboració activa, i a Correa, a més, el de reparació del dany per haver permès la repatriació de més de dos milions d'euros que tenia en un compte a Suïssa. També han sigut condemnats el treballador Cándido Herrero, a qui se li imposa una pena de 5 anys i 1 mes de presó, i l'assessor financer Ramón Blanco Balín, amb 3 anys.

ARTADI I LA MINISTRA BATET PREPAREN LA REUNIÓ DE TORRA AMB SÁNCHEZ

La consellera de Presidència, Elsa Artadi, i la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, començaran a preparar aquesta tarda la reunió entre el president, Quim Torra, i el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez.

Divendres, els dos presidents van parlar telefònicament i van acordar que seria la ministra i la consellera les qui s'encarregarien de preparar la trobada. Des de la Generalitat es reclama la reunió amb màxima urgència, mentre que l'executiu espanyol confia poder celebrar-la abans de l'estiu.
Reunió amb Domènech

Precisament, la trobada dels dos presidents ha estat un dels elements centrals de l'entrevista que han mantingut aquest matí el president de la Generalitat i el líder de Catalunya en Comú Podem, Xavier Domènech.

Domènech ha exigit que la reunió es plantegi "sense condicions prèvies, però sobretot amb voluntat d'acords" i no de fer escenificacions, per la qual cosa ha proposat la creació d'una taula de diàleg per arribar a grans consensos de país. "Això farà més fort el diàleg de la Generalitat amb l'Estat", ha assegurat.

PEPE BORRELL, EL " DESINFECTADOR": " CATALUNYA ESTÀ AL CAIRE D'UN ENFRONTAMENT CIVIL "

El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, ha assegurat en una entrevista a La Sexta que Catalunya "està al caire d'un enfrontament civil". La presentadora, Ana Pastor, s'ha mostrat sorpresa per l'afirmació, i ha advertit que seria polèmica, però el ministre no ha tingut inconvenient a repetir-la. El socialista ha assenyalat que hi ha "molta tensió" i que "és un moment greu a la història d'Espanya" i ha afirmat que el nou govern espanyol oferirà "diàleg en el marc constitucional i la legalitat".

Borrell ha criticat el relat del president de la Generalitat, Quim Torra, que, al seu entendre, planteja Catalunya "com una colònia ocupada pels espanyols des de 1714, i pretén jugar ara la carta de Kosovo". "Mentre els catalans segueixin creient el plantejament de Torra, absolutament fals, serà difícil recosir ferides", ha deixat anar. En aquesta mateixa línia, el ministre ha assegurat que no entén per què el president a l'exili, Carles Puigdemont, l'ha titllat d'"ultra" per algunes expressions seves. Borrell ha explicat que ha participat en manifestacions de Societat Civil Catalana i ha recordat al president a l'exili que "Catalunya és diversa i plural".

EL GOVERN DESCARTA APROVAR ELS COMPTES D'AQUEST ANY I SE CENTRA EN ELS DEL 2019

El Govern de la Generalitat ha descartat l’elaboració dels pressupostos per a aquest any i donarà prioritat a la confecció dels comptes del 2019. Malgrat que algunes veus del món acadèmic, així com els agents socials han demanat al nou Govern uns pressupostos per al 2018, una vegada que ha estat restituït després de l’aplicació de l’article 155, el cert és que l’ Executiu català prefereix donar prioritat als comptes del 2019 per raons d’oportunitat i d’índole tècnica.

Fonts del Departament d’ Economia de la Generalitat han indicat que el vicepresident, Pere Aragonès, “ben aviat” firmarà l’ordre perquè els diferents departaments d’aquesta administració iniciïn el procés d’elaboració dels pressupostos. Les mateixes fonts han indicat que s’ha optat per no formular uns comptes per al 2018 atesa la complexitat del procés que comporta fer-ho després de la intervenció per l’article 155. La laboriositat de la seva elaboració podria portar que aquells hipotètics pressupostos fossin aprovats pel Parlament a mitjans de novembre i principis de desembre. En el millor dels casos.

En aquestes circumstàncies, les novetats d’aquests pressupostos del 2018 no podrien aplicar-se durant més de quatre o sis setmanes.

LA GUÀRDIA CIVIL HA ACONSEGUIT INFILTRAR-SE EN ELS CDR

La Guardia Civil investiga desde abril a los miembros de los comités de defensa de la república (CDR), después de que llevaran a cabo sabotajes a los peajes en las autopistas más importantes de Cataluña durante la Semana Santa, algo que la Fiscalía considera posibles delitos de terrorismo y de rebelión.

Según ha podido saber El Confidencial Digital, la Guardia Civil ha conseguido infiltrarse en los CDR, considerados una de las organizaciones más conflictivas y con un potencial “violento” en Cataluña.

Se trata, afirman las fuentes consultadas, de confidentes que el Instituto Armado ha podido localizar y que han logrado introducirse en varios comités de todas las provincias. Los dirigentes de la investigación han descartado infiltrar a agentes en estas organizaciones.

Han preferido servirse de confidentes para no llamar la atención de los miembros de los comités, dado el carácter informal y “notablemente radicalizado” de sus dirigentes.

L'ACOSTAMENT DELS PRESOS POLÍTICS SACSEJA LA POLÍTICA CATALANA

Amb la configuració dels dos governs presidits per Quim Torra i Pedro Sánchez i coincidint amb la posada en marxa de l’activitat política i l’inici d’un cert desglaç entre els executius català i espanyol, hi ha un tema que sura damunt d’altres, l’acostament dels presos polítics.

Des del punt de vista social, creix la pressió perquè les nou persones que estan entre reixes (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassas) siguin traslladades a prop de casa aquest mes de juny, quan s’acabarà de tancar la instrucció i s’obrirà judici a la tardor.

Fonts de l’Associació Catalana pel Drets Civils, que agrupa famílies dels presos, refermen que l’apropament no és una qüestió política, sinó que forma part del sistema penitenciari regulat per llei i no traslladar-los vulnera els drets dels infants i familiars així com el dret a la defensa dels interns. Tanmateix, i malgrat ser un tema central, des de l’àmbit polític, la situació de presó preventiva s’afronta amb varietat de matisos i una certa divisió que s’haurà d’anar consensuant els pròxims dies.

SI EL DIÀLEG NO ÉS NEGOCIACIÓ NOMÉS ÉS PER ATURAR EL PROJECTE

"Si el diàleg no és negociació, només és per a aturar el projecte "
«El president Torra ahir va establir amb encert un límit quan va dir que no era hora de parlar de diàleg, sinó de negociació i que la negociació no podia de cap manera negligir tot allò que ha passat al Principat durant aquest darrer any»

Per: Vicent Partal

El govern espanyol, i l’aparell mediàtic i polític que l’acompanya, n’ha tingut prou amb dues frases de la ministra Batet per a instal·lar en un cert imaginari públic que ja s’havia obert l’etapa del diàleg entre els governs espanyol i català. Les frases no han estat ni tan sols amables. La ministra Batet, elogiada per Jordi Sànchez només de prendre possessió, ara com ara s’ha limitat a opinar que no cal violentar tant les coses com va fer el govern anterior. Recuperar alguns dels punts que reclamava Puigdemont, sobretot els que són indiscutibles, no és avançar en res, sinó retornar, si de cas, a un cert seny, perdut fa temps a Madrid, no pas a Barcelona. Opinar que seria lògic que els presos fossen prop de sa casa és simplement recordar què diu el codi penal. I afegir que li semblaria bé una reforma constitucional, sense dir quina ni com, és parlar per parlar. Oimés si és evident que no té prou vots per a fer-ne cap, de reforma, ni la més moderada que hom es puga imaginar.

En aquest sentit, el president Torra ahir va establir amb encert un límit quan va dir que no era hora de parlar de diàleg, sinó de negociació i que la negociació no podia de cap manera negligir tot allò que havia passat al Principat durant aquest darrer any. És a dir, els dos mandats democràtics del primer d’octubre i el 21 de desembre i la proclamació de la República.

LES QUATRE PRÒXIMES OPORTUNITATS PER A LA REPÚBLICA ENTRE L'OCTUBRE I EL MAIG

"Les quatre pròximes oportunitats per a la República, entre l’octubre i el maig "
L'independentisme estudia els moments que potser podran permetre, durant els mesos vinents, de recuperar la proclamació de la República

 

 Redacció

 

Aquest cap de setmana l’ANC ha començat a estudiar quina pot ser la convocatòria per a l’Onze de Setembre vinent, però també per al primer d’octubre, quan farà un any del referèndum d’autodeterminació. Cada any l’Onze de Setembre determina com serà el curs que comença, però segurament enguany més que mai. I això perquè el país es mou encara en una gran indecisió política, fruit de la proclamació de la República a l’octubre, la suspensió de l’autonomia amb l’article 155, el resultat de les eleccions del 21-D i les dificultats posteriors per a formar un govern d’acord amb el vot de la ciutadania. El canvi sobtat de govern a Madrid hi incorpora encara més ombres i més dubtes, sobretot per si serà capaç de començar un diàleg amb Catalunya o no i per l’abast que pot arribar a tenir.

Per tot plegat, l’ANC i els partits polítics catalans són més conscients que mai que la manifestació de l’Onze de Setembre marcarà un curs que d’entrada presenta quatre oportunitats per a fer realitat la República. Si hi ha una assistència multitudinària i es reforça de manera inequívoca la voluntat de continuar endavant, allò que el president Torra defineix com a ‘oportunitats’ començaran a concretar-se. Si, tot al contrari, l’Onze de Setembre és un fracàs, difícilment el govern prendrà decisions arriscades. Sigui com sigui, ningú no vol parlar ara de ‘full de ruta’, conscients que durant la tardor de l’any passat el programa polític de l’independentisme fou massa rígid i massa públic.

EL JUTGE ORDENA RETIRAR ELS VÍDEOS DELS PRESOS D'ESTREMERA

El jutge d'Arganda del Rey que investiga la gravació dels presos polítics a Estremera ha ordenat la retirada del vídeo, segons ha avançat TV3. En l'enregistrament, publicat per l'ARA i emès posteriorment per la majoria de mitjans de Catalunya i l'Estat, es veia Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn al penal madrileny. L'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, havia denunciat les imatges al jutjat d'Arganda del Rey, que ara obliga a retirar-lo i no emetre'l.

El magistrat, que encara no ha comunicat la decisió a Van den Eynde, ha enviat l'ordre de retirada del vídeo a alguns mitjans, segons fonts coneixedores del cas. L’ARA encara no ha rebut cap notificació, però ja ha retirat el vídeo i les imatges dels presos.

La investigació motivada per la denúncia de Van den Eynde va en paral·lel a la que va obrir, d'ofici, Institucions Penitenciàries. L'ens, depenent del ministeri de l'Interior, sospita d'un pres de confiança que hauria entrat algun dispositiu amb una càmera amagada. L'investigat per Institucions Penitenciàries s'hauria fugat després d'un permís.

Informa:ARA.CAT (10-6-2018)

PERE ARAGONÉS: " LA NEGOCIACIÓ AMB L'ESTAT HA DE SER BILATERAL "

Pere Aragonès és, des de fa una setmana, el nou vicepresident del govern català en substitució d’Oriol Junqueras. En aquesta entrevista, feta divendres a la seu de la conselleria d’Economia i Hisenda, i que és un resum de la que avui emet El Punt Avui TV (a les 14 h i a les 22 h), el republicà repassa l’actualitat política.
Com està?
Tinc una sensació agredolça. Tinc una sensació dolça perquè tornem a posar vida i llum als departaments, però agra perquè qui hauria d’estar exercint les responsabilitats de vicepresident i de conseller d’Economia i Hisenda és Oriol Junqueras, i no ho pot fer perquè és a la presó.
Que hi hagi govern és un descans des del seu punt de vista?
Un descans? En tot cas, els que ens hi posem no descansarem, perquè estem disposats a treballar i a deixar-hi el millor de nosaltres mateixos.
Li deia si és un descans perquè tant Oriol Junqueras com vostè mateix feia mesos que parlaven de la necessitat de nomenar un govern efectiu. S’han perdut quatre mesos, segons vostès?

UNA CADENA HUMANA DE 200 KM PEL DRET A DECIDIR UNEIX LES CAPITALS BASQUES

Més de 100.000 persones han cobert els 202 km de la cadena humana que ha unit Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria per tal de reconèixer el dret a decidir del poble basc. L'acte ha estat organitzat per plataforma Gure Esku Dago (el futur està a les nostres mans). Tot i que a algunes zones rurals els manifestants havien de recórrer a mocadors per cobrir tot l'espai de la cadena, als centres urbans la presència ha estat massiva. Mil autobusos han portat als assistents als seus punts de la cadena, i 500 voluntaris han col·laborat en l'organització de la mobilització.

La portaveu de EH-Bildu al Parlament basc, Maddalen Iriarte, ha declarat a Vitòria que espera que els responsables polítics "no tanquin els ulls als milers de ciutadans bascos que han sortit avui al carrer". També l'alcalde de Vitòria, Gorka Urtaran, del PNV, ha afirmat que "el poble basc té dret a decidir el seu futur amb total llibertat" i ha recordat que el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Culturals i Socials de Nacions Unides recull, en el seu primer article, que "tots els pobles tenen dret a decidir lliurement el seu futur".

En la protesta també hi han participat, de forma diferenciada, els pensionistes bascos, que tenien alguns trams de la cadena reservats. També hi ha hagut alguns espais dedicats als joves d'Altsasu, i als presos polítics catalans. A l'acte hi han estat presents els ex lehendakaris Juan José Ibarretxe i Carlos Garaikoetxea, els alcaldes de les tres capitals basques, els diputats generals d'Àlava, Biscaia i Guipúscoa, i el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi.

Informa:ELNACIONAL.CAT (10-6-2018)

Subcategories

QUÈ LI PASSA A ARRIMADAS ?

 

Què li passa, a Arrimadas?


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“Voleu dir que quan parla de la famosa i inexistent fractura social el que busca no és provocar-la?

Què li passa, a la líder de Ciutadans? Què li passa, que té aquest to tan dur i tan contundent, i que res li sembla bé? S’hi han fixat? Darrerament (darrerament poden ser molts mesos, és clar), la líder de l’oposició fa una frase lapidària cada cop que obre la boca. No li agrada res. A Inés Arrimadas (i qui diu Inés Arrimadas vol dir Carrizosa o Espejo) li molesta tot. O pràcticament tot. No li agrada el president de la Generalitat que tenim, no li agrada el que diu Torra, no li agrada el que d’ell troba a l’hemeroteca, no li agrada el Consell Executiu que ha nomenat, no vol ambaixades, no li agrada que hi hagi llaços grocs a l’hemicicle, troba que els catalans votem malament, no li agrada tampoc la llei electoral i, suposo, no li agrada que ara Pedro Sánchez sigui el president del govern espanyol.

No li agrada, és clar, perquè la seva arribada a la presidència espanyola l’han facilitat també els independentistes, i no li agrada que ara el president Torra i el president Sánchez hagin quedat per veure’s. No li agrada la programació de Catalunya Ràdio ni de TV3 i, suposo, ara no li deu agradar que la setmana vinent Torra es vegi també amb Colau. No li agrada que hi hagi estelades als balcons de les cases de Catalunya, ni que n’hi hagi als ajuntaments, i ara tampoc li agrada que Batet parli de reformar la Constitució. Caram, Inés, quin patir, no? Aquesta setmana fins i tot el líder del PP, Xavier García, ha dit que anirà a Palau a veure Torra, i Iceta ha dit que, tot i que no li agrada la pancarta que hi ha a la façana en favor dels presos polítics, això no li impedirà “obrir el diàleg amb Torra”. Arrimadas no, diu que no hi anirà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07700606