L'ESTAT DEL TERROR: ELS FISCALS A CATALUNYA ACORDEN CONTINUAR INVESTIGANT ELS ALCALDES DE L'1-O

La cúpula de la fiscalia catalana ha decidit aquest dimarts continuar amb les diligències d'investigació contra centenars d'alcaldes que van col·laborar en el referèndum de l'1-O. Així, es vol "determinar la seva eventual responsabilitat en la cessió dels locals o edificis de titularitat municipal efectivament disposats i oberts al públic com a centres de votació", segons un comunicat de la Fiscalia Superior de Catalunya.

Ho han anunciat després de la reunió de la Junta de Fiscals de Catalunya, que inclou el fiscal superior, Francisco Bañeres, els fiscals en cap de cada demarcació provincial i els fiscals d'àrea. Per això, s'ha requerit a algunes policies locals perquè informin d'aquest aspecte.

Fa uns dies, la Fiscalia General de l'Estat va allargar sis mesos més la investigació, que es porta des de la Fiscalia Superior de Catalunya en el cas dels alcaldes que són diputats al Parlament i des de les fiscalies provincials i d'àrea en la resta de casos. L'allargament de la investigació es produeix perquè els sis mesos establerts legalment per les diligències fiscals ja van caducar fa unes setmanes i calia arxivar-les, portar-les a un jutjat o allargar-les.

Informa:ELNACIONAL.CAT (17-4-2018)

ALEMANYA: FEDERALISME TAMBÉ JUDICIAL

"Alemanya: federalisme també judicial "

Per Ramon Tremosa

El president Puigdemont va ser retingut a Alemanya el diumenge de Rams i va ser posat en llibertat poc després de Pasqua. L’impacte mediàtic de la seva retenció i l’alliberament ha estat impressionant no només en aquell país, sinó a la premsa europea. A Madrid a El Mundo ho han vist com un nou 1898, mentre que a Catalunya es destaca una altra victòria tàctica i moral de Puigdemont.

A la premsa europea hi ha recel, equidistància i simpatia pel president català. Hi ha quasi unanimitat, però, en les crítiques a la persecució judicial espanyola dels rivals polítics catalans, que van tornar a guanyar les eleccions el 21D.

Aquest darrer episodi a Alemanya ha internacionalitzat definitivament el procés català a Europa. Segons Francisco Javier Pérez Royo, l’opció per l’exili de Puigdemont ha estat tot un èxit, amb relació a l’opció de Junqueras de presentar-se a la justícia espanyola, que el va empresonar a l’instant. Diu el catedràtic sevillà que “mentre el primer ha posat en evidència el Govern i els tribunals espanyols, l’estratègia del segon ha esdevingut estèril, estant sotmès a la humiliació d’un jutge que vulnera els seus drets fonamentals”.

ARA FA 14 ANYS DEL TÍTOL MUNDIAL DE LA SELECCIÓ CATALANA D'HOQUEI PATINS

L'any 2004, Catalunya va fer un pas històric en el seu reconeixement esportiu internacional. La Federació Catalana de Patinatge (FCP) va ser acceptada com a membre de la Federació Internacional (FIRS) i la selecció d'hoquei patins, formada majoritàriament per esportistes ja internacionals amb la selecció espanyola, no només va poder disputar el Mundial B celebrat a Macau (Xina), sinó que el va acabar guanyant. Un fet històric que va significar un pas endavant sobre l'esport català i que va comportar, també, un cop molt dur per a l'esport espanyol, que no va trigar en reaccionar per tal d'inhabilitar la federació campiona del món en l'assemblea de Fresno (Estats Units).

En un acte celebrat a l'Auditori del Museu d'Història de Catalunya i conduït pel periodista i col·laborador d'El Món, Frederic Porta, l'associació d'història Vibrant ha volgut rememorar aquells fets, dels quals se'n compleixen 14 anys. "El Mundial assolit a Macau és una fita històrica", ha manifestat Joaquim Pastor, secretari general de la Federació Catalana de Patinatge. "Però ho és tant a nivell esportiu, perquè era la primera vegada que competia, però també perquè va ser un punt d'inflexió per al reconeixement de les federacions", ha seguit.

"L'esport és també una expressió de la política. I el fet del reconeixement de la Federació Catalana de Patinatge és la primera vegada, des del 1975, que els catalans han pogut viure una independència", ha apuntat l'historiador, empresari i també col·laborador d'El Món, Santiago Espot. "La federació catalana de patinatge ens va donar una independència i això va ser un fet polític. El 2004 es va crear una primera estructura d'Estat, amb aquella adhesió a la FIRS", ha expressat.

EL PARLAMENT MANTÉ EL VOT DELEGAT DE PUIGDEMONT I LA REFORMA PER INVESTIR-LO

La mesa del Parlament manté la delegació del vot de Carles Puigdemont i la tramitació de la reforma legal que ha de permetre investir-lo a distància. Així ho ha decidit aquest dimarts l'òrgan de la cambra, que ha rebutjat els recursos de Cs i PP per tal que el president exiliat no pugui cedir el seu vot, així com la petició de reconsideració dels populars contra l'admissió a tràmit de la reforma de la llei de la presidència registrada per JxCat.

Unes actuacions que ha criticat Cs, fonts del qual considera que el Consell d'Estat va argumentar que es podia presentar un recurs contra la delegació de vot dels exiliats, ja que aquesta no estava prevista en el reglament del Parlament entre les casuístiques que ho permeten. Per això, els liberals consideren que la decisió es pot portar al Tribunal Constitucional (TC). Tot i això, els membres independentistes de la mesa repliquen que, com que l'euroordre està activa i el president a disposició de la justícia alemanya, motiu pel qual no pot sortir del país i la delegació del vot és la via per garantir els seus "drets polítics". Malgrat tot, ERC encara no ha sol·licitat delegació de vot per al conseller de Salut, Toni Comín, que es troba a Brussel·les.

Així mateix, la mesa ha acordat convocar un ple per al 25 d'abril. En ell, però, encara no es votarà la llei de la presidència, que obre la porta a la investidura i al nomenament de consellers a distància, ja que tot just aquest dimarts s'obre el període per demanar-ne dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, que té set dies hàbils per emetre un informe, a partir del qual els grups tindran dos dies per presentar esmenes al projecte legislatiu. La iniciativa, per tant, es podrà votar en un ple posterior.

TORRENT VIATJA A GINEBRA PER DENUNCIAR A L´ONU LA " VULNERACIÓ DELS DRETS FONAMENTALS " DELS DIPUTATS

El president del Parlament, Roger Torrent, es desplaçarà a Ginebra aquest dimecres i dijous per portar fins als estaments de l’ONU la “vulneració de drets finamentals” dels diputats de la cambra catalana, després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena hagi impedit diverses investidures no permetent a Carles Puigdemont i Jordi Sánchez ser votats com a presidents de la Generalitat, i després de les mesures cautelars que van apuntar des del Comitè de Drets Humans de l’ONU.

Torrent es veurà amb membres de Nacions Unides amb l’objectiu de “defensar els drets polítics de tots els diputats i denunciar les ingerències il·legítimes” de l’Estat al Parlament de Catalunya que han fet inviable fins al moment la investidura dels diferents candidats a la presidència de la Generalitat que s'han proposat. El president de la cambra catalana també mantindrà contactes amb diversos càrrecs electes del país durant la seva estada a Ginebra.

RULL ACUSA LLARENA DE SEGUIR EL FULL DE RUTA DEL GOVERN ESPANYOL

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha estat molt dur amb el jutge Llarena i ha criticat la divisió de poders a l’estat espanyol. A més, l’ha acusat de seguir ‘el full de ruta’ del govern espanyol i ha comparat les decisions que està prenent la justícia espanyola amb els tribunals europeus, on considera que s’estan prenent decisions més justes. A més, ha dit a Llarena que estan pagant les conseqüències d’haver guanyat les eleccions i que el procés judicial es troba en el punt actual precisament pels resultats del 21-D. Tanmateix, ha assegurat davant el jutge que pensa seguint sent independentista per tal que els seus fills no visquin a un país ‘on s’empresonen persones per les seves idees’. A més, segons fonts presents a la declaració, ha augurat que el judici oral serà ‘un pur tràmit’. També ha desmuntat els arguments pels quals el jutge Llarena el processa per rebel·lió i malversació.

Durant la declaració, que ha durat 40 minuts, Rull ha criticat que la causa oberta al Suprem és ‘política’ i també ha remarcat que hi ha hagut declaracions del ministre de Justícia, Rafael Catalá, i d’altres membres del poder judicial que han ‘avançat’ decisions judicials i que això qüestiona la divisió de poders. En aquesta línia, ha acusat Llarena de seguir ‘el full de ruta’ del govern espanyol i del ministre de Justícia.

ROMEVA RECRIMINA A LLARENA LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

El conseller d’Afers Estrangers, Raül Romeva, ha defensat davant del jutge Pablo Llarena que ‘no és legítim’ judicialitzar un conflicte polític i li ha retret que al parlament es podia discutir de qualsevol aspecte perquè té ‘inviolabilitat’. Com ja van fer els altres encausats que van declarar dilluns davant Llarena, ha defensat el dret a l’autodeterminació i ha afegit que hi dona suport ‘no com a nacionalista sinó com a demòcrata’. A més, ha assegurat que es pot defensar la independència des de posicions pacífiques i que depèn de la ‘voluntat política’ de l’estat espanyol que es pugui discutir sobre aquests aspectes. Romeva s’ha definit com a home de pau i ha dit que en el seu currículum pot acreditar que ha intervingut en la resolució de conflictes. També ha recriminat al jutge que l’hagi empresonat un tribunal ‘que no té competència’ per fer-ho i ha assegurat que s’està vulnerant el seu dret a defensa.

La declaració indagatòria de Romeva ha durat 45 minuts. El jutge li ha notificat formalment que el vol dur a judici per rebel·lió i malversació. Aquest acte procedimental ha servit, però, perquè el conseller pugui expressar davant el jutge consideracions relacionades amb la instrucció de la causa. Romeva està representat pel mateix advocat que Junqueras, Andreu van den Eynde i, per tant, la seva estratègia ha estat molt similar.

EL GOBIERNO ESBRONCA ELS AMBAIXADORS: ELS ACUSA DE DESÍDIA A L'HORA DE COMBATRE EL MISSATGE DE PUIGDEMONT

Pasó el 1-O y está volviendo a ocurrir ahora: los mensajes victimistas del PDeCAT, ERC y ex altos cargos del Govern huidos de la Justicia, con Puigdemont a la cabeza, están calando en la opinión pública y en medios europeos. El Gobierno es consciente del problema y acaba de pedir a sus embajadores mayor iniciativa y que tomen cartas en el asunto.

El lunes y el martes de la semana pasada tuvo lugar en Alicante una cumbre de embajadores españoles en Europa, organizada por el Ministerio de Asuntos Exteriores, para evaluar las consecuencias del Brexit en la UE y también en España. Unas jornadas de trabajo en las que, no obstante, se analizaron asuntos de igual o mayor calado.

Según confirman a El Confidencial Digital fuentes presentes en el cónclave, el secretario de Estado de Asuntos Europeos, Jorge Toledo, aprovechó la ocasión para transmitir a todos los diplomáticos convocados la preocupación del Ministerio, y de todo el Gobierno, por los efectos de la propaganda independentista en el exterior y la “pasividad” mostrada desde los consulados españoles.

EL 96% DELS ALUMNES DE LES BALEARS FA LA SELECTIVITAT EN CATALÀ

La presidenta del Govern Francina Armengol, ha recalcat en el ple del Parlament d'aquest dimarts que de 12.300 alumnes que es presentaren a la Selectivitat, menys de 500 sol·licitaren els exàmens en castellà, per la qual cosa el «96 per cent va triar els enunciats en català».

Amb això, li ha demanat a la diputada de Ciudadanos, Olga Ballester, que «no creï problemes on no n'hi ha» i ha recalcat que el seu Govern està treballant «per millorar el model educatiu, les infraestructures o per aconseguir el Pacte educatiu en el període de zero a tres», entre altres millores.

Per la seva banda, Ballester ha criticat que la instrucció que els alumnes hagin d'aixecar la mà per demanar els exàmens en castellà, tal com va ocórrer l'any passat, és «sectària, retorçada i impròpia d'un Govern» i que ella és la «responsable darrera».

Informa:DBALEARS.CAT (17-4-2018)

PERPINYÀ S'OMPLIRÀ DE LLAÇOS GROCS PER SANT JORDI

Per celebrar Sant Jordi i per a recordar que els Jordis són a la presó des de fa sis mesos, el Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord organitza una campanya per enllaçar de groc la capital de les comarques catalanes sota administració francesa i totes les poblacions nord-catalanes on es celebra Sant Jordi. La campanya es fa “per la llibertat i la democràcia a la Catalunya sud.”

A Perpinyà mai se celebra Sant Jordi el dia que toca, el 23 d’abril, si s’escau en dia feiner. Les parades de llibres i els actes organitzats per l’ajuntament es fan el dissabte anterior o posterior al dia 23, segons els anys. Enguany seran aquest dissabte 21.

A partir de dos quarts de deu del matí el Comitè de Solidaritat Catalana convoca a la plaça Aragó de la capital nord-catalana, on repartiran llaços grocs per a denunciar “les derives repressives de l’estat espanyol i el silenci còmplice d’alguns dels estats de la Unió Europea.”

LA REPRESSIÓ ESPANYOLA FINS ARA HA COSTAT 4 MILIONS D'EUROS A LA CAIXA DE LA SOLIDARITAT

La repressió ha costat (fins ara) quatre milions d’euros a la caixa de solidaritat
Fins ara la quantitat més alta que s'ha pagat és de 2,9 milions d'euros, per la fiança de Mas, Ortega i Rigau al Tribunal de Comptes

‘Aquests diners aniran destinats a ajudar econòmicament aquells qui vegin afectat el seu patrimoni per una sanció de l’Audiència espanyola, del Tribunal Suprem o del TSJC.’ Aquestes paraules són de fa un any i les va dir Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC. Aquell dia s’obria una web de donacions econòmiques per ajudar els qui fossin sancionats amb qualsevol acció emmarcada en el procés. Era el naixement de la caixa de solidaritat –anomenada de primer ‘caixa de resistència’–, que, d’aleshores ençà, ja ha servit per a pagar gairebé quatre milions d’euros, majoritàriament en fiances.

Els efectes judicials del procés no són solament els empresonaments preventius o les peticions d’extradició, sinó que també tenen un vessant econòmic. Les sancions econòmiques són una altra via de la repressió de la justícia i, amb l’objectiu de combatre-les, l’ANC i Òmnium van crear aquesta caixa de solidaritat: ‘La creació d’aquesta caixa és una mala notícia per a la justícia espanyola’, deia el dia de la presentació Jordi Cuixart. Llavors era inimaginable que tant ell com Sànchez acabarien a la presó. Alguns altres han pogut evitar-la abonant grans quantitats de diners gràcies a aquesta solidaritat.

CUEVILLAS ESTUDIA RECUSAR LLARENA PER FALTA D'IMPARCIALITAT

"I finalitza el relat de l’estratègia que estem patint dient...". Aquesta és la frase que ha motivat l’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, a estudiar recusar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per manca d'imparcialitat.

Així ho ha volgut fer saber aquesta nit al No ho sé de RAC1, on ha subratllat que el fet de parlar en primera persona els ha portat a qüestionar la imparcialitat del magistrat perquè, ha posat de relleu, "una de les característiques del procés judicial és la imparcialitat del jutge i per tant, quan el jutge se sent víctima del delicte és obvi que no té la imparcialitat requerida per poder jutjar".

Lamentant-se que "no hi ha res normal", Cuevillas ha insistit en la idea que "en aquest cas tot és inèdit, excepcional". De fet, Jordi Sànchez ja va deixar-li anar ahir durant la seva declaració davant del magistrat del Suprem que "no pot ser jutge i víctima" precisament per aquesta frase en primera persona.

Informa:ELNACIONAL.CAT (17-4-2018)

ADVOCATS DE LA GENERALITAT S'ORGANITZEN EN DEFENSA DE LA INSTITUCIÓ

El proper dilluns veurà la llum el Fòrum d’Advocacia de la Generalitat. Es tracta de la iniciativa de diversos membres del cos d’advocacia de l’administració catalana, que volen defensar les institucions catalanes en plena aplicació del 155. Per aquest motiu han constituït una associació professional amb caràcter sindical. Els seus estatuts, als quals ha tingut accés El Nacional, van ser admesos pel Departament de Treball el passat 23 de març. D’aquesta manera, tindrà un efecte no buscat però simbòlic: adquirirà la seva personalitat jurídica, i per tant la capacitat d’obrar, el dia de Sant Jordi.

“L’aplicació del 155 ha estat un dels detonants més importants”, assegura Carles Serrano, responsable del Gabinet Jurídic de la Generalitat i president del Fòrum d’Advocacia de la Generalitat. “Els nostres objectius estan emmarcats en valors com la democràcia, que s’identifiquen clarament amb la situació que vivim sota el 155”, explica.

Els membres fundadors en són nou, tots ells del Gabinet Jurídic de la Generalitat. Malgrat que el col·lectiu al qual representen és molt acotat, confien que s’hi sumaran forces juristes de l'administració catalana. El principal motiu de constitució de l’associació professional és que, en els últims mesos, han trobat a faltar “una certa manifestació dels advocats de la Generalitat en defensa de les institucions catalanes”. Segons assenyala Serrano, els uneix un “compromís plenament democràtic i catalanista”.

LA JUSTÍCIA ESPANYOLA NO ACONSEGUEIX APORTAR PROVES DE MALVERSACIÓ, SEGONS EL " FRANKFURTER ", EL PRINCIPAL DIARI ALEMANY

La Justícia espanyola no ha aconseguit fins ara aportar proves clares a la Justícia alemanya sobre l'acusació de "malversació" per la qual encara vol aconseguir l'extradició del president Carles Puigdemont, segons explica avui dimarts el Frankfurter Allgemeine Zeitung, el principal diari alemany.

El diari precisa que la Justícia alemanya ha demanat aclariments a la Justícia espanyola, però que tot i això els investigadors espanyols "no han pogut trobar la factura de les 10.000 capses transparents produïdes a la Xina", que es van utilitzar en el referèndum de l'1 d'Octubre.

Segons la Fiscalia, la "malversació" de Puigdemont per celebrar el referèndum pujaria a 1.602.001,57 euros, però aquesta quantitat no està per ara demostrada. El Frankfurter precisa que el Tribunal d'Schleswig-Holstein ha demanat en concret a Espanya qui va pagar el referèndum i quines proves hi ha. "Ja s'ha facilitat informació addicional en dues ocasions des d'Espanya", apunta, però no sembla que sigui suficient.

JxCAT ES PLANTEJA UN NOU INTENT PER INVESTIR PUIGDEMONT A DISTÀNCIA

En espera que de la reunió de demà a Berlín entre Carles Puigdemont i els diputats de Junts per Catalunya (JxCat) en pugui sortir alguna concreció, el següent pas que cobra cada vegada més cos és el de l’intent d’investidura a distància del 130è president de la Generalitat, una possibilitat que depèn de l’aprovació de la reforma de la llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern que en aquests moments s’està tramitant en el Parlament i que alhora vol guanyar temps en espera del pronunciament definitiu de la justícia alemanya sobre la seva eventual extradició a Espanya.

La formació del president de la Generalitat destituït per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució defensa per tots els mitjans que no és un jutge –en aquest cas l’instructor de la causa de l’1- O, Pablo Llarena– qui ha de decidir qui presideix Catalunya i per això, abans de fer més passos endavant després del fiasco de l’elecció de Jordi Sànchez i Jordi Turull, s’aferra políticament a l’opció d’esgotar totes les vies per intentar la investidura del mateix Puigdemont. “El nostre candidat sempre ha estat i és Puigdemont”, no es casen de repetir a les files de JxCat, un dels diputats de la qual, l’alcalde de Mollerussa i membre del PDECat, Marc ­Solsona, resumia ahir gràficament la situació: “Ens vam presentar a les eleccions amb aquest candidat i els diputats de JxCat no contribui­rem a cap joc d’alternatives, perquè si no distraiem i donem per descomptat que passarem la pantalla”.

L'ANC ES PREPARA PER IMPULSAR ACCIONS PER LA REPÚBLICA DES DE LA SOCIETAT CIVIL

L'estructura de la cúpula de l'ANC variarà per adaptar-se a la nova etapa i afrontar millor alguns dels reptes que el procés obre. Així ho va decidir dissabte el secretariat nacional, que es va reunir a Viladamat (Alt Empordà), on va acordar crear una nova comissió de treball, a més de les 13 ja existents, per tal d'analitzar "com es pot fer república des de la societat civil".

La comissió, que s'ha batejat com "Fer República", ha d'impulsar aquelles iniciatives que pot executar la ciutadania per preparar el país per desconnectar de l'Estat amb més facilitat. Unes accions que han d'anar més enllà del full de ruta de les institucions, centrant-se en aquelles actuacions que els catalans, de forma col·lectiva, poden protagonitzar. Un exemple podria ser la potenciació dels sectors empresarials vinculats al país i que no van pressionar després de l'1-O per frenar la independència.

El full de ruta de l'ANC, de fet, ja fixa aquesta voluntat d'avançar cap al model social del nou país amb la construcció d'estructures socials que el permetin. "Cal que, com a societat, ens plantegem d'una vegada per totes com ho fem perquè les nostres institucions no siguin les que ens condueixin sinó que siguem nosaltres, el poble, els que ens plantegem com podem aconseguir que la nostra societat sigui més lliure, justa i solidària", resumeix el document, que insta a "coordinar accions amb les estructures municipals, que, en molts casos, ja tenen pensats canals de comunicació i acció ciutadana en tots els camps, participant activament en les àrees socials".

EL FRANQUISME VA REPRESALIAR LA FAMÍLIA LLARENA PER CATALANISTES

" EL  franquisme va represaliar la família de Llarena per catalanistes "
Les avantpassats de Llarena van ser republicans, catalanistes, simpatitzants de l’aixecament de Jaca, del CADCI i van enviar nens de la guerra cap a Rússia


Quico Sallés (Mollerussa/Torregrossa)

 

Torregrossa. Un poble del Pla d’Urgell al què s’hi arriba per dues carreteres envoltades de camps treballats pels canals del regadiu. Les pluges dels darrers dies han deixat un paisatge de postal. Tot està florit. Tot és verd. Els Mossos aturen els vehicles a la carretera de Mollerussa, la rica capital comarcal. S’ha estimbat un cotxe tot saltant pel voral. És mig matí.

Tot just entrant al poble, un camí a la dreta et porta de pet al cementiri. “Sempre és obert”, assegura un senyor que camina pels vorals de l’entrada. El centre del cementiri és un bon jaç de gespa. Les parets són els nínxols. Entre ells, un passadís fred amb els noms dels afussellats durant la guerra civil. Entrant a mà dreta hi ha un nínxol polit, gris i cuidat. Hi ha tres flors de roba. Una senyora explica que “les de roba duren més que les de plàstic, que amb el temps es fan marrons”.


Al nínxol s’hi llegeix “Toribio Llarena López - Secretario de este ayuntamiento”. Un nínxol que guarda l’arrencada de la nissaga de qui a hores d’ara està marcant la política catalana, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Toribio és l’inici de la història d’una família de pedagogs i comerciants tan innovadors i catalanistes que foren represaliats pel franquisme. Llegits els documents i recollint els testimonis d’un poble on la política encara es viu amb reminiscències de sang, la conclusió és que el besavi, l’avi i els oncles de l’actual fuet judicial del procés mirarien la política catalana amb uns ulls ben diferents. Què en pensaria l’avi de Pablo Llarena que va felicitar la República Catalana proclamada per Francesc Macià de la feina del seu nét?

ELS PRESOS POLÍTICS CANVIEN D'ESTRATÈGIA I PLANTEN CARA A LES ACUSACIONS DEL JUTGE LLARENA

"Plantar cara"

 

Pere Martí

 

 Els presos polítics catalans han decidit de canviar d’estratègia i plantar cara a les acusacions que els formula el jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena. Les compareixences d’aavui d’Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart han tingut un to polític marcat, de denúncia de vulneració dels drets fonamentals i de la criminalització que reben com a líders de l’independentisme. Com explicava un dels advocats presents, ‘hi ha hagut un canvi de xip perquè no serveix de res dir a Llarena que Cristiano Ronaldo és el millor jugador del món per fer-lo content’.

Tots tres han passat avui pel Suprem perquè Llarena els comuniqués les interlocutòries de processament per rebel·lió, a més de malversació per a Junqueras. Però no ha estat un tràmit, com passa en la majoria de judicis. Els dirigents independentistes ho han volgut aprofitar i tots tres han respost les preguntes dels seus advocats i han fet intervencions denunciant la seva situació com a presos polítics. Unes intervencions molt diferents de les compareixences del mes passat, pensades perquè Llarena els deixés en llibertat provisional i que no van tenir cap efecte. Ni tan sols el fet de deixar l’escó, com va fer Joaquim Forn, no va doblegar la posició impertèrrita del jutge.

LA MANCA DE PROVES I ELS DUBTES EUROPEUS DEBILITEN EL RELAT DE LA MALVERSACIÓ

El relat de la malversació es desfà com un terròs de sucre. Després que tribunal alemany de Schleswig-Holstein hagi considerat que, al menys en el cas de Carles Puigdemont, no es pot entendre un delicte de rebel·lió, són diversos els elements que fan trontollar, també, el de malversació. Aquesta és una de les lectures que es desprenen de les declaracions dels líders polítics que han comparegut aquest dilluns al Tribunal Suprem, en el que s'anomena declaracions indagatòries.

Ho han negat i és també una visió que cada vegada agafa més rellevància, sobretot per la manca de proves que sostenen el suposat delicte, un dels més importants, després del de rebel·lió, pel qual es processa els líders independentistes. Les urnes les va pagar un privat, la societat civil hi va col·laborar i altres despeses van quedar pendents, cosa que fa difícil provar el delicte.

El delicte de malversació es concreta en l'ús indegut de recursos públics per part d'autoritats o funcionaris de l'administració. És a dir, parteix de la base que l'1-O i el procés sobiranista en el seu conjunt es van pagar amb diners de la Generalitat. Específicament, el jutge del Suprem Pablo Llarena l'imputa als membres del Govern que durant la legislatura van ser diputats i van tenir un paper rellevant en la realització o organització del referèndum. Aquests són Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, que a més era conseller d'Economia i controlava els comptes, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Josep Rull, Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret.

LA CIÈNCIA FICCIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL: ELS CDR " TIENEN ORGANIZACIÓN MILITAR Y TIENEN 60 CABECILLAS "

Los Comités de Defensa de la República se han convertido, en apenas unos meses, en uno de los principales motivos de preocupación para los servicios de información de la Policía y la Guardia Civil. Surgieron el año pasado con el objetivo de garantizar la celebración del referéndum del 1-O, pero desde entonces no han parado de ganar adeptos y, a la vez, aumentar sus acciones violentas.

Según explican a El Confidencial Digital altos mandos policiales, tanto el Cuerpo Nacional, como la Guardia Civil y el CNI, llevan analizando la evolución de este movimiento desde su aparición a finales del año pasado. Y la conclusión de los investigadores es contundente: “El número de sus integrantes y su organización son preocupantes”.

Así se desprende, de hecho, del informe de la Comisaría General de Información sobre los CDR. Un dossier, a cuyo contenido ha tenido acceso en este diario, donde se disemina cómo actúan estos Comités, quiénes son sus cabecillas, y el método de comunicación que utilizan para preparar sus acciones reivindicativas.
Tienen una organización paramilitar

L'INSTITUT JOAN BOSCÀ DE BARCELONA SUSPÈN LES PORTES OBERTES PER UNA PROTESTA ULTRA

L'Institut Joan Boscà de Barcelona s'ha vist obligat a cancel·lar a última hora la jornada de portes obertes que havia de celebrar aquest dilluns a la tarda. S'ha hagut de prendre aquesta decisió després que diversos col·lectius d'extrema dreta i espanyolistes haguessin convocat una concentració de protesta davant de l'institut, al que acusen d'adoctrinar els alumnes a favor de la independència. Entre les entitats convocants, hi ha l'Asociación de Profesores por el Bilingüismo, presidida per un professor d'Història del propi centre.

Arrel d'aquesta convocatòria, s'ha creat el Front en Defensa del Joan Boscà, format per alumnes, exalumnes i entitats del barri de Les Corts, que han cridat a trobar-se a les portes del centre per "possibilitar el desenvolupament normal de la jornada".

Davant d'aquesta situació, l'institut ha publicat un comunicat anunciant la suspensió de les portes obertes i el canvi d'aquestes per visites concertades. Lamenten que el "debat polític" es traslladi als centres educatius i es reivindiquen com "un espai integrador" on "totes les idees hi han estat ben rebudes".


"El Boscà serà sempre nostre"

 

El Front en Defensa del Joan Boscà ha mantingut la concentració a les cinc de la tarda. Pels vols de les sis, hi havia més d'un centenar de persones a les portes de l'institut amb banderes antifeixistes al crit de "El Boscà serà sempre nostre" o "Nazis, no".

Per part de la convocatòria ultra, hi han acudit una vintena de persones amb banderes espanyoles i de Tabàrnia. Entre ells, s'hi ha pogut veure Jaime Vizern, l'home que va anar a la casa de Puigdemont a Waterloo disfressat de Guàrdia Civil, i alguns afiliats de Vox. Qui no ha aparegut ha estat el professor del centre que presideix l'entitat convocant Asociación de Profesores por el Bilingüismo.

Diverses dotacions de Mossos s'han desplaçat al lloc, on han muntat un cordó policial per evitar incidents entre les dues concentracions. També s'han presentat algunes famílies que volien visitar l'Institut i que han hagut de marxar després d'informar-los que les portes obertes havien estat cancel·lades.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-4-2018)

SÁNCHEZ RETREU A LAMELA QUE NO ÉS IMPARCIAL: " NO POT SER JUTGE I VÍCTIMA DEL PROCÉS "

La declaració indagatòria de Jordi Sànchez ha provocat diversos enfrontament dialèctics entre el número 2 de JxCat i el jutge instructor, Pablo Llarena. Sànchez li ha retret que no era imparcial ja que en diverses resolucions ha parlat en plural i ha dit que “patim” una estratègia per part de l’independentisme. “Vostè no pot ser jutge i víctima del procés”, li ha etzibat Sànchez, que considera que la instrucció és “injusta”. Llarena ha respost que si no està d’acord amb la interlocutòria, podria recórrer-la a la sala d’apel·lacions. El jutge també ha interromput Sànchez quan aquest es referia al 9-N i el comparava amb l’1-O. A més, li ha demanat a Llarena que li expliqui quina reiteració delictiva ha protagonitzat la candidatura de JxCat i quines mesures s’havien pres si això s’havia produït. Així mateix, ha defensat el seu dret a ser candidat i ha remarcat al jutge que havia de donar compliment a la resolució de l’ONU, ja que considera que és, precisament el jutge, qui pot instar l’Estat a garantir els seus drets polítics.

El número 2 de JxCat i expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, ha declarat durant hora i mitja davant del jutge del Suprem Pablo Llarena. El jutge li ha notificat formalment que el processa per rebel·lió i, a preguntes del seu lletrat, ha pogut defensar per què no accepta els fets pels quals el jutge el vol portar a judici. Sànchez ha comparegut davant el Suprem just quan es compleixen sis mesos del seu empresonament per ordre de la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, juntament amb el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT 16=4=2018

EL SUPREM ENCAMINA ELS JUDICIS CONTRA JUNQUERAS I ELS JORDIS

El judici contra els líders polítics catalans en la causa general contra l'independentisme ja encara la seva recta final. Després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena hagi recopilat proves i declaracions durant els últims mesos, aquesta setmana dona les últimes passes abans d'anunciar la data de judici oral, que es preveu abans de finalitzar l'any. Així, ja s'ha comunicat aquest dilluns al vicepresident Oriol Junqueras, i als líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els delictes pels quals se'ls processa.

El primer en declarar a les deu del matí ha estat Junqueras, que ha que ha comparegut durant quaranta minuts i només ha contestat les preguntes del seu advocat, Andreu van der Eynde. En el que s'anomena una declaració indagatòria, és a dir, l'última que es realitza en instrucció abans que es comuniqui el processament, el vicepresident ha remarcat que no s'ha destinat "ni un euro del pressupost al procés". A més, segons fonts judicials, també ha remarcat que convocar un referèndum "no és delicte", i s'ha autodefinit com una persona que creu "en la dignitat humana, el pacifisme i la convivència.

Sànchez ha declarat durant una hora i mitja davant del jutge, i a preguntes del seu advocat, ha negat els fets pels quals se l'acusa i ha defensat el seu tarannà pacífic.

MONZÓ: " LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA ÉS UNA DE LES FANTASMADES MÉS GROSSES, PERQUÈ ÉS RELATIVA "

L’escriptor Quim Monzó, 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, és molt crític amb la immersió lingüística a les escoles catalanes. En una entrevista a l’ACN, ha assegurat que és “una de les fantasmades més grosses que s’han explicat perquè és relativa” i “mínima”. Així mateix, ha criticat els partits contraris a la immersió lingüística i els ha acusat de tenir com a “arma d’obtenció de vots: provocar la divisió i l’odi entre la gent segons la seva llengua materna”. Monzó no és només crític amb la presència del català a les escoles, sinó en el mateix estat del català que, segons ha dit, “s’està podrint” i “cada vegada va més a ser un dialecte del castellà”. L’escriptor ha assegurat que no escriu columnes de política ni de futbol perquè no en té “ni idea i no en sap”.

L’autor de llibres com ’Guadalajara’, ’El millor dels mons’ o ’El perquè de tot plegat’ ha dit que en aquests anys que hi ha hagut aquest fervor i debat sobre la independència de Catalunya i “ha quedat en segon pla el fet que la llengua catalana s’està podrint” i “cada vegada va més a ser un dialecte del castellà”.

Ha declarat que la gent va a l’escola i estudia català, tot i que “no tant com es diu” perquè la immersió lingüística “és una de les fantasmades més grosses que s’han explicat, ja que hi ha una immersió relativa. Tu vas a les classes i el català en molts llocs té una categoria secundària”. En aquest context, ha ressaltat que es fan servir “uns estereotips que venen donats pels mitjans de comunicació com la televisió i per les xarxes socials i es repeteixen clixés i jocs de paraules del castellà”.

ERC DISCREPA AMB PUIGDEMONT I EXIGEIX UN GOVERN DE FORMA IMMEDIATA I URGENT

ERC insisteix a reclamar un Govern de forma "immediata" i "urgent" després que ahir el president, Carles Puigdemont, va insistir que cal aprofitar el termini de temps que encara hi ha per arribar a una sortida per a la investidura. ​"No podem esperar. No cal esgotar els terminis", ha replicat aquest migdia la portaveu republicana, Marta Vilalta.

Vilaltat ha recordat que fa setmanes que Esquerra reclama recuperar el Govern per fer fora el 155 i recuperar les institucions, i que aquest cap de setmana el president del partit, Oriol Junqueras, va fer arribar una carta en aquest sentit advertint sobre la feblesa que provoca no tenir executiu. "Si això pogués ser demà, per nosaltres no quedarà, perquè des d'ERC estem preparats per fer aquest Govern. No podem perdre més temps", ha advertint recordant que ja hi ha un acord entre JxCat i Esquerra i, per tant, es podrà dur a terme la investidura quan JxCat proposi un "candidat efectiu".

On sí s'ha mostrat d'acord la portaveu republicana és en què ningú vol noves eleccions, per la qual cosa ha celebrat que el president ho hagi verbalitzat. "Cal evitar unes eleccions, que no vol ningú, i per tant, el que cal és fer govern", ha reblat.

JUNQUERAS, A LLARENA: " NO S'HA DEDICAT NI UN SOL EURO AL PROCÉS "

Punt d'inflexió en les causes contra l'independentisme al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional. Totes dues entren avui en una fase intermèdia, ja preparatòria de cara el judici. Des de les 10.20h que compareixen al Tribunal Suprem el líder d'ERC, Oriol Junqueras; el diputat de JxCat i candidat vetat a la investidura, Jordi Sànchez; i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en el primer de tres dies on declararan els nou presos polítics davant del magistrat Pablo Llarena. Tots ells tenen previst rebutjar els delictes per rebel·lió i malversació (en el cas de Junqueras) pels quals el jutge del Suprem vol processar-los.

És l'última oportunitat que tenen durant la fase d'instrucció per negar en persona els fets. Tot i que es tracta d'una tràmit que en la majoria de casos no sol durar més de cinc minuts, les defenses tenen previst que exposin davant Llarena el rebuig al relat que fa contra l'independentisme. De fet, Llarena ha permès que Junqueras respongués a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, després de negar els fets. No ha permès, en canvi, que li preguntessin la fiscalia ni l'acusació popular, representada per Vox. Pel que fa Cuixart, té previst llegir un escrit

ELS EXTREBALLADORS DE DIPLOCAT CREUEN QUE EL TANCAMENT " ÉS INJUST I ARBITRARI "

En un comunicat fet públic aquest dilluns coincidint amb el tancament efectiu del Diplocat, els extreballadors lamenten la seva desaparició i que qui decideixi "la necessitat" que existeixi o no hagi estat el govern del PP, un partit que, recorden, és "minoritari" a Catalunya.

"L'article 155 no habilita l'Estat a dissoldre organismes autonòmics, ja que les mesures han de ser temporals i no definitives", afirmen. Justifiquen que la decisió del govern vulnera també la Constitució i asseguren que el Diplocat era un consorci públic-privat "totalment legal i legítim".

En el text denuncien també que el tancament és una decisió "injusta, arbitrària i contrària als interessos de Catalunya" i neguen que fos creada amb "finalitats secessionistes".

Per tot plegat, demanen també al nou Govern que es formi a Catalunya "que torni a crear Diplocat o una entitat similar" com a eina "d'internacionalització dels valors i les potencialitats del país útil i eficaç".

Informa:DIRECTE.CAT (16-4-2018)

TRAPERO VA POSAR ELS MOSSOS A DISPOSICIÓ DE LA FISCALIA I DEL TSJC DESPRÉS DE LA DUI

El major Josep Lluís Trapero va posar els Mossos d'Esquadra a disposició de la justícia el passat 27 d'octubre, després de l'aprovació de la declaració d'independència pel part del Parlament de Catalunya. Així ho revela la seva advocada, Olga Tubau, en el recurs de reforma presentat la setmana passada davant de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela en contra de la interlocutòria de processament, en què es demana jutjar-lo per sedició i organització criminal. Trapero va defensar davant la magistrada que va escriure per correu electrònic tant al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Barrientos, com a l'exfiscal superior de Catalunya, el difunt José María Romero de Tejada.

En els escrits enviats la mateixa tarda després de la DUI, assenyalava que posava els Mossos a disposició tant del TSJC com de la fiscalia superior de Catalunya amb l'objectiu de "donar compliment a les ordres que es poguessin derivar en relació a aquests fets". El comunicava així que els Mossos d'Esquadra "continuarien garantint la seguretat ciutadana i l'ordre públic a Catalunya". Segons revela la interlocutòria -fent referència a unes proves incloses en el sumari-, Trapero va escriure els correus electrònics després de parlar per telèfon amb Barrientos i Romero de Tejada. De fet, el major dels Mossos assegura que des del 25 d'octubre ja tenien a punt un "dispositiu judicial amb l'objectiu d'atendre les eventuals ordres que poguessin rebre, així com amb l'objectiu d'atendre a mantenir la seguretat ciutadana i l'ordre públic".

CAMPANYA BLAUGRANA PER TENYIR LA FINAL DE LA COPA DEL REI DE GROC

La junta directiva del Barça no emprendrà cap acció reivindicativa en la final de la Copa del Rei del proper dissabte. El club va respondre per carta als socis que així ho demanaven, deixant clar que l'entitat s'ha de mantenir al marge dels conflictes polítics i reiterant la seva posició a favor del dret a decidir de Catalunya i en defensa de les institucions. Aquest dilluns, qui ha fet una passa endavant són els socis culers. Diverses associacions, plataformes, grups d'animació del Camp Nou i el Palau Blaugrana i una quarentena de penyes han unit forces per empènyer els afeccionats que viatgin a la final a reivindicar la llibertat dels presos polítics.

Ho volen fer amb un gest simple, però vistós. La campanya és senzilla: samarretes grogues o amb la senyera. Un cop soni l'himne de l'Estat espanyol, la zona de seguidors blaugrana es convertirà en una marea groga que reclamarà la llibertat dels set membres del Govern de la Generalitat de Catalunya i els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural empresonats a Soto del Real, Estremera i Alcalá-Meco.

RÈCORD DE L'ENTREVISTA A PUIGDEMONT A TV3 QUE FREGA EL MILIÓ D'ESPECTADORS

L'entrevista a Carles Puigdemont d'ahir diumenge es va saldar amb una audiència espectacular, que va acaronar la xifra simbòlica del milió d'espectadors: 991.000 catalans la van seguir a TV3, la qual cosa representa una quota de pantalla del 30,5%. L'expectació va ajudar a situar el 'Telenotícies' del vespre també en uns nivells òptims de seguiment: 778.000 televidents i 27,5% de 'share'. L'entrevista va ser l'emissió més vista del dia. 'Salvados', a La Sexta, entrevistava Mercedes Milá i es va haver de conformar amb 347.000 espectadors i un 10,5% i va veure's superat pels 364.000 seguidors del debat posterior a la conversa amb el president a l'exili (que va retenir un 21,5% de quota de pantalla).

La intervenció d'ahir va ser la més exitosa de Puigdemont, en termes d'audiència, ja que va superar els 768.000 espectadors aconseguits al gener del 2016 a TV3, o els 554.000 del setembre d'aquell any, entrevistat per Buenafuente també al canal públic, en el marc del programa 'Fora de sèrie'. També va quedar per sobre dels 537.000 catalans que van connectar-se a l'entrevista conjunta a Puigdemont i Junqueras, el juny del 2017. I suposa trencar el rècord de president de la Generalitat amb més audiència que fins aleshores tenia Artur Mas quan el desembre de 2013 (quatre dies després d'anunciar la consulta del 9-N) va arribar als 872.000 espectadors.

Subcategories

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374242