PUIGDEMONT I TORRA DENUNCIEN QUE L'ESTAT AMENAÇA ELS VALORS FUNDACIONALS DE LA UE

El president a l'exili, Carles Puigdemont, i el de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, han pronunciat finalment la seva conferència d'aquest dilluns a la tarda a l'Hotel Steigenberger de Brusel·les després que el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, vetés la seva presència a la cambra comunitària per les pressions rebudes per part dels eurodiputats del Partit Popular Europeu.

Tant els eurodiputats que els han presentat com els dos presidents han insistit ha criticar l'actitud de Tajani, que s'ha doblegat davant les exigències d'un estat espanyol que ha mostrat la seva "veritable cara", en paraules de Torra, i que ha posat en perill els mateixos valors fundacionals de la Unió Europea. "Això no és una crisi catalana: això és una crisi europea", ha expressat un Torra que, com Puigdemont, ha alertat del perill que la permissivitat europea amb l'estat espanyol pot suposar en el futur, en un moment on l'autoritarisme creix a tota la UE.

L'eurodiputat de la Nova Aliança Flamenca, Ralph Packet, s'ha encarregat de presentar l'acte amb un discurs molt dur amb el comportament "incomprensible" de Tajani. "Les regles de la democràcia i la llibertat han estat vulnerades, és inacceptable", ha dit, i ha considerat "vergonyós" que Europa miri cap una altra banda quan la llibertat d'expressió és coartada. "Això no ajuda al projecte europeu", ha sentenciat. Per la seva banda, Ivo Vajgl, de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) i exministre d'Afers Exteriors d'Eslovènia, ha recordat el temps que duu involucrat en el procés independentista i ha declarat que estaria "orgullós" de tenir un líder com Puigdemont.

TORRA ASSEGURA QUE ESTÀ DISPOSAT A ANAR A LA PRESÓ PER DEFENSAR L'AUTODETERMINACIÓ

"Si el preu de defensar el dret a l'autodeterminació és la meva llibertat personal, pagaré el preu". En ple judici de l'1-O, amb nou dels 12 processats empresonats, el president Quim Torra ha verbalitzat amb aquesta afirmació que també està disposat a anar a la presó pel procés català. Ho ha dit a Brussel·les durant una conferència conjunta amb Carles Puigdemont que va ser vetada pel Parlament Europeu i que finalment s'ha celebrat en un hotel del centre de Brussel·les. De principi a fi, les intervencions de Torra i de Puigdemont s'han centrat en denunciar el judici de l'1-O, l'"autoritarisme" del govern espanyol, el "silenci" europeu i l'actitud d'Antonio Tajani, a qui ha acusat d'haver convertit l'Eurocambra en un "titella de la dreta espanyola".

Torra ha diagnosticat que Espanya està "atrapada en un cercle viciós d'autoritarisme" i de vulneració dels drets humans i que la setmana passada assistint al judici al Tribunal Suprem va poder comprovar "la farsa que l'estat espanyol ha organitzat" en contra dels líders independentistes. El president de la Generalitat ha lamentat la negativa del govern espanyol, tant del PP com del PSOE, a oferir un diàleg "real" que pivoti en un referèndum acordat. "Hi ha una part que creu que la unitat de l'Estat és més important que qualsevol dret humà", ha lamentat. I ha afegit: "Hem d'actuar ara i ho farem amb tota la nostra força i totes les conseqüències".

TAJANI PERMET UNA CONFERÈNCIA DE VOX A L'EUROCAMBRA SOBRE "EL COP D'ESTAT " A CATALUNYA

El partit d'extrema dreta Vox farà una conferència a l'Eurocambra el proper dimecres 6 de març. Ja n'han avançat el cartell promocional, on parlen del "cop d'estat" a Catalunya.

A la conferència al Parlament Europeu hi intervindran el secretari general de Vox, Javier Ortega; el portaveu a Catalunya, Jorge Buxadé, i la vicepresidenta de relacions institucionals a les Illes Balears, Malena Contestí. L'acte durà el nom Catalunya, una regió espanyola, segons ha pogut confirmar l'ACN amb l'oficina de l'eurodiputat.

Vox convida l'audiència a assistir-hi, atès que l'estat espanyol està travessant "un dels moments més controvertits de la seva democràcia des que es va aprovar la Constitució l'any 1978".

"Després de dècades d'inacció política", explica la convocatòria, "hi ha hagut un cop d'Estat en una de les regions espanyoles, amb l'única intenció de trencar la integritat territorial".

NOU VETO DE L'EUROCAMBRA: ARA CENSURA UNA EXPOSICIÓ SOBRE EL CATALÀ

Nou veto de l'Eurocambra. El Parlament Europeu ha suspès una exposició sobre el català prevista per al 4 de març, dos dies abans de la conferència que hi oferirà Vox, perquè considera que "ja no és apropiat" dins el context electoral.

La mostra Llengua catalana: 10 milions de veus estava impulsada per la Plataforma per la Llengua i l'eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa, que ha lamentat la decisió de vetar-la. De fet, ja abans de la convocatòria electoral, els responsables de les exposicions havien fet dictàmens desfavorables a la mostra.

Tremosa ha lamentat que "avui mateix que s'anuncia un acte de Vox al Parlament Europeu també en període pre-electoral", se censuri la seva exposició. "La censura i els dobles estàndards es generalitzen en aquesta Europa segrestada per dretes extremes", ha denunciat en un missatge a Twitter.

OBSERVADORS DE L'1-O ADVERTEIXEN QUE LA FISCALIA ATRIBUEIX ALS ENCAUSATS LA VIOLÈNCIA DE LA POLICIA ESPANYOLA

La plataforma International Trial Watch ha emès aquest dilluns un comunicat en què valora la primera setmana del judici contra l'1-O, al qual han assistit sis observadors de l'organització. L'entitat adverteix que "les acusacions no tenen en compte que les actuacions dels acusats poden estar emparades per drets fonamentals", i argumenta que el fet que considerin que han comès un delicte implica que estan "invertint l'ordre interpretatiu constitucionalment exigible quan hi ha drets fonamentals en joc". En el mateix sentit, acusa la Fiscalia d'atribuir als encausats la "violència generada l'1-O per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, minimitzant també la gravetat de les lesions patides per la ciutadania".

D'altra banda, l'entitat apunta que "el ministeri fiscal i l'Advocacia de l'Estat introdueixen fets nous" en els interrogatoris, i critica l'anomalia processal de començar el judici sense incorporar documentació de què no disposen les defenses i sí l'acusació. "Caldrà examinar fins a quin punt aquesta anomalia processal es transforma al llarg del procediment en causa d'indefensió material", assevera.

ELPRESIDENT DE FLANDES, DESPRÉS DE REUNIR-SE AMB TORRA: " LES QÜESTIONS POLÍTIQUES S'HAN D'ABORDAR POLÍTICAMENT "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha iniciat aquest dilluns una ronda de trobades a Brussel·les que inclouen el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, i el president del Parlament de Flandes, Jan Peumans. A les 18.00 h ha ofert finalment la conferència 'Catalunya i el judici al referèndum: un repte per a la UE' conjuntament amb l'expresident Carles Puigdemont, després del veto al Parlament Europeu.

Després de la primera de les reunions, Torra i Bourgeois han publicat un comunicat conjunt en què han informat que han debatut sobre el conflicte català, i Bourgeois ha lamentat que el "diàleg polític" torni a ser "fora de la taula". "Les qüestions polítiques han de ser abordades amb solucions polítiques", ha declarat el president. Al seu torn, el cap de l'executiu català ha agraït a Bourgeois el "suport durador de Flandes en aquests moments difícils per a Catalunya".

Atès que el president @Antonio_Tajani no rectifica la seva decisió antidemocràtica d’impedir una conferència al @Europarl_EN i reservant-nos el nostre dret a impugnar-ho, la conferència amb el president @KRLS es farà a l’hotel Steigenberger de Brusel·les a les 18.30 hores. pic.twitter.com/iQ9hhRTY1s
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 18 de febrer de 2019

EL GOBIERNO IMPIDEIX QUE ELS MOSSOS ESCORTIN TORRA A BRUSEL·LES

El ministeri de l'Interior no ha autoritzat que els Mossos acompanyin el president, Quim Torra, en la seva funció d'escortes a Brussel·les, on avui participarà en una conferència amb el president Carles Puigdemont, segons s'ha denunciat des del mateix cos.

Precisament, la intervenció de Torra i Puigdemont s'havia convocat al Parlament Europeu però el president de la Cambra, Antonio Tajani, va vetar-lo al·legant "raons de seguretat". Torra es troba ja a Brussel·les per intervenir a l'acte a les 18 hores i per mantenir reunions, entre d'altres, amb el president de Flandes i el president del Parlament flamenc.

L'article 42 de la llei de Cossos i Forces de Seguretat de l'any 1986 estableix que els Mossos han de demanar autorització a l'Estat per actuar fora de l'àmbit territorial de Catalunya en les seves funcions d'escorta d'autoritats públiques.

ELS CDR CONVOQUEN PROTESTES CONTRA LA VISITA DEL REI EN LA INAUGURACIÓ DEL MOBILE WORLD CONGRESS

Els CDR han convocat, el proper diumenge, per protestar contra la presència del rei Felip VI en el sopar d'inauguració del Mobile World Congress (MWC).

Criden a sortir al carrer per dir-li que "no és benvingut" i que els catalans no són els seus "súbdits". "Diumenge 24 el Borbó pretén sopar a Barcelona amb motiu de la inauguració del MWC", apunten a través de Twitter, on fan una crida a concentrar-se a les portes del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a les 17 hores.

El compte oficial del CDR Catalunya ha utilitzat les etiquetes "Destronem-lo", "Tombem el Règim", "Enguany no sopes" i "Ni rei ni por".

La convocatòria ha estat secundada per l'organització Arran. A les xarxes socials han ampliat la protesta per "demostrar al carrer" que "el Borbó no és benvingut als Països Catalans".

EL 28-A, ELECCIONS: JO NO ESTIMO ESPANYA

"28-A: jo no estimo Espanya "
"L’independentisme hauria de poder oferir als seus votants el pròxim 28 d’abril una alternativa electoral sense els tics o els complexos col·laboracionistes"

 


Santiago Espot

 

Quan arriben unes eleccions espanyoles, els partits polítics catalans acostumen a difondre la mateixa cantarella: "Cal anar a defensar els interessos de Catalunya a Madrid". Tant fa que s’anomenin independentistes o sucursalistes, tots sempre van amb una mentalitat resistencialista o de voler influir en la governabilitat espanyola. No és casualitat que les primeres declaracions del cap d’ERC a Madrid, Joan Tardà, després de conèixer la decisió de Pedro Sánchez de convocar eleccions hagin estat aquestes: "Si les coses van malament el 28-A, s’haurà de tornar a la resistència".

La vocació de les esquerres catalanes a Madrid és esdevenir el dic de contenció de les dretes espanyoles. S’hi troben còmodes fent aquest paper de salvadors. Llavors sempre coincideixen amb els nois i les noies de Vallecas, els quals els porten a l’hort i acaben cridant plegats "No pasarán!” amb "todos los pueblos de España". Ben mirat, els Tardà, Rufián i aquella cosa amorfa d’En Comú Podem que seu en algun racó del congrés espanyol, serien feliços només podent canviar la “rojigualda” per la tricolor republicana. Tots ells estimen Espanya i la seva gent.

PUIGDEMONT I TORRA FARAN AVUI LA CONFERÈNCIA A BRUSEL·LES, MALGRAT L'OPOSICIÓ DE TAJANI

La conferència conjunta dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra es farà avui a Brussel·les, en un lloc encara per determiner. El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va prohibir divendres que es fes a l’eurocambra. La direcció general de seguretat va decidir de suspendre l’acte adduint que hi havia un ‘elevat risc’ que impliqués una ‘amenaça per a mantenir l’ordre públic a les dependències del parlament’. PP, PSOE i Ciutadans havien demanat que es prohibís la conferència, organitzada pel principal partit belga, N-VA.

La decisió va indignar tant l’N-VA com els eurodiputats independentistes, Jordi Solé, Ramon Tremosa i Josep-Maria Terricabras. Així mateix els presidents Puigdemont i Torra van enviar una carta a Tajani, acusant-lo de limitar la seva llibertat d’expressió i recordant que tots dos havien fet conferències en parlaments de Flandes, Irlanda, Alemanya, Baviera, Eslovènia i el Regne Unit, i enlloc no havien estat vetats.

La conferència porta per títol ‘Catalunya i el judici del referèndum: un desafiament per a la UE’ i és previst que es faci a les 18.30. Abans, a les 13.00, Torra serà rebut pel president de Flandes, Geert Bourgeois, a la seu del govern flamenc. També hi serà present la consellera Meritxell Serret. En acabat, Torra es reunirà amb Puigdemont a la Casa de la República. A les 17.00, visitaran el Parlament de Flandes, on es reuniran amb el president de la cambra, Jan Peumans, també amb la presència de Serret.

Informa:VILAWEB.CAT (17-2-2019)

LES DECLARACIONS DELS EXCONSELLERS CENTREN LA SEGONA SETMANA DEL JUDICI

Jordi Turull, exconseller de la Presidència, obrirà la segona setmana del judici de l'1-O al Tribunal Suprem a partir de dimarts a les deu del matí. Les explicacions de Turull tindran especial rellevància, perquè en el moment del referèndum era portaveu del Govern i va ser un dels que va presentar els detals de l'operatiu de l'1-O, i també un dels que van conèixer de primera mà totes les decisions que van desencadenar la declaració de la independència després del fracàs del diàleg amb l'Estat.

L'exconseller de la Presidència, defensat per Jordi Pina, podria respondre les preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, però no les de l'acusació popular representada per Vox. En cas d'atendre l'interrogatori dels fiscals i de l'organisme de defensa de l'Estat, seguiria la mateixa estratègia que Joaquim Forn, assessorat en aquest cas per l'advocat Xavier Melero. Forn va ser el segon interrogat al llarg de la primera setmana de judici, i va intervenir després que ho fes Oriol Junqueras, que només va respondre les preguntes de la defensa. Dues estratègies, una de més tècnica i l'altra de caràcter polític, que han estat considerades "complementàries" pels portaveus de la defensa.

EL CINEMA EN CATALÀ CAU AL 2%, EL PERCENTATGE MÉS BAIX DELS ÚLTIMS ANYS

"El cinema en català cau al 2% "
El nombre d’espectadors de les pel·lícules en versió original, doblada i subtitulada en la nostra llengua han suposat el 2018 el percentatge més baix dels darrers 20 anys


Bernat Salvà - Barcelona


La Plataforma per la Llengua reclama “que la llei del cinema es comenci a aplicar”

El cinema es consolida com l’últim gran àmbit en què el català està lluny de la normalització. Després de 39 anys de governs autonòmics i polítiques lingüístiques, el percentatge de públic de cinema en català durant el 2018 (sumant versió original, doblat i subtitulat en català) va baixar fins al 2,08%, la xifra més baixa des del 1999. Així es desprèn de les xifres provisionals facilitades per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), que depèn del Departament de Cultura, amb un 91% de dades processades.

Fonts de l’ICEC indiquen que els ajuts a la producció i a l’exhibició en català s’han mantingut, però l’assistència d’espectadors depèn molt dels títols de més èxit. Francisco Vargas, director de l’Audiovisual de l’ICEC, explica a aquest diari que “quan una pel·lícula funciona a la taquilla, ho fa de manera contundent, i el públic es concentra en molt poques pel·lícules”. Això explica els bons resultats del cinema en català d’anys com el de l’estrena de Pa negre (2010) o d’Estiu 1993 i Incerta glòria (2017).

Francisco Vargas assenyala altres factors per explicar els pocs espectadors de cinema en versió original en català, com “la sobreoferta de produccions; el risc que suposa per als productors, que veuen més possibilitats en mercats més grans, i el fet que la VO catalana ha deixat de ser una reivindicació, forma part de la normalitat”. Però insisteix que hi ha més ajuts per al cinema rodat en català.

TV3 AL PAÍS VALENCIÀ: VUIT ANYS DE DESCONNEXIÓ PERMANENT

"TV3 al País Valencià: la desconnexió permanent "
Aquest diumenge es compleixen vuit anys de l'apagada de TV3 al País Valencià. Els quatre anys de govern del Botànic no han servit per solucionar un problema que amenaça d'enquistar-se, a pesar que durant la campanya electoral van prometre donar-hi solució.

Per Violeta Tena

 

Aquest diumenge es compleixen vuit anys de l’apagada definitiva de TV3 al País Valencià. Fou un 17 de febrer de 2011. Aquell dia Francisco Camps va eixir victoriós d’una croada que havia iniciat tres anys abans amb el tancament del repetidor de la Carrasqueta. L’amenaça de sancionar econòmicament l’emissió del senyal de TV3 al País Valencià va obligar Acció Cultural del País Valencià (l’entitat propietària dels repetidors que permetien l’arribada del senyal) a clausurar els darrers repetidors de la seua xarxa. Amb la clausura dels repetidors de la Serra Perenxisa -que rebotava el senyal a València i la seua àrea metropolitana-, del Bartolo -que afecta les dues Planes- i el del Mondúver, amb incidència directa a les dues Riberes, la Safor i la Marina Alta, Camps aconseguia fondre a negre el dial de la televisió catalana.

Han passat vuit anys des d’aquell dia i res no s’ha avançat en la restitució dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Les promeses dels dirigents del PSPV-PSOE i de Compromís, fetes durant la campanya electoral, de recuperar el senyal han quedat en paper mullat. Primer la Generalitat ho va condicionar a l’entrada en funcionament d’À Punt (per tal que hi hages un autèntic intercanvi de senyals, és a dir, la tan publicitada reciprocitat) i quan la televisió valenciana ja es va posar en marxa, el juny passat, s’adduïren raons d’índole tècnica alienes a l’administració autonòmica

MILERS DE PERSONES ES MANIFESTEN A DONOSTI EN SOLIDARITAT AMB ELS PRESOS POLÍTICS CATALANS AMB PARAIGÜES I LLAÇOS GROCS

Milers de persones s'han manifestat aquest migdia a Donosti (Euskal Herria), convocades per la plataforma ciutadana Gure Esku Dago, en solidaritat amb els presos polítics independentistes que estan sent jutjats des de dimarts passat al Tribunal Suprem, i per reclamar "solució, democràcia i llibertat". La marxa ha començat passades les dotze del migdia de la plaça de Catalunya de la capital guipuscoana encapçalada per una pancarta amb el lema 'Konponbidea, democràcia, llibertat' (solució, democràcia, llibertat), que portaven diuen persones que són "referents" en diversos àmbits, entre les quals es trobaven el catedràtic de la UPV/EHU Pedro Ibarra, la professora i exdirigent d'EH Bildu Laura Mintegi o l'exdiputada d'Amaiur Maite Aristegi, entre d'altres.

Una àmplia representació d'EH Bildu s'ha sumat a la marxa, entre els quals hi havia els parlamentaris Maddalen Iriarte, Pello Urizar, Jasone Agirre i Nerea Kortajarena, la diputada al Congrés Marian Beitialarrangoitia i el candidat a diputat general de Guipúscoa Juan Karlos Izagirre. També ha estat present a la manifestació el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, mentre que la representació del Partit Nacionalista Basc ha estat encapçalada per la portaveu del partit a les Juntes Generals de Guipúscoa, Maria Eugenia Arrizabalaga, i el diputat al Congrés Joseba Agirretxea. Els participants en la manifestació han portat paraigües, peces de roba i llaços grocs i han fet el recorregut en silenci, a excepció d'alguns aplaudiments i crits en català reclamant llibertat, diversos carrers cèntrics de Donisti, fins a acabar al Boulevard amb un acte polític.

TORRA APUNTA QUE S'HA ACABAT EL DOL: " ESBORREM LA PARAULA ENDARRERE "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha apuntat aquest diumenge que s'ha acabat el dol després de la repressió contra l'1-O, l'aplicació de l'article 155 i l'empresonament de dirigents polítics, i que s'ha iniciat una nova fase a partir de la manifestació d'aquest dissabte a Barcelona contra el judici al procés, de la qual ha assegurat que va suposar molt més que mig milió de persones al carrer.

"És un canvi d'actitud dels catalans", ha explicat. El cap de l'executiu ha assegurat que, arran de la manifestació, ha decidit esborrar la paraula 'endarrere' del diccionari, i ha demanat a la ciutadania que faci el mateix.

Torra, ha insistit que Espanya no pot governar contra Catalunya i ha demanat un cop més que s'escolti la veu dels catalans. Per Torra, la manifestació d'aquest dissabte representa "un canvi d'actitud dels catalans, que ara tornen a somriure". "Arran de la manifestació d'ahir he decidit esborrar la paraula 'endarrere' del diccionari, ja no s'hi val anar endarrere, esborrem aquesta paraula i llancem-la", ha demanat.

EL BARÇA, CAMPIÓ DE COPA DE BÀSQUET DESPRÉS DE REMUNTAR 17 PUNTS AL REIAL MADRID ( 94-93)

Svetislav Pesic ho ha tornat a fer. El Barça Lassa ha recuperat un desavantatge de 17 punts, ha superat el Reial Madrid (93-94) i ha reeditat el títol de campió de la Copa del Rei. L'equip blaugrana s'ha endut la final més inversemblant de la història. Un tap il·legal sobre Ante Tomic a un segon del final de la pròrroga ha decidit el clàssic. Sergi Llull ha fallat un triple sobre la botzina i no ha pogut repetir el miracle d'una estona abans, quan ha enviat el duel a la pròrroga.

La recta final del partit ha sigut molt emocionant, i els dos equips han cregut tenir el partit guanyat en diferents moments. Els àrbitres han treballat de valent per decidir algunes accions que han necessitat la revisió de l''instant replay'.

Thomas Heurtel, que ha anotat 22 punts, i Víctor Claver, que ha sumat 15 punts i 7 rebots, han sigut alguns dels grans protagonistes d'un triomf culer que allarga la malastrugança d'un Reial Madrid que no guanya el títol a casa des de fa 59 anys (1960). Chris Singleton ha disputat els últims 25 minuts de partit sense descans; el tercer i el quart període i la pròrroga.

EL CAPITÀ DEL GIRONA DEDICA LA VICTÒRIA DEL BERNABEU ALS PRESOS POLÍTICS I PUIGDEMONT S'ALEGRA DEL TRIOMF

El capità del Girona ha dedicat la victòria del seu equip al Santiago Bernabéu per un gol a dos als presos polítics. Un triomf simbòlic contra el Reial Madrid i que ha servit per a reivindicar també la situació que pateixen els líders independentistes en l’inici del judici contra el procés. Després del partit, Granell ha indicat a Catalunya Ràdio que ‘som uns quants futbolistes al vestidor que estimem molt la nostra terra. Patim amb tot el que passa. Aquesta victòria és especial. Vull mostrar el meu suport als polítics jutjats injustament’.

D'altra banda, en unes declaracions a "El Món" ha dit que estaria orgullós de poder defensar la samarreta de la selecció catalana en el partit que es jugarà a Montilivi contra Veneçuela," perquè és el meu país i l'estimo".

L'ANC INTERNACIONALITZA EL JUDICI I PORTA EL CONFLICTE A MÈXIC I A EUROPA

Si ahir era el torn de Barcelona, avui l'ANC ha portat la seva veu a Europa i a Mèxic. En el context de la campanya internacional Make a Move, l'entitat sobiranista ha organitzat manifestacions a Brussel·les, Copenhagen, Berlín i a ciutat de Mèxic.

La concentració de Brussel·les, que s'ha celebrat avui al migdia davant la Gare Centrale convocada per les ANC de Luxemburg, els Països Baixos i Bèlgica, ha reivindicat que el dret a l'autodeterminació "no és delicte". Hi han participat l'exconseller de Salut, Toni Comín i l'exconseller de Cultura Lluís Puig.

Unes 200 persones, segons les estimacions de la policia belga, han exhibit estalades i pancartes que demanaven l'alliberament immediat dels presos.

Comín ha emplaçat a la ciutadania que el dia que es conegui la sentència del judici al procés la ciutadania es mobilitzi "amb molta més intensitat" que en la manifestació de dissabte a Barcelona i en la vaga prevista pel 21-F. També ha defensat que la partida "no s'ha acabat" i que cal demostrar a l'estat espanyol "que som capaços de derrotar-los per moltes sentències injustes que puguin dictar", ha conclòs.

ELS CDR TALLEN LA CARRETERA QUE DU AL VALL D'ARAN EN LA FRONTERA AMB ARAGÓ

El judici al procés ja està en marxa i cada dia apareixen noves accions per denunciar aquest procés judicial i reclamar la llibertat dels presos polítics. Aquest diumenge a la tarda, els Comitès de Defensa de la República (CDR) de Lleida han decidit tallar la N-230 a Alfarràs, la carretera que du a la Vall d'Aran. El tall ha durat una hora.

La carretera s'ha tallat a l'alçada de la frontera amb Aragó i els CDR han indicat que ho han fet perquè "quedi clar que controlem el territori".

A les fotografies que han compartit a les xarxes es pot veure que s'ha tallat el pas als vehicles amb paques de palla i que la Guàrdia Civil de trànsit, que opera a Espanya, s'ha personat al lloc dels fets.

L'acció pretén defensar la llibertat dels presos i animar a secundar l'aturada de país prevista per aquest dijous dia 21.

Informa:ELNACIONAL.CAT (17-2-2019)

SANTIAGO ESPOT, DISPOSAT A SER CANDIDAT DE PRIMÀRIES A ESPANYA: " JO NO ESTIMO ESPANYA "

El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, està obert a ser el candidat de Primàries a Espanya. Així ho assegura en un article publicat al Món, sota el títol “28-A: Jo no estimo Espanya”, en clara referència a una de les frases pronunciades pel líder d’ERC durant la seva declaració davant del Tribunal Suprem -"He dit moltes vegades que estimo Espanya”, va dir Oriol Junqueras davant del tribunal que el jutja per l'1-O-. En el text, l’activista independentista assenyala que quan hi ha eleccions espanyoles els partits independentistes catalans "sempre van amb una mentalitat resistencialista o de voler influir en la governabilitat espanyola".

Espot lamenta en l'article que "la vocació de les esquerres catalanes a Madrid és esdevenir el dic de contenció de les dretes espanyoles" i que "els Tardà, Rufián i aquella cosa amorfa d’En Comú Podem que seu en algun racó del congrés espanyol, serien feliços només podent canviar la 'rojigualda' per la tricolor republicana", perquè "tots ells estimen Espanya i la seva gent". Però també té paraules pel PDeCAT: "En aquell hemicicle madrileny hi ha el fills polítics d’en Pujol" i constatat que "tots volen influir a Espanya". Segons ell, "davant la cita del 28-A, el capteniment de la partitocràcia catalana serà el que acabo de descriure" i avisa que "cada vegada el seu to al congrés espanyol serà més baix, més impotent".

EL PP FORÇA UNA NOVA VOTACIÓ PER APLICAR EL 155 I DESTITUIR TORRA

El Partit Popular sotmetrà a votació la setmana vinent, en el penúltim Ple del Congrés dels Diputats d'aquesta legislatura, una moció que insta una cop més al govern de Pedro Sánchez a iniciar el procediment per destituir el president de la Generalitat, Quim Torra, i a activar l'article 155 de la Constitució a Catalunya per suspendre l'autonomia. En concret, el text exigeix al president espanyol que prengui el control dels Mossos d'Esquadra en virtut de la Llei de Seguretat Nacional, nomeni una autoritat per dirigir-los des de Madrid i emplaça l'executiu Sánchez, que és a les acaballes del seu curt mandat, a "iniciar els procediments" per destituir el president de la Generalitat.

La moció afirma que l'actual govern espanyol "no pot seguir de braços plegats, desistint de les seves funcions" davant del que considera una "clara amenaça dels partits independentistes" a la "convivència entre catalans i a la seguretat nacional", i consta de dues parts. La primera proposa que el Congrés condemni les declaracions realitzades el desembre de 2018 per Torra, que es va mostra partidari de la "via eslovena". Aquesta via, que va consistir en la presa del control del país per part de les forces que havien guanyat el referèndum d'independència d'aquell país, és definida pels populars com "la provocació de morts i ferits per aconseguir la independència", uns morts i ferits que, en aquell cas, van ser provocats per la intervenció de l'Exèrcit Federal Iugoslau per tal d'impedir la secessió que, finalment, es va produir igualment.

D'altra banda, el document que els populars faran votar també demana a Sánchez que constati "les greus amenaces" suposadament proferides per torra i "el seu suport a grups violents", que "posen en perill la convivència l'interès general" i, per tant, "l'inhabiliten per continuar exercint en el càrrec".

Informa:ELMON.CAT (17-2-2019)

TRIOMF HISTÒRIC DEL GIRONA AL CAMP DEL REIAL MADRID (1-2)

No doneu mai per mort el Girona. Mai. Mai. Mai. Després d'encadenar deu jornades consecutives sense conèixer la victòria i d'encaixar set derrotes seguides, els blanc-i-vermells han escollit el Santiago Bernabéu per renéixer, per recuperar les bones sensacions. (1-2).El que seria una epopeia impossible per qualsevol altre equip ho han fet realitat els de Montilivi, un equip que no té por de res ni de ningú. Ni dels seus propis fantasmes, ni de la lògica, ni de la història. Ni del passat, ni del present. Conscients que, com proclamava Eusebio Sacristán en la prèvia, el partit era una oportunitat per mostrar l'orgull d'un equip ferit i per intentar revertir la dinàmica, els blanc-i-vermells, amb l'ambició de rebel·lar-se contra la desoladora ratxa de resultats que els ha situat a tan sols un punt de l'abisme, han començat inquietant Thibaut Courtois gràcies a l'olfacte de Cristhian Stuani i al caràcter incansable de Portu, però, amb el pas dels minuts, els futbolistes de Santiago Solari han acabat trobant la tecla per desactivar la pressió alta i avançada dels visitants.

Bono s'ha vestit d'heroi per neutralitzar una preciosa acció individual de Lucas Vázquez, però el porter marroquí del Girona ja no ha pogut fer res per evitar que, al minut 24, Casemiro, un dels símbols de la resurrecció que ha protagonitzant el Reial Madrid en les últimes setmanes, anotés l'1 a 0 en rematar una centrada teledirigida de Toni Kroos. Il·lustrant la debilitat anímica que està evidenciant el Girona en aquest tram de la temporada i la seva preocupant fragilitat defensiva, la diana del centrecampista brasiler, la tercera que anota en els darrers cinc partits, ha provocat que, amb els de Montilivi deprimits, el domini incontestable del Madrid s'accentués fins al punt de convertir-se en un autèntic monòleg.

EL CONSELL VALENCIÀ I EL GOVERN D'ANDORRA ACORDEN LA VALIDESA DELS TÍTOLS DE LLENGUA EXPEDITS EN AQUESTS TERRITORIS

El Ple del Consell ha aprovat aquest divendres un conveni de col·laboració amb el Ministeri d'Educació i Ensenyament Superior del Govern d'Andorra per al reconeixement de diplomes i certificats d'acreditació de coneixements lingüístics.

L'objectiu del conveni és establir el reconeixement mutu dels diplomes i certificats oficials emesos per la Generalitat Valenciana, a través de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, i pel Govern d'Andorra, i que acrediten la competència lingüística dels ciutadans de conformitat amb els nivells A2, B1, B2, C1 i C2 del Marc Europeu Comú de Referència (MECR) per a les llengües.

Per al seguiment del conveni es constituirà una comissió integrada per quatre persones: per part de la Generalitat Valenciana, la persona titular de la direcció general amb competències en política lingüística i gestió del multilingüisme i la persona titular del servei amb competències en matèria d'acreditació del valencià. Per part del Ministeri d'Educació i Ensenyament Superior del Govern d'Andorra, la persona titular de la direcció dels exàmens oficials de llengua catalana i la persona titular de l'àrea dels exàmens oficials.

PAU A LA MANIFESTACIÓ DE BARCELONA, MENTRE CIUDADANOS ANAVEN A AMER COM A " CONQUISTADORES "

"L’home de la bandera espanyola "
'Aquesta força civilitzada, serena, positiva i constructiva que ens mou som capaços d'expressar-la una vegada i una altra al carrer'

 

Per: Vicent Partal

 

Ahir un home se m’acostà per darrere durant la manifestació de la Gran Via i em digué que no tenia gens ni mica la intenció de molestar-me. No el vaig ni entendre fins que ell mateix no assenyalà la bandera espanyola que portava, com si insinuàs que, a mi, em podia molestar. Em sorprengué, per inesperada, és cert, però no en vaig fer gens de cas: cadascú es manifesta com vol i jo no sóc ningú per a dir res sobre el cas. Benvingut un manifestant més i gràcies d’afegir-se al mur contra la repressió.

L’home continuà caminant fins a l’escenari, amb la seua bandera i amb tot de gent que, encuriosida, se li acostava a demanar-li per què era allí i què significava la seua presència. Durant els minuts que estigué a prop meu no vaig veure cap mal gest de ningú; tan sols molta curiositat. Em semblà que anava amb una altra persona, que portava una estelada, i potser amb una tercera que caminava uns quants metres darrere seu. Es veia confiat i segur, ben tranquil, mentre alguna gent del meu voltant es demanava si un gest semblant, però amb les banderes canviades, es podria haver fet el diumenge abans a Madrid. La resposta era tan òbvia que molts ni tan sols acabaven la pregunta.

TOSSUDAMENT ALÇATS: ARA TOCA LA VAGA GENERAL I LA MANIFESTACIÓ A MADRID

"Tossudament alçats "


José Antich

 

Som aquí, tossudament alçats. Com diu la cançó de Lluís Llach, aquest dissabte inusualment absent de la manifestació recuperant-se d'una grip, l'independentisme ha tornat a donar mostres d'una salut de ferro. Unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 500.000, segons els organitzadors, van tornar a sortir massivament al carrer després de diversos mesos, en finalitzar la primera setmana del judici de l'1-O, rere una pancarta que deia "l'autodeterminació no és delicte" i demanant la llibertat dels presos polítics.

A aquests dos lemes oficials els manifestants hi van afegir repetidament el d'unitat, com a senyal crític a les constants diferències entre partits i entitats. Potser també a una sorprenent fredor dels partits a l'hora d'apostar fort per una manifestació que es van carregar sobre les espatlles, en bona mesura, les entitats sobiranistes, Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana.

La solidesa i l'enorme capacitat de mobilització de l'independentisme és encara més important si es compara, per exemple, amb els 45.000 manifestants a la plaça de Colón de Madrid diumenge passat per protestar contra el diàleg amb Catalunya. "Les forces independentistes demostren la seva força", diu The New York Times, el diari global del planeta ―el global de veritat, no el que així es proclama a la seva capçalera i és cada cop més un diari local― en explicar la mobilització de Barcelona.

L'INDEPENDENTISME JA NO PLORA, ACUSA

"L’independentisme ja no plora, acusa "
La manifestació a favor de l'autodeterminació i per la llibertat dels presos ha estat un clam contra la repressió i la manca de democràcia a Espanya

 

 Pere Martí

 

 

Després d’haver vist els seus dirigents asseguts a la rònega sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol, assetjats per una fiscalia decadent i arnada, l’independentisme ha tornat a sortir al carrer avui a Barcelona. Hi ha sortit de manera massiva i pacífica, com sempre, però amb un punt més d’indignació. El fred del febrer ha donat a la manifestació un aire de gravetat i alhora de solemnitat. La revolució dels somriures s’ha congelat. Ara ve el moment de la veritat i la gent no ha fallat, disciplinadament, cívicament, una vegada més. És reiteratiu d’explicar-ho, però cal insistir-hi, perquè no tothom qui es manifesta a Catalunya ho fa pacíficament.

El lema era una obvietat: ‘L’autodeterminació no és delicte‘. Però convé de recordar-ho perquè la justícia espanyola no ho sap. Ara a les manifestacions hi ha les fotos dels presos, els seus familiars, els seus amics, que enduren directament la repressió de l’estat espanyol. Una xifra que creix. Ja no hi són el Carles, l’Oriol, el Jordi, l’altre Jordi, la Dolors, la Carme, la Meritxell, el Toni, el Raül, ni el Josep. Tampoc l’Anna ni la Tamara, ni la Marta ni l’Adri, i molts més. Però hi ha els seus pares, les seves germanes, els seus fills, i els seus amics per a denunciar-ho. Alguns a la capçalera de la manifestació, ben visibles. L’independentisme ha sortit al carrer a acusar. Fa molts mesos que plora, com ha recordat Elisenda Paluzie, però avui s’ha eixugat les llàgrimes i ha denunciat la manca de democràcia a Espanya, ha expressat la indignació per un judici injust i també per la censura vergonyant del Parlament Europeu.

MIG MILIÓ DE PERSONES A LA GRAN MANIFESTACIÓ DE BARCELONA CONTRA EL JUDICI DE L'1-O

El sobiranisme torna a mostrar múscul. Amb 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i fins a mig milió, segons els organitzadors, tot el tram de la Gran Via de Barcelona entre plaça d'Universitat i plaça d'Espanya s'ha omplert per clamar contra el judici als dirigents de l'1-O. Amb el lema "L'autodeterminació no és cap delicte", polítics i dirigents socials i sindicals i desenes de milers de persones han recorregut més d'un quilòmetre i mig ple a vessar.

"Heu convertit la Gran Via en un mur humà! Sí, senyor fiscal, som un mur de dissidents, d'homes i dones lliures plens de dignitat i autoestima, la mateixa que tenen els nostres presos polítics davant el Suprem!", ha clamat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, en el primer parlament, i ha demanat als polítics espanyols que "que no cedeixin davant l'extrema dreta" i ha alertat que "donar suport a l'autodeterminació és donar suport a la democràcia a Espanya"

Mauri també ha subratllat que hi ha una majoria a favor de "la justícia, la llibertat i un diàleg sense renúncies". Ha asseverat també que "reclamar l'autodeterminació no són delictes, són drets" i, dirigint-se a Pedro Sánchez, li ha recordat que encara està a temps d'"instar l'Advocacia de l'Estat a retirar totes les mentides i acusacions" contra els presos polítics.

TORRA DIU QUE DILLUNS ANIRAN A BRUSEL·LES A DENUNCIAR " UNA CAUSA REPRESSIVA " CONTRA LA INDEPENDÈNCIA CATALUNYA

El president de la Generalitat, Quim Torra, assegura que dilluns aniran a Brussel·les tot i la prohibició del Parlament Europeu per denunciar "una causa repressiva contra una idea que és la independència de Catalunya". Torra no ha concretat on faran la conferència però ha recordat que tenen "el mandat de fer la República" i que el seguiran "fins al final i amb totes les conseqüències".

El president ha assistit aquest matí a la inauguració de les obres de millora del Camí de la Retirada, a Molló (Ripollès), i ha fet el recorregut de 14 quilòmetres que hi ha entre aquest municipi i el coll d'Ares, a la Catalunya Nord, per on el febrer del 1939 es calcula que es van exiliar més de 100.000 persones.

Està previst que, un cop allà, el president participi en una ofrena foral al monument dels exiliats que hi ha a Prats de Molló. Després tornarà a Barcelona per assistir a la manifestació d'aquesta tarda.

Els ajuntaments de les dues poblacions de banda i banda de la frontera, en col·laboració amb diverses entitats i organitzacions, han organitzat aquest acte per commemorar el 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil.

NOVA PROVOCACIÓ DE CIUDADANOS: ELS 36 DIPUTATS VISITEN AMER, EL POBLE DE PUIGDEMONT, I ES TROBEN AMB LES BOTIGUES TANCADES

Tot el grup parlamentari de Ciutadans en bloc s’ha desplaçat aquest dissabte al poble natal de Carles Puigdemont, Amer, on han dut a terme la ja tradicional retirada de llaços grocs de l’espai públic. Els diputats taronges, 36 en total, entre ells Inés Arrimadas, han rebut, però, una resposta freda per part dels veïns, que han optat per ignorar la seva presència tancant comerços i deixant-los pràcticament sols a la plaça del poble.

Davant la presència dels representants del partit al poble de Puigdemont, els Mossos d’Esquadra han optat per fer un desplegament policial amb unitats BRIMO arreu del centre de la localitat, amb una furgoneta a la mateixa plaça. No obstant, la seva presència ha estat en va, donat que no hi ha hagut cap gest de resposta per part de formacions independentistes.

Tot i que Inés Arrimadas i els seus diputats han atès els mitjans de comunicació a la mateixa plaça, sota un cartell gegant de Carles Puigdemont amb el lema No surrender (no ens rendirem), en marxar els veïns han restituït els llaços grocs on eren, sense que el seu pas per la localitat hagi tingut afectació aparent.

LA FEDERACIÓ SINDICAL MUNDIAL CONDEMNA L'AUTORITARISME DE L'ESTAT I DEFENSA EL DRET A DECIDIR DE CATALUNYA

La Federació Sindical Mundial (FSM) fa costat als presos polítics i critica els atacs de l’Estat contra els drets fonamentals dels catalans i catalanes, com el de l’autodeterminació. Ho ha fet a través d’un comunicat del seu secretariat internacional en què denuncia que “es manifesta un cop més l’autoritarisme de l’estat burgès i la repressió contra els pobles de la Unió Europea que es torna cada cop més reaccionària i repressiva”.

La FSM és la segona organització sindical internacional i representa a 95 milions de treballadors i treballadores de 130 països d’arreu del món i té la Intersindical-CSC com el principal sindicat de referència a Catalunya, que és qui l’ha instat a reiterar aquest posicionament. Aquesta organització ha defensat reiteradament el dret a l’autodeterminació dels catalans i les catalanes i, en aquest cas, “condemna la repressió de l’estat espanyol de cara al judici” del procés.

Igualment, la FSM reitera “el seu suport al dret inalienable dels pobles a decidir per si sols, lliurement i democràticament sobre el seu propi present i futur”. Per això, insisteix que “ningú ha de ser perseguit per les seves idees polítiques” i insta a l’organització de la classe treballadora per reivindicar els seus drets.

Informa:ELMON.CAT (1-2-2019)

 

Subcategories

EL CONSELLER BUCH EXPLICA ELS " MISTERIS" DE LA DESPROTECCIÓ POLICIAL DE TORRA A L'ESTRANGER

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa els motius pels quals el president Torra ha hagut de viatjar a Brussel·les, on aquesta tarda té previst fer una conferència amb Carles Puigdemont, sense escorta policial. Segons Buch, la Generalitat ha mostrat la seva sorpresa davant la decisió adoptada pel govern espanyol de prohibir que tres escortes armats dels Mossos d’Esquadra acompanyessin el president en el seu desplaçament. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s’ha mostrat d’acord amb el veto que divendres va manifestar el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, de prohibir la conferència dels dos presidents catalans a la seu parlamentària al·legant motius de seguretat. Borrel ha considerat que és una “decisió raonada i raonable” i que si ell continués sent el president de l’Eurocambra, hauria pres la mateixa decisió.

És per això que sobta la negativa del govern espanyol, manifestada a través del ministeri de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, d’autoritzar el servei d’escorta en aquest desplaçament. Fins ara, era habitual que la Generalitat comuniqués els desplaçaments i que el ministeri donés el plàcet. Buch ha explicat que “a partir del dijous 14 ens trobem amb un canvi de criteri en el ministeri que ha provocat la negació d’autoritzacions per als desplaçaments internacionals entre elles la que avui ha portat al president Torra a Brussel·les”. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

09200035