EL GOVERN S'AFEGEIX A LA VAGA D'AQUEST DIJOUS I ANUL·LA L'AGENDA PÚBLICA

El Govern no només respecta el dret de vaga, sinó que aquesta vegada té previst afegir-se políticament a l’ aturada convocada per demà pel sindicat independentista Intersindical-CSC en protesta pel judici de l’1- O. “El Govern és més sensible a aquesta vaga” per les raons que la motiven, va reconèixer ahir en aquest sentit el conseller d’Interior, Miquel Buch, que va anunciar que, d’acord amb això, s’ha decidit “suspendre l’agenda pública de tots els consellers”.

La decisió la va adoptar el Gabinet de Quim Torra en l’habitual reunió dels dimarts i l’encarregat de comunicar-la va ser, excepcionalment, el titular d’Interior, a qui li va tocar exercir de portaveu per l’absència d’ Elsa Artadi, que era a Madrid per assistir al judici de l’1- O juntament amb els consellers d’ Acció Exterior, Alfred Bosch, i Territori, Damià Calvet. Els departaments directament afectats per l’ aturada, com el mateix d’Interior o el de Treball, que dirigeix Chakir el Homrani, segons va puntualitzar Buch estaran “especialment de guàrdia” per seguir les incidències de la jornada, i, fora d’això, el Govern mantindrà tota l’activitat interna, en una mostra que “el judici de l’1- O no afecta el dia a dia”. Malgrat aquest evident suport a la vaga, no està previst, en canvi, que cap conseller participi en les manifestacions programades durant la jornada.

LA FARSA DEL JUDICI DE L'1-O: AVUI TOCA DECLARAR RULL I BASSA

El judici contra el procés s’ha reprès amb les declaracions dels consellers Jordi Turull, que ha respost a la fiscalia, a l’advocacia de l’estat i al seu advocat, i Raül Romeva, que només ha respost a les preguntes del seu advocat. Els següents a declarar dimecres són Josep Rull i Dolors Bassa.

Si el ritme és el de dues declaracions per dia, dijous serà el torn de Meritxell Borràs i Carles Mundó. Si s’accelerés o les declaracions fossin breus, també podrien declarar aquesta setmana Santi Vila i Jordi Sànchez. Els últims a fer-ho seran Jordi Cuixart i Carme Forcadell. El Suprem podria habilitar divendres i fins i tot dissabte per a acabar els interrogatoris, atès que dimarts ja ha citat a declarar els primers testimonis.

D'altra banda, el portaveu d'International Trial Watch, Andrés García Berrio, critica el relat de la fiscalia que relaciona el procés amb violència. En declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio', l'advocat denuncia que el Ministeri Públic obvia de manera interessada que el jutjat número 7 de Barcelona està investigant la brutalitat de les càrregues contra el referèndum.

CAP CADENA DE TELEVISIÓ ESPANYOLA TRANSMET EL JUDICI EN DIRECTE

"La rebel·lió s'haurà de demostrar, oi? "

 

José Antich

 

Després que hagin declarat ja quatre dels presos polítics -Junqueras, Forn, Turull i Romeva-, que sumen entre ells la barbaritat de 1.678 nits d'injusta presó provisional, s'han de poder dir amb tota claredat almenys dues coses: els membres del Govern destituïts pel 155 han preparat el judici en unes condicions molt difícils de privació de llibertat infinitament millor que els fiscals i l'Advocacia de l'Estat. Fins ara, això és una veritat incontestable que ressona, hora a hora, entre les quatre parets de la sala del Suprem en què se celebra aquest vergonyós judici. En segon lloc, què està passant amb l'acusació de rebel·lió? Era previsible que tant la fiscalia com l'Advocacia de l'Estat provessin d'aprofitar fins a l'última escletxa l'acusació que han sostingut en els seus escrits provisionals. I, lluny d'això, estan posant molt més l'accent en la malversació. Bé hauran de provar-la, oi?

Si a la sessió de dijous, Oriol Junqueras va fer un brillant al·legat polític i Quim Forn una detallada defensa de la seva actuació al capdavant de la Conselleria d'Interior, aquest dimarts Jordi Turull, aleshores conseller de Presidència, ha protagonitzat una impecable defensa tant de la seva gestió com a membre del Govern com, anteriorment, en la seva qualitat de president del Grup Parlamentari de Junts pel Sí. El canvi de fiscals, més incisius que la parella de la setmana passada, no ha servit per desarmar la defensa de Turull, que s'ha mogut entre la manifestació rotunda que no hi havia hagut violència -explicant als magistrats, fins i tot que Catalunya era el país de Pau Casals, encara que no és segur que tots entenguessin el missatge-; la defensa política de tots els actes duts a terme i el compliment de la legalitat d'acord amb el programa electoral amb què es van presentar a les eleccions.

TORRA FA UNA CRIDA A FER-SE SOCIS DE L'ANC I ÒMNIUM

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet aquest dimarts al migdia una crida a fer-se socis de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium. Ho ha fet mitjançant una piulada després que el fiscal preguntés a l'exconseller Jordi Turull durant el seu interrogatori al judici per l'1-O si era soci d'aquestes dues entitats. "No puc sentir-me més orgullós de ser soci i haver estat president d'Òmnium i associat de l'ANC. Trobo aberrant que als presos polítics se’ls pregunti per si són socis d’aquestes entitats privades, com volent criminalitzar-les. Feu-vos-en socis, si encara no ho sou", ha piulat el president.

No puc sentir-me més orgullós de ser soci i haver estat president d’@omnium i associat de l’@assemblea. Trobo aberrant que als presos polítics se’ls pregunti per si són socis d’aquestes entitats privades, com volent criminalitzar-les. Feu-vos-en socis, si encara no ho sou.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 19 de febrer de 2019

Informa:ELMON.CAT (20-2-2019)

N.de la R.

Sala i Martín s'ha fet soci d'Òmnium en veure l'obsessió judicial sobre aquesta entitat en els interrogatoris. Òmnium s'acosta als 140.000 socis. Vinga!

DIJOUS, VAGA GENERAL: DETALLS DE LES MANIFESTACIONS, ACCIONS I HORARIS

A les dotze de la nit de dimecres a dijous començarà la vaga general. Durarà 24 hores. L'aturada la va proposar la Intersindical-CSC i s'hi han sumat l'ANC, Òmnium, els partits independentistes ―JxCat, ERC, la CUP i Demòcrates―, USTEC, el Sindicat d'Estudiants, ADIC, Universitats per la República, Unió de Pagesos i SEPC. El Govern, a més, ha suspès tota l'agenda institucional. La idea és que sigui també una vaga de consum. Els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, se n'han desentès. L'objectiu, apropar-se al màxim al 3-O.

L'acte principal serà una manifestació a Barcelona a les 6 de la tarda que recorrerà el passeig de Gràcia des dels Jardinets i fins a la Gran Via. A la mateixa hora s'han convocat marxes a Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. Al matí, a les 12h, se celebrarà un altre acte, aquest en format concentració i en el qual participaran partits i entitats. Serà a la plaça Universitat en el cas de Barcelona i al davant dels ajuntaments a la resta de capitals. Aquest matí les plataformes que donen suport a la vaga s'han reunit per coordinar les mobilitzacions. A la proclama "L'autodeterminació no és delicte", la mateixa que el de la manifestació d'aquest dissabte passat a la Gran Via de Barcelona, se n'afegeix una altra que és "Sense drets no hi ha llibertat.

ROMEVA COM JUNQUERAS: " EM CONSIDERO UN PRES POLÍTIC I L'AUTODETERMINACIÓ ÉS LEGAL "

Raül Romeva ha agafat el relleu de Jordi Turull en el quart dia de judici al Procés al Tribunal Suprem. L'exconseller d'Exteriors s'ha negat a declarar a les acusacions, tal com va fer Oriol Junqueras, en la línia de defensa que segueix el seu advocat, Andreu Van den Eynde. "Com que considero que és un judici polític, m'acullo al dret a respondre només al meu advocat", ha deixat clar Romeva, que ha engegat la seva declaració com va fer el president d'ERC. Després d'explicar quin és el seu càrrec actual ha precisat que es considera un "pres polític".

Van den Eynde ha començat preguntant a Romeva per la seva activitat professional i política. El diputat d'ERC al Parlament ha exposat amb llibertat els seus posicionaments polítics, atesa la llibertat que li permet respondre a les preguntes del seu advocat, a diferència del que ha passat amb Turull, que s'ha hagut de cenyir a la pregunta que li formulaven la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en les seves respostes. "Totes les vegades que m'he presentat en unes eleccions, tant amb ICV al Parlament Europeu com amb JxSí i ERC, els programes electorals sempre han previst el dret d'autodeterminació com un exercici legal i legítim", ha assegurat Romeva, i ha reiterat: "No hi ha cap tractat europeu que prohibeixi l'exercici del dret d'autodeterminació. No existeix". Ha explicat així l'evolució de la seva militància de federalista a independentista després de la sentència del l'Estatut per part del Constitucional, un "tribunal polititzat".

TURULL, PLANTA CARA A LA FISCALIA :" ELS CATALANS NO SOM OVELLES "

L’exconseller de Presidència s’encara al Fiscal i demana empara a Marchena i alerta: "Els catalans no són ovelles"


per Quico Sallés (Tribunal Suprem)

 

Tercera declaració dels acusats en la segona setmana de la vista oral del judici del procés. El primer a declarar aquest matí a la sala de plen del Tribunal Suprem ha estat l’exconseller de Presidència, Jordi Turull. L’actual diputat de JxCAT s’ha assegut a la banqueta de l’acusat disposat a replicar amb cert desacomplexament i amb algun punt d’humor.

Turull ha començat una defensa entremig de la política i la tècnica, defensant els postulats sobiranistes però negant l’existència d’una “estratègia de conflictivitat”, la idea que organitzar un referèndum no és cap delicte i que tampoc s'hi va esmerçar cap recurs públic. L'argument del mandat democràtic també ha estat posat en valor per defensar "l'equilibri" entre el compromís electoral i les decisions del Tribunal Constitucional. Turull, però, ha retret al Tribunal que se'ls jutja per les seves idees i no pels fets. "Ser constitucionalista és una ganga penalment parlant", ha asseverat.

LA NOTA D'HUMOR DEL DIA: EL GOVERN ESPERA QUE DESPRÉS DE LES ELECCIONS, EL NOU GOBIERNO " TORNI A SEURE A LA TAULA DE DIÀLEG "

El Govern de la Generalitat espera que la convocatòria d’eleccions al Congrés i al Senat no trenqui el diàleg que s’havia iniciat amb l’executiu espanyol fins que Pedro Sánchez va decidir cridar a les urnes i dissoldre dels cambres estatals. El conseller d’Interior, Miquel Buch, que ha actuat aquest dimarts com a portaveu de l’executiu, ha retret a Sánchez que “menteixi” quan parla del que ha portat als dos governs a no estar negociant. “Qui s’ha aixecat de la taula i ha convocat eleccions és ell. El Govern estem asseguts esperant que tornin a la taula per parlar del procés democràtic d’autodeterminació”, ha dit, tot afegint que la Generalitat espera que “els nous representants del govern espanyol” sorgits de les eleccions reprenguin “la negociació”.

De la mateixa manera, Buch ha demanat a l’Estat que reflexioni sobre com encara la qüestió del conflicte amb Catalunya i l’independentisme, perquè el “repte democràtic català” ja ha fet “plegar dos presidents del govern espanyol”. “Quan es posen les urnes sobre la taula, sembla que el govern de l’Estat està incòmode”, ha sentenciat.D'altra banda, també ha demanat fer els esforços que calgui per combatre l'auge de la violència de l'extrema dreta als carrers.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (19-2-2019)

N.de la R.

Demanar que el nou Gobierno s'assegui a la taula a dialogar és com demanar que l'Església autoritzi el divorci o dir que la Terra és plana. Perdem el temps. Qualsevol que demani el diàleg amb l'Estat, llevat que sigui per guanyar temps, és un ximplet o un aprofitat. La veritat és ben senzilla: cal controlar el país, especialment els centres neuràlgics com aeroports, ports, mitjans de comunicació, edificis públic, etc. Tota la resta és parafernàlia. O són uns covards o uns vividors. O potser les dues coses. Realment un ja no sap què pensar. No sé qui va dir que xocar sempre amb la mateixa pedra és d'imbècils.

ELS BANCS IMPIDEIXEN MEDIAPRO ADQUIRIR EL PERIÓDICO QUE SERÀ ADQUIRIT PER PRENSA IBÉRICA

Prensa Ibérica ha tancat un acord d’opció de compra per a fer-se amb la major part del deute bancari del Grup Zeta i comprar El Periódico, després que els bancs impedissin l’adquisició per part de l’empresari Jaume Roures (Mediapro), com ja va informar VilaWeb. Així ho han indicat a Europa Press fonts de Prensa Ibérica, que han assenyalat que aquest fet s’ha produït per l’acord reeixit entre la banca i el grup que presideix Antonio Asensio.

Les citades fonts han assenyalat que en l’actualitat la companyia que presideix Javier Moll és immersa ‘en negociacions’ amb el Grup Zeta i han afegit que tots els acords als quals arribi ‘estaran supeditats’ a l’autorització de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC). Prensa Ibérica va ser fundada el 1984 com a grup familiar d’empreses de comunicació i avui dia compta amb disset periòdics.

Per part seva, el Grup Zeta va començar a editar a Barcelona el 1976 amb la constitució d’Edicions Zeta. En l’actualitat, edita ‘El Periòdico de Catalunya’ o el diari ‘Sport‘, entre més.

Informa:VILAWEB.CAT (19-2-2019)

SÁNCHEZ, EL VOMITADOR: " EL 155 VA SER COM UN BÁLSAM PER A CATALUNYA "

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, assegura al seu llibre Manual de resistencia, publicat aquest dimarts, que "el 155 va ser com un bàlsam per a la societat catalana" i que avui en dia segueix pensant que aplicar el 155 per convocar unes eleccions tan aviat com fos possible va ser "la decisió correcta".

"La intervenció i la reconstrucció del Govern van anar bé a la societat catalana en el seu conjunt, a l'economia, a les empreses i a la política", diu, i "la societat catalana va veure que no sobrevenia cap hecatombe, com li havien dit de manera interessada". Segons Sánchez, el 155 es va aplicar de manera "intel·ligent" i va marcar "el retorn a la normalitat".

Aquests extractes formen part del capítol que Sánchez dedica al 155, on insisteix que els màxims representants de les institucions catalanes "van ser els que van trencar les institucions". "Generalment l'amenaça per a les institucions sol venir de fora, però això venia des de dins i per això va ser especialment greu", diu.

EL MAL PERDRE DEL MADRID EN BÀSQUET I FUTBOL

"El mal perdre del Madrid "
Els blancs no paeixen bé la derrota, sobretot quan juguen a casa, segurament perquè estan acostumats a guanyar a Europa

 

Ramon Besa

 

El Madrid no paeix bé la derrota, sobretot quan juga a casa, segurament perquè està acostumat a guanyar a Europa. Només cal veure com ha reaccionat aquest cap de setmana per la pèrdua de la Copa del Rei de bàsquet i la victòria del Girona a la Lliga.

Té raó quan es queixa pel tap de Randolph a Tomic que finalment va coronar el Barça. Aquella jugada li donava el trofeu, i per tant hauria fet bé de defensar-ne la legalitat davant del seu públic al WiZink Center. Va preferir en canvi convertir la decisió arbitral en un delicte, sense tenir en compte que prèviament els mateixos àrbitres havien indultat Randolph per una clatellada a Singleton.

A la sala de premsa, abans de les argumentacions de Pablo Laso, va comparèixer el director de la secció, Juan Carlos Sánchez, per denunciar els col·legiats mentre al vestidor es parlava de robatori en boca de Felipe Reyes. A més, el Madrid recordava que ja havia estat perjudicat a l’anterior edició de la Copa. Ningú del club no va recordar tampoc l’acció antireglamentària de Sergi Llull en el partit contra l’Andorra que fa dues temporades va suposar l’accés de l’equip blanc a les semifinals de la mateixa Copa.

FRACASSA L'INTENT DEL PP PER TORNAR A PENALITZAR ELS REFERÈNDUMS IL·LEGALS

En ple judici pel referèndum de l'1-O, la iniciativa del PP per tornar a penalitzar la convocatòria il·legal de referèndum ha naufragat. En paral·lel a les declaracions dels presos polítics Jordi Turull i Raül Romeva davant del Tribunal Suprem aquest dimarts, la majoria del Congrés ha tombat la presa en consideració del projecte de llei popular per tornar a castigar-ho amb penes de presó. Només ha aconseguit el suport de Ciutadans.

Concretament, els populars volien desfer la reforma del Codi Penal del 2005, que va despenalitzar la convocatòria il·legal de referèndum, que quedava sense retret penal. La portaveu del PP al Congrés Dolors Montserrat ha argumentat que "el Codi Penal ha de servir per prevenir-nos dels cops contra la democràcia" com el que considera que s'ha produït a Catalunya. Ha acusat el PSOE de ser "còmplice del nacionalisme".

QUÈ PASSARÀ AQUESTA SEGONA SETMANA DE JUDICI PER L'1-O AL SUPREM ?

 

Què passarà aquesta segona setmana de judici al Tribunal Suprem?
Avui declara Turull i després Romeva, qui, com Junqueras, no respondrà a les preguntes de les acusacions

Ara fa una setmana començava el judici contra els presos polítics al Tribunal Suprem espanyol; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, encara confiava a poder tramitar el pressupost i veníem d’una manifestació de la dreta i l’extrema dreta espanyolista a la plaça de Colón de Madrid. Ara ja hem vist declarar Oriol Junqueras i Joaquim Forn; Sánchez ha anunciat eleccions espanyoles avançades el 28 d’abril i la Gran Via de Barcelona va quedar col·lapsada dissabte al vespre per una gran manifestació contra el judici.

I aquesta setmana hi tornarà a haver contingut polític dins la sala de vistes del Suprem. Avui es reprèn el judici, a les deu del matí, amb l’interrogatori a Jordi Turull. Serà el tercer acusat que declara, i la incògnita és si Turull i el seu advocat, Jordi Pina, hauran decidit una estratègia de defensa com la de Junqueras, negant-se a respondre a les preguntes de les acusacions, o bé si optarà per contestar, com a mínim, a la fiscalia i l’advocacia de l’estat, com va fer Forn. En el cas de Turull, pren més força aquesta segona opció.

TAJANI POSA EN PERILL L'ESPAI DE LLIBERTAT EUROPEU

"Tajani posa en perill l’espai de llibertat europeu "
«Que ningú no es confonga: Europa no és, per sort de tots nosaltres, la Unió Europea i prou. Europa és també cada estat i Europa és, mitjançant aquests estats, un espai de llibertat indiscutible i imprescindible per als catalans»
europa tajani

 

Per: Vicent Partal



Uns polítics que ningú no ha triat a les urnes decideixen a Brussel·les sobre la vida de tots nosaltres. Mentre fan la pantomima de deixar-nos escollir als nostres països uns polítics nacionals, que una volta elegits no podran fer res perquè els ho impediran, fent servir la Unió Europea. La frase, encertada i punyent –terrible, de fet–, és del politòleg búlgar Ivan Krastev, una de les veus més directes i originals que té avui el nostre continent. I, lamentablement, dibuixa un feixisme postmodern i institucionalitzat que cada dia preocupa més i més europeus.

En aquest context, ahir els presidents Puigdemont i Torra es van trobar obligats a anar a un hotel de Brussel·les per fer una conferència que havia estat anunciada al Parlament Europeu. El president de la cambra, Antonio Tajani, la va prohibir amb una excusa peregrina al mateix temps que es feia públic que l’extrema dreta polonesa, contra la qual el Parlament Europeu s’ha pronunciat de manera clara, havia programat una conferència sobre Catalunya, a la mateixa cambra però a càrrec de Vox.

EL 155 NO HAVIA MARXAT: TORRA, SENSE ESCORTA PER EUROPA

"El 155 no havia marxat "

 


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. ">Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

 


“Tanta ràbia, els fa la situació, que fins i tot s’atreveixen a deixar Torra sense escortes?

Tant amenaçar amb un nou 155, tant dir-nos que si no fem bondat hi haurà un nou 155 llarg, intens i permanent, i resulta que –ja ho sospitàvem– aquest no havia marxat mai. Perquè ja em diran, si no, què és aquesta ordre del Ministerio del Interior que prohibeix, per primer cop en la història recent de Catalunya, que el president de la Generalitat viatgi a l’estranger amb escorta policial. Ho feia Pujol; ho feia Maragall; ho feia Montilla; ho feia Mas; ho feia Puigdemont quan era president; i ara no ho pot fer Quim Torra?

Com que Torra se’n va anar ahir a Brussel·les a fer una conferència amb el president Puigdemont, el Ministerio del Interior no li va permetre anar-hi amb escorta. Aquest és el respecte que té l’Estat cap al nostre president? Com que vol mal a Puigdemont, castiga Torra? Tanta ràbia els fa, aquesta situació? Tanta, que deixen el president de la Generalitat sense seguretat pública i que, diuen, també deixaran sense escorta el conseller Bosch la setmana vinent quan surti a l’estranger? Que els volen mal?

ELS SINDICATS ESPANYOLISTES UGT I CCOO NO DONEN SUPORT A LA VAGA I HO DEIXEN EN MANS DELS AFILIATS

La vaga general de dijous contra el judici als presos polítics, convocada de nou per la Intersindical-CSC, tindrà en l’ensenyament un dels seus punts forts tenint en compte que el sindicat sectorial majoritari, la Ustec, hi dona suport també en aquesta ocasió juntament amb el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), i en l’agricultura, on Unió de Pagesos també s’hi ha sumat com a sindicat majoritari. En aquesta ocasió, però, l’anticapitalista i independentista Coordinadora Obrera Sindical (COS) no s’hi ha afegit, a diferència del que va passar el 8-N del 2017.

Com ja va passar en aquella convocatòria en resposta a l’empresonament dels membres del govern català, la UGT i CCOO no convoquen ni donen suport a la vaga de dijous però deixen llibertat als seus afiliats per participar-hi en considerar-la una “mobilització política” a la qual es pot sentir cridada una part de les seves bases.

La independentista Intersindical-CSC convoca la vaga per derogar la reforma laboral, per un salari mínim català de 1.200 euros, per la recuperació de les lleis socials tombades pel Tribunal Constitucional, per la igualtat laboral de les dones i per la millora de les condicions laborals dels serveis públics.

PUIGDEMONT I TORRA DENUNCIEN QUE L'ESTAT AMENAÇA ELS VALORS FUNDACIONALS DE LA UE

El president a l'exili, Carles Puigdemont, i el de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, han pronunciat finalment la seva conferència d'aquest dilluns a la tarda a l'Hotel Steigenberger de Brusel·les després que el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, vetés la seva presència a la cambra comunitària per les pressions rebudes per part dels eurodiputats del Partit Popular Europeu.

Tant els eurodiputats que els han presentat com els dos presidents han insistit ha criticar l'actitud de Tajani, que s'ha doblegat davant les exigències d'un estat espanyol que ha mostrat la seva "veritable cara", en paraules de Torra, i que ha posat en perill els mateixos valors fundacionals de la Unió Europea. "Això no és una crisi catalana: això és una crisi europea", ha expressat un Torra que, com Puigdemont, ha alertat del perill que la permissivitat europea amb l'estat espanyol pot suposar en el futur, en un moment on l'autoritarisme creix a tota la UE.

L'eurodiputat de la Nova Aliança Flamenca, Ralph Packet, s'ha encarregat de presentar l'acte amb un discurs molt dur amb el comportament "incomprensible" de Tajani. "Les regles de la democràcia i la llibertat han estat vulnerades, és inacceptable", ha dit, i ha considerat "vergonyós" que Europa miri cap una altra banda quan la llibertat d'expressió és coartada. "Això no ajuda al projecte europeu", ha sentenciat. Per la seva banda, Ivo Vajgl, de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) i exministre d'Afers Exteriors d'Eslovènia, ha recordat el temps que duu involucrat en el procés independentista i ha declarat que estaria "orgullós" de tenir un líder com Puigdemont.

TORRA ASSEGURA QUE ESTÀ DISPOSAT A ANAR A LA PRESÓ PER DEFENSAR L'AUTODETERMINACIÓ

"Si el preu de defensar el dret a l'autodeterminació és la meva llibertat personal, pagaré el preu". En ple judici de l'1-O, amb nou dels 12 processats empresonats, el president Quim Torra ha verbalitzat amb aquesta afirmació que també està disposat a anar a la presó pel procés català. Ho ha dit a Brussel·les durant una conferència conjunta amb Carles Puigdemont que va ser vetada pel Parlament Europeu i que finalment s'ha celebrat en un hotel del centre de Brussel·les. De principi a fi, les intervencions de Torra i de Puigdemont s'han centrat en denunciar el judici de l'1-O, l'"autoritarisme" del govern espanyol, el "silenci" europeu i l'actitud d'Antonio Tajani, a qui ha acusat d'haver convertit l'Eurocambra en un "titella de la dreta espanyola".

Torra ha diagnosticat que Espanya està "atrapada en un cercle viciós d'autoritarisme" i de vulneració dels drets humans i que la setmana passada assistint al judici al Tribunal Suprem va poder comprovar "la farsa que l'estat espanyol ha organitzat" en contra dels líders independentistes. El president de la Generalitat ha lamentat la negativa del govern espanyol, tant del PP com del PSOE, a oferir un diàleg "real" que pivoti en un referèndum acordat. "Hi ha una part que creu que la unitat de l'Estat és més important que qualsevol dret humà", ha lamentat. I ha afegit: "Hem d'actuar ara i ho farem amb tota la nostra força i totes les conseqüències".

TAJANI PERMET UNA CONFERÈNCIA DE VOX A L'EUROCAMBRA SOBRE "EL COP D'ESTAT " A CATALUNYA

El partit d'extrema dreta Vox farà una conferència a l'Eurocambra el proper dimecres 6 de març. Ja n'han avançat el cartell promocional, on parlen del "cop d'estat" a Catalunya.

A la conferència al Parlament Europeu hi intervindran el secretari general de Vox, Javier Ortega; el portaveu a Catalunya, Jorge Buxadé, i la vicepresidenta de relacions institucionals a les Illes Balears, Malena Contestí. L'acte durà el nom Catalunya, una regió espanyola, segons ha pogut confirmar l'ACN amb l'oficina de l'eurodiputat.

Vox convida l'audiència a assistir-hi, atès que l'estat espanyol està travessant "un dels moments més controvertits de la seva democràcia des que es va aprovar la Constitució l'any 1978".

"Després de dècades d'inacció política", explica la convocatòria, "hi ha hagut un cop d'Estat en una de les regions espanyoles, amb l'única intenció de trencar la integritat territorial".

NOU VETO DE L'EUROCAMBRA: ARA CENSURA UNA EXPOSICIÓ SOBRE EL CATALÀ

Nou veto de l'Eurocambra. El Parlament Europeu ha suspès una exposició sobre el català prevista per al 4 de març, dos dies abans de la conferència que hi oferirà Vox, perquè considera que "ja no és apropiat" dins el context electoral.

La mostra Llengua catalana: 10 milions de veus estava impulsada per la Plataforma per la Llengua i l'eurodiputat del PDeCAT Ramon Tremosa, que ha lamentat la decisió de vetar-la. De fet, ja abans de la convocatòria electoral, els responsables de les exposicions havien fet dictàmens desfavorables a la mostra.

Tremosa ha lamentat que "avui mateix que s'anuncia un acte de Vox al Parlament Europeu també en període pre-electoral", se censuri la seva exposició. "La censura i els dobles estàndards es generalitzen en aquesta Europa segrestada per dretes extremes", ha denunciat en un missatge a Twitter.

OBSERVADORS DE L'1-O ADVERTEIXEN QUE LA FISCALIA ATRIBUEIX ALS ENCAUSATS LA VIOLÈNCIA DE LA POLICIA ESPANYOLA

La plataforma International Trial Watch ha emès aquest dilluns un comunicat en què valora la primera setmana del judici contra l'1-O, al qual han assistit sis observadors de l'organització. L'entitat adverteix que "les acusacions no tenen en compte que les actuacions dels acusats poden estar emparades per drets fonamentals", i argumenta que el fet que considerin que han comès un delicte implica que estan "invertint l'ordre interpretatiu constitucionalment exigible quan hi ha drets fonamentals en joc". En el mateix sentit, acusa la Fiscalia d'atribuir als encausats la "violència generada l'1-O per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, minimitzant també la gravetat de les lesions patides per la ciutadania".

D'altra banda, l'entitat apunta que "el ministeri fiscal i l'Advocacia de l'Estat introdueixen fets nous" en els interrogatoris, i critica l'anomalia processal de començar el judici sense incorporar documentació de què no disposen les defenses i sí l'acusació. "Caldrà examinar fins a quin punt aquesta anomalia processal es transforma al llarg del procediment en causa d'indefensió material", assevera.

ELPRESIDENT DE FLANDES, DESPRÉS DE REUNIR-SE AMB TORRA: " LES QÜESTIONS POLÍTIQUES S'HAN D'ABORDAR POLÍTICAMENT "

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha iniciat aquest dilluns una ronda de trobades a Brussel·les que inclouen el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, i el president del Parlament de Flandes, Jan Peumans. A les 18.00 h ha ofert finalment la conferència 'Catalunya i el judici al referèndum: un repte per a la UE' conjuntament amb l'expresident Carles Puigdemont, després del veto al Parlament Europeu.

Després de la primera de les reunions, Torra i Bourgeois han publicat un comunicat conjunt en què han informat que han debatut sobre el conflicte català, i Bourgeois ha lamentat que el "diàleg polític" torni a ser "fora de la taula". "Les qüestions polítiques han de ser abordades amb solucions polítiques", ha declarat el president. Al seu torn, el cap de l'executiu català ha agraït a Bourgeois el "suport durador de Flandes en aquests moments difícils per a Catalunya".

Atès que el president @Antonio_Tajani no rectifica la seva decisió antidemocràtica d’impedir una conferència al @Europarl_EN i reservant-nos el nostre dret a impugnar-ho, la conferència amb el president @KRLS es farà a l’hotel Steigenberger de Brusel·les a les 18.30 hores. pic.twitter.com/iQ9hhRTY1s
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 18 de febrer de 2019

EL GOBIERNO IMPIDEIX QUE ELS MOSSOS ESCORTIN TORRA A BRUSEL·LES

El ministeri de l'Interior no ha autoritzat que els Mossos acompanyin el president, Quim Torra, en la seva funció d'escortes a Brussel·les, on avui participarà en una conferència amb el president Carles Puigdemont, segons s'ha denunciat des del mateix cos.

Precisament, la intervenció de Torra i Puigdemont s'havia convocat al Parlament Europeu però el president de la Cambra, Antonio Tajani, va vetar-lo al·legant "raons de seguretat". Torra es troba ja a Brussel·les per intervenir a l'acte a les 18 hores i per mantenir reunions, entre d'altres, amb el president de Flandes i el president del Parlament flamenc.

L'article 42 de la llei de Cossos i Forces de Seguretat de l'any 1986 estableix que els Mossos han de demanar autorització a l'Estat per actuar fora de l'àmbit territorial de Catalunya en les seves funcions d'escorta d'autoritats públiques.

ELS CDR CONVOQUEN PROTESTES CONTRA LA VISITA DEL REI EN LA INAUGURACIÓ DEL MOBILE WORLD CONGRESS

Els CDR han convocat, el proper diumenge, per protestar contra la presència del rei Felip VI en el sopar d'inauguració del Mobile World Congress (MWC).

Criden a sortir al carrer per dir-li que "no és benvingut" i que els catalans no són els seus "súbdits". "Diumenge 24 el Borbó pretén sopar a Barcelona amb motiu de la inauguració del MWC", apunten a través de Twitter, on fan una crida a concentrar-se a les portes del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a les 17 hores.

El compte oficial del CDR Catalunya ha utilitzat les etiquetes "Destronem-lo", "Tombem el Règim", "Enguany no sopes" i "Ni rei ni por".

La convocatòria ha estat secundada per l'organització Arran. A les xarxes socials han ampliat la protesta per "demostrar al carrer" que "el Borbó no és benvingut als Països Catalans".

EL 28-A, ELECCIONS: JO NO ESTIMO ESPANYA

"28-A: jo no estimo Espanya "
"L’independentisme hauria de poder oferir als seus votants el pròxim 28 d’abril una alternativa electoral sense els tics o els complexos col·laboracionistes"

 


Santiago Espot

 

Quan arriben unes eleccions espanyoles, els partits polítics catalans acostumen a difondre la mateixa cantarella: "Cal anar a defensar els interessos de Catalunya a Madrid". Tant fa que s’anomenin independentistes o sucursalistes, tots sempre van amb una mentalitat resistencialista o de voler influir en la governabilitat espanyola. No és casualitat que les primeres declaracions del cap d’ERC a Madrid, Joan Tardà, després de conèixer la decisió de Pedro Sánchez de convocar eleccions hagin estat aquestes: "Si les coses van malament el 28-A, s’haurà de tornar a la resistència".

La vocació de les esquerres catalanes a Madrid és esdevenir el dic de contenció de les dretes espanyoles. S’hi troben còmodes fent aquest paper de salvadors. Llavors sempre coincideixen amb els nois i les noies de Vallecas, els quals els porten a l’hort i acaben cridant plegats "No pasarán!” amb "todos los pueblos de España". Ben mirat, els Tardà, Rufián i aquella cosa amorfa d’En Comú Podem que seu en algun racó del congrés espanyol, serien feliços només podent canviar la “rojigualda” per la tricolor republicana. Tots ells estimen Espanya i la seva gent.

PUIGDEMONT I TORRA FARAN AVUI LA CONFERÈNCIA A BRUSEL·LES, MALGRAT L'OPOSICIÓ DE TAJANI

La conferència conjunta dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra es farà avui a Brussel·les, en un lloc encara per determiner. El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va prohibir divendres que es fes a l’eurocambra. La direcció general de seguretat va decidir de suspendre l’acte adduint que hi havia un ‘elevat risc’ que impliqués una ‘amenaça per a mantenir l’ordre públic a les dependències del parlament’. PP, PSOE i Ciutadans havien demanat que es prohibís la conferència, organitzada pel principal partit belga, N-VA.

La decisió va indignar tant l’N-VA com els eurodiputats independentistes, Jordi Solé, Ramon Tremosa i Josep-Maria Terricabras. Així mateix els presidents Puigdemont i Torra van enviar una carta a Tajani, acusant-lo de limitar la seva llibertat d’expressió i recordant que tots dos havien fet conferències en parlaments de Flandes, Irlanda, Alemanya, Baviera, Eslovènia i el Regne Unit, i enlloc no havien estat vetats.

La conferència porta per títol ‘Catalunya i el judici del referèndum: un desafiament per a la UE’ i és previst que es faci a les 18.30. Abans, a les 13.00, Torra serà rebut pel president de Flandes, Geert Bourgeois, a la seu del govern flamenc. També hi serà present la consellera Meritxell Serret. En acabat, Torra es reunirà amb Puigdemont a la Casa de la República. A les 17.00, visitaran el Parlament de Flandes, on es reuniran amb el president de la cambra, Jan Peumans, també amb la presència de Serret.

Informa:VILAWEB.CAT (17-2-2019)

LES DECLARACIONS DELS EXCONSELLERS CENTREN LA SEGONA SETMANA DEL JUDICI

Jordi Turull, exconseller de la Presidència, obrirà la segona setmana del judici de l'1-O al Tribunal Suprem a partir de dimarts a les deu del matí. Les explicacions de Turull tindran especial rellevància, perquè en el moment del referèndum era portaveu del Govern i va ser un dels que va presentar els detals de l'operatiu de l'1-O, i també un dels que van conèixer de primera mà totes les decisions que van desencadenar la declaració de la independència després del fracàs del diàleg amb l'Estat.

L'exconseller de la Presidència, defensat per Jordi Pina, podria respondre les preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, però no les de l'acusació popular representada per Vox. En cas d'atendre l'interrogatori dels fiscals i de l'organisme de defensa de l'Estat, seguiria la mateixa estratègia que Joaquim Forn, assessorat en aquest cas per l'advocat Xavier Melero. Forn va ser el segon interrogat al llarg de la primera setmana de judici, i va intervenir després que ho fes Oriol Junqueras, que només va respondre les preguntes de la defensa. Dues estratègies, una de més tècnica i l'altra de caràcter polític, que han estat considerades "complementàries" pels portaveus de la defensa.

EL CINEMA EN CATALÀ CAU AL 2%, EL PERCENTATGE MÉS BAIX DELS ÚLTIMS ANYS

"El cinema en català cau al 2% "
El nombre d’espectadors de les pel·lícules en versió original, doblada i subtitulada en la nostra llengua han suposat el 2018 el percentatge més baix dels darrers 20 anys


Bernat Salvà - Barcelona


La Plataforma per la Llengua reclama “que la llei del cinema es comenci a aplicar”

El cinema es consolida com l’últim gran àmbit en què el català està lluny de la normalització. Després de 39 anys de governs autonòmics i polítiques lingüístiques, el percentatge de públic de cinema en català durant el 2018 (sumant versió original, doblat i subtitulat en català) va baixar fins al 2,08%, la xifra més baixa des del 1999. Així es desprèn de les xifres provisionals facilitades per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), que depèn del Departament de Cultura, amb un 91% de dades processades.

Fonts de l’ICEC indiquen que els ajuts a la producció i a l’exhibició en català s’han mantingut, però l’assistència d’espectadors depèn molt dels títols de més èxit. Francisco Vargas, director de l’Audiovisual de l’ICEC, explica a aquest diari que “quan una pel·lícula funciona a la taquilla, ho fa de manera contundent, i el públic es concentra en molt poques pel·lícules”. Això explica els bons resultats del cinema en català d’anys com el de l’estrena de Pa negre (2010) o d’Estiu 1993 i Incerta glòria (2017).

Francisco Vargas assenyala altres factors per explicar els pocs espectadors de cinema en versió original en català, com “la sobreoferta de produccions; el risc que suposa per als productors, que veuen més possibilitats en mercats més grans, i el fet que la VO catalana ha deixat de ser una reivindicació, forma part de la normalitat”. Però insisteix que hi ha més ajuts per al cinema rodat en català.

TV3 AL PAÍS VALENCIÀ: VUIT ANYS DE DESCONNEXIÓ PERMANENT

"TV3 al País Valencià: la desconnexió permanent "
Aquest diumenge es compleixen vuit anys de l'apagada de TV3 al País Valencià. Els quatre anys de govern del Botànic no han servit per solucionar un problema que amenaça d'enquistar-se, a pesar que durant la campanya electoral van prometre donar-hi solució.

Per Violeta Tena

 

Aquest diumenge es compleixen vuit anys de l’apagada definitiva de TV3 al País Valencià. Fou un 17 de febrer de 2011. Aquell dia Francisco Camps va eixir victoriós d’una croada que havia iniciat tres anys abans amb el tancament del repetidor de la Carrasqueta. L’amenaça de sancionar econòmicament l’emissió del senyal de TV3 al País Valencià va obligar Acció Cultural del País Valencià (l’entitat propietària dels repetidors que permetien l’arribada del senyal) a clausurar els darrers repetidors de la seua xarxa. Amb la clausura dels repetidors de la Serra Perenxisa -que rebotava el senyal a València i la seua àrea metropolitana-, del Bartolo -que afecta les dues Planes- i el del Mondúver, amb incidència directa a les dues Riberes, la Safor i la Marina Alta, Camps aconseguia fondre a negre el dial de la televisió catalana.

Han passat vuit anys des d’aquell dia i res no s’ha avançat en la restitució dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Les promeses dels dirigents del PSPV-PSOE i de Compromís, fetes durant la campanya electoral, de recuperar el senyal han quedat en paper mullat. Primer la Generalitat ho va condicionar a l’entrada en funcionament d’À Punt (per tal que hi hages un autèntic intercanvi de senyals, és a dir, la tan publicitada reciprocitat) i quan la televisió valenciana ja es va posar en marxa, el juny passat, s’adduïren raons d’índole tècnica alienes a l’administració autonòmica

MILERS DE PERSONES ES MANIFESTEN A DONOSTI EN SOLIDARITAT AMB ELS PRESOS POLÍTICS CATALANS AMB PARAIGÜES I LLAÇOS GROCS

Milers de persones s'han manifestat aquest migdia a Donosti (Euskal Herria), convocades per la plataforma ciutadana Gure Esku Dago, en solidaritat amb els presos polítics independentistes que estan sent jutjats des de dimarts passat al Tribunal Suprem, i per reclamar "solució, democràcia i llibertat". La marxa ha començat passades les dotze del migdia de la plaça de Catalunya de la capital guipuscoana encapçalada per una pancarta amb el lema 'Konponbidea, democràcia, llibertat' (solució, democràcia, llibertat), que portaven diuen persones que són "referents" en diversos àmbits, entre les quals es trobaven el catedràtic de la UPV/EHU Pedro Ibarra, la professora i exdirigent d'EH Bildu Laura Mintegi o l'exdiputada d'Amaiur Maite Aristegi, entre d'altres.

Una àmplia representació d'EH Bildu s'ha sumat a la marxa, entre els quals hi havia els parlamentaris Maddalen Iriarte, Pello Urizar, Jasone Agirre i Nerea Kortajarena, la diputada al Congrés Marian Beitialarrangoitia i el candidat a diputat general de Guipúscoa Juan Karlos Izagirre. També ha estat present a la manifestació el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, mentre que la representació del Partit Nacionalista Basc ha estat encapçalada per la portaveu del partit a les Juntes Generals de Guipúscoa, Maria Eugenia Arrizabalaga, i el diputat al Congrés Joseba Agirretxea. Els participants en la manifestació han portat paraigües, peces de roba i llaços grocs i han fet el recorregut en silenci, a excepció d'alguns aplaudiments i crits en català reclamant llibertat, diversos carrers cèntrics de Donisti, fins a acabar al Boulevard amb un acte polític.

Subcategories

EL CONSELLER BUCH EXPLICA ELS " MISTERIS" DE LA DESPROTECCIÓ POLICIAL DE TORRA A L'ESTRANGER

El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa els motius pels quals el president Torra ha hagut de viatjar a Brussel·les, on aquesta tarda té previst fer una conferència amb Carles Puigdemont, sense escorta policial. Segons Buch, la Generalitat ha mostrat la seva sorpresa davant la decisió adoptada pel govern espanyol de prohibir que tres escortes armats dels Mossos d’Esquadra acompanyessin el president en el seu desplaçament. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s’ha mostrat d’acord amb el veto que divendres va manifestar el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, de prohibir la conferència dels dos presidents catalans a la seu parlamentària al·legant motius de seguretat. Borrel ha considerat que és una “decisió raonada i raonable” i que si ell continués sent el president de l’Eurocambra, hauria pres la mateixa decisió.

És per això que sobta la negativa del govern espanyol, manifestada a través del ministeri de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, d’autoritzar el servei d’escorta en aquest desplaçament. Fins ara, era habitual que la Generalitat comuniqués els desplaçaments i que el ministeri donés el plàcet. Buch ha explicat que “a partir del dijous 14 ens trobem amb un canvi de criteri en el ministeri que ha provocat la negació d’autoritzacions per als desplaçaments internacionals entre elles la que avui ha portat al president Torra a Brussel·les”. Llegeix més...

Opinions

Visites Rebudes

09213591