EL PRESIDENT PUIGDEMONT DEMANA EL VOT DELEGAT PER A LA INVESTIDURA

El president de la Generalitat i candidat de JxCAT, Carles Puigdemont, ha sol·licitat el vot delegat per poder exercir els seus drets polítics en el debat d'investidura per a la presidència de la Generalitat, que ha de tenir lloc entre els dies 29 i 31 de gener. Tal i com ha pogut saber el Món, el president, i també els consellers a l'exili Clara Ponsatí i Lluís Puig, han sol·licitat que, "en motiu de les circumstàncies actuals que m'incapaciten per poder exercir de forma efectiva el meu vot a dret, el delego en Jordi Turull". El la documentació presentada han emprat la mateixa fórmula que van triar els diputats Sànchez i Forn, que van sol·licitar el vot delegat tant per a la sessió constituent com per a la sessió d'investidura en un sol document. Per part d'ERC, encara no s'ha produït la sol·licitud de vot delegat per a la sessió d'investidura ni per part del vicepresident Junqueras ni dels dos consellers a l'exili, Antoni Comín i Meritxell Serret.

JxCAT insisteix que la investidura del president Puigdemont tirarà endavant, i avança feina perquè el president del Parlament, Roger Torrent, tingui documentació a punt per tal de poder prendre una decisió sobre com gestionar aquestes peticions, que no necessàriametn tindran el mateix camí reglamentari que el vot dels tres presos polítics, que comptava amb l'aval del jutge del Suprem. En el cas del vot dels exiliats, tant el govern espanyol com els partits del 155 han deixat clar que no l'admetran i que l'impugnaran si s'acaba produïnt.

ZOIDO JUSTIFICA L'ACTUACIÓ POLICIAL DE L'1-O PER L' "HOSTILITAT " DELS VOTANTS I XIFRAN EN 87 MILIONS EL COST DEL DESPLEGAMENT

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha defensat aquest dijous l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre. Zoido ha comparegut al Senat per donar explicacions sobre l'operatiu policial desplegat a Catalunya des de principis de setembre fins a finals d'any, l'anomenada 'operació 'Copèrnic', que ha anunciat que ha costat 87 milions d'euros. El ministre ha assegurat que de manera estable l'operatiu va comptar amb 4.500 efectius i que en dates especials, com el 30 de setembre o l'1 d'octubre, va arribar als 6.000. En la seva intervenció, Zoido ha posat el focus en la jornada del referèndum i ha fet un relat idèntic al que està servint a la justícia per mantenir els dirigents independentistes a la presó.

Segons ha explicat, "els votants, mitjançant la resistència pacífica o amb l'ús directe de la força, van intentar dificultar i obstaculitzar l'actuació de les forces de seguretat. Davant d'això, van haver de apartar un per un a qualsevol que actuava com a barricada", ha subratllat. "Això no va ser fruit d'una reacció espontània: eren actuacions premeditades i un repartiment de rols perquè així ho van comprovar els policies", ha continuat Zoido, per bé que ha puntualitzat que "hi havia molts ciutadans pacífics que anaven de bona fe a votar". Entre ells, però, "es van infiltrar radicals que estaven perfectament organitzats", i ha fet referència explícita als Comitès de Defensa del Referèndum (CDR). En conclusió, es va produir una estratègia de "resistència passiva organitzada" i, en un col·legi, segons ha explicat, es va produir un episodi de violència directa cap als agents després d'endur-se el material electoral. En alguns casos, "es va utilitzar la força mínima imprescindible" per abandonar els espais. A més, ha explicat que moltes operacions es van avortar "davant la constatació que l'actitud hostil hagués requerit un ús excessiu de la força". Tot i la violència emprada, Zoido ha assegurat que "l'objectiu de la policia no eren els votants".

JAUME MATEU S'ACOMIADA COM A PRESIDENT DE L'OBRA CULTURAL BALEAR: " EM SAP GREU NO HAVER POGUT SUPERAR LA LÍNIA DE 4.000 SOCIS "

L’encara president de l’OCB Jaume Mateu ha estat aquest dimecres a l’estudi de ràdio de La Vila del Pingüí, el magazín matinal d’Ona Mediterrània. Enguany Jaume Mateu deixarà de ser president d’aquesta institució cívica, arran de la convocació d’eleccions. Tot i això, aquest dimecres ha parlat pels micròfons d’Ona Mediterrània. A continuació un recull de la conversa:

Són suficients dotze anys?

«El que no hem pogut fer en dotze anys difícilment ho podrem fer en més. Encara no he fet balanç. D’entrada, de tot allò que ens hem proposat, el balanç és positiu. Molt millorable també».

Objectius superats o no?

«L’any 2005 l’OCB tenia poquets socis, durant aquests anys hem mantingut una línia de 4.000. Aquest objectiu d’augmentar socis s’ha aconseguit. També hem mantingut la presència a les delegacions. L’any 2008 inauguràrem Can Alcover. En negatiu, moltes coses...».

EL BLOC REPUBLICÀ CATALÀ HO TÉ PELUT, PERÒ EL BLOC MONÀRQUIC ESPANYOL HO TÉ PERDUT

"Tenir-ho pelut o tenir-ho perdut, aquesta és la diferència "
«Conservaven l'aire autoritari d'aquell qui mira de dalt a baix els pobres desgraciats que tornarà a sotmetre. És aquella mirada del colonitzador, que perdona la vida i que se sent impune»

 Pere Cardús

La constitució del parlament ahir va ser un punt d’inflexió. El somriure va canviar de bàndol. I qui diu el somriure diu també la iniciativa. El cop d’estat del 27 d’octubre va posar en guàrdia els defensors de la República. A partir d’aquell dia, hem anat a remolc de la repressió. L’estat espanyol havia aconseguit allò que feia anys que no aconseguia: que els republicans estiguéssim a la defensiva. La forta repressió té una primera fase que exigeix de replegar posicions i protegir-se. I el risc era restar encallats en aquesta fase. El somriure s’havia esqueixat. La presó, l’exili, la violència… tot plegat dibuixava un futur negre que instal·lava un nou marc i un nou llenguatge al centre de la política i la vida dels ciutadans actius. Però l’alegria dura poc quan es construeix damunt la violència, la repressió i la dissort dels altres.

El dissabte 28 d’octubre, quan el govern va desaparèixer i la mobilització per defensar la República es va dissoldre, el front monàrquic somreia. Se sentia vencedor. Tornava a ser al bàndol dels guanyadors, mal que fos amb un nou cop d’estat. El 21 de desembre, quan el front monàrquic havia pensat que les eleccions podien ser una joguina en mans de la tirania de la minoria, el seu somriure es va esborrar. Encara conservaven l’aire autoritari d’aquell qui mira de dalt a baix els pobres desgraciats que tornarà a sotmetre. És aquella mirada del colonitzador, que perdona la vida i que se sent impune. Però el somriure ha tornat a canviar de bàndol. Ahir al parlament el bloc monàrquic constatava el seu fracàs.

EL PRIMER REPTE DE TORRENT: LA INVESTIDURA DE PUIGDEMONT

"El primer repte de Torrent: la investidura de Puigdemont "

Marta Lasalas

Els fronts que té oberts el flamant president del Parlament, Roger Torrent, són múltiples i alguns d'ells d'una complexitat més que notable. La imatge de la seva predecessora, Carme Forcadell, passant una nit a la presó i investigada pel Tribunal Suprem sota l'acusació de rebel·lió és prou aclaridora de la magnitud del desafiament polític que ha d'entomar.

La primera carpeta que Torrent s'ha trobat damunt la taula quan ha arribat al seu nou despatx, és la investidura del president, Carles Puigdemont. Així ho marca la matemàtica parlamentària sortida del 21-D i també l'acord que van rubricar dimarts al vespre JuntsxCat i ERC amb el qual es va donat per desencallada la composició de la Mesa del Parlament.

El president, que encapçala una Mesa de majoria independentista i en la qual no ha entrat finalment la CUP, ha obert de manera immediata els contactes per dur a terme les preceptives reunions prèvies a la proposta de candidat a presidir la Generalitat. Aquest mateix dijous, a més de la primera reunió de la Mesa programada per a les 11,30, Torrent té previst començar les trobades amb el responsable dels grup dels comuns, Xavier Domènech, a les 12,30h, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, a les 13h.

JxCAT ERC ACORDEN REPARTIR-SE LES CONSELLERIES AL 50 PER CENT

Las negociaciones entre JxCAT y ERC para la “restitución” del Govern de la Generalitat prosiguen su camino. Después de que el martes, ambas formaciones pactaran que votarían a Roger Torrent como nuevo presidente del Parlament –como ocurrió ayer– y que apostarán por investir a Carles Puigdemont como presidente de la Generalitat; ahora se han comprometido a repartirse las conselleries del nuevo Govern al 50%, según han podido saber La Vanguardia de fuentes de las negociaciones.

Puigdemont se reunió este miércoles en Bruselas con Pascal y Bonvehí para hablar de cómo abordar el arranque de la legislatura. No trascendieron detalles.

Ambos partidos siguen negociando aspectos de futuro. Este mismo miércoles, mientras el Parlament elegía una nueva Mesa, Puigdemont se ha reunido en Bruselas con la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, y el coordinador organizativo, David Bonvehí, para hablar de cómo abordar el arranque de legislatura. Fuentes del PDeCAT han asegurado que la reunión en Bruselas ha servido para compartir reflexiones sobre el momento político, sin dar más detalles.

De esta manera, los partidos independentistas mantienen su plan de tratar de “restituir las instituciones” y “revertir” la aplicación del artículo 155 para intervenir la Generalitat. En el marco de este objetivo, eso supone no sólo investir a Puigdemont, sino tratar de volver a situar como consellers a muchos de los que ya ocuparon las carteras de su anterior ejecutivo.

L'EXILI VA PER LLARG: PUIGDEMONT S'EMPADRONARÀ A UN POBLE DE FLANDES

Carles Puigdemont lleva más de 80 días en el exilio de Bélgica. Como ciudadano de la Unión Europea, el ex president no tiene la obligación de solicitar un documento de residencia que confirme su derecho a vivir en el país durante los tres primeros meses de estancia. Pero ese plazo vence en poco más de dos semanas y se ha puesto manos a la obra.

Según ha podido saber El Confidencial Digital por fuentes diplomáticas en Bruselas, el Gobierno ha detectado movimientos del ex president encaminados a regularizar su situación en el país.

El proceso vendría a confirmar su intención de alargar su exilio en Bélgica y, por tanto, renunciar a su vuelta a España a corto plazo. No tendría intención de presentarse a una primera sesión de investidura en el Parlament a finales de este mes de enero.

EL PLE ESCULL ROGER TORRENT COM A NOU PRESIDENT DEL PARLAMENT

Després de l'aplicació de l'article 155 i les eleccions del 21 de desembre, aquest dimecres 17 de gener ha quedat inaugurada la dotzena legislatura al Parlament amb l'elecció del nou president de la cambra, Roger Torrent. Després d'una primera votació en què cap dels candidats ha obtingut la majoria absoluta, s'ha procedit a una segona volta en què el diputat d'ERC s'ha imposat per 65 vots enfront de 56 al que presentava Ciutadans, José Maria Espejo Saavedra. Els comuns, que es van comprometre a desmarcar-se dels dos blocs, han votat en blanc en totes les votacions. Tanmateix, el candidat de la formació taronja ha rebut un vot menys dels que estaven previstos: es dedueix que un dels diputats de la majoria constitucionalista s'ha desmarcat a darrera hora i s'ha sumat a l'abstenció. El vot és secret. Seguidament, el ple ha escollit Josep Costa de JxCat com a vicepresident primer de la cambra (65 vots) i José María Espejo-Saavedra com a vicepresident segon (57 vots).

El nou mandat no ha arrencat amb condicions normals: no hi havia tots els diputats electes, faltaven els presos i els membres del Govern a Brussel·les. Amb un llaç groc als escons dels diputats absents i la bancada del Govern buida, el ple ha començat amb l'elecció de la mesa d'Edat, que conformen el diputat més gran i els més jove dels 135: Ernest Maragall, Gerard Gómez i Rut Ribas. És la primera vegada que es reuneix el Parlament després de la declaració d'independència del 27 d'octubre fruit del referèndum de l'1 d'octubre. Sense oblidar-ho, el republicà Ernest Maragall ha pres la paraula per engegar la sessió amb un discurs reivindicatiu de l'autodeterminació de Catalunya i de denúncia de la repressió que ha provocat queixes entre els diputats de l'oposició. Ha deixat clar que aquest dimecres hauria de poder saludar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers del Govern que són a la presó i a Brussel·les. "Avui jo no hauria de ser aquí. Sense les eleccions imposades per l'Estat jo no seria aquí", ha dit Maragall explicant que és arran de la repressió, la intervenció de l'autogovern i les eleccions "imposades" del 21 de desembre que ell s'ha presentat a les eleccions.

TORRENT, NOU PRESIDENT DEL PARLAMENT: " CAL POSAR FI IMMEDIATAMENT A LA INTERVENCIÓ DE LES INSTITUCIONS "

Roger Torrent és el nou president del Parlament. El diputat d'ERC, que relleva Carme Forcadell, ha estat escollit per la cambra catalana gràcies als vots independentistes. La candidatura de Torrent, que ha necessitat dues voltes, ha rebut 65 suports. En el seu discurs inicial, ha lamentat la presó "absolutament injustificada" de tres diputats presos, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, cosa que impedeix que puguin "exercir plenament i lliurement els seus drets polítics", així com ha lamentat la situació d'exili de Carles Puigdemont i quatre electes més, a Brussel·les.

Per això, ha asseverat que "no seria honest si no denunciés aquesta situació, els escons buits", ja que en el Parlament hi ha "135 veus" i ell ha "de defensar el dret d'expressió de totes, les que hi són i especialment les que no". Igualment, ha recordant que el govern espanyol porta "intervenint les finances de la Generalitat des de fa mesos i està en vigor l'article 155", cosa que situa el país en un "escenari sense precedents democràtics", motiu pel qual ha cridat a "posar fi immediatament a la intervenció de les institucions" i "recuperar la normalitat institucional per estar al servei del país i atendre les demandes de la ciutadania". "Conjurem-nos per recuperar les institucions imposar-les al servei de la ciutadania", ha reclamat.

ERNEST MARAGALL: " L'ESTAT NO SAP GUANYAR, SAP HUMILIAR, SAP CASTIGAR "

El primer discurs de la XII legislatura l'ha pronunciat el president de la mesa d'edat, el diputat d'ERC Ernest Maragall. Però no han estat unes paraules en to protocol·lari, sinó que ha optat per un discurs d'una gran càrrega política, en què ha expressat la seva indignació per l'absència dels diputats "empresonats" o a "l'exili". Aquestes són les deu frases més destacades del discurs de Maragall.

1. "Hauria de dir també bon dia, president i govern. Però no hi són. Uns a la presó, i uns altres a l’exili".

2. "Sento una acumulació d’indignació i una suma de raó i de raons d’aquesta Catalunya que no es rendeix i que no es resigna".

3. "Sense aquestes eleccions imposades per l'Estat jo no hauria de ser aquí. Qui hauria de ser avui aquí són precisament els que no hi són".

4. "Avui és un dia per mirar endavant però també per recordar d'on venim. És el primer cop que el ple de constitució d'una legislatura es celebra amb el banc del Govern buit".

5. [Sobre l'Estatut] El Parlament votava un acord basat en el respecte i la lleialtat, però aquella mà estesa també va ser rebutjada".

LA CUP CRITICA QUE EL DISCURS DE TORRENT " TRAEIX L'ESPERIT DE L'1-O "

La CUP s'ha mostrat molt crítica amb el primer discurs de Roger Torrent com a president del Parlament, el qual ha lamentat "profundament", ja que considera que s'ha quedat "molt lluny de qualsevol referència amb qualsevol legalitat republicana i s'ha enquadrat en el marc autonòmic i constitucional" i estableix una orientació política que els anticapitalistes no comparteixen "en absolut", segons ha asseverat el cap de files de la formació, Carles Riera.

Així, ha lamentat que Torrent no ha fet "cap referència a l'1-O", la qual considera que és "la font primària de legitimitat", i "tampoc no ha fet cap referència al 27 d'octubre, data en què aquest Parlament va proclamar la independència". "Volíem que aquest Parlament reprengués la tasca que va quedar en suspens per causa del cop d'estat que va suspendre l'autonomia", ha exposat i, en canvi, la crida a restablir les institucions autonòmiques que ha fet el dirigent d'ERC significa, segons la CUP, "allunyar-se del mandat de l'1-O".

UNA MESA PER A UNA LEGISLATURA EXCEPCIONAL AMB MAJORIA INDEPENDENTISTA

Després de tres setmanes d'intenses negociacions, la dotzena legislatura té Mesa. En una situació inèdita, excepcional i amb una majoria adulterada per la Justícia espanyola, JxCAT i ERC han mantingut la majoria a la mesa del Parlament amb una votació a segona volta.

Així, el republicà Roger Torrent serà el president, amb el jurista de JxCAT, Josep Costa com a vicepresident primer; el ciutadà José Maria Espejo Saavedra que repeteix com a vicepresident segon; el també ciutadà, Joan Garcia com a secretari primer; la diputada d'ERC, Alba Vergès, com a secretària segona; Eusebi Campdepadrós, de JxCAT, com a secretari tercer i el veterà David Pérez, com a secretari quarta.

Una decisió que ha vingut precedida per la constitució de la Mesa d’edat presidida pel veterà Ernest Maragall, i pels republicans joves, Gerard Gómez del Moral i Ruth Ribas. Maragall, que com a músic vell no perd el compàs, ha estat un protagonista buscat. Murri, ha pronunciat un discurs durs i solvent però educat, en defensa ded l’1-O i acusant Espanya de “no saber guanyar i només derrotar”.

EL MISTERI DEL DIPUTAT UNIONISTA QUE HA VOTAT EN BLANC EN L'ELECCIÓ DE TORRENT

Misteri en el novè vot en blanc per a la presidència del Parlament en algun dels partits del bloc del 155. Els vots cap al nou president de la cambra catalana, Roger Torrent, corresponen als grups independentistes (65), mentre que dels rebuts per José María Espejo-Saavedra en falta un perquè sumin el total d'escons de Cs, PSC i PP (57). Això ha fet que hi hagi hagut 9 vots en blanc, un més que els 8 emesos pels comuns.

El primer a sortir a negar rotundament que algun dels seus diputats hagi faltat a la disciplina de vot ha estat el PSC, que ha desmentit que tant els socialistes com Units per Avançar s'hagin desmarcat dels seus o, fins i tot, que s'hagin equivocat, malgrat que sí que posen damunt la taula que "probablement algú que tenia previst votar en blanc a la segona votació s'ha equivocat de papereta", però ha assenyalat que "aquest no és el cas dels diputats i diputades del grup".

Acte seguit, el diputat adscrit al grup parlamentari dels socialistes catalans Ramon Espadaler, exsecretari general d'Unió, ha negat rotundament a Twitter que hagi estat ell qui ha emès aquest vot en blanc assegurant que arribarà el moment en què els seus votin diferent al PSC, però deixant clar que, en aquesta ocasió, no ha estat el cas i subratllant que quan ho facin "no serà d'amagatotis".

UN EXMINISTRE ESLOVÈ ES QUEIXA A LA UE: " PUIGDEMONT NO POT SER VIST COM UN SIMPLE CRIMINAL "

L'exministre d'Exteriors eslovè Ivo Vajgl ha subratllat aquest dimecres en declaracions a l'ACN que "Puigdemont no pot ser vist com un simple delinqüent o un criminal que ha violat la llei", sinó que se l'ha de considerar "una personalitat pública, un líder escollit democràticament".

Aquestes declaracions responen a les paraules del vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, preguntat dimarts per Carles Puigdemont i també pel vicepresident, Oriol Junqueras. L'eurocomissari va afirmar que "tots els ciutadans han d'afrontar les conseqüències de violar la llei".

L'exministre eslovè ha explicat que esperava "més" tant del vicepresident de la Comissió Europea com de la mateixa institució i li ha reclamat un major "compromís" respecte a Catalunya. A més, ha reconegut que aprecia "molt" Timmermans per la seva gran capacitat de "comprensió democràtica".

Vajgl ha lamentat que "un govern democràtic hagi estat arrestat, humiliat, a presó o forçat a marxar a l'exili" i ha explicat que seguirà mirant "de prop" tot el que passi a Catalunya. De fet, ha anunciat que la Plataforma de Diàleg UE-Catalunya, integrada per una trentena de persones de diferents grups polítics, es reunirà aquest mateix dimecres per organitzar més activitats de suport.


Informa:ARA.CAT (17-1-2018)

 

LA " CARTA DE L'EXILI" QUE HA REBUT ROGER TORRENT

Roger Torrent, ja ha rebut la primera carta com a nou president del Parlament de Catalunya. Es tracta de la històrica missiva de Francesc Farreras i Duran, president del Parlament a l'exili, que va enviar des de Cuernavaca (Mèxic) al nou president del Parlament el 15 de març de 1980 que encara no havia estat escollit.

La carta, guardada a la caixa forta del Parlament, es lliura a cada elecció de president de la cambra de la mà del seu antecessor. És una tradició que guareix el nexe de la legitimitat de la cambra catalana amb la Generalitat republicana de 1932. Avui li ha estat lliurada per la ja expresidenta Carme Forcadell.

En la missiva, Farreras i Duran renunciava al càrrec de president del Parlament, passava el relleu al nou president i donava suport a la Generalitat restablerta de la mà de Josep Tarradellas. Aquest document simbolitza el testimoni de totes les persones que des de l'exili van mantenir les institucions catalanes i que amb la recuperació de la democràcia van passar el testimoni als nous representants elegits.

TOT D'ATENCIÓ DEL FÒRUM ECONÒMIC MUNDIAL A ESPANYA PER LA TENSIÓ AMB CATALUNYA

El Fòrum Econòmic Mundial (FEM), que reuneix cada any a Davos (Suïssa) els principals actors i analistes globals, ha situat aquest any com un dels riscos mundials del 2018 la situació interna a Espanya, per la no resolució dels conflictes amb Catalunya. L'FEM es mostra preocupat per les tensions que aquesta situació sense sortida pot generar, i la compara amb altres situacions conflictives de la UE, com la de Polònia. És tot un toc d'atenció.

D'aquesta manera es desprèn de l'informe de Riscos Globals del 2018, que el Fòrum ha fet públic aquesta setmana, just abans del començament de la cita anual, que tindrà lloc del 23 al 26 de gener.

"Els problemes culturals i identitaris estan causant tensions polítiques en un nombre creixent de països de la UE, incloent Polònia, Hongria i, en diferents formes, Espanya", assenyala el document, que ha estat elaborat després de consultar a gairebé 1.000 experts de tot el món. El text adverteix que "la polarització entre grups amb diferents herències culturals o valors sembla que continuarà sent una font de risc polític als països occidentals el 2018 i més enllà".

EL VATICÀ APEL·LA A " PARLAR I ESCOLTAR " PER RESOLDRE EL CONFLICTE DE CATALUNYA

El Vaticà apel·la a una sortida dialogada al conflicte de Catalunya. Ho ha dit el secretari d'Estat, el cardenal pietro Parolin, en una entrevista al setmanari Catalunya Cristiana, amb motiu del número 2.000 de la publicació, que sortirà aquest cap de setmana. Parolin fa una crida a totes les parts en conflicte a "continuar parlant i escoltant-se".

El cap de la diplomàcia vaticana, braç dret del Papa Francesc, afirma que "la Santa Seu, en estreta relació amb l’episcopat, segueix amb atenció els esdeveniments a Catalunya, i en particular el futur de l’escenari que s’ha dibuixat després de les eleccions al Parlament autonòmic del 21 de desembre passat. Correspon a les parts involucrades analitzar aquesta situació de desencontre polític, duent a terme una reflexió amb honestedat i sinceritat".

L'Església, tant la cúpula vaticana, com l'episcopat espanyol i el català, han adoptat un perfil suau en l'actual conflicte, fent una crida al diàleg. Una actitud que ha semblat insuficient als sectors més progressistes i catalanistes del catolicisme català, però que ha irritat profundament els cercles polítics de l'Estat. El to mantingut per Ricardo Blázquez, president dels bisbes espanyols -d'acord amb la Santa Seu i amb els prelats catalans-, ha generat divisió i xocs amb l'ala més reaccionària de l'Església espanyola.

EL PRIMER MINISTRE D'IRLANDA DEMANA A RAJOY QUE NEGOCIÏ AMB PUIGDEMONT DES DEL PARLAMENT EUROPEU

El primer ministre irlandès, Leo Varadkar, ha reclamat avui al president espanyol, Mariano Rajoy, que obri negociacions amb Catalunya. ‘L’única solució possible és el diàleg’, ha assegurat Varadkar en ser preguntat sobre la situació política a Catalunya durant un debat al Parlament Europeu.

‘Espero que el govern de Madrid estableixi un diàleg amb el nou govern que es formi a Catalunya’, ha expressat des d’Estrasburg durant un debat sobre el futur d’Europa al qual ha estat convidat. Varadkar ha afegit també durant la seva intervenció que Catalunya és un dels seus llocs ‘preferits del món’ i que Barcelona és una de les seves ciutats preferides.

El primer ministre ha fet una crida al diàleg en resposta a una pregunta de l’eurodiputat d’ERC, Jordi Solé, que l’ha interpel·lat per demanar-li si concep una Unió Europea en la qual ‘polítics honestos poden ser enviats a l’exili o a la presó perquè compleixen amb un mandat democràtic’. ‘Concep una UE on persones pacífiques són colpejades per la policia per votar? Concep una UE que mira cap a un altre lloc quan drets bàsics i democràcia estan en joc dins de les seves fronteres?’, li ha preguntat Solé.

Informa:VILAWEB.CAT (17-1-2018)

LLAÇOS GROCS PELS PRESOS POLÍTICS I DIPUTATS A BRUSEL·LES EN EL PRIMER PLE DE LA LEGISLATURA

Els presos polítics i els diputats a Brussel·les són presents aquest dimecres al Parlament. El ple es reuneix per primera vegada després de la declaració d'independència del passat 27 d'octubre, i quatre escons buits, amb un gran llaç groc en cada seient, es tornen símbol dels últims mesos, des de la intervenció de l'autogovern i l'aplicació de l'article 155. Res és normal malgrat la voluntat expressada per Ernest Maragall, que forma part de la mesa d'Edat, de "tornar a la normalitat".

Maragall ha recordat, a més, que aquest és el primer ple que se celebra amb el banc del Govern buit. "Ara hauria de dir: bon dia, president. Bon dia, consellers. Però ja ho veuen, ni el president ni els generat membres del Govern seuen al lloc que els tocaria. Alguns són presoners, d'altres a l'exili, d'altres destituïts...", ha assegurat, amb unes paraules que han arrencat retrets i comentaris en veu alta de l'oposició.

Maragall, però, ha continuat, deixant clar que, en condicions normals qui no hi seria a la cambra seria ell: "Sense eleccions imposades jo no seria aquí, podria seguir sent un ciutadà políticament compromès, però més com a espectador que com a actor", ha dit. En una intervenció sentida, Maragall ha assegurat que "sent" una "acumulació d'indignació enfront les agressions que cada dia vivim, i una creixent suma de raó i raons, de conviccions afermades sobre el futur del país". Un futur, ha afegit, que passa perquè Catalunya camini cap a un "país nou, just i lliure". Les seves paraules han estat recriminades per la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, que ha qualificat el discurs el discurs de "míting d'ERC".

EL CIUTADÀ PUIGDEMONT HAURÀ D'ARREGLAR ELS PAPERS A BRUSEL·LES

Els mateixos drets i els mateixos deures que qualsevol ciutadà europeu”, va prometre a Carles Puigdemont el primer ministre belga, Charles Michel, l’endemà que el polític català deixés parat el món plantant-se a Brussel·les 48 hores després de proclamar la República Catalana. Han passat gairebé 90 dies des de la seva arribada i, llevat que decideixi tornar a Catalunya abans del 30 de gener, l’expresident aviat haurà de fer front a les seves obligacions administratives com a ciutadà de la Unió Europea: registrar-se com a resident. En el cas de Bèlgica, un tràmit administratiu tan kafkià com surrealista que sovint deixa una marca indeleble en els qui hi passen.

La data coincideix amb el termini del Parlament de Catalunya per elegir president, càrrec per al qual Junts per Catalunya continua decidit a presentar Puigdemont. La regularització de la seva situació com a resident a Bèlgica “no es preveu” perquè “la idea és que aquell dia [el 30 de gener] ell ja estigui exercint de president a Catalunya”, diuen fonts del seu entorn, que consideren que en qualsevol cas es tracta d’una “qüestió personal”. Puigdemont podria tenir un problema d’ overbooking, perquè aquell mateix dia s’ha compromès a assistir a un acte de la N-VA a Lovaina. Una altra cosa seria que finalment Junts per Catalunya desistís del pla d’investir-lo president i finalment decidís quedar-se a Brussel·les. Ja es consideren diferents possibles llocs de treball per a ell: candidat a les eleccions al Parlament Europeu del 2019 en una llista sobiranista àmplia, representant permanent del Govern davant la Unió Europea o algun altre càrrec de representació de Catalunya a l’exterior.

ENCARA NO S'HA ASSABENTAT RAJOY DEL QUE PASSA A CATALUNYA, MALGRAT QUE NO HI HAGI BARRICADES ?

"No ha pasado nada "

Pilar Rahola

La viralidad de las frases absurdas de Rajoy, con sus ve­cinos y robots y el resto del material humorístico que ­corona su dialéctica, es un fenómeno parecido al de Trump, que también ­tira de pensamiento elaborado. En general, se trata de expresiones incomprensibles que han alegrado las chácharas de los sufridos ciudadanos, encantados de poder reírse de tal nivel intelectual. Sin embargo, hay veces que la cosa no hace gracia. De hecho, nunca debería hacer gracia un pre­sidente que maltrata con tal saña la ­semántica. Pero, en fin, si no hay buenas noticias, que haya buenas risas. Y nos reímos, nos reímos hasta que la cosa se pone seria y maldita la risa que da lo que dice.

Por ejemplo, ante la junta directiva de su partido, donde se explayó con lo de Catalunya en términos inquietantes, y no tanto por las ideas que proyecta, de sobras conocidas, sino por la frivolidad con que trató la gravedad del asunto. Decía Rajoy sobre el 155 que “a pesar de que era un artículo para no aplicarse”, resulta que “se ha aplicado y no ha pasado nada” porque “la vida continúa”. Casi parecía un mal tango, pero lo cierto es que era la palabra del hombre que había orquestado la agresión más importante contra las instituciones catalanas desde los tiempos del franquismo. ¿Qué significa que “la vida continúa”? ¿Cómo puede considerar que “no ha pasado nada” cuando ha cesado a un gobierno legítimo y a su Parlamento, ha impuesto unas elecciones de forma arbitraria y abrupta y ha protagonizado el momento de violencia contra la ciudadanía más importante de la democracia?

¿Cómo puede decir que “no ha pasado nada” y que “la vida continúa” cuando tenemos a líderes democráticos en la cárcel, a nuestro presidente en el exilio y una amenaza de treinta años de prisión para los líderes de millones de catalanes? ¿Cómo se puede ser tan chulesco, o tan frívolo, o tan inconsciente, como para considerar que esto no ha causado una herida profunda, una desestabilización gravísima y una situación caótica que, por supuesto, no augura tiempos fáciles?

Sería de esperar, dentro de lo poco que se espera, que después de perpetrar la agresión tan brutal del 155 contra una nación tranquila, que intenta resolver pacíficamente su conflicto territorial, un presidente se mostrara algo incómodo, quizás hasta triste, dada la dimensión de la acción. Pero Rajoy está por encima de trascendencias, encantado de haberse conocido, sacando pecho ante sus dirigentes, colegas y palmeros al estilo “a por ellos”, como si el 155 fuera un gol de Champions y no un acto político de extrema gravedad. Nada, él feliz, porque “no ha pasado nada”. ¿Qué se esperaba, una revolución? ¿Aún no se ha enterado de que el malestar catalán es más hondo que nunca, aunque no alce barricadas? Y para rematar, amenaza con mantener el 155 si Puigdemont es investido. Es el trumpismo a la española, chulesco, prepotente y antipolítico.

Informa:LAVANGUARDIAESPAÑOLA.COM (17-1-2018)

EL PRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU HUMILIA CATALUNYA AMB L'IMPOSICIÓ DEL CASTELLÀ A L'OFICINA DE BARCELONA

El president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, encarregarà a l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona que incorpori el castellà en “els rètols a la via pública, el mobiliari i la creació de la seva imatge corporativa”. Els canvis, que demana que es facin “en el termini més breu possible”, responen a una queixa feta per l’eurodiputat espanyol Enrique Calvet, ex-membre d'UPyD, que denunciava en una carta enviada a finals d’octubre “l’exclusivitat” del català en la “comunicació corporativa” de l’oficina ubicada a Barcelona. L'oficina de l'Eurocambra a Barcelona, així com la de la Comissió Europea, que comparteixen seu al Passeig de Gràcia, utilitzen el català en els seus rètols i logos públics des que es van establir a la ciutat, el 1991 i el 1998, respectivament.

En la seva carta Calvet comunicava a Tajani que considera “intolerable i il·legal” que el Parlament Europeu permeti que els que assisteixen a l’oficina de Barcelona per informar-se o participar en algun acte es trobin amb panells que contenen informació institucional en català. Segons ell, el fet que la mateixa informació no estigui disponible en castellà “ignora” que “l’espanyol i no el català és l’única llengua oficial de tot l’Estat i també l’única llengua comunitària”.

CATALUNYA AL CARRER: L'ANC ENS CONVOCA AQUEST MATÍ AL PASSEIG PICASSO DE BARCELONA

L’ANC ha convocat una concentració al passeig de Picasso a les deu del matí per a donar suport a la majoria republicana en la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya, que elegirà Roger Torrent president de la cambra i la resta de la mesa.

De primer, la convocatòria era davant el parlament, però els Mossos d’Esquadra han decidit d’acordonar el parc de la Ciutadella i això ha obligat l’entitat a traslladar el punt de reunió.

La mesura dels Mossos forma part del dispositiu de seguretat que ha dissenyat la policia catalana. L’accés al parc és restringit a persones acreditades des d’aquesta nit. Els Mossos ja van tancar els accessos a la Ciutadella el 10 d’octubre, coincidint amb la compareixença de Carles Puigdemont en què va deixar en suspens la declaració d’independència, i el 26 i 27 d’octubre, quan la cambra va declarar la República Catalana.

Informa:VILAWEB.CAT (17-1-2018)

UN ESGLAÓ MÉS AMUNT: AVUI, EL PRIMER PAS PER RECUPERAR LES INSTITUCIONS CATALANES

" Un esglaó més amunt "
«Després de la suspensió de l'autonomia per l'estat espanyol avui, per fi, es farà el primer pas per a recuperar les institucions del Principat»

 Vicent Partal

Avui comença el període de sessions del parlament de la nova, i forçada, legislatura catalana. I comença des d’un esglaó més amunt d’on era a la legislatura passada, amb la República proclamada el 27 d’octubre i amb una majoria independentista que ha resistit, gràcies a l’extraordinari comportament dels votants, el colp d’estat de Rajoy, aquella aplicació irregular i fora mida del 155.

Després de la suspensió de l’autonomia per l’estat espanyol, avui, finalment, es farà el primer pas per a recuperar les institucions del Principat. Han estat tres mesos en què s’ha destruït bona part de l’obra dels darrers governs i en què s’han paralitzat decisions valentes que representaven un canvi, no solament des del punt de vista nacional sinó també des del punt de vista social. Roger Torrent presidirà aquest nou parlament que haurà de trobar l’equilibri entre el filibusterisme i la provocació permanent que exerciran els unionistes des del primer minut i l’avanç de l’independentisme que el resultat de les eleccions reclama.

JUNQUERAS DEMANA FORMALMENT LA DELEGACIÓ DEL VOT

El vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja ha demanat formalment la delegació del seu vot per al ple de constitució del Parlament d'aquest dimecres. Segons confirmen fonts dels republicans a NacióDigital, qui va ser cap de llista del partit el 21-D ja ha fet els tràmits necessaris per tal que un altre diputat del seu grup exerceixi el seu dret a vot durant la sessió parlamentària.

D'aquesta manera, és el primer electe perseguit per la justícia que formalitza la petició, per bé que previsiblement els diputats de JxCat Jordi Sànchez i Joaquim Forn, també empresonats, facin igualment la sol·licitud. És una incògnita, en canvi, què passarà amb els cinc diputats a l'exili -Carles Puigdemont, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serret-, els quals podrien optar per inhibir-se en aquest ple, per no posar en un compromís la mesa d'edat.

Seran precisament els dos diputats més joves i el més gran del Parlament -Rut Ribas i Gerard Gómez del Moral, i Ernest Maragall, respectivament-, tots tres d'ERC, els que decideixin si Junqueras i els altres electes que ho demanin puguin delegar el vot. Els lletrats del Parlament van argumentar en un informe que el reglament no ho preveia, per bé que també obrien una finestra admetent que la interlocutòria del Tribunal Suprem en què denega la llibertat de Junqueras per anar el ple podria donar marge a la mesa per fer una interpretació generosa de la norma, per bé que afegien que aquesta difícilment podria arribar a permetre aquesta opció.

L'ALCALDESA DE GIRONA PLANTA CARA AL VIRREI MILLO: " NO HOMENATJAREM A AQUELLS QUE ENS VAN ATONYINAR "

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha respost al delegat del govern espanyol, Enric Millo, que els membres del seu equip no faran "homenatges" a aquells que els van "atonyinar". Millo ha acusat aquest dimarts a Madrenas de tenir una actitud "sectària" amb els representants del govern espanyol i de "pressionar" entitats de la ciutat per boicotejar la seva presència en actes organitzats a la ciutat.

El darrer episodi s'hauria produït dijous al Fontajau en el marc d'un partit de l'Eurocup entre l'Spar Citylift Girona i l'Olympiacos. El subdelegat del govern espanyol, José Manuel Sánchez-Bustamente, va marxar de l'acte després que li anunciessin que la resta de membres que s'havien d'asseure a la llotja es canviarien de seient si ell s'hi asseia.

Madrenas ha admès la situació però ha negat que s'hagi demanat a cap associació que impedeixi o "prohibeixi" l'entrada a membres del govern espanyol. "El senyor Millo menteix una vegada més", ha dit. L'alcaldessa ha remarcat que Bustamante tenia un seient assignat i que si va marxar va ser per "evitar la vergonya d'haver de seure sol". En aquest sentit, ha dit que estan en el seu "dret" de seure on vulguin i que en cap cas compartiran espais amb aquells que van exercir "violència" el passat 1-O.

ELS LLETRATS DEL PARLAMENT S'HAN EXCEDIT EN LES SEVES FUNCIONS

L’informe dels lletrats del Parlament de Catalunya difós aquest dilluns al vespre, en resposta a la petició d’ERC sobre el vot delegat dels diputats en presó preventiva, no compta amb la unanimitat de tots els lletrats, tal i com ha pogut saber El Món. La lletrada Mercè Arderiu no signa l’informe perquè hi està “en total desacord”, tal i com ha explicat a aquest diari, i així ho va fer saber al secretari general de la cambra, al qual va adreçar un escrit d’al·legacions particulars per argumentar jurídicament les raons per les quals no ha volgut que aparegui la seva signatura en aquest informe.

Un informe que, si bé assenyala que el vot delegat que es va implantar al reglament del Parlament, no està pensat per als casos d’incapacitat per trobar-se els diputats empresonats, sinó per a situacions d’incapacitat de malaltia, deixa la porta oberta a una interpretació més laxa de la Mesa del Parlament. El camí que marca és que es faci compatible el respecte als drets polítics de Junqueras, Sànchez i Forn, recollits a l’article 26 de la Constitució espanyola, amb el dret dels altres diputats a una aplicació correcta del reglament de la cambra.

JxCAT I ERC PACTEN INVESTIR PUIGDEMONT I FER ROGER TORRENT PRESIDENT DEL PARLAMENT

Acord entre Junts per Catalunya i ERC: han pactat proposar Carles Puigdemont com a candidat a president de la Generalitat i fer president del Parlament Roger Torrent. Així ho han comunicat a última hora d'aquest dilluns les dues candidatures en un comunicat conjunt després de mantenir una trobada al Parlament que ha durat prop de dues hores. Després que els republicans anunciessin que Roger Torrent serà el seu candidat a la presidència del Parlament, una comitiva d'ERC -Pere Aragonès, Josep Maria Jové i Jordi Bacardit- s'han trobat amb la direcció de JxCat -Elsa Artadi, Albert Batet i Josep Rull, entre d'altres- per tancar els serrells de la sessió constitutiva del Parlament i la investidura.

Des de la llista del president vinculaven la negociació de la mesa del Parlament amb la investidura a distància del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. A parer seu, l'elecció dels membres de la mesa havia de portar el compromís que s'intentaria una investidura a distància -malgrat que els lletrats del Parlament ja s'hi han pronunciat en contra. Tanmateix, fonts republicanes asseguren que encara no s'ha concretat com es produirà la investidura.

En els darrers dies guanyava pes la possibilitat de delegar el discurs a un altre diputat de JxCat en base a l'article 83.1 del reglament del Parlament. D'aquesta manera, els independentistes creuen que no es podrà impugnar el ple d'investidura perquè es mantindrà la incògnita fins a darrera hora de si Puigdemont tornarà de Brussel·les. Tanmateix, des de la candidatura del president descarten que torni abans de ser investit per anar a la presó.

Informa:ARA.CAT (16-1-2018)

MILERS DE PERSONES ES MANIFESTEN PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS: FA TRES MESOS QUE SÁNCHEZ I CUIXART SÓN A LA PRESÓ

Milers de persones han tornat a entonar un crit per la llibertat dels presos polítics just el dia que fa tres mesos que els líders de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van entrar a la presó de Soto del Real. Les concentracions han començat a les 8 del vespre a Barcelona, però també s'han repetit a la mateixa hora a més de mig centenar de municipis, davant els ajuntaments. A Barcelona, centenars de persones han omplert aquest passeig fins arribar a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on tots els concentrats han il·luminat els seus telèfons mòbils per en records de tots els presos polítics.
Fora la injustícia espanyola: milers de persones reclamen la llibertat dels presos polítics vídeo

Sota el lema 'Som gent de pau', els manifestants han tornat a cridar càntics com 'llibertat presos polítics', 'som República' o 'Puigdemont, el nostre president'. Entre els manifestants, s'hi han pogut veure dirigents del Junts per Catalunya com Jordi Turull, Eduard Pujol o Aurora Madaula, però també d'ERC, com Ruben Wagensberg o Alfred Bosch, de la CUP, com Mireia Boya, Maria Sirvent i Albert Botran, que s'han situat a l'inici de la marxa, però també l'exlíder de Podem, Albano Dante Fachin i el membre de Procés Constituent, Arcadi Oliveras.
"No han comès cap delicte"

Les entitats sobiranistes han fet públic un manifest en el qual han tornat a subratllar que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no han comès "cap delicte" i que són "injustament" empresonats des de fa 92 dies per l'Audiència Nacional, "un tribunal que no tenia competència per fer-ho". De fet, l'ANC i Òmnium han tornat a criticar l'actitud del govern espanyol, a qui li han recriminat que actuï com una "dictadura" perquè asseguren que "jutgen i priven de llibertat" per fer manifestacions "pacífiques", un dret que consideren "bàsic en qualsevol democràcia". Amb tot, les entitats sobiranistes han esperonat a la ciutadania a sortir al carrer tantes vegades com faci falta per "denunciar aquesta injustícia" i exigir "la llibertat dels presos polítics".

DEMANEN L'ALLIBRAMENT DELS PRESOS DES DE...L'ANTÀRTIDA

Un grup de científics catalans desplaçats a l’illa de Livingston, a l’Antàrtida, també han fet la seva concentració per a demanar l’alliberament dels presos polítics. Són investigadors de la Universitat de Barcelona, tres tècnics de la base i un de meteorologia.

Els investigadors han mostrat una pancarta amb les cares de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Segons que han explicat a VilaWeb, hi ha alguns científics que no hi han pogut anar per motius laborals i dos que no han volgut sortir a la fotografia per por a possibles represàlies.

Informa:VILAWEB.CAT (16-1-2018)

Subcategories

SENYORS DE L'ANC, APRENEU A LLEGIR BÉ ELS RESULTATS: L'INDEPENDENTISME EL 21-D ES VA IMPOSAR PER 52,19% A 47,80% (+ 4, 39%)

"Prou, prou, prou! Una mentida repetida mil vegades sembla una veritat "

Per Ramon Serra, editor

 

Quan jo era infant i anava a les monges ens feien cantar--potser era la base ja de l'adoctrinament?--:"la Mare de Déu quan era petita anava a costura a aprendre de lletra". En sembla ara que els senyors de l'ANC també haurien de tornar a "costura" no per aprendre-hi de lletres si no de números. No d'altra forma puc interpretar el que ens diuen en el darrer comunicat on assenyalen que l'independentisme no ha aconseguit la majoria absoluta de vots. Ah,no?

Si se'm permet una expressió ben poc heterodoxa, però molt expressiva, ja n'estic fins al monyo que dirigents i polítics independentistes vulguin convèncer-nos d'un temps ençà que no tenim majoria absoluta de vots, fet que queda evident en totes les darreres eleccions, però sembla com si nosaltres mateixos no estem segurs de merèixer o voler la independència i, per tant, sempre cal cercar qualsevol excusa que justifiqui les nostres renúncies o covardies. I què millor per justificar-nos dir que no tenim una majoria de vots o que ens falta una majoria social més gran?

Ostres,tu: ja està bé d'aquest mantra que va començar arran de les eleccions d'aquell 27-S. Aquelles eleccions ja tenien un caràcter plebiscitari com gairebé tothom va entendre. Es va dir que es proclamaria la independència amb els escons aconseguits, perquè l'Estat no permetia un referèndum i, per tant, només es tindria present els escons i no pas el nombre de sufragis. Com se sap la majoria d'escons van ser per a les forces independentistes. Llegeix més...

Visites Rebudes

06854127