PUIGDEMONT IMPULSA LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA, UN ESPAI D'UNITAT SOBIRANISTA I REPUBLICÀ

Unitat sobiranista i republicana. Amb aquest leitmotiv l'expresident Carles Puigdemont ha presentat aquest divendres la Crida Nacional per la República. L'objectiu que persegueix el nou espai polític liderat pel president de Junts Per Catalunya, Jordi Sànchez, és anar més enllà de les sigles del PDECat i fer de paraigua de totes les sensibilitats de l'independentisme per traçar una única estratègia que tingui com a horitzó la consecució de la República Catalana. Es tracta, ha explicat Puigdemont, de construir un instrument que deixi enrere eines "caducades" i que, sense renunciar a cap via i bevent de l'esperit de l'1-O, tingui prou força per aconseguir la independència de Catalunya. La pluralitat ideològica, la transversalitat social i la unitat són, segons Puigdemont, el trident per garantir-ne d'èxit.

Crida Nacional per la República és germana d'altres plataformes, com el Moviment 1-O i Junts per la República, creades amb Puigdemont com a referent polític. La presentació de la nova criatura, que celebrarà una convenció fundacional a la tardor, s'ha fet amb la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, i la portaveu del partit, Maria Senserrich, a les últimes files de la sala. Falten només quatre dies perquè arrenqui l'assemblea del PDECat, que inevitablement estarà marcada per aquest pas de l'expresident.

EL MANIFEST DE LA CRIDA NACIONAL

El manifest:

TOTS ELS POBLES tenen dret a la llibertat. Totes les nacions tenen dret a l’autodeterminació.


Catalunya no és una excepció. L’article primer del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de Nacions Unides proclama que “tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació”. El fet que el Regne d'Espanya hagi incomplert sistemàticament aquest precepte, incorporat al seu ordenament jurídic intern des del 1978, no fa decaure el dret del poble de Catalunya a exercir-lo. La vigència d’un dret no decau pel fet que qui hauria de respectar-lo no ho faci d’una manera reiterada.Gran part del poble català ha protagonitzat al llarg dels darrers anys, i més concretament en la darrera dècada, una sostinguda mobilització social, pacífica i democràtica a traves de multitudinàries manifestacions i de consultes populars, com la del 9 de novembre del 2014, i molt singularment la del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Un referent que ens obliga a mantenir-nos fidels al mandat expressat a les urnes per més de 2.300.000 persones. El poble de Catalunya va decidir en el referèndum del primer d'octubre de 2017 esdevenir un Estat independent en forma de República , decisió que va ser ratificada pel Parlament de Catalunya el 27-O, i que va tornar a ser validada el 21-D amb la majoria sobiranista sorgida de les eleccions imposades per l’Estat.

Malgrat els impediments de l'Estat espanyol, que hauria hagut de garantir l'exercici del dret a l'autodeterminació en lloc de reprimir-lo amb una gran violència policial, el referèndum va expressar el desig majoritari dels catalans de decidir lliurement el seu futur.Des de llavors, Catalunya viu en l’excepcionalitat política, social i institucional, que ha anat acompanyada d’una llarga i dolorosa repressió contra l’autogovern i el sobiranisme. La situació actual exigeix, per part nostra,definir unes noves estratègies, disposar de nous instruments i renovar aliances per avançar eficaçment en el compliment del compromís sorgit del referèndum de l’1-O i de les eleccions del 21-D, amb l’objectiu de fer efectiu l’exercici del dret a l’autodeterminació

SÁNCHEZ NO DEMANARÀ A LA FISCALIA CAP REBAIXA DE LA PETICIÓ DE PENES DELS PRESOS POLÍTICS

El secretari d’Organització del PSOE i ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, ha ha negat que el govern de Pedro Sánchez acabi intercedint davant la fiscalia en favor d’una rebaixa de peticions de pena contra els presos polítics. En una conferència de premsa ha dit que no veuria malament que el Tribunal Suprem també els jutgés per rebel·lió per més que el president Carles Puigdemont no pugui ser extradit per aquest delicte perquè la justícia alemanya ho ha denegat. La fiscalia encara manté per a tots ells les peticions de processament per rebel·lió i sedició.

Ábalos ha respost d’aquesta manera el vice-president Pere Aragonès, que dijous, després d’haver-se entrevistat amb la seva homòloga espanyola, Carmen Calvo, va instar el govern de Sánchez a utilitzar els instruments que té al seu abast per a alliberar els presos.

‘No, no farem res’, ha dit Ábalos, i ha afegit que si el govern espanyol actués en aquesta direcció seria ‘el reconeixement d’un escàndol davant la independència del fiscal’. ‘Al govern espanyol, no se’l pot apel·lar perquè intervingui respecte d'aquesta qüestió.

Informa:VILAWEB.CAT (16-7-2018)

EL PP DEMANA ARA A JUNCKER INCLOURE LA REBEL·LIÓ A LES EUROORDRES

El diputat del Partit Popular al Parlament Europeu, Esteban González Pons, ha demanat al president de la comissió, Jean-Claude Juncker, per carta reformar el sistema d'euroordres i incloure la rebel·lió. Això passa després que la setmana anterior el tribunal alemany de Schleswig-Holstein denegués l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió i només acceptés fer-ho per malversació. La decisió va atiar l'euroescepticisme tant del PP com de Ciutadans, en relació amb l'espai Schengen de lliure circulació de persones i mercaderies, mentre que el govern de Pedro Sánchez el va defensar.

Segons es desprèn del text de la missiva, el diputat insta Juncker a "propostes legislatives per posar remei i aclarir el funcionament del sistema d'euroordres abans que acabi aquest període legislatiu", cosa que hauria de passar per "incloure una nova categoria de delictes de rebel·lió, accions contra la integritat territorial i el marc constitucional d'un estat membre", dins del llistat de 32 delictes pels quals no és necessària la doble incriminació.

CUEVILLAS: " HEM DEIXAT EN EVIDÈNCIA EL SISTEMA JUDICIAL ESPANYOL AMB UNA ESPARDENYA "

Un dels principals advocats del president Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va assistir el 12 de juliol a un "Sopar Groc Solidari", organitzat per la Secció Territorial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Bellaterra.

Durant la intervenció, Alonso-Cuevillas va qualificar aquell 12 de juliol com un altre "dia històric per a la justícia i política catalana", ja que, poques hores abans, els tribunals alemanys van acceptar extradir Puigdemont, però no per un presumpte delicte de rebel·lió, sinó per un de malversació de fons públics. L'expresident es lliuraria, d'aquesta manera, del càrrec de rebel·lió que comporta penes de fins a 30 anys de presó i està aplicat, per la justícia espanyola, sobre la resta de líders sobiranistes empresonats.

L'advocat va sostenir que la resolució no només era "bona", sinó "molt contundent": "han descartat totalment la rebel·lió i diuen que no tenen prou elements per valorar si hi va haver malversació", explicava.

PLATAFORMA PER LA LLENGUA DENUNCIA A EUROPA INCOMPLIMENTS DE L'ESTAT AMB EL CATALÀ A L'ADMINISTRACIÓ

La Plataforma per la Llengua ha denunciat davant el Consell d'Europa que Espanya incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, en els àmbits judicials i en les administracions públiques. L'entitat ha presentat un informe, avaluant els últims tres anys, davant el Comitè d'Experts de l'organisme europeu, que actualment està avaluant el compliment de la Carta.

L'entitat afirma, a més, que en els propers mesos el Comitè d'Experts dictaminarà quines són les disposicions de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que l'Estat espanyol "segueix incomplint" i emetrà recomanacions sobre els canvis legislatius "que s'han de fer".

CLATELLADA DE BÈLGICA A BORRELL: LA JUSTÍCIA HA DE SER INDEPENDENT

Bèlgica té clar que la justícia és independent i no pensa interferir-hi, encara que així li ho demani un dels seus socis de la Unió Europea: el govern espanyol. Ho ha deixat clar aquest dilluns el ministre d’Exteriors belga, Didier Reynders, que ha assegurat que cal "deixar que la justícia jugui el seu paper, de forma independent", sigui a Espanya, Bèlgica o Alemanya.

Reynders ha contestat així a la petició del seu homòleg espanyol, Josep Borrell, que el govern belga defensi “la immunitat” de la jurisdicció espanyola i el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. La petició arriba després que un jutjat de Brussel·les hagués citat a declarar Llarena, el 4 de setembre vinent, arran de la denúncia presentada per Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí, per haver vulnerat la seva presumpció d’innocència i haver actuat sense imparcialitat.

Segons ha explicat Reynders, el seu govern ha demanat “la transmissió de l’expedient” per obtenir més informació sobre la demanda civil interposada en aquest país per la defensa dels exiliats, però ha defensat la independència del sistema judicial.

ELS LLETRATS AVALEN LA SUBSTITUCIÓ " TEMPORAL " DELS DIPUTATS SUSPESOS PER LLARENA

Els lletrats avalen la figura del diputat "temporal" introduïda pel jutge Pablo Llarena. Així s'han pronunciat els serveis jurídics del Parlament, segons l'informe remès aquest dilluns al president Roger Torrent. Concretament, els juristes defensen que s'ha de garantir els vots dels diputats suspesos mitjançant la substitució provisional d'un diputat del mateix grup parlamentari. D'aquesta manera, podran seguir delegant el seu vot.

A petició del PSC, l'informe va ser encarregat per acord de la majoria de la Mesa en la seva reunió de dijous passat. La setmana passada, el jutge Pablo Llarena va suspendre els diputats Carles Puigdemont, Raül Romeva, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull de les seves funcions, una decisió que va ser comunicada al president Roger Torrent divendres passat.

L'entorn de Torrent subratlla que aquesta solució "compliria les premisses" del president de la cambra, que "havia deixat clar que no permetria que cap diputat es veiés obligat a deixar l’acta ni que s’alteressin majories". Els lletrats argumenten que aquesta substitució temporal permetria “que el diputat suspès exercís el seu dret de vot, així com subscriure les iniciatives parlamentàries escaients”. D'aquesta manera, el diputat substitut podria participar de les comissions de les quals el diputat suspès fos membre.

LA BATALLA PEL CONTROL DEL PDECat, EN LA RECTA DECISIVA

"La batalla pel control del PDECat "
Els moviments de Puigdemont, Turull i Rull per a alinear el partit amb JxCat, l'intent de la direcció actual per a tancar un pacte i el batec de les bases seran clau en el congrés

 

 Odei A.-Etxearte

 

Setmana decisiva per al futur del PDECat. El partit enfila l’assemblea, que comença divendres, amb la crida nacional per la República de Carles Puigdemont per a constituir un moviment unitari que superi els àmbits d’influència dels partits, i la previsió de fer una convenció nacional constituent a la tardor. L’articulació de la relació entre el PDECat i JxCat és una de les incògnites del congrés, però no n’és la sola. Els posicionaments de Jordi Turull i Josep Rull decantaran la formació de la nova direcció, amb Marta Pascal, que té el suport de dirigents moderats, o sense ella. El batlle de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, pot presentar-hi una candidatura alternativa si els dos consellers decideixen de renovar la cúpula amb un projecte per a alinear la formació amb Puigdemont i refermar l’ideari independentista, però tampoc no es pot descartar que arribin a un pacte amb la direcció actual. Les bases també hauran de decidir si el projecte polític del PDECat ha de comprometre’s a fer efectiva la República sense descartar la via unilateral, com defensa el sector crític en diverses esmenes. Si és així, els detractors de Pascal posen en dubte que la direcció actual l’acabi aplicant.

TURULL, RULL I SÁNCHEZ DEMANEN SORTIR DE LA PRESÓ A CANVI DE TOT EL SEU PATRIMONI COM A FIANÇA

"Han canviat les circumstàncies del context social i polític de tal manera que es pot pensar en la possibilitat d'aplicar mesures cautelars menys costoses però igualment efectives per garantir la seva subjecció al procediment i / o impedir qualsevol classe de (presumpta) reiteració delictiva". Així comença el recurs que han presentat Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez a la Sala Segona del Tribunal Suprem demanant de nou sortir de la presó. Ho van anunciar tots els advocats divendres, en una roda de premsa conjunta, i a partir d'avui es comencen a presentar els recursos després que el tribunal alemany hagi conclòs que no existeix el delicte de rebel·lió per Carles Puigdemont.

Com alternativa, l'advocat, Jordi Pina, planteja l'arrest domiciliari amb control telemàtic o policial, retirada del passaport, compareixences periòdiques o una fiança. "estan disposats, fins i tot, a oferir com a fiança la totalitat del seu patrimoni per deixar ben clar que el seu propòsit és per romandre en el territori espanyol i afrontar el proper judici".

PALUZIE SOBRE LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA: " ÉS LÒGIC QUE HI HAGI RECOMPOSICIONS A L'ESPAI PÚBLIC "

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha assegurat aquest dilluns que una representació de la seva entitat assistirà a la presentació de la Crida Nacional per la República, el nou espai que impulsen el president a l'exili, Carles Puigdemont, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sànchez, i que es presenta aquest dilluns a la tarda.

"Ens esperem a sentir-ho per valorar", ha assegurat en una entrevista a 'Els Matins' de TV3, tot afegint que van rebre diumenge la invitació. En aquest sentit ha apuntat però, que emmarquen el projecte en les "recomposicions d'espais i moviments" que veuen als partits.

"Després d'una commoció com el que va passar a l'octubre i la repressió política posterior i com han reaccionat els diversos actors, és lògic que hi hagi recomposicions a l'espai polític", ha sentenciat.

RAMÓN COTARELO PLANTA UN ACTE INDEPENDENTISTA MOLEST PER L'HOTEL ON DORMIA A TARRAGONA

El mediàtic politòleg Ramón Cotarelo ha desencadenat una agra polèmica a Tarragona després d'haver-se negat, aquest cap de setmana, a assistir a un acte organitzat pels Comitès de Defensa de la República (CDR) al·legant que no li feia el pes l'habitació de l'hostal que li havien reservat per passar la nit.

Cotarelo, que s'ha fet popular posicionant-se a favor de la independència de Catalunya gràcies a recurrents aparicions en alguns mitjans de comunicació, havia anunciat la seva presència, dissabte al matí, en una concentració amb col·lectius independentistes a Tarragona però, a darrera hora, va decidir no acudir-hi disgustat perquè no se sentia còmode en l'allotjament que els organitzadors de l'acte li havien buscat per a descansar. Una habitació que, segons ha lamentat ell mateix, "no reunia les condicions mínimes exigibles". Els motius del seu descontentament estan en el fet que a la cambra no hi havia "ni taula ni cadira" i la connexió wi-fi "no funcionava".

TAMARA CARRASCO, MEMBRE DEL CDR " SÓC PRESA EN ELS 20 QUILÒMETRES QUADRATS DE VILADECANS "

El 10 d’abril al matí deu agents de la Guàrdia Civil amb passamuntanyes i armes llargues es van presentar al domicili de Tamara Carrasco, acusada de pertànyer a banda terrorista. La van traslladar a Madrid i va estar empresonada durant quaranta-vuit hores. Un malson del qual no es va despertar perquè la justícia espanyola, tot i que la va deixar en llibertat, no pot sortir de Viladecans. ‘Sóc presa en un poble’, ens explica en una terrassa d’aquesta ciutat del Baix Llobregat.

—Ja han passat tres mesos del dia que us van empresonar. Com el recordeu?
—Sento incredulitat quan hi penso. És que no m’ho podia creure. Hi havia molt rebombori i em vaig despertar pensant que el company de pis es devia haver deixat les claus. I és clar, quan vaig obrir la porta hi havia vuit o deu homes tapats amb passamuntanyes i que portaven armes llargues. ‘Senyora, que no ha sentit la porta, vostè?’. ‘Doncs no’, els vaig dir. Em van dir que eren guàrdies civils, em van entregar un paper on se m’acusava de sedició, rebel·lió i de pertànyer a banda terrorista, i que tenien una ordre per a escorcollar la casa. Doncs endavant. No m’ho podia creure. Es van anar emportant allò que els interessava: un llapis de memòria, cartells d’Òmnium, un llibre de la CGT, la careta del Jordi Cuixart, un xiulet de color groc…

TORRA, PUIGDEMONT I JORDI SÁNCHEZ PRESENTEN AVUI EL NOU PARTIT

El president Quim Torra, l’expresident Carles Puigdemont i el president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, presenten avui un nou partit. Dissabte passat van anunciar davant els 135 candidats de JxCat el 21-D el seu pla per engegar un projecte polític “transversal”, i avui l’explicaran als mitjans de comunicació. La nova organització política es posarà en marxa previsiblement a la tardor, tal com va avançar l’Ara, i neix amb l’objectiu de fer “república” i aconseguir “unitat” en l’independentisme. De fet, la idea de Puigdemont i Sànchez és que s’hi pugui sumar el PDECat, però també ERC, Demòcrates i Reagrupament.

En l’acte de presentació de la iniciativa hi intervindran la diputada Gemma Geis, el delegat del govern de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, el president Torra i el president Puigdemont, i tindrà lloc a les 19.00 hores a l’Ateneu Barcelonès.

Informa:ARA.CAT (16-7-2018)

EL PLE ORDINARI DE L'ANC ES POSA DEURES

Aquest dissabte, 14 de juliol, el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana s’ha reunit en plenari ordinari a Barcelona. Aquest plenari s’havia de celebrar a Tarragona, però, per tal de facilitar l’assistència a la manifestació convocada a la capital catalana, amb el lema “Ni presó ni exili, us volem a casa”, s’ha traslladat la reunió a la seu nacional de l’ANC.

L’Assemblea Nacional Catalana considera que la República catalana ha de ser un referent al món de la memòria democràtica, la defensa dels drets humans i la justícia universal. I una de les maneres de defensar la República és recordar els valors republicans que van ser estroncats per la dictadura franquista i la consegüent repressió.

Així doncs, l’ANC treballarà per a la divulgació de la memòria democràtica, entesa com un pilar imprescindible en la construcció i la consolidació de la República catalana. Aquesta República s’ha de basar en la justícia universal, els drets humans i els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició; així com en la defensa dels drets civils, la protecció de les víctimes, la justícia per als crims contra els drets humans comesos durant la Guerra Civil i la reparació de la vulneració de drets produïda amb posterioritat, durant la dictadura, en la transició i fins l’actualitat.

EL GRAN DILEMA DE LLARENA: EXTRADIR O NO EXTRADIR PUIGDEMONT PER MALVERSACIÓ, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

"El ‘match point’ de Llarena "

El juez del caso 1-O medita si acepta la extradición sólo por malversación, una decisión que puede variar el rumbo de la causa

 


José María Brunet, Madrid

 

El juez Llarena se halla ante el punto crucial del partido. Debe decidir si acepta que Alemania entregue al expresident Puigdemont sólo por el delito de malversación, y son muchos los que le están susurrando al oído lo que tiene que hacer. Su match point va a tener una influencia decisiva para el curso del caso 1-O, el proceso que viene instruyendo desde el pasado mes de octubre.

No traer a Puigdemont, cuando ha conseguido convencer a los jueces alemanes de que pudo haber usado dinero público para un fin ilícito, despilfarrándolo, supone para el Supremo perder la oportunidad de juzgar al expresident en España por el 1-O. Pero aceptar esa entrega condicionada puede implicar, a su vez, que haya que modificar a la baja las acusaciones contra el resto de procesados, por aquello de que sería un contrasentido acusar al líder del Govern de responsabilidades penales inferiores a las de sus antiguos consellers.

Esa rebaja no sería obligada, pero negarse a contemplarla podría conducir a conclusiones de difícil digestión. Sobre todo en Catalunya. Téngase en cuenta que, en el actual contexto político y social, el caso 1-O se irá convirtiendo a escala estatal en terreno cada vez más propicio para el juego electoral, a medida que se acerquen las próximas elecciones. Y el año que viene hay tres en todo el Estado. Son las municipales, autonómicas y europeas.

LA LLEI DE PARTITS AMENAÇA ELS LÍDERS DE JxCAT I ERC

El judici contra el referèndum de l’1 d’octubre serà determinant per al Procés, però també per al futur dels partits polítics. La “rebel·lió sense armes” que el jutge Pablo Llarena imputa als dirigents independentistes per haver tirat endavant l’1-O no només pot portar a penes de fins a 30 anys els presos polítics sinó que, alhora, amenaça el seu futur institucional -hi va associada la inhabilitació- i també polític, el seu rol dins les formacions. La llei de partits -aprovada al Congrés el 2002 amb el suport del PP, el PSOE, CiU i Coalició Canària, i enfocada a ser una eina més de l’Estat pel conflicte al País Basc- estableix que tenir membres condemnats per rebel·lió, terrorisme o sedició a les direccions de les formacions, a les seves “candidatures” o “afiliats”, pot ser motiu d’il·legalització del partit. També prohibeix que els condemnats per aquests delictes (des del títol XXI fins al XXIV del Codi Penal) puguin impulsar noves formacions.

I no només això: la legislació també posa entrebancs en el finançament. L’article 127 de la llei electoral veta les subvencions a les formacions que “en els seus òrgans directius, grups parlamentaris o polítics, mantinguin persones condemnades per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme o delictes greus contra les institucions de l’Estat”.

SEGONS UNA ENQUESTA DE "EL PERIÓDICO", L'INDEPENDENTISME MANTINDRIA LA MAJORIA AL PARLAMENT

L'independentisme mantindria la majoria absoluta al Parlament, amb entre 69 i 72 escons, segons una enquesta que publicarà demà El Periódico. Segons l'enquesta, les eleccions les guanyaria ERC amb 35-36 diputats (en van treure 32 a les eleccions), que superaria Cs perquè el partit d'Albert Rivera patiria una forta davallada a favor principalment del PSC. Cs quedaria amb 29-30 escons (36) i els socialistes amb 21-22 (17).

Junts per Catalunya patiria un retrocés i quedaria amb 26-27 diputats (34), mentre Catalunya en Comú en tindria 9-10 (8), el PP 4-5 (4), i la CUP 8-9 (4). La suma dels tres partits independentistes revalidaria la majoria independentista, amb un diputat menys o fins a dos més que els 70 actuals.

Els partits unionistes, els que van donar suport a l'aplicació del 155, queden en el millor dels casos en els 57 escons actuals, i en el pitjor en baixen tres, fins als 54.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-7-2018)

LA CELEBRACIÓ DE LA VICTÓRIA DEL MUNDIAL DEGENERA A AMB MORTS I FERITS A FRANÇA

La celebració de la victòria al Mundial degenera a França, amb morts i ferits
Dos morts, tres infant greument ferits i una vintena de detinguts és el balanç de les celebracions multitudinàries arreu de l’estat francès

A la ciutat d’Èneci (Annency), a l’Alta Savoia, un home va resultar mort durant les celebracions de la victòria francesa al Mundial de futbol. L’home va voler saltar, exaltat, dins un canal i es va trencar la nuca. A Saint-Félix, al departament de l’Oise, un conductor que celebrava la victòria des del seu vehicle va resultar mort al xocar contra un arbre.

Tres infants de 3 a 6 anys, van resultar greument ferits per una moto quan estaven celebrant amb la seva família la victòria de l’equip de França.

La policia francesa va haver d’intervenir arreu del territori francès per impedir els aldarulls i destrosses dels concentrats. A París, Lió, Naoen (Nantes) i Roan (Rouen) els antidisturbis van haver d’utilitzar gasos lacrimògens i canons d’aigua. A Marsella els concentrats han llençat projectils contra la policia, ferint dos agents, i hi han hagut una desena de detencions. A la ciutat normanda de Roan dos periodistes han resultat ferits i set persones detingudes. A Lió també s’han llençat projectils contra la policia u s’han detingut vuit menors que aprofitaven l’ocasió per robar una botiga de roba.

A París una trentena de joves han rebentat i robat botigues prop dels Champs-Élysées i una batalla campal s’ha acabat amb un ferit greu. Fins passada la mitjanit enfrontaments entre grups diferent i policia continuaven a la capital francesa.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (16-8-2018)

ELS CDR DESCONVOQUEN L'OCUPACIÓ DE LA MODEL

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han desconvocat l’ocupació de l’antiga presó de la Model de Barcelona, on han pernoctat després d’haver-hi entrat ahir a la tarda abans de la manifestació de suport als presos polítics.

En una publicació a Twitter han anunciat aquesta desocupació ‘per a tornar als barris, pobles i ciutats a continuar teixint poder popular’. Activistes dels CDR hi havien entrat dissabte a la tarda tot aprofitant una de les visites a l’antic centre penitenciari. Van penjar-hi llaços grocs i pancartes on es podien llegir ‘Llibertat presos polítics’ o ‘Som República’. Avui al matí han organitzat un esmorzar i una assemblea, on han decidit de desconvocar l’ocupació.

Han explicat que van decidir d’ocupar el centre per demanar l’alliberament dels presos sobiranistes: ‘Si continuen empresonades, nosaltres ocuparem les presons.’

FORCADELL DEMANA EL TRASLLAT A LA PRESÓ DEL MAS D'ENRIC PER ESTAR MÉS A PROP DE LA FAMÍLIA

La presidenta del parlament Carme Forcadell ha sol·licitat el trasllat a la presó del Mas d’Enric, situada al municipi del Catllar (Tarragonès). Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, aquest canvi es produirà a final de la setmana vinent. La política d’ERC, amb aquest canvi, vol estar més a prop de la família, perquè ella és natural de Xerta (Baix Ebre). Forcadell va arribar a la presó de Puig de les Basses, a Figueres (Alt Empordà), el 4 de juliol passat, després d’haver estat interna a Alcalá Meco, a Madrid, d’ençà del 23 de març.

El marit de Forcadell, Bernat Pegueroles, en una entrevista a RAC 1, ja va dir que era probable que la seva dona pogués sol·licitar de traslladar-se a la presó de les comarques de Tarragona. ‘Estaria més a prop del Baix Ebre, que és on té part de la família, amb la mare i els germans’, va comentar.

Informa:VILAWEB.CAT(15-7-2018)

L'APLEC DEL PI DE LES TRES BRANQUES PROTESTA CONTRA LA REPRESSIÓ I ÉS UN CLAM DE SUPORT ALS PRESOS I EXILIATS

L'aplec del Pi de les Tres Branques ha esdevingut un nou clam contra la repressió de l'estat i per l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. L'aplec al voltant del simbòlic arbre berguedà ha tingut enguany un rellevant accent polític i ha presentat un format més breu i àgil. N'han estat protagonistes un enorme llaç groc que s'ha realitzat en un dels camps propers al Pi Vell amb la participació d'entre 250 i 300 persones i el discurs de Carles Puigdemont a través d'una pantalla de televisió, en què el president ha donat les gràcies als assistents per "persistir i ser-hi, per continuar un any més una reivindicació que és molt necessària". Puigdemont ha assegurat que la República va endavant, mentre que els que volen impedir-la "retrocedeixen". Tot i el múscul polític d'enguany, l'acte no ha remuntat en assistents tal com es proposava l'organització i ha aplegat entre 300 i 400 persones, una mica per sota del mig miler d'assistents de l'any passat.

Malgrat que el Pi Vell ha aplegat consignes per la República Catalana i de suport als presos, la festivitat no ha renunciat a enfortir la idea dels Països Catalans. També ha estat la primera edició d'un nou format que aspira a ser més atractiu i que està comandat per les entitats, mentre que l'Ajuntament de Castellar del Riu es situa en un segon pla donant suport a la infraestructura necessària per la trobada.

LA GENERALITAT NO CONVIDARÀ EL REI PELS ACTES DEL 17-A I PASSA LA PILOTA A COLAU

 La Generalitat de Catalunya ja ha deixat clar que no convidarà el rei pels actes de commemoració del 17 d’agost, per recordar les víctimes dels atemptats gihadistes.

Així ho ha posat de manifest la consellera de Presidència, Elsa Artadi.

Ha deixat clar que el Govern no té cap intenció de convidar a Barcelona a Felip VI, seguint el criteri que es va marcar després de la polèmica dels Jocs del Mediterrani que van celebrar-se a Tarragona fa unes setmanes. Artadi però, ha dit que si l’Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau, ho vol fer, està en el seu dret.

“La institució, protocolàriament, convidarà qui cregui que ha de convidar. La relació de la Generalitat amb la corona va quedar clara fa dues setmanes, no ha canviat. Després, l’alcaldessa Colau i la seva formació política ja decidiran qui creu que ha de convidar i qui no. Nosaltres no hi entrem. Nosaltres, és evident que no convidarem el rei ni els membres de la corona”, ha exposat a l’agència EFE.

Informa:DIRECTE.CAT (15-7-2018)

ÒMNIUM DEMANA AL SOBIRANISME UNA ESTRATÈGIA COMPARTIDA

El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha reclamat aquest diumenge al sobiranisme que tingui una estratègia compartida per aconseguir els objectius polítics que s'ha fixat i que abandoni les batalles polítiques i "el soroll del dia a dia" que ha existit fins avui.

"És important treure el soroll del dia a dia, les batalles polítiques, aprofitar tot el bagatge del mes d'octubre passat, i a partir d'aquí construir una nova estratègia que sigui àmplia, transversal, inclusiva i guanyadora", ha detallat en una entrevista d'Europa Press.

Mauri demana que el sobiranisme no només tingui una estratègia contra la "repressió" que l'Estat practica contra els presos polítics i els que estan a l'estranger, sinó que també la tingui per aconseguir els objectius polítics que permetin aconseguir una república catalana.

TORRENT AFIRMA QUE LA RESPOSTA DEL PARLAMENT A LLARENA NO OBLIGARÀ ELS DIPUTATS A PLEGAR

El president del Parlament, Roger Torrent, vol que la institució respongui a la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que apunta la suspensió de sis diputats independentistes amb una fórmula que garanteixi que no s’alteren les majories i que no s’hagi de renunciar a cap escó. En una entrevista a l’ACN, Torrent assegura que no es concretarà la manera d’abordar la suspensió fins que la Mesa rebi l’informe encarregat als lletrats, previsiblement abans del proper dimarts, però en tot cas, el president assegura que “qualsevol decisió que es prengui s’ha de basar en dues premisses irrenunciables: no permetre que s’alterin les majories parlamentàries per part d’un jutge o un tribunal, i que no es faci renunciar a l’acta a cap diputat”.

En aquest sentit, Roger Torrent ha demanat que la resposta que es doni a la interlocutòria de Llarena es concreti amb molt consens. “A mi m’agradaria la màxima unitat política possible, desbordant fins i tot la majoria parlamentària que dona suport al Govern”, ha comentat a l’entrevista amb l’ACN. En qualsevol cas, el president afirma que la mesura concreta a prendre es debatrà a la Mesa convocada per a dimarts vinent “i allà es parlarà de la resposta que s’ha de donar a una interlocutòria que referma el relat fictici i la mentida que es construeix en acusacions falses”.

BORRELL: " M'HE CONVERTIT EN EL PIM-PAM-PUM DE L'INDEPENDENTISME "

El ministre d'Exteriors, Josep Borrell denuncia en una entrevista al diari El País que s'ha convertit en el "pim-pam-pum de l'independentisme". Assegura que el sobiranisme ha construir "un maniqueu", que li atribueix declaracions que no ha fet i que no té "intencions de fer". El nou cap de la diplomàcia espanyola afirma que no ha percebut "cap canvi" en el govern malgrat que Pedro Sánchez, "està fent un esforç extraordinari per recuperar el diàleg; el president, el primer". Tot i això afegeix que "fer un esforç de diàleg no significa estar d'acord amb l'acord amb l'interlocutor". Reconeix que el conflicte ha arribat a "nivells crítics" durant molt de temps i que la solució no passa "per un parell de somriures i un passeig per la Moncloa".

Segons Borrell, si el president de la Generalitat, Quim Torra "insisteix" a dir que vol exercir el dret a l'autodeterminació "no hi ha manera d'impedir-li-ho" però haurà d'escoltar també al president del govern espanyol quan li diu que això "no passarà".

LA GUÀRDIA CIVIL O EL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ NÚMERO 13: QUI MENTEIX SOBRE ELS INTERROGATORIS DE L'1-O

"La Guàrdia Civil o el jutjat d'instrucció 13: qui menteix sobre els interrogatoris de l'1-O? "
El col·lectiu d'advocats Drets s'ha querellat contra l'Institut Armat per irregularitats en el procés de citació de testimonis i ara l'Audiència de Barcelona ho investigarà

 


Aida Morales

 


Ombres procedimentals i algú que podria estar mentint. No és una invenció de l'unionisme ni de l'independentisme, sinó el nou eix d'investigació de l'Audiència de Barcelona sobre els interrogatoris fets a treballadors i funcionaris de la Generalitat vinculats al referèndum de l'1 d'octubre. El tribunal català ha anunciat aquesta setmana l'admissió a tràmit de la querella del col·lectiu de juristes Drets contra la Guàrdia Civil. Una querella que ha trigat gairebé un any en arribar a l'Audiència i que planteja una pregunta molt clara: com pot ser que la Guàrdia Civil cités a declarar treballadors públics sense ordre judicial?.

Els fets es remunten a mitjans de juliol del 2017, quan la Benemèrita va enviar citacions a diferents treballadors i funcionaris de la Generalitat perquè acudissin a la caserna de Travessera de Gràcia de Barcelona a declarar en qualitat de testimonis per la investigació ordenada pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. El procediment es va obrir arran de les polèmiques declaracions del jutge i exsenador d'ERC Santi Vidal sobre la presumpta obtenció de dades fiscals dels catalans per part del Govern. Entre aquestes persones hi havia el secretari general de presidència, Joaquim Nin; el director general d'atenció ciutadana, Jordi Graells; el director general de comunicació del Govern, Jaume Clotet, o el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.

L'EFECTE CORINNA ENSORRA DE NOU LA MONARQUIA I INTERPEL·LA LA MONCLOA

"L’efecte Corinna ensorra de nou la Corona i interpel·la la Moncloa "
«Per rebutjar la comissió d'investigació que demanen els que li van votar la investidura, el president s’haurà d’aliar de nou amb els vells companys del 155 i situar-se a la vella política»

 

Roger Pi de Cabanyes



Una guerra oberta entre càrrecs policials, l’abús sistemàtic d’un rei intocable, una amant indiscreta i un entramat d’interessos econòmics forjats entre empresaris, polítics i funcionaris de l’Estat durant 40 anys d’opacitat. Són alguns dels ingredients d'aquest afer Corinna que no només amenaça d’ensorrar el nul prestigi del monarca emèrit (va haver d'abdicar el 2014), sinó que posa contra les cordes tota l’arquitectura de l’Espanya constitucional que es va erigir sobre les cendres de la dictadura però pactant amb el búnquer.

Les cintes del comissari Villarejo situen Juan Carlos I com un dels màxims exponents de la degradació institucional de l’Estat i deixen al descobert les vergonyes de la Corona que ha heretat el seu fill, Felip VI, el mateix que va condemnar, com a cap d’Estat, la "deslleialtat inadmissible" de la Generalitat amb el procés. Espanya té un deute pendent amb la transparència entorn la seva primera institució que cap govern ha volgut saldar i que pot determinar ara les expectatives de futur de l’executiu espanyol. Sánchez haurà de triar entre mantenir viu el gris sèpia de la monarquia o impulsar una regeneració que ha d’afectar –també- els privilegis del Cap d’Estat. De moment, els seus socis de Podem ja demanen una comissió d'investigació, ara que Joan Carles I ja no és "inviolable".

SI AIXÒ CONTINUA AIXÍ, L'OBLIGACIÓ DELS PRESOS ÉS ESCAPAR-SE DE LA PRESÓ

"La gran evasió (catalana) "

 

Jordi Barbeta

 

Imaginem que un dia ens llevem, posem la ràdio i sentim: “Notícia urgent de darrera hora. Els presos polítics catalans s’han escapat de la presó de Lledoners. A Figueres, les preses polítiques tampoc han aparegut a l’hora del recompte. El president Puigdemont acaba de fer públic un comunicat on celebra l’exitosa evasió dels presos, afirma que ja són a Bèlgica i que en les properes hores faran una compareixença pública a la seu del Consell de la República a Waterloo. L’alcalde de la ciutat belga, Serge Kubla, també ha fet un comunicat de benvinguda als líders independentistes catalans que considera injustament condemnats pels tribunals espanyols”.

Pot semblar un disbarat, però la realitat sempre acaba superant la ficció, i aquest insòlit espectacle és avui més factible que fa una setmana. És el que té portar les coses fins a l’extrem. Si després de la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein, la justícia espanyola no rectifica, manté empresonats els líders independentistes i acaba condemnant-los a penes severes, els presos tindran l’obligació d'escapar-se i tothom que estigui en condicions d’ajudar-los ho hauria de fer per responsabilitat democràtica. Crec que no cal ser més explícit.

SÍ, HEM DE CONTINUAR TOCANT ELS NASSOS AMB EL CATALÀ

"Tocar els nassos amb el català "
«Una llengua com la nostra, amb tantes coses en contra, demana un cert sentit, no sé si de la militància, però sí d’una consciència quotidiana»

 

Jordi Bianciotto

 


Si Pedro Sánchez treia ferro a la fòbia a la llengua catalana atribuint-la a un mite o una exageració, en deu haver tingut prou aquesta setmana repassant les reaccions als seus tuits, els del seu perfil i els de La Moncloa, després de la reunió amb Quim Torra. Ep, piulades escrites en català després d’haver estat publicades només uns segons o minuts abans en castellà! Un lleig inadmissible per a molts ciutadans espanyols, que ens recorda que la suma de Twitter i d’exhibició "catalan-friendly" té efectes atòmics. I que mentre Catalunya no sigui independent, els espanyols hauran de continuar aguantant com els catalans anem tocant els nassos cada dia amb el català. Amics de l’Estat, ja ho sabeu: o autodeterminació o reivindicació permanent. No haver de suportar cap de les dues coses no és possible.

És veritat que la independència no garanteix una salut radiant per a una llengua (Irlanda o la mateixa Andorra en són casos il·lustratius; sembla que també Ucraïna) però hi ajuda molt, i només hem de mirar les bones condicions en què viuen els idiomes oficials de molts estats europeus amb una població comparable o inferior a la nostra. Però, bé, després d’uns anys en què no hem parlat gaire de llengua, perquè feia més nosa que servei en el context del procés sobiranista, és possible que en els pròxims temps tornem a fer-ho. És el que té la falta de perspectiva (real o il·lusòria) d’un estat propi, que t’obliga a tornar a fer de nacionalista. La qual cosa és francament pesada. Però, com sabem, la llengua catalana només té, essencialment, els catalanoparlants perquè la defensin.

Subcategories

KOSOVO ENS MARCA EL CAMÍ: PETI QUI PETI SOM MAJORIA ELS INDEPENDENTISTES

Per Ramon Serra, editor

Per fi, ja era hora que algú com el president Torra cités la sentència del tribunal internacional de La Haia sobre el dret de Kosovo a la independència sense el vist-i-plau de Sèrbia. Una situació semblant a la que es viu actualment entre Catalunya i Espanya. Sembla mentida que aquest exemple no s'hagi fet servir pràcticament mai abans i això que tot és molt clar.

Tant com que la majoria independentista en les darreres elecions és inqüestionable. Per què parlar només d'un 47%?, és que els vots en blanc o nuls són espanyolistes? , és que el partits extraparlamentaris que sumen un bon gruix de vots són unionistes? ,és que no hi ha gent als Comuns i companyia que són independentistes? El resultat pràctic és que mai els unionistes no han arribat als 50% dels vots i, per tant, bastant menys de la meitat de la població catalana desitja restar a Espanya.

D'altra banda, els referèndums d' Escòcia, el Quebec o el Breixt han assolit resultats més migrats que els nostres a l'hora de proclamar-ne la tesis vencedora. A algú se li ha acudit dir que no són vàlids per què pràcticament només representen la meitat de la població o menys? Oi que no ? Els catalans hem de ser més legalistes i babaus?

D'altra banda, ara sembla que el discurs d'alguns polítics sigui " eixamplar la base independentista". Pensen convèncer potser als neofalangistes de Ciudadanos? No veuen que encara que fossim el 100% de la població a favor de la independència Espanya no ho aprovaria. Aleshores, o són rucs o són malintencionats? En qualsevol dels dos casos fan un mal favor al país.

Si nosaltres mateixos no sabem esgrimir arguments tan evidents con la sentència sobre Kosovo o no sabem comptar els vots, segurament per falta de costum de fer referèndums, val més que tirem el barret al foc.Per tot plegat, gràcies president Torra. Mai no serà sobrer omplenar-nos de raons si sobretot ens les creiem.

(7-7-2018)

Visites Rebudes

07840946