ELS CDR DESMUNTEN LES BARRERES DELS PEATGES EN DIFERENTS PUNTS DE L'AP-7

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han desmuntat les barreres del peatge de la AP-7 a la Roca del Vallès, a l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i el Vendrell / Coma-ruga (Penedès). Ha estat pels volts de les 16.00 hores, quan un grup d’un centenar de persones s’ha dirigit al peatge de la Roca, al quilòmetre 128,5 de la AP-7, i ha començat a ‘trencar i retirar diverses barreres en sentit Barcelona’, segons que diu la concessionària Abertis, que ha reclamat la presència dels Mossos d’Esquadra. Més tard, han repetit l’acció en els altres dos peatges.

Els conductors passen pel peatge sense pagar i molts fan sonar el clàxon. Paral·lelament, els CDR han posat bosses d’escombraries a les càmeres de seguretat per evitar que els conductors que se salten el control de la Roca puguin ser identificats.

L’acció dels CDR s’emmarca en una crida a no pagar els peatges de les autopistes en l’operació tornada de Setmana Santa. Amb el lema ‘No manaran a ningú si nosaltres no els obeïm’, s’ha batejat com a la ‘primera acció directa de desobediència civil massiva’. Diversos CDR han publicat missatges a les xarxes socials en els quals animen els conductors a desplaçar-s’hi i donar un cop de mà. També proposen de donar a la caixa de solidaritat els diners estalviats en no haver pagat el peatge.

Informa:VILAWEB.CAT (1-4-2018)

UNA MANIFESTACIÓ A BERLÍN DEMANA L'ALLIBERAMENT DE CARLES PUIGDEMONT

Una marxa convocada pel CDR de Berlín i l’assemblea exterior a Alemanya de l’ANC ha demanat l’alliberament i la no extradició de Carles Puigdemont, empresonat des de fa una setmana a Neumünster. La mobilització ha començat davant de la porta de Brandenburg de Berlín, i ha acabat amb una protesta just davant del ministeri de justícia de govern alemany.

Durant la manifestació s’ha cridat ‘freiheit Puigdemont’ (llibertat Puigdemont) i s’han reproduit cançons catalanes. Molts ciutadans que hi participaven portaven cartells en alemany i anglès que demanaven l’alliberament dels presos polítics. L’ANC ha penjat a Twitter diversos vídeos del desenvolupament de la manifestació:

La protesta s’ha fet una setmana després de la detenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, quan acabava de travessar la frontera amb Dinamarca. La manifestació n’ha exigit l’alliberament i ha denunciar la persecució i l’opressió que sofreix l’independentisme.

L’ANC Berlín ha penjat un comunicat al seu compte de Facebook: ‘Exigim una solució política per al conflicte dins l’Europa democràtica del segle XXI. Llibertat per als presos polítics catalans! El conflicte de Catalunya i l’erosió de la democràcia a l’estat espanyol és un afer europeu amb conseqüències internacionals.’

TEBAS: "S'HAURIA D'APLICAR EL 155 EN LA INAL DE COPA PER EVITAR LA XIULADA A L'HIMNE ESPANYOL "

Javier Tebas reprimiria, si pugués, els espectadors que xiulessin un himne en un estadi de futbol. Així ho ha expressat en una entrevista a eldebatedehoy.es, en la qual ha banalitzat amb l'article 155 de la constitució espanyola i ha justificat l'entrada a presó dels polítics catalans independentistes. El president de LaLiga no s'ha estat de res i ha mostrat la seva cara més crítica quan ha estat preguntat per la propera final de la Copa del Rei i la més que possible escridassada a l'himne espanyol: "Jo sempre he manifestat que s'hauria de sancionar. Inclús arribar, per què no, a suspendre un partit. Però com que no es legisla en aquest camí, jo no puc canviar-ho. És el què hi ha. En poc temps hauria de canviar, s'hauria d'aplicar el 155 dins el Wanda Metropolitano."

Tebas també ha censurat la posició del Barça envers el procés i ha deixat clar que la culpa no és dels directius actuals, sinó de Joan Laporta: "El Barcelona és víctima de l'època de Joan Laporta, en la qual es va identificar moltíssim amb la política i amb l'independentisme. Ha estat molt difícil que pugués sortir d'allà."

El president de LaLiga també ha tingut paraules per als polítics catalans empresonats, segons ell, de manera justificada. "És impossible que hagués arribat la independència, perquè hi ha un estat de dret a Espanya que ha d'imperar. Tot això que ha passat després, que hi hagi gent a la presó, no m'ha sorprès, era el més lògic. Els que ens dediquem al món del dret sabíem que no hi havia cap altra opció. Si algú fa una maldat, ha d'acabar on ha d'acabar", ha manifestat.

informa:ELMON.CAT (1-4-2018)

LES PERSONES QUE A CATALUNYA DEL NORD VAN SALVAR LES URNES

"L’home que va salvar les urnes de l’1-O "

L’Ara parla amb la persona que va custodiar a la Catalunya del Nord el material del referèndum i que va haver d’esquivar les preguntes dels agents duaners de Marsella

LAIA VICENS / XAVI TEDÓ  (Perpinyà )

Només dues persones tenien les claus del magatzem on van amagar-se durant mesos les 10.000 urnes de l’1-O. Una és el Lluís, el cervell de l’operatiu clandestí i l’home que va pagar la factura de 100.000 euros per les urnes, i l’altra és el Marc, un activista nord-català que va salvar-les en un dels moments més delicats de l’operació: si els tres contenidors carregats des de la Xina van poder desembarcar al port de Marsella va ser gràcies a les explicacions que va donar als agents duaners. Per surrealista que pugui semblar, el Marc -tots els noms del relat són ficticis- va argumentar que les 10.000 caixes de plàstic eren per fer un homenatge a una colla castellera. L’excusa va satisfer els agents i les urnes van sortir de Marsella cap al magatzem de la comarca del Riberal que ell havia llogat.

Just quan fa mig any del referèndum, el Marc explica per primera vegada la seva història. I ho fa sense buscar cap mena de reconeixement. “Jo soc una peça més, i soc la peça que ha arriscat menys”, assegura a l’ARA des de Perpinyà, i subratlla que operava sempre en territori francès. Sense la seva implicació -discreta però vital- el referèndum segurament no hauria tirat endavant: a més de rebre les urnes, és qui lloga la nau on es guarden els mesos previs a l’1-O i qui teixeix una xarxa de complicitats clau a la Catalunya del Nord per ajudar a fer possible una votació que, malgrat que no hi pot participar perquè té la nacionalitat francesa, sent totalment seva. “Jo soc català i em sento tan català com un del sud. La meva capital és Barcelona, no París, i em sento millor a Figueres que a Narbona”, resumeix.

El Marc forma part de l’operatiu des del principi. A finals de març, just ara fa un any, el Lluís va a casa seva a dinar. Es coneixen des de fa anys pel seu compromís amb el país. “Em demana si li puc donar un cop de mà, si estaria disposat a ajudar-lo en un tema i si sé parlar en anglès”. El Marc accepta la proposta sense fer preguntes: “Per a mi és natural col·laborar, i si podia fer el que em demanava, ho feia i ja està”.

PUIGDEMONT NEGA EN EL RECURS AL TS QUE HI HAGUÉS VIOLÈNCIA EN LA PREPARACIÓ DE L'1-O

Carles Puigdemont ha assegurat en el seu primer recurs davant el Tribunal Suprem (TS) contra el seu processament pel procés independentista, que "no va haver-hi violència alguna" en la preparació i convocatòria del referèndum i "menys un alçament".

A més, Puigdemont ha al·legat "indefensió" davant el curs de la causa, segons informa La Vanguardia. El recurs considera que el jutge encarregat del cas 1-0 al TS, Pablo Llarena, utilitza "arguments cridaners" per "justificar l'existència de violència", quan en realitat "no la va haver-hi".

El president exposa que el magistrat considera violenta la concentració dels dies 20 i 21 de setembre al costat de la Conselleria d'Economia, i els fets de el 1-O, així com "la violència que els processaments van haver de suposar-se" com a conseqüència de la reacció de l'Estat.

EL CAS CATALÀ ESTALLA A EUROPA I JA NO ÉS NOMÉS UN ASSUMPTE INTERN D'ESPANYA

L'ordre de detenció que ha dictat el jutge Pablo Llarena contra els exiliats catalans ha fet entrar el cas català per primer cop en l'agenda europea. La detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya i la citació judicial de la consellera Clara Ponsatí a Escòcia han canviat l’escenari, i han enterrat definitivament que el procés sigui un simple afer intern espanyol. Ara hi ha més actors.

El diari britànic Financial Times, sempre atent als moviments de fons al continent, ha advertit d’aquest fet i ha recordat que ara el cas català ha passat, de ser un maldecap espanyol, a desembarcar al bell mig de l'escena internacional. I ho ha acabat fent a Alemanya, el país més gran de la UE, el vigia que sempre es mira amb esguard atònit el Sud, i al Regne Unit, precisament a Escòcia, que és el segon focus independentista d'Europa.

CINC MESOS DE L'1-O: ENTRE LA RÀBIA I L'ORGULL

Avui es compleix mig any de la celebració del referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. L’1-O ja és una data vital en la història catalana i del seu allunyament de l’Estat espanyol i d’un govern del PP, que no en va tenir prou que el Tribunal Constitucional (TC) declarés “il·legal” la votació, sinó que la va voler reprimir en considerar-la “delictiva”.

El mateix ha fet el poder judicial, en no entendre el referèndum com l’exercici d’un dret, sinó com un pas “indispensable” per declarar la independència i “trencar” Espanya. Per això ha apostat per restringir drets fonamentals, i el Suprem ja ha processat pel delicte de rebel·lió –sense que hagi existit “un alçament violent”, com requereix el delicte i reiteren juristes d’arreu– tretze membres del govern català, ampliant de quatre a nou el nombre de consellers en presó preventiva, mentre ja són sis els polítics a l’exili, i amb el president Carles Puigdemont detingut a Alemanya.

La jornada de l’1-O va omplir de sentiments contraposats –orgull i ràbia, sobretot– gran part de la ciutadania catalana. Les imatges de la brutalitat de les càrregues policials vers les persones fent residència passiva als centres de votació han fet la volta al món, i importants organitzacions humanitàries han denunciat la regressió dels drets humans a l’Estat espanyol, amb l’empresonament de dissidents.

WWW.DEFENSAEXILI.ORG

 "www.defensaexili.org "


Xevi Xirgo - Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


“Avui, quan es compleixen sis mesos de l’1-O, hi ha diferents formes d’ajudar els qui el van fer possible

Avui, quan es compleixen sis mesos clavats de l’1-O (que és aquell dia del qual tots i cadascun de nosaltres recordarem per sempre més on érem), hi continua havent moltes preguntes circulant. La més repetida, és clar, és la de com acabarà tot plegat. És la més repetida i la més complicada de contestar, i per més optimista que la internacionalització del conflicte ara mateix convidi a ser, a mi em fa l’efecte que tot plegat dependrà justament de fins on estem disposats a arribar per defensar el que va representar aquest 1-O que avui compleix mig any de vida. Una de les maneres de defensar-lo (i de defensar el seu resultat, és clar) deu ser anotar-se a l’agenda la manifestació que hi ha convocada a Barcelona per al dia 15.

Sí, sí, una altra, una altra manifestació. I les que vindran. Perquè si ens cansa i no estem disposats a sortir al carrer cada cop que calgui per protestar contra l’existència de presos polítics és que tenim un problema. I què més podem fer per defensar l’1-O?, es pregunten alguns. Probablement, moltes altres coses. Però ara mateix ens n’han proposat una altra, que és visitar el lloc web que s’ha posat en marxa aquesta setmana “per obrir una via de suport a les necessitats puntuals de defensa jurídica, seguretat i suport logístic al 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, així com a la resta de persones i professionals exiliats que ho necessitin”. Són aportacions de 25 euros, 50, 100, 1.000 o el que vostès vulguin. Però, a la pregunta aquella de “com els puc ajudar?”, ara ens hi han donat resposta.

A Puigdemont i als consellers exiliats a Brussel·les, se’ls pot ajudar anant a www.defensaexili.org; als familiars dels presos (que s’han de pagar un munt de desplaçaments), anant a www.adretscivils.cat, i per ajudar Clara Ponsatí en la seva defensa, anant a www.crowdjustice.com/case/defendclara. O sigui, que per a la pregunta aquella de “com els podem ajudar?” a hores d’ara ja hi ha una resposta. Per respondre’ls allò de “què més podem fer?” i “com acabarà tot plegat?”, només els puc donar un consell. Continuïn atents a les seves pantalles i, és clar, siguin optimistes.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (1-4-2018)

CADA COP MÉS A PRO DEL CATACLISME: LA IMPOSSIBILITAT DE FORMAR NOU GOVERN

" Cada dia més a prop del cataclisme "

Jordi Barbeta

La detenció de Carles Puigdemont a Alemanya ha tornat a complicar les negociacions que han de conduir a la formació d’un govern sobiranista i augmenta considerablement les possibilitats d’exhaurir el termini de dos mesos sense un acord d’investidura, cosa que comportaria la convocatòria automàtica de noves eleccions: un autèntic cataclisme polític per la frustració que generaria arreu del país. La situació és tan greu que requereix la convocatòria d'un comitè de crisi, però és tan insòlita que no és prou clar qui el podria convocar ni qui hi hauria d'assistir.

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana estan d’acord que cal evitar la repetició dels comicis, però sembla que no sàpiguen com fer-ho. Els grups de la majoria sobiranista no troben la manera d’anar tots a la una, malgrat que cada dia que passa el cataclisme sigui més a prop.

Amb la detenció de Puigdemont, el simbolisme del president legítim ha tornat a situar-se al centre del debat. Junts per Catalunya no es pot desentendre de la situació del seu cap de files per òbvies raons polítiques i ara també jurídiques, i per això el Parlament va aprovar dimecres una resolució que posa en evidència les contradiccions del moment. La cambra es va “comprometre” a adoptar totes les mesures necessàries per garantir el dret de Puigdemont a sotmetre’s a la investidura. Llavors, per què no ho fa?

LA FISCALIA ALEMANYA ENCARA NO HA DECIDIT SI ACCEPTA TRAMITAR L'EUROORDRE CONTRA PUIGDEMONT

La fiscalia general de Schleswig-Holstein encara ha de decidir si accepta tramitar o no l'ordre europea de detenció contra el president Carles Puigdemont, recorden a l'ACN fonts de la seva defensa a Alemanya, Bèlgica i Catalunya. De fet, els advocats del líder de JxCat descarten per ara que hi hagi una compareixença de Puigdemont davant del jutge el proper dimarts, quan apunten que arribarà tota la documentació del cas davant dels tribunals. És a partir de llavors quan la fiscalia decidirà si accepta la tramitació de l'euroordre i, en cas afirmatiu, si demana al jutge que resolgui a favor d'una extradició cap a Espanya. En aquest escenari, la fiscalia també haurà d'especificar per quins delictes estipulats a l'euroordre voldria extradir a Puigdemont, i es podria donar el cas que els acceptés tots, o només la malversació però no la rebel·lió, per exemple. El jutge Llarena també va marcar la casella de 'corrupció' a l'euroordre.

Llavors, s'obriria un període en què la fiscalia i la defensa haurien d'argumentar davant del jutge el seu cas, i la justícia alemanya hauria de prendre la decisió en un termini de dos mesos, tres, si es poden al·legar circumstàncies excepcionals.

Un cop es conegui la decisió de la fiscalia, a partir de dimarts, s'obre també la possibilitat que Puigdemont surti de la presó. Això seria en dos possibles escenaris: si la fiscalia de Schleswig-Holstein decideix no procedir amb l'euroordre o si accepta tramitar l'extradició però considera que el president destituït pot esperar a la decisió en llibertat amb cautelars.

Informa:ELNACIONAL.CAT (31-3-2018)

COMENCEN LES CONCENTRACIONS A ALEMANYA PER EXIGIR LA LLIBERTAT DE PUIGDEMONT

Unes dues-centes persones s’han concentrat avui a l’horabaixa a la Karlsplatz-Stachus de Munic per exigir l’alliberament de Carles Puigdemont, tancat a la presó de Neumünster d’ençà de diumenge. Els últims dies hi ha hagut mostres de suport al president davant el centre i en algunes altres localitats alemanyes, com a Stuttgart. A més, demà hi haurà una mobilització de l’ANC a la Porta de Brandenburg, a Berlín.

Munic és la capital de Baviera. Aquest estat alemany té un moviment independentista minoritari, però la majoria de la població ha reivindicat sovint més autonomia al govern federal de Berlín.

Els manifestants han cantat Els Segadors i L’Estaca, i també han reclamat la llibertat dels presos polítics en català i en alemany.

Avui al matí també hi ha hagut una concentració a Karlsruhe, al land de Baden-Württemberg.

A Stuttgart, capital de Baden-Württemberg, dijous també hi va haver una mobilització.

Informa:VILAWEB.CAT (31-3-2018)

PUIGDEMONT: " QUE TOTHOM HO TINGUI CLAR: NO CLAUDICARÉ, NO RENUNCIARÉ, NO EM RETIRARÉ "

El president Carles Puigdemont ha publicat un missatge a les xarxes socials a través del seu equip, que gestiona el seu compte de Twitter mentre roman al centre de Neumünster a l’espera de la vista al Tribunal Superior de Slesvig-Holstein.

‘Que tothom ho tingui clar: no claudicaré, no renunciaré, no em retiraré davant l’actuació il·legítima dels qui han perdut a les urnes ni davant de l’arbitrarietat dels qui estan disposats a pagar el preu d’abandonar l’estat de dret i la justícia per “la unitat de la pàtria”‘.

Informa:VILAWEB.CAT (31-3-2108)

CLAVEN TRES MIL CREUS GROGUES A L'ALT EMPORDÀ I A CATALUNYA DEL NORD EN PROTESTA PER LA " MORT DE LES LLIBERTATS "

Les platges del Port de la Selva, Cadaqués (Alt Empordà) i Argelers de la Marenda (Catalunya del Nord) han aparegut plenes de creus grogues aquest dissabte per denunciar la “manca de llibertats que pateix Catalunya”. En concret, se n’han clavat 1.500 al Port de la Selva, 1.200 a Argelers de la Marenda i prop de 300 a Cadaqués. Una de les que hi ha participat ha estat la Blanca que explica que volien escenificar “la injustícia que s’està vivint a Catalunya”. “És una manera molt gràfica de mostrar-ho aprofitant que és Setmana Santa”, ha reblat.

Les creus les han fet els mateixos veïns i portaven escrit diferents missatges com “llibertat”, “justícia” o “democràcia”. L’acció s’ha fet aprofitant la nombrosa presència de turistes, a qui la representació ha agafat per sorpresa. L’Ida Andvad, una noruega que viu a Terrassa, reconeix que no en sabia res sabia i li ha semblat “impactat molt”.

Nova acció dels CDR’s per denunciar l’empresonament del govern destituït i els ‘Jordis’. Aquest cop a diverses platges de l’Alt Empordà i la Catalunya del Nord . Centenars de veïns han clavat creus grogues a la sorra i han escrit missatges en solidaritat als “presos polítics” i en contra de l’actitud del govern espanyol. En total se n’han repartit 3.000 entre El Port de la Selva, Argelers de la Marenda i Cadaqués. La representació s’ha fet de forma coordinada entre les tres localitats i ha causat la sorpresa de bona part dels visitants que s’han acostat a passar les vacances de Setmana Santa.

CLAVEN 3.000 CREUS GROGUES EN PLATGES EN PROTESTA " PER LA FALTA DE LLIBERTAT "

Les platges del Port de la Selva, Cadaqués (Alt Empordà) i Argelés (Catalunya del Nord) han aparegut plenes de creus grogues aquest dissabte per denunciar la "manca de llibertats que pateix Catalunya". En concret, se n'han clavat 1.500 al Port de la Selva, 1.200 a Argelés i prop de 300 a Cadaqués. Una de les que hi ha participat ha estat la Blanca que explica que volien escenificar "la injustícia que s'està vivint a Catalunya".

"És una manera molt gràfica de mostrar-ho aprofitant que és Setmana Santa", ha reblat. Les creus les han fet els mateixos veïns i portaven escrit diferents missatges com "llibertat", "justícia" o "democràcia". L'acció s'ha fet aprofitant la nombrosa presència de turistes, a qui la representació ha agafat per sorpresa. L'Ida Andvad, una noruega que viu a Terrassa, reconeix que no en sabia res sabia i li ha semblat "impactat molt".

D'altra banda, mig miler de persones han participat aquest dissabte en una marxa per l'alliberament dels "presos polítics" convocada per l'ANC del Vendrell (Baix Penedès). A la convocatòria, que ha secundat el CDR del municipi, s'han sumat centenars de veïns i, a diferència de la cita de cada dissabte, també s'hi han sumat ciutadans que gaudeixen de les vacances de Pasqua al Vendrell.

La manifestació ha recorregut els carrers del centre a so de cassola i xiulet i amb el lema 'Llibertat presos polítics'. Josep Maria Llasat, de l'ANC, ha afirmat que "el poble no falla mai des de fa sis anys": "els nostres presos i exiliats confien en nosaltres i no defallim", ha afirmat Llasat, que ha apuntat que cada dissabte es mobilitzen per "no oblidar-los". La marxa ha acabat amb un to festiu, amb música de gralla.

Informa:ELMON.CAT (31-3-208)

LA POLICIA BELGA ESTUDIA LES TARGETES DEL GEOLOCALITZADOR DE PUIGDEMONT, PROVINENTS D'UN TERCER PAÍS

La policia belga investiga la targeta GSM dels geolocalitzadors trobats al cotxe del president Puigdemont. Aquests geolocalitzadors, o balisses, varen ser denunciats a les autoritats belgues pels Mossos d’Esquadra que protegeixen el president de la Generalitat de manera voluntària.

Segons que ha pogut saber VilaWeb, les targetes que es va posar dins els dos geolocalitzadors no són ni espanyoles ni belgues, fet que podria significar que el servei secret d’un tercer país va participar en l’operació. La policia belga en segueix ara el rastre per a determinar qui les va adquirir, on, i amb qui es comunicaven. No es descarta la hipòtesi que el CNI les instal·lés de forma il·legal, sense una ordre judicial, i que per aquest motiu fes servir una targeta no espanyola, amb l’ànim de dificultar-ne la investigació. Això constituiria un delicte castigat a Bèlgica.

El fet que els Mossos haguessin detectat a temps aquestes dues balisses obre també un gran dubte sobre si el cotxe de Puigdemont va ser aturat a Dinamarca gràcies a la presència d’un aparell de geolocalització o no. El govern espanyol va filtrar de seguida a l’agència EFE que havia estat així però els investigadors en tenen dubtes seriosos i creuen que més aviat va ser una declaració propiciada per la frustració d’haver vist que els Mossos desmantellaven el dispositiu setmanes abans. La policia alemanya no ha confirmat l’existència de cap balisa en el cotxe del president de la Generalitat.

Informa:VILAWEB.CAT (31-3-2018)

L'AMENAÇA D'UNA ALTRA MULTA DE 100.000 EUROS ALS SINDICATS FRENA UNA ALTRA VAGA GENERAL A CATALUNYA

Los Comités de Defensa de la República han demandado a las centrales independentistas que convoquen el paro y han respondido que están pendientes de la sanción por el 8-N

En menos de un mes, el independentismo convocó dos huelgas generales en Cataluña tras el referéndum del 1-O y la aplicación del artículo 155. Pasaron de las manifestaciones callejeras a formas de protesta más contundentes y con mayor impacto económico. En las últimas semanas los llamamientos a celebrara huelga se han multiplicado.

A principios de marzo El Confidencial Digital contó que los radicales de los Comités de Defensa de la República se estaban impacientando ante el fracaso de los intentos de Junts per Catalunya y Esquerra Republicana para formar gobierno.

Con la idea de presionar a los partidos independentistas, y de mostrar que no han perdido capacidad de movilización, comenzaron a hacer circular la propuesta de convocar otra huelga general, que sería el tercer paro independentista de los últimos meses.

CRIDA DELS CDR A NO PAGAR ELS PEATGES DE LES AUTOPISTES EN L'OPERACIÓ TORNADA DE SETMANA SANTA

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) fan una crida a la ciutadania a no pagar els peatges de les autopistes en l’operació tornada de Setmana Santa. ‘No manaran ningú si nosaltres no els obeïm’, és el lema de la que s’ha batejat com a ‘primera acció directa de desobediència civil massiva’.

‘Cola’t passant enganxat amb el cotxe del davant, manifesta la teva insubordinació amb la frase “no vull pagar” o treu el Teletac’, són algunes de les opcions que donen als conductors. Els CDR ja van fer una acció semblant dijous passat quan van aixecar durant unes dues hores les barreres del peatge de l’AP-2 a Montblanc (Conca de Barberà).

Els CDR emmarquen l’acció de no pagar els peatges en la ‘protesta contra la repressió espanyola, els empresonaments polítics, l’exili forçat, els cops de porra i el segrest judicial de la sobirania catalana’. ‘El millor que podem fer no és omplir el país de llaços grocs sinó deixar d’obeir els carcellers del 155’, afegeixen.

Informa:VILAWEB.CAT (31-3-2018)

ZOIDO RESPON GUARDIOLA: "ASSETJAR QUI NO COMBREGA AMB L'INDEPENDENTISME ÉS VIOLÈNCIA "

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha assegurat aquest dissabte que "assetjar qui no combrega amb l'independentisme és violència". En unes declaracions facilitades pel ministeri, Zoido assegura també que "assetjar jutges, periodistes i policia" i alhora "intentar pressionar jutges i fiscals" és violència. "Enfrontar-se a la policia és violència, i intentar imposar un projecte excloent a la meitat de la població sense miraments no és democràtic", rebla en les declaracions.

Les paraules del ministre de l'Interior arriben després que aquest divendres l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, qualifiqués de "gran injustícia" que es compari l'independentisme amb ETA o la 'kale borroka' i afegís que, al marge d'estar-hi o no d'acord, "s'equivoquen de ple" qui consideri que l'independentisme és "generador de violència".

Informa:ELMON.CAT (31-3-2018)

MANIFESTACIÓ A DAS PER DIR QUE EL JUTGE LLARENA NO HI ÉS BENVINGUT

Mig miler de persones han fet aquest divendres a la tarda una marxa lenta a través de la carretera C-162, entre Alp i Das (la Cerdanya), per reclamar la llibertat dels presos polítics. Els manifestants han respost a la crida del Comitè de Defensa de la República (CDR) Cerdanya, que al llarg de la setmana ja ha fet altres convocatòries per mostrar el rebuig per la detenció de Carles Puigdemont i per l’empresonament de polítics independentistes catalans.

El CDR Cerdanya ha difós la protesta a través de les xarxes socials acompanyat d’un missatge en què es pot llegir que la marxa ha arribat a Das per a mostrar, també, que el jutge Pablo Llarena ‘no és benvingut’.

En els últims dies hi ha hagut controvèrsia a l’entorn de si Llarena està o no empadronat en aquest poble de la Cerdanya. L’alcalde de Das, per exemple, afirmava fa uns dies que a l’Ajuntament no hi ha constància que el jutge hi tingui casa, malgrat que fa uns dies el col·lectiu juvenil Arran va fer unes pintades contràries al magistrat davant d’una finca que va motivar, també, un missatge de condemna del Consell General del Poder Judicial.

Informa:VILAWEB.CAT (31-3-2108)

RAJOY NO ENDURIRÀ L'ARTICLE 155 SI L'HA DE PROLONGAR PER LA REPETICIÓ DE LES ELECCIONS

El govern que presideix Mariano Rajoy va idear una aplicació de l’article 155 de màxims en el fons –destitució del govern, dissolució del Parlament i convocatòria d’eleccions el 21 de desembre– i d’abast temporal mínim, però la seva estratègia de torpedinar investidures de diputats empresonats ha acabat convertint la suspensió de l’autogovern i la gestió de la Generalitat des de Madrid en un projecte de llarga durada. Davant l’eventualitat que JxCat, ERC i la CUP no fossin capaços d’investir un president abans de la data límit del 22 de maig i el desenllaç fos la repetició de les eleccions, però, el govern de Rajoy no està disposat a endurir el 155 i gestionaria la Generalitat fins al juny d’acord amb el mandat actual del Senat, que no li permet controlar l’educació ni TV3, segons afirmen fonts de l’entorn del president espanyol.

El guió de Rajoy amb Catalunya basat en el que ell anomena un “retorn a la normalitat” incloïa una investidura efectiva al febrer que li desbrossés el camí per negociar amb el PNB –el sí de Ciutadans el va donar per descomptat des del principi– el sí basc al pressupost del 2018. El Consell de Ministres va aprovar divendres una anomalia: presentar els comptes del 2018 quan ja fa tres mesos que viu amb el pressupost del 2017 prorrogat i sabent que no els tindrà en vigor fins al maig o el juny. La primera prova de foc per al govern de Rajoy arribarà l’última setmana d’abril, quan el Congrés debatrà i votarà les esmenes a la totalitat que reclamen la devolució del pressupost, i aleshores necessita sumar al sí de Cs el vot afirmatiu del PNB, que ja ha dit que ni iniciarà una negociació mentre el 155 estigui en vigor. Rajoy necessitarà el sí definitiu del PNB de nou al maig.

QUATRE PARLAMENTS EUROPEUS ES PREOCUPEN PER LA SITUACIÓ DE CATALUNYA

El president del Bundestag, el Parlament alemany, Wolgang Schäuble, demana una solució política satisfactòria per a Catalunya. En declaracions al grup de mitjans Funkel, el també exministre de Finances i dirigent destacat de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, reconeix que el cas de la detenció de Carles Puigdemont al seu país “ho és tot menys trivial” i confia plenament en la justícia alemanya a l’hora de resoldre l’ordre europea cursada per Espanya per tal d’extradir el president català. Els polítics, afegeix, no han d’interferir en la justícia.

Schäuble defensa que el seu país ha de seguir les regles de les ordres europees de detenció, però no dubta a afegir una reflexió política. Per ell, les aspiracions de Catalunya són una conseqüència dels problemes que genera la globalització, que s’ha d’abordar de manera que “les persones no s’hi sentin perdudes”, assenyala en relació amb els catalans. És per això que el dirigent alemany demana una solució política en què Catalunya se senti còmoda: “Aconsellem als espanyols solucionar el problema de manera que els catalans puguin conviure-hi.”

ELISENDA PALUZIE, NOVA PRESIDENTA DE L'ANC: " SI LA REPRESSIÓ FA QUE NO ASSUMIM EL RISC DE MÉS EMPRESONAMENTS, PLEGUEM "

Elisenda Paluzie agafa les regnes de l’ANC en un moment en què la repressió de l’Estat ha obligat els partits a anar amb peus de plom en el seu full de ruta

MAIOL ROGER / OT SERRA

L’exdegana d’economia de la Universitat de Barcelona Elisenda Paluzie (Barcelona, 1969) agafa les regnes de l’ANC en un moment en què la repressió de l’Estat ha obligat els partits a anar amb peus de plom en el seu full de ruta. En canvi, l’entitat manté que cal implementar la República.

En quin moment polític es fa càrrec de l’ANC?

En un de molt complex. S’ha avançat molt en l’objectiu d’aconseguir la independència. Hi ha una majoria consolidada: 47,7% per sobre del 43,3%. Espanya no és el Regne Unit i aquí s’ha fet un referèndum contra l’Estat amb una força popular enorme que va acabar amb una DUI que no es va fer efectiva. I s’ha desfermat una repressió política sense precedents.

¿Des d’aleshores els partits han posat el fre?

Estan molt tocats per la repressió. És comprensible que, de cop i volta, mentalitzar-se per treballar i avançar en aquest context sigui difícil.

GUARDIOLA: " ÉS UNA GRAN INJUSTÍCIA QUE ENS COMPARIN AMB ETA O AMB LA KALE BORROKA "

Pep Guardiola, tècnic del Manchester City, ha dit la seva un altre cop sobre l'actualitat política catalana, afirmant que "estic com tota la gent que no desitja el mal per als altres ni per a la seva família. Tot el que hem fet aquests anys sis milions de persones, sortint al carrer, etc., ho hem fet de forma pacífica" ha afirmat en la prèvia del partit contra l'Everton, en ser preguntat per la detenció de Carles Puigdemont.

"Quan diuen que som generadors de violència s'equivoquen completament. Pots estar d'acord o no; ja sabem que les idees de cada un són seves i que els jutges poden fer la seva feina. Crec que és una gran injustícia que ens comparin amb ETA o amb la Kale borroka" ha explicat, tot afegint que "Això és molt fàcil: només cal veure el que va passar l'1 d'octubre. Les imatges, els vídeos, no enganyen. Fa anys sí es podia enganyar, però ara no. Tots els missatges, des del president Puigdemont, el vicepresident Junqueras, el president de l'ANC, el president d'Òmnium... tota aquesta gent ha parlat a través del pacifisme i expressant el vot de les urnes. Per això és molt injust; es pot estar d'acord amb mi, però hi ha fotos i imatges ".

L'entrenador del City, que ha portat aquest divendres novament el llaç groc, pel qual va ser multat el passat 9 de març amb 20.000 lliures (22.500 euros) per contravenir les normes de la Federació Anglesa de Futbol, podria guanyar la lliga anglesa en dues setmanes.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (30-3-2018)

CIMERA DEL GOVERN ALEMANT DAVANT EL CAS PUIGDEMONT: NEUTRALITAT TOTAL

El govern alemany ha decidit mantenir una posició de neutralitat total davant l'euroordre d'Espanya contra el president Carles Puigdemont, cosa que significa que tot dependrà del que decideixi en primer lloc la Fiscalia i després el Tribunal Superior de Schleswig Holstein, segons informa la revista Der Spiegel. El govern alemany tampoc exercirà el dret de veto en contra del que decideixi la Justícia, al qual tindria dret.

La decisió s'ha pres després de contactes telefònics al més alt nivell entre la ministra de Justícia, Katarina Barley, el ministre d'Afers Exteriors, Heiko Maas, el cap de la Cancelleria, Helge Braun, i Hans-Georg Engelke, secretari d'Estat del Ministeri de l'Interior. En les converses van descartar tota "ingerència política", en un tema que consideren especialment delicat.

Segons Der Spiegel, el govern alemany vol evitar tensió amb els lands després que els va concedir la decisió sobre els procediments d'extradició. L'advocat alemany de Puigdemont, Wolgang Schomburg, v demanar al govern alemany que aclareixi que aquest país no concedeix extradicions per causes polítiques.

L'ANC-ALEMANYA HA CONVOCAT DIVERSES MANIFESTACIONS AQUEST DIUMENGE PER LA LLIBERTAT DE PUIGDEMONT

L'ANC-Alemanya ha convocat diverses manifestacions per reclamar l'alliberament del president destituït, Carles Puigdemont, que és a la presó de Neumünster. La més important és la de Berlín, prevista per diumenge al migdia davant de la Porta de Brandenburg, però també se n'han convocat per aquest divendres a Stuttgart o per dissabte a Munic i Karlsruhe.

En els últims dies, les seccions internacionals de l'ANC o els CDR també han promogut mobilitzacions davant de la presó de Neumünster, on és Puigdemont, o en altres ciutats alemanyes com Bremen.

LES FIANCES DEL PROCÉS: 7,8 MEUR ALS TRIBUNALS ESPANYOLS

Els efectes judicials del procés no només passen pels empresonaments preventius o per les peticions d'extradició sinó que també tenen una vessant econòmica. Fins ara, els tribunals espanyols han obligat a diferents líders independentistes a dipositar 7.797.896,77 euros en concepte de fiances. La més alta és de 5.251.948,17 euros i l'ha reclamat el Tribunal de Comptes a l'expresident Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau per l'organització del 9-N. Tots ells han dipositat bona part dels diners en efectius (fins a 2,8 MEUR) i, per a la resta, han aportat immobles de la seva propietat com a aval. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena també ha reclamant una fiança solidària a tots els membres del Govern de més de 2,1 MEUR (en tràmit de consignar).

A aquests diners cal sumar 410.000 euros de les fiances imposades per l'Audiència Nacional i el Suprem per deixar sortir en llibertat provisional alguns càrrecs del Govern i de la Mesa. Gran part d'aquests diners han sortit de la caixa de solidaritat d'ANC i Òmnium. El destí final de les fiances dependrà de les sentències i de les responsabilitats civils que es determinin.

COSTA (JxCAT) : " QUASEVOL SOLUCIÓ QUE NO SIGUI PUIGDEMONT SERÀ PROVISIONAL "

El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa (JxCat), ha afirmat que la intenció del seu grup segueix sent investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i, si finalment opta per un altre candidat, seria un opció "provisional" mentre cerca la manera de situar-lo de nou al capdavant del Govern. "El que vull transmetre clarament és que qualsevol solució que no sigui el president Puigdemont serà provisional. Ho hem dit reiteradament", ha explicat en una entrevista d'Europa Press el diputat, jurista de formació i professor universitari que es va presentar amb JxCat en qualitat d'independent.

JxCat està estudiant "tots els escenaris", per la qual cosa no té decidit si la propera investidura que intentarà serà la de Puigdemont o la d'un altre candidat, però assegura que tard o d'hora en aquesta legislatura aconseguirà que el president torni a liderar el govern català. "Tenim la convicció que la voluntat democràtica dels ciutadans, que és tenir un Govern presidit per Puigdemont, es podrà complir molt abans que acabi la legislatura. Potser ho haurem d'intentar més d'una vegada, però el que no farem és renunciar-hi", exposa el vicepresident de la Cambra. JxCat està analitzant "si en aquests moments es poden donar les circumstàncies per investir" Puigdemont ja que considera que, des de la seva detenció, han canviat alguns condicionants i es compleix un dels requisits que en el seu moment va posar el Tribunal Constitucional: passar a disposició judicial.

EL PDeCAT DEMANARÀ AL GOVERN ESPANYOL QUE EXPLIQUI AMB QUINA BASE EL CNI HA VIGILAT EL PRESIDENT PUIGDEMONT

El portaveu del Partit Demòcrata (PDeCAT) al Senat, Josep Lluís Cleries, ha exigit al govern espanyol que expliqui “sobre quina empara legal" el CNI va vigilar, seguir i investigar Carles Puigdemont encara que no hi hagués cap euroordre. Segons un comunicat del PDeCAT, Cleries ha registrat una bateria de preguntes escrites al Senat per saber si l'executiu de Mariano Rajoy va informar Finlàndia, Suècia, Dinamarca i Alemanya d'aquest seguiment per aquests països. A més, també ha demanat si Bèlgica estava assabentada de la col·locació d’un dispositiu de seguiment al vehicle amb matrícula belga del president destituït pel 155 o si existia una “ordre judicial que desconeixem que ho permetés”.

Cleries també ha demanat la compareixença urgent de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a la Comissió Conjunta de les comissions general de CCAA i Constitucional perquè expliqui “com pensa fer efectiva la resolució del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides que insta a l’Estat espanyol a posar tots els mitjans per garantir els drets polítics del diputat del Parlament de Catalunya, Jordi Sánchez”.

A més, el PDeCAT al Senat també ha demanat la compareixença del ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, a la Comissió d’Hisenda del Senat, per l’incompliment per part de l’Administració General de l’Estat de l’objectiu de dèficit pel 2017. “Volem saber quines mesures pensa autoimposar-se després d’haver intervingut algunes administracions territorials o locals per haver incomplert els objectius d’estabilitat pressupostària", ha detallat Cleries. "Montoro, que sempre amenaça en intervenir comptes, que expliqui ara quines mesures pensa autoaplicar-se”, ha reblat.

Informa:ELMON.CAT (30-3-2018)

EL 155 PREMIA CONÈIXER EL MALTÈS I NO EL CATALÀ PER TREBALLAR A LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA DE CATALUNYA

El Gobierno lleva cinco meses controlando la autonomía

El 155 premia saber maltés y no catalán para trabajar en la industria agroalimentaria de Cataluña

Una nueva normativa para becas de prácticas puntúa positivamente conocer otras lenguas oficiales de la UE y no valora el dominio del idioma de la propia comunidad

La “Orden APM / 1236/2017”, de 4 de diciembre, establece las bases reguladoras de las becas de prácticas en la industria alimentaria de Cataluña para titulados universitarios. Puntúan positivamente que los aspirantes tengan conocimiento de inglés o, en menor medida, de otras lenguas oficiales de la UE.

Como es habitual, según denuncia la Plataforma per la Llengua, la norma impone “el dominio del idioma español” como requisito indispensable para poder recibir estas becas para desempeñar unos trabajos que no se desarrollarán necesariamente en territorio castellanohablante.

L' ASSEMBLEA DE CÒRSEGA CONDEMNA "L'ACTITUD REPRESSIVA " DE L'ESTAT ESPANYOL

L’Assemblea de Còrsega ha aprovat aquest dijous una moció de “suport i solidaritat amb els líders catalans empresonats”.

El text “condemna l’actitud repressiva de l’Estat espanyol” i manifesta la seva “més enèrgica desaprovació de l’empresonament de responsables polítics” catalans després del “procés democràtic” cap a la independència.

La cambra corsa fa una crida als líders polítics europeus a treballar en la recerca d’“una solució política i democràtica a la crisi catalana” que “exclogui el recurs a la força”. Per acabar, l’Assemblea “reitera el seu suport a qualsevol ciutadà català al qual se li puguin retreure les opinions o creences polítiques sobre l’estatus de Catalunya ”.

El president del Consell Executiu de l’illa, Gilles Simeoni, ha deixat clar que la moció de solidaritat amb els presos polítics catalans aprovada per l’Assemblea té el suport del seu govern.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (30-3-2018)

Subcategories

LA POR A LA CRIDA NACIONAL PER LA REPÚBLICA

"La por a la Crida Nacional per la República"

 


Agustí Colomines

 

Qui no té feina el gat pentina. Això és el que caldria dir-los a tots els que ara es dediquen a interpretar què és i què no és la Crida Nacional per la República (CNR). Lakoff ha fet molt de mal. Els defensors que el relat és la realitat, que és una versió déjà-vu del postmodernisme, no saben explicar per què en menys de 24 hores aquesta crida ja comptava amb gairebé 30.000 adhesions. Llavors recorren al relat. Al seu relat. I aquí s’agermanen els intel·lectuals orgànics del centredreta, d’ERC i els hiperventilats pròxims a no se sap què. El que fa gràcia és que tots coincideixen a dir que la CNR és una OPA a ells mateixos o la refundació del centredreta. Ja està, ras i curt. Resolta la qüestió. Es creuen que així han rebentat el gra que ha fet irreconeixible el sistema de partits.

La crisi catalana ha estat devastadora per a tots els partits. I no tan sols perquè no hagin sabut lidiar-la, sinó perquè les vacil·lacions i les acceleracions, al capdavall el tacticisme, han provocat desastres monumentals. Algú entén la posició d’ERC? Només s’explica pels canvis de lideratge? És que Roger Torrent i Pere Aragonès han portat l’antic partit de Macià a les manses aigües del vell catalanisme, aquell que retòricament era independentista però políticament regionalista? És que l’ERC vol ser l’hereva com Cambó i Jordi Pujol? Això vol dir, per exemple, que Marta Rovira i Gabriel Rufián dominaven en el moment previ al 27-O i que ara manen els “claudicants”? Si això fos així, on queda el centreesquerra i el centredreta que alguns comentaristes fan servir per atacar l’aparició de la CNR i no pas per explicar-ne les raons? Llegeix més...

Visites Rebudes

07878119