L'ANC ES PLANTEJA FER UNA ATURADA DE PAÍS PER COMMEMORAR L'1-O

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) està valorant convocar una aturada de país per commemorar el primer aniversari del referèndum de l'1 d'octubre. Així ho ha afirmat la presidenta de l'entitat sobiranista, Elisenda Paluzie, en una entrevista aquest dilluns a 'El món a RAC1'.

Paluzie ha explicat que els actes de commemoració de l'1-O seran "molt variats arreu del territori". "Va ser un referèndum col·lectiu i divers, per tant, serà la col·lectivitat que va defensar cada col·legi qui decidirà la manera com el commemorà", ha dit.

A més a més, ha explicat que l'ANC oferirà una pàgina web on es podran indicar totes les accions que es faran, entre les quals s'està valorant una aturada de país, "potser d’unes hores", ha indicat, tot i que ha admès que és una idea "molt embrionària" i que cal parlar-ne amb els sindicats. "No és només una cosa de l'ANC", ha subratllat.
"Demostració de força"

Paluzie ha fet una crida a omplir la manifestació de la Diada, que aquest any es farà a la Diagonal de Barcelona, perquè, ha remarcat, "és més important que mai" que la gent s'hi sumi per fer "una demostració de força".

PARCIALITAT, PARTIDISME I VIOLACIONS DE DRETS FONAMENTALS : LA DEMANDA DEL GOVERN A L'EXILI CONTRA LLARENA

"Els arguments amb els que el Govern a l’exili porta Llarena a la justícia belga "

 

Maria Macià

Parcialitat, partidisme i violacions dels drets fonamentals dels acusats. Aquestes són les línies d’acusació principals en què se sosté la demanda civil presentada pel president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena davant la justícia belga. Aquesta acció s’emmarca dins l'estira-i-arronsa judicial mantingut entre el magistrat i el Govern català a l’exili. El Govern de Puigdemont va decidir el passat mes de juny emprendre accions legals contra Llarena, més enllà de defensar-se de les peticions d’extradició, avui dia totes retirades.

La demanda es presenta per unes declaracions que el jutge va fer a la sortida d’un acte a Oviedo el passat febrer, on negava que s’estigués duent a terme una acusació als líders independentistes per motivacions “polítiques”.

El text de la demanda, al qual ha tingut accés El Nacional, va un pas més enllà i aprofita per denunciar “violacions sistemàtiques dels drets fonamentals” per part de la justícia espanyola contra els membres del moviment independentista. Ho fan a través d’un repàs cronològic dels esdeveniments a nivell polític i jurídic a Espanya des de la victòria independentista del 27-S, seguida del referèndum de l’1-O, la declaració d’independència i els posteriors empresonaments i exilis.

EL PROBLEMA DELS ULTRES ÉS QUE CATALUNYA NO ÉS EL QUE VOLDRIEN QUE FOS

"El problema dels ultres és que Catalunya no és el que ells voldrien que fos "
«Com a país, som molt millors que no són capaços d'imaginar ells. Perquè som una societat més coherent, sensata, vibrant, solidària i intel·ligent que ells no arribaran mai a entendre»

 

 Vicent Partal

Aquestes darreres hores, els desficacis argumentals i factuals de l’unionisme superen rècords amb la invenció de falses agressions independentistes a Barcelona o a Oliva, o amb la provocació d’identificacions policíaques d’alguns dels seus personatges més coneguts. Entenc la indignació que causa aquest comportament en alguna gent, però recomane que ens ho mirem des d’una perspectiva més àmplia per entendre la seua desesperació i, essent-ne conscients, no caure en el parany.

Tots deveu recordar aquell famós incident protagonitzat per Pere Navarro, quan una dona el va agredir a Terrassa. Va passar l’abril del 2014. Navarro, aleshores màxim dirigent del PSC, va inventar-se que havia estat una agressió independentista. Va dir que tenia a veure amb el ‘clima de crispació política creat arran del 9-N’. Immediatament, Jordi Cañas va piular –us recorde que fa més de quatre anys, d’això– que ‘la sembra de l’odi comença a recollir els seus perillosos fruits’. Finalment, s’aclarí tot: es va demostrar que aquella dona havia estat candidata d’Aliança Popular, que l’agressió no tenia res a veure amb l’independentisme, que no hi havia fruits de cap sembra i Pere Navarro va plegar. Va haver-hi un judici, Navarro va pactar amb la dona una quantitat de diners que supose que ella ja li deu haver pagat i l’incident va restar oblidat.

D’això, com dic, ja fa quatre anys, però l’extrema dreta unionista encara continua cercant els ‘perillosos fruits’ d’allò que ells anomenen ‘la sembra de l’odi’. I no els troba, perquè no hi són. Ells insisteixen amb tot de situacions inversemblants, però es va veient, l’una rere l’altra, que no hi ha res al darrere.

EL SETEMBRE, UNA PROVA DE FOC PER A LA CREDIBILITAT DE LA CÚPULA JUDICIAL ESPANYOLA

El setembre és un mes d’exàmens i recuperacions d’última hora. El Consell del Poder Judicial espanyol viurà enguany una autèntica prova de foc per a la seva credibilitat. Després de ser criticat amb duresa per l’informe GRECO com un òrgan més polític que no jurídic, la cúpula de la judicatura ha pogut comprovar que les males praxis i l’estratègia de les euroordres contra els exiliats l’han aïllada de la resta de la UE. El setembre, doncs, pot esdevenir una autèntica estocada a una estructura judicial que reclama a crits una reforma urgent i profunda.

Elpidio José Silva ironitzava sobre això aquesta setmana. El jurista assegurava que per transparència i austeritat es podia eliminar el CGPJ i fer dependre els jutges directament del govern espanyol i el Ministeri de Justícia. Era ironia, però el to revelava la desafecció de qui ha estat víctima dels interessos del sistema. Cal recordar que dimecres el CGPJ va ser denunciat davant del Consell d’Europa per ‘corrupció sistemàtica i prevaricació permanent’. Un denuncia que s’afegeix a la querella de l’Associació Atenes presentada al Suprem.

Ara, un dels fronts principals per al CGPJ és la demanda civil del president Carles Puigdemont i els consellers exiliats contra el jutge Pablo Llarena. L’acusen de no haver garantit les condicions d’un judici just i d’haver-se extralimitat en la causa contra el primer d’actubre, tot plegat per unes declaracions fetes en una conferència a Ovieu (Astúries). La primera vista es farà el 4 de setembre a Brussel·les i Llarena no cal que s’hi presenti. L’advocat Paul Beakert ja ha avisat que la cita només una primera presa de contacte amb el cas.

ELS PARTITS SOBIRANISTES, COMUNS I PSC BUSQUEN UN CONSENS QUE FACILITI LA NEGOCIACIÓ AMB MADRID

"Una taula de diàleg per conviure amb la tensió"


Els partits sobiranistes, comuns i PSC busquen un consens que faciliti la negociació amb Madrid

ALEIX MOLDES

“No ens hem de defensar de res: hem d’atacar aquest estat espanyol injust”. La frase, del president Quim Torra -matisada la setmana passada en parlar d’“acusar” i no d’“atacar” l’Estat-, és una mostra clara d’un dels elements que continuarà protagonitzant la política catalana dels pròxims mesos: la tensió. La polèmica pels llaços grocs, atiada pels grups que els retiren, i el contenciós judicial per les delegacions a l’exterior són dos exemples d’una llista que tindrà la Diada, la commemoració de l’1 d’octubre i el judici contra els líders del Procés com a protagonistes. Però l’independentisme majoritari té clar que haurà de conviure amb altres escenaris més pragmàtics, i per això planteja articular un espai per al diàleg en què vol incorporar PSC i comuns.

Torra advoca per “obrir un diàleg sense condicions” amb el govern espanyol que, de moment, s’ha materialitzat en una reunió entre presidents i una altra de la Comissió Bilateral. De fet, tot i l’abisme que separa la Generalitat de la Moncloa, el diàleg és l’altre element d’aquesta nova etapa. I, tot i la tensió, els partits ja es preparen per crear estructures que el facilitin.

Estructures que fonts consultades per l’ARA afirmen que necessàriament hauran d’anar més enllà de l’independentisme. Però a curt termini el setembre serà un mes “calent” en què es prioritzarà la unitat independentista. L’estratègia unitària dins el sobiranisme és una de les assignatures pendents. Ara bé, el Govern, conscient que el país està partit pràcticament per la meitat entre partidaris i detractors de la independència, fa passos per tornar a generar consensos més amplis. I aquí és on comencen a explorar-se les mateixes complicitats que hi ha hagut els últims anys. El 2013 i el 2014 va ser el Pacte Nacional pel Dret a Decidir el que va unir partits i entitats sobiranistes per reclamar un referèndum pactat. Els comuns, els sindicats i algunes patronals eren al costat del món independentista. Fins i tot hi havia algun membre del PSC -que aviat faria les maletes-. A finals del 2016 es va recuperar la transversalitat amb el Pacte Nacional pel Referèndum, un òrgan amb els mateixos objectius i amb els mateixos resultats: la Moncloa va fer com si sentís ploure. Fonts de les diferents formacions reconeixen que hi torna a haver moviments, tot i que encara és aviat per saber si n’acabarà sortint un nou pacte nacional, ara centrat en el diàleg.

COM ÉS QUE ARA ELS UNIONISTES AMAGUEN EL LLAÇ BLAU ?

"Com és que, ara, amaguen el llaç blau? "
El que no s'entén -si no és per estricte pànic al fracàs- és per què els unionistes catalans no han recuperat el llaç blau si, com deia el PP, "representa el que vol la immensa majoria dels espanyols"

 


 Salvador Cot

El llaç com a símbol polític és un invent més o menys popular a l'Estat espanyol -gràcies al precedent del llaç vermell contra la SIDA-, que va acabar essent característic de l'entorn polític i social del constitucionalisme espanyol per a, més tard, ser utilitzat per la dreta del PP contra el govern Zapatero. De fet, els llaços (blaus, en aquest cas) es van importar de la tradició nordamericana com a senyal de protesta pel segrest a Euskadi de l'empresari Julio Iglesias Zamora l'any 1993. Aquells llaços primigenis pretenien recordar la lletra "A" que encapçala les paraules "askatu" i "askatasuna" (lliure i llibertat, en llengua basca) i aviat van inundar carrers i façanes. L'epoca de màxima difusió va coincidir amb el segrest i posterior assassinat de Miguel Ángel Blanco a mans d'ETA, el 1998. En aquell moment, el llaç blau no només va ocupar solapes, façanes institucionals i carrers, sinó que va ser imposat com a mosca a tots els canals de televisió de l'Estat, TV3 inclosa.

La fúria del llaç blau va ser de tal magnitud que tots els presentadors de televisió -sense excepció- havien de lluir-lo ben visible a la roba. És més, fins i tot els periodistes sobre el terreny havien d'aparèixer en pantalla amb el llaç blau. Ho recordo molt bé perquè jo -en aquell moment redactor a la Delegació de Madrid- vaig ser un dels dos únics periodistes de TV3 que ens vam negar a seguir aquella consigna que venia imposada com si fos una adhesió religiosa. No va ser fàcil, l'ambient asfixiava.

PUIGDEMONT EN UN COL·LOQUI A ESCÒCIA: " MAI NO SUSPENDRIA LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA DEL 27-O "

El president Carles Puigdemont participa en el fòrum internacional Beyond Borders que es fa a Escòcia, amb el col·loqui que s’està duent a terme avui al migdia titulat ‘Where Now For Catalonia and Europe’. En el debat, que ha començat poc després de les dues del migdia, hora catalana, Puigdemont ha defensat la República catalana: ‘Mai no suspendre la declaració d’independència del 27 d’octubre’ i ha dit que per a la independència de Catalunya calen ‘persones, drets humans i respecte per a l’altre’.

En el debat, Puigdemont també ha explicat la situació de l’estat espanyol, en què és legal homenatjar el dictador Francisco Franco al seu mausoleu, el qual rep diners públics. En canvi, però, un referèndum d’autodeterminació és il·legal. I ha afegit que ‘la majoria dels conflictes violents al món després de la Segona Guerra Mundial tenen l’origen en la negació del dret a l’autodeterminació de la gent’.

Puigdemont ha dit que sempre lluitarà per la llibertat i ha recordat que, quan el dictador Franco va morir, ell tenia 13 anys. ‘Així que sé què és viure sense democràcia’.

El president explica el conflicte polític català i com afecta el continent europeu en el primer viatge que fa a un tercer país d’ençà que va tornar d’Alemanya, després d’haver recuperat la seva condició de ciutadà europeu lliure.El fòrum Beyond Borders és un esdeveniment cultural i polític centrat en l’intercanvi i el diàleg entre nacions, pobles i cultures. Enguany hi participaran acadèmics i diplomàtics reconeguts, especialment europeus i nord-americans, en els àmbits de la negociació internacional, la mediació, els refugiats i l’autodeterminació.

Informa:VILAWEB.CAT (26-8-2018)

EL MILITAR CRÍTIC AMB FELIPE VI ESTALLA: " ÉS UN FILOFRANQUISTA DISFRESSAT DE DEMÒCRATA "

La creuada personal que sembla haver engegat l'extinent de l'Exèrcit de Terra Luis Gonzalo Segura contra el rei Felip VI sembla no tenir aturador. Si fa uns dies li exigia al monarca que abdiqués per la doble moral que feia servir anant als funerals de les víctimes pels atemptats de La Rambla i Cambrils, titllant-lo de "plañidera y cópula de corrupto", ahir va anar un pas més enllà recriminant-li que no s'hagués pronunciat, en un o altre sentit, sobre l'exhumació del cadàver de Franco del Valle de los Caídos.

En un duríssim escrit al diari Público, el militar escrivia coses com que el silenci era fruit d'una possible "timidez, prudencia o, quizás, un problema psicológico, realmente infrecuente, que convierta al rey en tartamudo en lo relativo a las palabras relacionadas con el franquismo", assegurant que Felip se sent "culpable de ser el heredero de una estirpe restaurada por un salvaje genocida".

Ara, Gonzalo Segura rebla el clau i continua apuntant directament a la hipocresia del rei d'Espanya en una qüestió cabdal com és què s'ha de fer amb les despulles del personatge més polèmic d'Espanya del segle passat. En declaracions al diari elPlural, el tinent que va ser expulsat per denunciar corrupció a la cúpula de l'Exèrcit espanyol, ha esclatat, considerant Felip "un filofranquista, un franquista hasta la médula que se disfraza de demócrata".

L'autor d'El libro negro del ejército español considera que “existe una clara connivencia y silencio institucional con el franquismo: 700 militares firman el mencionado manifiesto y el Rey no dice nada: ni muestra su repulsa hacía el franquismo, ni condena la actitud de estos militares como jefe de las Fuerzas Armadas". Segons ell, això hauria de fer encendre les alarmes en la societat espanyola, "porque demuestra que ser monárquico y franquista no son actitudes contrapuestas”. “Su padre y su abuelo fueron franquistas, y en el fondo, él sabe que es rey gracias a Franco”, remata el tinent.

Informa:ELNACIONAL.CAT (26-8-2018)

PEDRO SÁNCHEZ, A LA DEFENSIVA: ANUNCIA LA CONTRATACIÓ D'ADVOCATS PER A LLARENA

En diumenge i a mitja tarda el Govern espanyol ha reaccionat a la defensiva en el cas Llarena davant la tempesta que li cau a sobre per haver, suposadament, abandonat a la seva sort al magistrat del Tribunal Suprem i principal instructor de la causa general contra l’independentisme, Pablo Llarena.

Per mitjà d’una nota de premsa distribuïda poc després de dos quarts de cinc, l’executiu espanyol ha defensat que ha actuat amb “total diligència” i ha posat en marxa “tots els mecanismes necessaris per a la defensa de la nostra sobirania jurisdiccional”, en referència a la situació creada després que el Govern a l‘exili hagi presentat una demanda a Bèlgica contra Llarena.

En la nota s’especifica que s’ha contractat un despatx d'advocats a Bèlgica i que l'Executiu ha atès totes les indicacions del Consell General del Poder Judicial "fins a aquest moment" en relació amb la demanda contra el jutge per defensar els interessos del país, i que atendrà les peticions "de salvaguarda de la sobirania jurisdiccional espanyola" que en el futur pugui realitzar el Poder Judicial.

JUTGES PER LA DEMOCRÀCIA AVALA QUE L'ESTAT NO ASSUMEIXI LA DEFENSA DE LLARENA

Jutges i Jutgesses per la Democràcia dona suport a la decisió del Govern espanyol en relació a la demanda contra el jutge Pablo Llarena a Bèlgica. L’associació progressista de magistrats considera “correcta i ajustada a dret” l’actuació del Ministeri de l’Interior, que contractarà un bufet privat d’advocats per defensar “la sobirania i immunitat jurisdiccional d’Espanya” si es qüestiona la causa de l’1-O, però no donarà empara a l’instructor del Tribunal Suprem.

L’associació referma “el seu compromís en defensa de la sobirania i integritat de la jurisdicció espanyola”. En aquest sentit, consideren “correcta i ajustada a dret la personació d’Espanya en el procediment que se segueix davant els tribunals de Bèlgica”.

En el comunicat, Jutges i Jutgesses per la Democràcia expressa la seva “rotunda oposició a l’ús de normes i mecanismes judicials per aconseguir l’enjudiciament davant tribunals estrangers d’un magistrat espanyol pels actes realitzats en exercici de les seves funcions”.

No obstant, la resta d’associacions judicials majoritàries van un pas més enllà i exigeixen al govern espanyol que assumeixi davant la justícia belga la defensa del magistrat del Tribunal Suprem, una defensa que el Ministeri de Justícia considera que no li pertoca.

Informa:ELNACIONAL.CAT (26-8-2018)

ELS DRAGONS, RUGBI I CATALANITAT: SÓN REBUTS COM A HEROIS I AMB " ELS SEGADORS " A PERPINYÀ

"Els Dragons, rugbi i catalanitat "

Editorial de L'ESPORTIU

No és rugbi de 15 –l’hegemònic– però que els Dragons Catalans hagin estat el primer equip no anglès que guanya la Challenge Cup de rugbi a 13 en 122 anys, juntament amb l’escenari de la final i l’exhibició de catalanitat desacomplexada que fan l’equip, el club –senyeres, llaços grocs i estelades ahir a Wembley– i el seu president, és digne de parar-hi atenció.

Els Dragons han tastat la glòria només 13 anys després del seu naixement. A banda de l’encert de l’àrea tècnica a l’hora de formar la plantilla i de la seva bona preparació –el Warrington, el rival d’ahir, té vuit títols de la Challenge Cup– l’ànima de l’èxit és el seu president, Bernat Guasch, descendent d’exiliats republicans que es va posar entre cella i cella que Perpinyà no només fos conegut per la USAP, amb la qual manté una forta rivalitat, tot i que no hi ha partits entre ells. A Perpinyà sonen ara dos himnes catalans. Malgrat el tarannà poc compromès amb la causa catalana del seu president actual, la USAP manté L’estaca, mentre que el dels Dragons és, directament, Els segadors, cantat amb la mà al cor pels 10.000 seguidors que aplega al seu estadi davant un equip que llueix una senyera a la seva indumentària. Val més no pensar els improperis que rebria un equip de la Catalunya del sud que fes el mateix.

L'ANC NO ES REUNIRÀ AMB SCC FINS QUE NO DEMANI " PÚBLICAMENT " LA LLIBERTAT DE JORDI SÁNCHEZ

L’Assemblea Nacional Catalana diu que no es reunirà amb Societat Civil Catalana fins que l’entitat no demani de manera ‘pública’ la llibertat immediata i la retirada de les acusacions contra Jordi Sánchez, expresident de l’ANC i empresonat als Lledoners.

SCC va demanar una reunió amb l’entitat sobiranista, i ara la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha contestat en una carta que la primera condició per a establir un ‘clima de concòrdia i convivència’ entre catalans, tal com demanava SCC, és la de ‘recuperar la plena normalitat democràtica i acabar amb la vulneració de drets fonamentals i la repressió política’.

A la resposta, Paluzie denuncia la situació en què es troba Jordi Sànchez, a la qual Rosiñol no feia cap esment en la seva carta, i respon que ‘si l’entitat que vostè presideix demana públicament la seva llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen contra ell, i que ja han estat descartades per jutges de països de la Unió Europea en el cas d’altres acusats amb un grau de responsabilitat política molt superior, estarem encantats de reunir-nos amb vostès’.

ESPANYA, UNA JUSTÍCIA (IM )PREVISIBLE QUE ESTRASBURG TOMBARÀ

Una de les normes bàsiques en qualsevol democràcia és la seguretat jurídica. Això és: que un estat es regeix per regles i principis coneguts que permeten als ciutadans anticipar els problemes legals que poden tenir segons les accions que facin, ja que això llavors fa que puguin actuar en conseqüència. “La previsibilitat és una cosa molt bàsica, és l’abecé de l’estat de dret”, exposava dijous Jorge Cagiao, professor de civilització espanyola contemporània de la Universitat de Tours, des de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada. No cal dir que Cagiao ho deia per l’actuació judicial de l’Estat pel que fa al procés català: que acabés als jutjats “estava cantat”, indica, però la imputació de rebel·lió “trenca tots els esquemes de la lògica i la seguretat jurídica”, que segons ell “ha brillat per la seva absència”.

El professor creu que els líders independentistes, que sempre van apel·lar a un procés pacífic i mai a la força per assolir la independència, “ben segur que havien fet aquest càlcul”, perquè la rebel·lió exigeix una violència que mai hi va ser, si bé després els jutges se l’han volgut inventar. “Hi ha una improvisació sobre la marxa, i la justícia no es pot improvisar, perquè l’estat de dret ha de ser molt exigent, ha de posar límits al poder arbitrari”, assenyala Cagiao, que creu que tot plegat no és fruit d’altra cosa que del fet que l’Estat espanyol té la paella pel mànec tant pel seu control absolut de la interpretació jurídica com, fins i tot, pel monopoli en l’ús de la força. “Té una enorme mandra intel·lectual per argumentar res, perquè no ho necessita, ja té tot el poder”, reflexiona.

PIQUÉ, REBUT A VALLADOLID AMB CRITS DE " VIVA ESPAÑA "

Nova temporada, mateixes tradicions. Gerard Piqué va ser rebut de mala manera en la primera visita de la temporada del Barça a una ciutat espanyola, Valladolid. Els aficionats val·lisoletans van xiular el central català cada cop que aquest va tocar la pilota i, en la prèvia del matx, alguns van ser encara més desagradables: mentre firmava autògrafs als voltants de l’hotel de concentració culer, algunes persones el van saludar amb crits de “Viva España” i fins i tot li van llançar una pilota. El futbolista va tenir una actitud exemplar i no es va ni immutar.

El central es va dedicar a signar objectes als seguidors que sí que el van respectar i, posteriorment, va entrar a l’hotel sense fer res més. Durant el partit, Piqué va seguir demostrant que els xiulets són dolces melodies per a la seva orella i l’ambient hostil no va tenir cap influència en el seu rendiment.

Informa:ELMON.CAT (26-8-2018)

CIUDADANOS NO RECTIFICA MALGRAT HAVER-SE DESMENTIT EL MÒBIL POLÍTIC DE L'AGRESSIÓ

L’agressió a una dona aquest dissabte al Parc de la Ciutadella no tenia mòbil polític. Així ho han confirmat fonts dels Mossos d’Esquadra a La Vanguardia. No obstant això, des de Ciutadans, que des del primer moment van sortir a denunciar que la parella d’un militant seu havia estat agredida per retirar llaços grocs, ningú no ha rectificat.

Tant Inés Arrimadas com Albert Rivera van fer piulades de denúncia dels fets. “Li han trencat el nas a una dona davant dels seus fills per treure llaços grocs a Barcelona”, deia la líder de Cs a Catalunya. “Un radical separatista ha agredit de gravetat la parella d’un company de Cs per treure llaços grocs“, criticava el president de la formació.

No només no han publicat cap piulada de rectificació, després de desmentir-se el mòbil polític de l’agressió, sinó que tots dos dirigents de Ciutadans tenen els missatges originals fixats en els seus comptes de Twitter.

ES DESMUNTA LA CAMPANYA UNIONISTA: L'AGRESSIÓ A UNA DONA PER RETIRAR LLAÇOS GROCS NO TÉ MÒBIL POLÍTIC

"Acaban de agredir de gravedad a la esposa de uno de nuestros afiliados de Ciutat Vella por retirar lazos amarillos en el parque de la Ciudadela. Mi más rotunda condena y repulsa a quienes pretenden imponer sus ideas con violencia. No nos callarán". La piulada és de la regidora de Cs a Barcelona Carina Mejías, que va vincular una agressió al parc de la Ciutadella a un independentista. Els fets van passar aquest dissabte a la tarda, quan un home va reaccionar de manera molt violenta en veure que els llaços grocs que retiraven els fills de la dona agredida anaven a terra.

L'home, segons el relat als Mossos, que explica "La Vanguardia" citant fonts de la policia catalana, va cridar "esteu embrutant la ciutat" i després, en escoltar la resposta de la dona, de nacionalitat russa, que li recriminava que escridassés també els seus fills, l'home va cridar que marxés al seu país. A partir d'aquí, segons relata La Vanguardia en base a l'atestat policial, l'home li va clavar un cop de puny al nas, i el marit, militant de Cs com el mateix partit ha difós a Twitter, el va agafar pel coll i el va esgarrapar per defensar la seva dona. A partir d'aquí, els mossos van prendre declaració. El resultat? No hi ha mòbil polític en l'agressió a una dona per retirar llaços grocs, segons fonts consultades dels Mossos recollides pel mateix diari. A més, segons els Mossos, no s'ha presentat cap denúncia.

Ciutadans va denunciar l'agressió sense esperar al testimoni dels mossos, i la seva líder i cap de l'oposició, Inés Arrimadas, va demanar a Pedro Sánchez que "defensi els milions de catalans que estem essent atacats pel separatisme i deixi de blanquejar els qui trenquen la convivència a Catalunya". El líder de Cs, Albert Rivera, també s'hi va sumar: "La Catalunya supremacista de Torra entra en deriva perillosa, l'Estat ha de protegir els ciutadans ja". El president del PP català, Xavier García Albiol, també va denunciar l'agressió i en va responsabilitzar el govern de Sánchez. "Acabarem malament", va avisar.

A les xarxes socials, diversos usuaris unionistes van denunciar l'agressió, adjuntant fotografies falses de l'agredida, com han destapat altres usuaris:

#PP #Ciutadans # agressions #llaços grocs

Informa:ELMON.CAT (26-8-2018)

EL VOT DE CARLES PUIGDEMONT SALVA EL BANDOLER TOCA-SONS QUE REIVINDICA ELS PRESOS I EXILIATS A TARADELL ( OSONA )

L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, va acabar sent la sorpresa de la Festa d’en Toca-Sons 2018 de Taradell. A través d’un vídeo, Puigdemont va ser l’encarregat de donar el vot decisiu per declarar innocent el famós bandoler taradellenc. Puigdemont va reivindicar la llibertat d’en Toca-sons i de la cultura popular que ell representa.

D’aquesta manera, el bandoler va ser declarat innocent i abans de marxar va voler fer un homenatge i reclamar la llibertat dels presos i exiliats polítics. Per això, representants d’entitats de Taradell van situar-se a les escales de can Costa amb una fotografia de tots ells sota un llaç groc que cremava penjat del dipòsit d’aigua.

Aquest va ser el final de l’edició 26 de la Festa d’en Toca-Sons, que va tenir en el taradellenc Jordi Molist com a màxim protagonista interpretant el bandoler. L’altra incògnita, la de qui seria l’agutzil, havia estat revelada al matí. Per primer cop va ser una taradellenca, Aina Altimir, qui va fer un dels papers que fins ara només eren per homes.

La festa va continuar amb els enfrontaments entre bandolers i sometents per tot el centre del poble, amb les trabucades, els robatoris i saquejos de bars i pastisseries i amb una treva momentània. Es va aprofitar, durant la treva, per homenatjar la Colla gegantera de Taradell per la seva col·laboració amb la festa. Però la pau va durar poc, ja que el bandoler va ser capturat durant la sardana a la Plaça de les Eres. Se’l va portar a judici on un jutge, més preocupat per ballar, va veure com el veredicte donava un empat tècnic que va desencallar Puigdemont.

Informa:TARADELL.COM (26-8-2018)

PUIGDEMONT REIVINDICA L'ESPAI PÚBLIC ON " COHESIONAR LA SOCIETAT "

El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha reivindicat l'espai públic com el lloc on "cohesionar la societat", i assegura que és "la millor manera de fer país". "La nostra societat es fa forta quan comparteix l'espai públic", ha reblat Puigdemont en el pregó de les Festes de la Vall de Sant Daniel de Girona. Ha assegurat que "sense aquesta interacció és impossible cohesionar i fer poble". Puigdemont ha tornat a carregar contra l'actitud de l'Estat i ha demanat la llibertat pels "presos polítics". També ha exigit que s'acabi la "brutal repressió" que pateixen els líders independentistes, i ha reclamat poder "viure en llibertat". L'exalcalde de la ciutat ha agraït "l'immens honor" de fer de pregoner i espera que "més aviat que tard" pugui gaudir de les festes amb els seus conciutadans.

En plena polèmica per la retirada de llaços grocs dels carrers de Catalunya, l'expresident de la Generalitat ha reivindicat que l'espai públic ha de ser el lloc de cohesió de la societat. Puigdemont ha assegurat que calen "esperits i actituds" que permetin fer país i "això s'ha de fer a les places i carrers de les nostres viles". L'exalcalde de Girona considera que la societat "es fa forta quan comparteix" un mateix espai. Puigdemont ha lamentat també la "repressió brutal, injusta i antidemocràtica" que està "patint" l'independentisme, en relació als presos i exiliats. L'expresident considera que la resposta de l'Estat "no té precedents" i lamenta que tingui una actitud que "no els permet viure en llibertat".

Informa:ELMON.CAT (26-8-2018)

L'EXÈRCIT ESPANYOL: EL PODER FÀCTIC INTOCABLE

"L’exèrcit espanyol: el poder fàctic intocable "
Les forces armades espanyoles s'han mantingut com un reducte autoritari i ultranacionalista a l'ombra de l'estat

Per: Seda Hakobyan i Alexandre Solano

L’exèrcit espanyol va tornar a ser notícia el mes passat quan va aparèixer un manifest de centenars d’oficials en defensa de la figura del dictador Francisco Franco, coincidint amb el debat sobre la seva exhumació.

Tot i que s’ha situat en un segon terme en la política estatal, l’exèrcit ha mantingut una posició acostada a l’extrema dreta, d’opacitat màxima i sense haver-se renovat malgrat el pas de les dècades.

De columna vertebral a governants a l’ombra
Les forces armades van ser un dels principals actors de la dictadura del general Franco. A la transició van perdre els llocs de poder dins la política, però els alts comandaments militars van continuar tenint protagonisme en el nou marc, com a legisladors a l’ombra i d’oposició al canvi democràtic.

LA MANIFESTACIÓ PELS PRESOS A SALOU ÉS UN ÊXIT, MALGRAT LES PROVOCACIONS UNIONISTES

Més de mig miler persones s’han manifestat avui a la tarda pel Passeig Jaume I de Salou (Tarragonès) per a reclamar la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i que es faci efectiva la república en l’acte de ‘Passejada per la República’.

Però la protesta també ha aplegat un centenar de persones contràries a la independència, que han cridat consignes a favor de la unitat d’Espanya. Durant la mobilització s’han viscut moments de tensió, però, tot i això, la protesta ha acabat sense cap incident, més enllà de topades verbals.

‘Agraeixo a tothom el civisme, la passejada ha transcorregut dins d’un ordre, malgrat els esforços d’alguns perquè deixes de ser un acte pacífic’, ha dit Antoni Ros, un dels portaveus de la Plataforma per la Democràcia i la Llibertat Cambrils, Salou i Vila-seca, organitzadors de l’acte.

INDEFENSIÓ, LA DELS PRESOS I EXILIATS , SENYOR LLARENA !

 

José Antich

 

Llegeixo amb estupor el biaix que s'està realitzant per part de la judicatura i els mitjans de comunicació espanyols de la inhibició del govern espanyol en la defensa del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Encara que aquesta abstenció és únicament parcial, l'esperit de la decisió del Ministeri de Justícia ve a resoldre una cosa que és òbvia per a qualsevol persona mínimament assenyada: de les demandes rebudes per Llarena que tenen a veure amb declaracions públiques que ha fet se n'ha de defensar ell, amb els seus diners; i el pagament de les costes no ha de sortir de l'erari públic.

Tot té el seu origen en la demanda civil presentada a Brussel·les pel president Puigdemont i els consellers a l'exili contra Llarena després que el magistrat es pronunciés sobre el procés i els seus responsables el mes de febrer passat a Oviedo. El seu posicionament públic sobre si hi ha o no presos polítics podria atemptar contra la seva imparcialitat segons el parer dels demandants. El jutge belga ha citat Llarena per al dia 4 a Brussel·les i la defensa costa diners, segurament uns quants milers d'euros. Per què la hi hem de pagar entre tots si el demandat ho és a títol individual i no es trobaria en aquesta situació si no hagués volgut esplaiar-se públicament d'un assumpte que no podia?

ELS DRAGONS CATALANS GUANYEN LA CHALLENGE CUP A WEMBLEY (20-14) ENTRE SENYERES, LLAÇOS GROCS I L'HIMNE D'ELS SEGADORS

Històric. Els Dragons Catalans guanyen la seva primera Challenge Cup després d'imposar-se als Warrington Wolves al mític estadi de Wembley (20-14). Un resultat que marca un punt i a part en la història de l'equip nord-català, amb seu a Perpinyà, perquè també és el primer equip no anglès en alçar la prestigiosa copa.

Però també ha estat el moment de les senyeres perquè l'estadi de Wembley s'ha omplert de banderes amb les quatre barres. I l'himne d'Els Segadors han sonat abans del partit.

El sentiment català ha estat present a l'estadi londinenc. Com també amb el gest dels cantants de l'himne català que han reclamat la llibertat dels presos polítics amb un llaç groc a la solapa.
Una victòria justa

Els nord-catalans han començat manant des de bon principi. Un assaig matiner ha posat les coses de cara per al Dragons. i així començaven el seu camí cap a la primera Challenge Cup. Ja van arribar a la final de l'any 2007, però aquesta vegada sí han aconseguit alçar el títol.

LA CUP SOBRE ELS PRESSUPOSTOS: " NO TORNAREM A CAURE EN LA MATEIXA TRAMPA DEL XANTATGE "

El diputat de la CUP Carles Riera ha avisat el Govern que aquesta vegada la seva formació "no tornarà a caure en la mateixa trampa del xantatge" pel que fa als pressupostos. En una entrevista a l'ACN, Riera ha explicat que la CUP va permetre l'any passat l'aprovació dels comptes per fer possible l'1-O, però ha afegit que després es va demostrar que "no calia aprovar aquells pressupostos per fer el referèndum". "Per trencar amb l'Estat i fer efectiva la independència no ens cal un pressupost autonòmic. Que no ens vulguin tornar a enredar. Aquest xantatge de o ens doneu suport als pressupostos o no podem tirar endavant la independència és mentida", ha afegit. D'altra banda, el diputat cupaire s'ha mostrat molt crític amb la possibilitat de convocar eleccions si no es poden aprovar els comptes que el president de la Generalitat, Quim Torra, va posar sobre la taula en una entrevista a l'ACN. Segons Riera, seria un "acte de covardia" i l'ha instat a fer efectiva la república aquesta legislatura. "Estem tornant al 'masisme' una altra vegada?", ha preguntat.

Riera ha volgut deixar clar que els diputats de la CUP al Parlament "no col·laboraran amb cap instrument que tingui la finalitat de facilitar la governabilitat autonòmica", en referència als pressupostos per a l'any que ve. El diputat de la CUP preveu que els comptes que presentarà el govern de Torra seran "en la línia de sempre" pel que fa a la fiscalitat i, d'altra banda, ha afirmat que la CUP no donarà suport a uns comptes que "s'adaptin a les imposicions de l'Estat". En cas que el Govern plantegi primer els pressupostos i deixi per després parlar sobre com s'ha de fer la república, Riera preveu que "el marc d'acord serà molt difícil i molt complicat". Així doncs, el portaveu de la CUP només veu dues possibilitats per tal que la CUP pugui permetre l'aprovació dels pressupostos: "o ruptura primer o fer uns pressupostos que en si mateixos siguin un element de ruptura i de desobediència".

LA FISA SANCIONA EL PRESIDENT DEL FUTBOL PALESTÍ QUE VA INCITAR A CREMAR IMATGES DE MESSI

La Comissió Disciplinària de la FIFA ha multat Jibril Rajub, president de l’Associació Palestina de Futbol (AFP), per incitar els aficionats al futbol a cremar samarretes i fotografies de Leo Messi. Abans d'un partit amistós entre l'Argentina i Israel (que, al final, es va acabar suspenent), Rajub va fer unes declaracions incitant a l’odi i a la violència, unes paraules que li costaran 20.000 francs suïssos i una suspensió de 12 mesos segons ha informat l’entitat que dirigeix el futbol mundial en un comunicat.

L’expedient disciplinari contra Rajub “és el resultat de les seves declaracions àmpliament difoses en els mitjans”, ha assenyalat un portaveu de la FIFA. Com a conseqüència de la suspensió d’un any, el president de l’AFP no podrà participar en cap duel o competició que se celebri durant aquest període i, per tant, no tindrà la possibilitat de prendre part en activitats mediàtiques en els estadis.

Informa:ELMON.CAT 825-8-2018)

TORRA I PUIGDEMONT OBREN EL CURS POLÍTIC DILLUNS AMB UNA TROBADA A WATERLOO

Quim Torra i Carles Puigdemont es reuniran el proper dilluns 27 a la localitat belga de Waterloo. La trobada, que servirà per obrir el curs polític, se celebrarà just després del viatge del president a l'exili a Escòcia.

La reunió entre els dos líders independentistes, que serà a porta tancada a les 15.30, se celebrarà a terme al Martin's Grand Hotel de Waterloo, segons ha informat el Govern. Una vegada finalitzi, cap a le 16.00, hi haurà una atenció als mitjans de comunicació.

Cal recordar que Puigdemont és aquest cap de setmana a Escòcia, on participarà en un col·loqui en el marc del fòrum internacional Beyond Borders. La xerrada, amb el títol "Where Now For Catalonia and Europe", es farà finalment a les 13.00 i no pas a les 15.00 com estava previst per evitar problemes en el vol de tornada de Puigdemont.

CIUDADANOS DIU QUE HAN AGREDIT UNA DONA PER RETIRAR LLAÇOS GROCS

La presidenta del grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, ha denunciat a través de les xarxes socials que aquest dissabte han agredit la dona d'un dels seus afiliats al parc de la Ciutadella, a Barcelona, per retirar un llaç groc. Segons Mejías, li han trencat el septe nasal en presència dels seus fills. La formació taronja ha condemnat l'atac i ha mostrat el seu "suport i solidaritat" amb l'afectada. Als Mossos d'Esquadra els consta que aquest dissabte al migdia s'ha produït una agressió a una dona prop del passeig Picasso i que, en desplaçar-se fins al lloc, el presumpte agressor i la dona s'han acusat mútuament i han anunciat que cadascun denunciaria els fets. A la policia no li consta cap denúncia però ha identificat les persones implicades en els fets.

La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha denunciat a través de Twitter els fets i s'ha dirigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per dir-li que "aquí no hi ha normalitat". "Defensi als milions de catalans que estem sent atacats pel separatisme i deixi de blanquejar als que trenquen la convivència a Catalunya", ha reclamat a Sánchez. En el mateix sentit s'ha pronunciat el president del PPC, Xavier Garcia Albiol, que ha recordat que fa uns dies ja va advertir que "si el govern de Sánchez no actua a Catalunya, acabarem malament". Albiol ha explicat que ha parlat amb el marit de la dona agredida, que, segons ell, ha rebut un "cop de puny" per retirar un llaç groc.

Informa:ELMON.CAT (25-8-2018)

CARLO SECHI, EXALCALDE DE L'ALGUER: " ENS SENTIM CATALANS, PERÒ FORMEM PART DE LA NACIÓ SARDA "

Carlo Sechi (Alguer, 1946) va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la seva lluita per l'alguerès. Com cada any, torna a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada amb l'afany de difondre la història i el sentit identitari català de la seva ciutat. Explica a NacióDigital, sense equivocar-se en cap data ni deixant-se cap moment determinant, el naixement de la cultura algueresa. Des del seus inicis, quan Pere el Cerimoniós expulsa els sards de la ciutat i la repobla amb catalans, fins a l'actualitat.

Sechi, exalcalde d'Alguer, diputat del Parlament autonòmic de Sardenya i director de l'Obra Cultural de l'Alguer, es mostra optimista pel futur de la cultura catalana a la ciutat. Assegura que ara ho tenen "més fàcil" que mai, tot i haver de lluitar contra un turisme abusiu i un estat italià "hipòcrita", que assegura no tenir "res en contra de l'alguerès, però no dona el pressupost per ensenyar el català a les aules".

- Encara es parla català a l'Alguer?

- I tant! La massa de catalanoparlants s'anava reduint, però, a partir dels anys setanta, va néixer un moviment que va posar en valor la llengua i la cultura catalana. Es van fundar corals i entitats culturals, grups de cantautors, poetes, etc. En diem la resistència.

LA INICIATIVA " PONTS PER LA LLIBERTAT " OMPLE DE LLAÇOS GROCS DIVERSOS PUNTS DE LES CARRETERES

Diversos ponts sobre carreteres de la xarxa viària han estat guarnits amb llaços grocs, estelades i pancartes a favor de l’alliberament dels presos polítics i la República catalana. Es tracta de convocatòries fetes per seccions locals de l’ANC i els CDR. Alguns dels participants han compartit a Twitter fotografies i vídeos amb l’etiqueta #Pontsperlallibertat.

Dos dels ponts que passen sobre l’AP-7 a l’alçada de Sant Cugat han estat guarnits amb simbologia independentista i a favors de l’alliberament dels presos.

Informa:VILAWEB.CAT (25-8-2018)

DENUNCIEN ARCADI ESPADA, FUNDADOR DE CIUDADANOS, I SET ULTRES MÉS PER FER MALBÉ EL MOBILIARI URBÀ D'AMETLLA DE MAR

El periodista i fundador de Ciutadans, Arcadi Espada, i set persones més han estat retingudes i denunciades per embrutar amb esprai mobiliari urbà de l'Ametlla de Mar. La Policia Local els ha enxampat in fraganti aquesta matinada quan es trobaven a la rotonda de l'entrada de la població.

L'alcalde de la localitat, Jordi Gaseni, ha confirmat els fets i ha lamentat que "la delinqüència organitzada torni a embrutar la rotonda". "Aquesta és la seva manera de fer", ha sentenciat.

El grup, organitzat en quatre vehicles, ha pintat una gran bandera espanyola al peu del monument del mig de la glorieta. Dos cotxes han fugit instants abans que arribessin els cossos de seguretat. Segons ha detallat el batlle, els membres s'han mostrat "burlescs" amb els agents policials i els han gravat mentre es duien a terme les identificacions.

La policia ja ha denunciat administrativament el grup i des del del consistori asseguren que estudiaran quines mesures emprendre i si se sumen a la denúncia administrativa per evitar que aquests fets tornin a succeir.

EL PP DIU QUE ELS CIUTADANS TENEN TOT EL DRET DEL MÓN A RETIRAR ELS LLAÇOS GROCS, PERQUÈ EL SÍMBOLS INDEPENDENTISTES SÓN " OFENSIUS "

El portaveu del Grup Popular al Senat, Ignacio Cosidó, considera que els "llaços grocs" i altres símbols independentistes resulten "ofensius" per a una part de la societat catalana i creu que els ciutadans tenen "tot el dret del món" a treure'ls dels espais públics, perquè "el que està en joc és la llibertat". Al seu entendre, la intenció dels Mossos de sancionar les persones que treuen llaços grocs, o les paraules del president Quim Torra amenaçant d'atacar l'Estat, demostren que "el govern independentista" no està per l'acatament de la Constitució: "Són actituds absolutament inadmissibles que requereixen una resposta del govern de Pedro Sánchez molt més contundent de la qual s'ha donat fins ara", sosté.

En declaracions a Europa Press, Cosidó afirma que rere la polèmica dels llaços grocs hi ha "la llibertat de milions de catalans", i critica que aquests símbols siguin "encoratjats" per les institucions catalanes malgrat no ser constitucionals i resultar "ofensius" per a "una part important de la societat". "No pot ser que posar uns símbols que resulten ofensius sigui encoratjat des de les institucions i que aquells que els retiren siguin perseguits. Els ciutadans tenen tot el dret del món (a treure'ls)".

Sobre si això pot derivar en un enfrontament entre catalans, ha assenyalat que els poders públics "per descomptat" que han de garantir la convivència, però en la seva opinió aquesta convivència només es pot garantir en llibertat, perquè "el contrari és una dictadura". "Les dictadures moltes vegades gaudeixen d'una gran pau social, però a costa de no tenir llibertat", reflexiona. Segons Cosidó, els Mossos d'Esquadra s'"extralimiten tractant de sancionar a qui treu els símbols" i ha recordat que "la primera obligació del Govern és garantir la seguretat d'aquests catalans que se senten espanyols, donar-los empara perquè no se sentin desatesos".

Subcategories

SENYORS DE L'ICE: UNA LLENGUA AMENAÇADA COM EL CATALÀ NECESSITA UNA NORMA FORTA, SEGURA, ESTABLE QUE NO DESORIENTI

 

"Ara és l’hora, IEC"
«Una llengua amenaçada com el català ha de menester una norma forta, segura, estable, que no desorienti»

 

Per: Jordi Badia i Pujol

 

Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran oportunitat d’acostar la norma al ‘català del carrer’. Alguns altres, preocupats per la pèrdua de genuïnitat accelerada, consideràvem perillós que acceptés mots, construccions i girs que fins llavors havien estat bandejats per la normativa perquè eren fruit de la interferència del castellà. Molts d’aquests castellanismes gramaticals, la GIEC els presentava com a col·loquialismes: no els recomanava en registres formals, però els acceptava en els informals.

En una cosa coincidia pràcticament tothom: la GIEC no oferia una exposició clara i entenedora, a l’abast del gran públic. Aquesta consideració, d’alguna manera, la feia seva àdhuc la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, que ja abans de publicar-se la GIEC prometia que durant el 2017 s’enllestiria una gramàtica ‘essencial’, una obra ‘adient per a algú que no sigui especialista i que vulgui anar de cara a la norma’.

Quan ja feia mig any que circulava la GIEC, vaig tenir ocasió d’explicar-ne la meva visió davant un auditori d’estudiants i professors de filologia (Universitat de Girona, maig del 2017: vídeo) i vaig poder comprovar que poca gent del gremi l’havia consultada. Amb el temps, he anat constatant que, efectivament, la GIEC és una gramàtica que no ‘ha arribat’ a la gent (ni tan sols als professors de català), és a dir, que no és vista com una obra útil. Llegeix més...

Visites Rebudes

08937320