L'ANC DEMANA D'INVESTIR PUIGDEMONT COM A PRESIDENT DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA

L’ANC va acordar ahir dissabte, durant el ple del secretariat nacional que han fet a Tortosa (Baix Ebre), d’activar l’Assemblea de Càrrecs Electes per tal que investeixin Carles Puigdemont com a president del Consell per a la República ‘per implementar el mandat del 1r d’octubre’. A través d’un comunicat, l’entitat ha dit que el govern ‘estrictament autonòmic’ de Catalunya ha ‘d’estar vinculat políticament al govern a l’exili i al president del Consell per la República’.

L’ANC ha indicat que estarà ‘amatent’ al desenvolupament del govern a l’exili i s’ha compromès a ‘tirar endavant les iniciatives necessàries per fer efectiva la República des de la societat civil’. A més, ha anunciat que ha creat un ‘grup d’enllaç en coordinació amb més entitats com l’Associació Catalana pels Drets Civils i la Crida per la Llibertat, per proposar accions específiques de pressió constant’ a l’estat espanyol per ‘accelerar la sortida dels presos’.

L’ANC ha instat el parlament a aplicar ‘la seva sobirania, a la recuperació de les lleis d’àmbit social, cultural i de protecció de l’esperit republicà’.

A més, ha anunciat que per tal de reforçar les estructures orientades a l’acció internacional ‘s’ha dotat dels recursos econòmics, tècnics i humans necessaris, per portar a terme el pla programàtic 2018’.

Informa:VILAWEB.CAT (13-5-2018)

SOPAR GROC A PALMA: CLAM DE SOLIDARITAT AMB LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

Més de 400 persones han participat aquest dissabte a vespre en el sopar groc per reclamar l'alliberament dels presos polítics. L'encontre, celebrat al restaurant Menestralia de Campanet, ha comptat amb l'assistència de familiars dels represaliats catalans.

De fet, els familiars dels encausats per la justícia espanyola han estat rebuts al crit de 'Llibertat!'. Pau Neiva, nebot de Jordi Cuixart, ha assegurat que «la democràcia s'acabarà imposant a l'estat d'excepció» i va agrair la solidaritat rebuda des de les Balears.

La trobada, organitzada per l'Obra Cultural Balear (OCB), amb el suport de l'Associació Ona Mediterrània, l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i el diari Ara Balears, ha tengut com a denominador comú el color groc. Camisetes, bufandes i centenars de llaços grocs han omplert tot el recinte.

Josep de Luis, president de l'OCB, també ha agraït la presència dels assistents i ha recordat la gran allau d'inscripcions al sopar que han desbordat totes les previsions. «Ha quedat molta gent amb ganes de venir», ha destacat.

A l'encontre també s'hi ha pogut veure representants polítics com Miquel Ensenyat, president del Consell de Mallorca; Llorenç Carrió, regidor de Cort; o Joana Aina Campomar, vicepresidenta segona del Parlament.

Informa:DIRECTE.CAT (13-5-2018)

UN EXALT CÀRREC DE DEFENSA RECONEIX QUE HI HA PRESOS POLÍTICS

"Són polítics presos, però estan presos per raons polítiques, per la qual cosa caldrà dir-los presos polítics". Són paraules de Julio Rodríguez, excap d'Estat Major de Defensa, sobre els líders independentistes empresonats per la justícia espanyola. En una entrevista a 'La Voz de Galícia', qui va exercir el més alt càrrec militar de defensa (durant tres anys) sota el mandat de la socialista Carme Chacón com a ministra ha parlat sense embuts sobre la situació política a Catalunya.

"No és més patriota el que més ho proclama, sinó el que més ho practica, els qui es lleven cada matí abans de l'alba per anar a treballar, qui lluita per una sanitat pública per a tothom i és més a prop de la gent", ha dit per afegir que no "correspon als militars defensar la unitat de la pàtria, sinó a tots els espanyols". Rodríguez va abandonar l'exèrcit el 2015 i ara està a les files de Podemos, des d'on defensa que "la paraula pàtria no és patrimoni d'un determinat grup de la dreta".

En l'entrevista, amb tot, també ha assegurat que "hi ha raons polítiques" per acusar els dirigents sobiranistes "dels delictes de rebel·lió i sedició". Sobre la posició del seu partit, lamenta "haver transmès una idea falsa d'ambigüitat" envers el conflicte entre Catalunya i Espanya, però segueix defensant el "diàleg i per un referèndum pactat, legal i amb garanties".

Informa:DIRECTE.CAT (13-5-2018)

L'UNIONISME HUMILIA ELS REPRESENTANTS ESPANYOLS A EUROVISIÓ PER NO SEU " PROU PATRIOTES "

 "Unos cantantes de mierda: Amaia y Alfred quedan los 23º en Eurovisión". Així ha titulat 'Okdiario' la notícia sobre els resultats dels representants d'Espanya al festival d'Eurovisió, fent mofa del català Alfred i la basca Amaia en clara referència a la polèmica pel regal que ell va fer-li a ella el dia de Sant Jordi: el llibre del cantautor Albert Pla, 'España de Mierda'.

Els cantants han estat en diverses ocasions blanc de l'odi unionista en ser relacionat ell amb el moviment independentista i protagonitzar ambdós diverses polèmiques per negar-se a representar el patriotisme i nacionalisme espanyol que molts els exigien mostrar. Molts lectors del digital han avalat els seus atacs als guanyadors d'Operación Triunfo.

També ha usat el festival de la música europea per atacar el sobiranisme el cap de gabinet de Jaume Collboni (PSC) a l'Ajuntament de Barcelona, amb un tuit on feia mofa de la tasca d'internacionalització del procés i del conseller empresonat per la justícia espanyola, Raül Romeva.

Del que no s'ha fet ressó la premsa espanyolista és de l'espontani que va interrompre l'actuació de la representant del Regne Unit i que va semblar dir "Puigdemont freedom", és a dir, "Puigdemont llibertat".

Informa:DIRECTE.CAT (13-5-2018)

TAMARA CARRRASCO, ACTIVISTA DEL CDR TRENCA EL SEU SILENCI: " VAIG SER LA PERSONA MÉS ODIADA D'ESPANYA "

Tamara Carrasco és l'activista dels CDR que va ser detinguda per la Guàrdia Civil i traslladada a l'Audiència Nacional acusada de terrorisme. Va ser retinguda a casa seva, i portada amb una furgoneta fins dependències policials de Madrid, a l'espera de declarar davant del jutge. Un relat gairebé de pel·lícula que ara explica a Preguntes Freqüents de TV3, després que el jutge l'hagi deixat en llibertat, sota la mesura cautelar de no poder sortir de Viladecans.

"Jo m'ho esperava, però no m'esperava que fos tan heavy", ha explicat. De fet, ha dit, van utilitzar un "llenguatge molt bèstia, de terrorisme, cabecilla i comando", i la van acusar de tenir "còctels molòtov" i programar un atac a la caserna de la Guàrdia Civil de Barcelona: "No arribava a entendre aquest odi que es projectava contra mi; durant tres dies he estat la persona més odiada de tot Espanya, sense haver fet res".

En l'entrevista, Carrasco ha relatat el moment de la detenció, com el president a l'exili, Carles Puigdemont, va trucar els seus pares i a ella mateixa per donar-li suport, i que actualment s'està creant una caixa de solidaritat per fer front a les despeses derivades de la defensa. "Ho tornaria a fer tot perquè no he fet res dolent".

Informa:NACIODIGITAL.CAT (13-5-2018)

EL GRAN PREMI DE MONTMELÓ S'INUNDA DE GROC PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

Nova acció dels Comitès de Defensa de la República, els CDR, ara coincidint amb el Gran Premi de Fórmula 1 de Montmeló. Desenes de persones s'han ajuntat avui des de les 9.30 hores del matí als voltants del circuit i han creat una cadena humana plena de símbols en favor de la llibertat dels presos polítics per exigir, així, que s'acabi la repressió davant del món.

Amb pancartes en diferents llengües, entre elles l'anglès, el francès, l'alemany o el japonès, els manifestants s'han concentrat per reivindicar no només la llibertat dels presos, sinó també "democràcia" per Catalunya. L'inici de la cadena humana saludava el món amb un "Benvinguts a Catalunya, Europa".

Les directrius donades els dies abans pels CDR eren repartir-se cada dos metres en el trajecte des de l'estació de tren fins al circuit de Catalunya i, una vegada allà, tapar-se els llavis amb una creu vermella, portar imatges de la violència policial l'1-O, portar de casa missatges escrits en cartells i manilles i, com no podia ser d'altra manera, anar vestits de groc, entre moltes altres coses.

Això sí. Els CDR també van deixar clar que no es podia obstaculitzar les entrades dels comerços ni de les paradetes perquè, recordaven, "són importants per al poble i no tots són contraris a la nostra causa".

Informa:ELNACIONAL.CAT (13-5-2018)

PUIGDEMONT: " ESPERO QUE LA CUP MANTINGUI LA COHERÈNCIA "

El president de la Generalitat Carles Puigdemont confia en una abstenció de la CUP que permeti la investidura del diputat de Junts per Catalunya, Quim Torra. En una entrevista al diari El Punt Avui, Puigdemont espera que els cupaires "mantinguin la coherència". "La CUP es va abstenir ja quan el candidat era Jordi Turull (...) Sempre han dit que no era un problema de noms, i confio en la seva paraula", ha dit.

El president no ha volgut aventurar un escenari de noves eleccions i ha recordat a "tots aquells" que no les volen que ara tenen una "oportunitat magnífica per demostrar que això no era un eslògan per pressionar-nos sinó que estaven dient la veritat als seus electors".

En l'entrevista Puigdemont ha esquivat les preguntes sobre si Quim Torra serà un "president teledirigit". En aquest sentit ha senyalat que "el que ha estat teledirigit tot aquest temps és Catalunya des del 155, governat des de Madrid", i ha qualificat de "grotesc" que els qui han dirigit Catalunya tenint només 4 diputats pensin que un president com Quim Torra no serà capaç d’impedir que continuï aquesta teledirecció des de Madrid". Repreguntat sobre si Torra rebrà ordres directes seves, el president ha respòs que "tots els presidents estan a les ordres del Parlament" i ha puntualitzat que el president Mas no li va donar "mai cap ordre".

AVIAT ELECCIONS, PERÒ NO ARA : NI RENDICIÓ NI PROCLAMACIÓ IMMEDIATA DE LA REPÚBLICA

"Aviat eleccions "

 

Jordi Barbeta

 

No es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat i la CUP hagi votat, diu ara el refranyer català, però a risc d’equivocar-nos com sempre sobre què faran els anticapitalistes, el que sembla més probable és que forcin unes noves eleccions molt aviat, però no tan aviat com la setmana que ve. Les enquestes els són favorables, però també saben que trencar la majoria sobiranista i impedir l’aixecament del 155 ara mateix també tindria un cost per ells. Així que sembla que guanya terreny en les files cupaires facilitar, de moment, la investidura de Quim Torra —només per acabar amb l’aplicació del 155— i a continuació liderar una ofensiva d’oposició republicana al Govern de la Generalitat que faria impossible aprovar pressupostos ni res que fos transcendent i que, per tant, desembocaria en uns comicis; això sí, convocats des de la plaça de Sant Jaume i no des de la Moncloa.

Quan Quim Torra ha parlat de Govern provisional no es referia exactament a això, però alguns diputats dels grups que li donen suport no veuen amb mals ulls la idea de recuperar l’autogovern i al cap d’uns mesos que cadascú es presenti a les eleccions amb un programa sincer, autonomista, sobiranista, independentista o republicà, de dretes, d’esquerres o de centre, però deixant clar i català fins on estan disposats a arribar, quines línies vermelles s’atrevirien a travessar i quines no. Consta que no només a la CUP, també a Esquerra Republicana i al Partit Demòcrata no són pas pocs els que tenen unes ganes enormes de recuperar la seva identitat política a base de defensar els seu projecte ideològic específic, sense haver de compartir-lo amb altres forces distintes, distants i electoralment rivals.

CUEVILLAS, ADVOCAT DE PUIGDEMONT: " LLARENA S'HA POSAT NERVIÓS I DEMOSTRA UNA MANCA DE RIGOR I SERIETAT MOLT GRAN "

L’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso–Cuevillas, ja és un habitual als mitjans de comunicació. No hi ha cap dia que no tinguem una novetat judicial en el cas dels exiliats i que requereixi la seva valoració. En conseqüència, la darrera setmana ha estat frenètica i el jutge del Suprem, Pablo Llarena, deu haver començat a assumir que no pot demostrar el delicte de rebel·lió. Ho va deixar entreveure en la interlocutòria amb què confirma el processament dels dirigents independentistes i ho confirmava en una carta al tribunal alemany de Slesvig-Holstein, qui ha de decidir si extradeix Puigdemont.

—Llarena va deixar entreveure que potser podia jutjar Puigdemont per sedició o conspiració a la rebel·lió. Com valoreu aquest moviment?
—Sí, això va ser quan va resoldre el recurs de reforma contra la interlocutòria de processament. Jo en destaco dues coses. D’una banda, admet que els fets poden ser sedició en comptes de rebel·lió. Però és que tot això és innocu perquè no correspon a ell dir-ho. Una interlocutòria de processament ha de fixar el subjecte i els fets. Si els fets són robatori, estafa o apropiació indeguda tocarà dir-ho al fiscal i a VOX, no és feina de l’instructor. Una interlocutòria de processament fixa límits. D’una altra banda, en recórrer, es nota allò que tècnicament es diu reformatio in peius, que vol dir ‘reformar pitjor (d’allò que és prohibit)’.

—Què vol dir?
—És a dir, si t’han condemnat a tres anys i hi recorres, et poden desestimar el recurs i deixar la sentència en tres anys, en dos, en un o en cap. Però el jutge no pot dir: ‘com que hi has recorregut, doncs te’n condemno a quatre’. Això no es pot fer. I això fa Llarena quan descriu fets en el recurs que no havia descrit abans. Ah, i hi recorrerem amb apel·lació al Suprem espanyol.

L'ADVOCAT DE PONSATÍ: " JA NO ES RESPECTA EL DRET ESPANYOL A EUROPA "

El canvi de criteri del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre les acusacions als investigats pel procés, que ara obre la porta a rebaixar el delicte de rebel·lió, ha tingut les seves conseqüències. Segons l'advocat de la consellera Clara Ponsatí, Aamer Anwar, "ja no es respecta el dret espanyol a Europa perquè la gent ara es comença a preguntar com és possible que facin això. No pot ser que un dia presentis uns càrrecs i després ho canviïs".

Així ho ha dit aquest dissabte a la nit en una entrevista al FAQS de TV3, on s'ha lamentat que "no veig que s'encausi cap membre de la policia que va utilitzar la violència el dia de l'1-O", però, mentrestant, sí que es faci amb "l'heroi del moment, que va aturar els terroristes" dels atemptats de Barcelona i Cambrils l'agost de l'any passat.

Anwar, que ha insistit en la idea que "els tribunals saben que no es poden anar canviant les regles del joc per intentar que encaixin", ha recordat que "a Escòcia no tenim el delicte de sedició ni de rebel·lió" i ha exemplificat la diferència entre la justícia espanyola i l'escocesa explicant que "els meus clients acusats de matar algú no es passen 25 anys a la presó", mentre que s'ha preguntat si han de tancar els dirigents independentistes "25 anys per haver organitzat una votació".

LES DUES PREGUNTES DE LA CUP A LA MILITÀNCIA AQUEST DIUMENGE SOBRE LA INVESTIDURA DE QUIM TORRA

La CUP farà demà dues preguntes a la militància per decidir el sentit del vot de cara a la investidura del diputat de Junts per Catalunya, Quim Torra com a candidat a la presidència de la Generalitat. La primera d'elles interpel·larà a les seves bases sobre si volen facilitar o no una investidura de Torra. Si es respon afirmativament hi haurà una segona pregunta on hauran d'escollir si es dona llum verda amb una abstenció o amb un vot afirmatiu, és a dir amb quatre abstencions o amb quatre sís. El que no contempla la CUP és una divisió del vot, per la qual cosa els seus quatre diputats a la cambra catalana votaran en bloc en el mateix sentit.

La CUP celebrarà demà una reunió del seu consell polític a Cervera (Segarra), on es pronunciarà de nou sobre el sentit dels vots dels seus quatre diputats en la investidura del president de la Generalitat, és per això que l'elecció de Torra està encara en l'aire.

El consell polític de la CUP, que coincidirà amb l'Assemblea Nacional que ja estava convocada per debatre el full de ruta dels cupaires, haurà de definir la seva postura respecte a la investidura de Torra després que tres assemblees territorials hagin forçat una reunió extraordinària per reobrir el debat sobre aquesta qüestió.

Fonts de la CUP són conscients que un 'no' a la investidura de Torra podria abocar a Catalunya a unes noves eleccions i, en aquest context, asseguren que no actuen per interessos partidistes o electoralistes.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-5-2018)

CRÒNICA DEL DEBAT D'INVESTIDURA: LA BANCADA DE L'ODI, UN CDR AL PALAU, EL GOS D'ICETA, LA DURESA DE LA CUP I LA RADICALITAT DE QUIM TORRA

"La bancada de l’odi, un CDR al palau, el gos d’Iceta, la duresa de la CUP i la radicalitat de Quim Torra "
Crònica del debat d'investidura amb les intervencions dels grups i la resposta del candidat de Junts per Catalunya

 

Per: Pere Cardús

 

Després del discurs de Quim Torra que ha obert el ple d’investidura avui al matí i un parell d’hores de descans, ha començat el torn d’intervencions dels grups parlamentaris. Ha començat Inés Arrimadas llegint sis o set piulets –traduïts al castellà ‘perquè ho entenguin aquells a qui van dirigits– de fa uns anys. La cap de files de Ciutadans ha continuat llegint fragments descontextualitzats d’algun article de Torra. També ha retret l’assistència del candidat de Junts per Catalunya a un homenatge a Daniel Cardona, dirigent d’Estat Català. Segons Arrimadas, una persona que hagi escrit piulets que considera ofensius contra els espanyols no hauria de poder ser candidat en un parlament. Arrimadas ha dit que personalment s’ocuparia de traduir els piulets i els articles de Torra per fer-los arribar a Juncker, Tajani i a tots els dirigents de la Unió Europea. ‘Cal que tothom sàpiga què pensa la persona que vol ser investida a la presidència de Catalunya’, ha dit.

La primera part del discurs d’Arrimadas ha estat exclusivament en castellà i ha fet servir tan sols frases en català amb to burleta i per escarnir. Però ha dit que humiliar els catalans que se senten espanyols i la resta d’espanyols surt de franc en el Parlament de Catalunya. ‘Els ha caigut la careta, definitivament, als nacionalistes’, ha afegit. Arrimadas també ha retret a Torra que digués a una entrevista a TV3 que tan sols obeiria el parlament. ‘Vostè estarà per sobre de la justícia i no pagarà els seus impostos…’ La cap de Ciutadans ha arrencat uns quants aplaudiments de la bancada de l’odi –la seva– dient ‘que es preparin les arques del govern perquè ja ha anunciat un comissionat per investigar el 155, però una investigació sobre el 3% de Pujol, no, oi?’ També ha satisfet molt el seu grup quan Arrimadas ha enumerat les dificultats socials de Catalunya dient que això no té res a veure amb Espanya, sinó que és una cosa interna de Catalunya, deixant de banda els problemes de finançament i l’espoliació fiscal.

LA CUP AVISA: " ÉS UNA CANDIDATURA PERQUÈ L'ESTAT L'ACCEPTI I EL BORBÓ LA RUBRIQUI "

A l'espera de la decisió que aquest diumenge prengui la CUP sobre la investidura de Quim Torra, el portaveu dels cupaires, Carles Riera, ha estat molt dur amb la candidatura del diputat de JxCat a la primera sessió del debat d'investidura. Riera ha qualificat la candidatura de Torra d'estar pensada "perquè l’estat l’accepti i el Borbó la rubriqui" i, en aquest sentit, ha rebutjat que es torni al marc "autonomista" i no s'aposti per la "desobediència" i la "ruptura" amb l'estat.

En el seu discurs, Riera ha posat en valor el mandat democràtic de l'1-O i ha acusat al Govern de Puigdemont de no voler "sostenir l'embat amb l'estat", el 10 i el 27 d'octubre, i de "començar la retirada". En aquest sentit, el diputat cupaire ha assegurat que "només amb la desobediència i la unilateralitat es podrà arribar a la República" i ha rebutjat que es pugui fer amb un govern autonòmic. "A qui volen enganyar?", ha etzibat a Junts per Catalunya i ERC.

Així, Riera ha demanat "canviar de cicle" i apostar per la mobilització al carrer i no per "deixar la desobediència i la unilateralitat". Per tot això, ha assegurat que tindran la mà estesa "per seguir amb la mobilització" i ha reiterat que estan disposats a "assumir totes les conseqüències de totes les responsabilitats institucionals per la ruptura". Però ha avisat: "En una lògica autonòmica no hi podrem col·laborar".

QUIM TORRA NO SUPERA LA PRIMERA VOTACIÓ I QUEDA A L'ESPERA DE LA CUP

La primera volta de la investidura del candidat Quim Torra s'ha substanciat sense sorpreses. El candidat, el quart que planteja JxCat, no ha aconseguit superar la primera votació, que requereix majoria absoluta, i dilluns s'haurà de sotmetre a la segona votació, per a la qual n'hi ha prou amb la majoria simple. Abans però el Consell Polític de la CUP debatrà aquest diumenge a Cervera si manté l'abstenció -imprescindible per a la investidura- o es decanta pel no, com reclamen algunes de les seves territorials. De moment, Torra ha rebut en el ple d'aquest dissabte els 66 vots a favor de JxCat i ERC, l'abstenció dels 4 diputats de la CUP i els 65 vots en contra de C's, PSC, Catalunya en Comú i PP.

La votació s'ha fet per crida des de l'escó a darrera hora de la tarda. JxCat i ERC han pogut comptar amb el vot delegat del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comin, pendents a Berlín i Brussel·les de la decisió de la justícia alemanya i belga sobre l'euroordre, igual com el vot dels cinc diputats empresonats -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva-. Des del grup republicà quatre diputades han votat en nom de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Marta Rovira i Meritxell Serret, que han renunciat al seu escó i es troben a la presó o a l'exili, i ho han fet exhibint samarretes grogues amb el seu nom.

QUIM TORRA ES COMPROMET A TREBALLAR INCANSABLE PER LA REPÚBLICA I LA CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA

Treballar per la República i la Constitució catalana de manera incansable. Aquest ha estat el compromís que aquest dissabte ha exposat el candidat a la presidència de la Generalitat, Quim Torra, en l'obertura del ple d'investidura. Torra, el quart candidat que JxCat presenta per a la investidura, ha protagonitzat un discurs de tres quarts d'hora en què ha subratllat la provisionalitat del govern que haurà d'encapçalar i l'excepcionalitat del moment.

"Jo avui no hauria de ser aquí. Avui aquí, ara, hi hauria de ser el president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont i a ell l'haurien d'acompanyar tots els presos polítics i exiliats que tampoc poden ser aquí", ha recordat tant bon punt ha pres la paraula.

Ha estat un discurs d'una profunda càrrega política, tot i que més curt del que és habitual, en què s'ha estalviat l'habitual llistat telefònic amb propostes i ha concentrat el fil conductor del seu argumentari en l'excepcionalitat política del moment i en el compromís de fer República.

PUIGDEMONT A " LA STAMPA " : " HI HAURÀ ELECCIONS SI L'ESTAT MANTÉ LA REPRESSIÓ "

El diari italià La Stampa ha publicat avui una entrevista al president Carles Puigdemont. Ha avisat que el candidat a la investidura, Quim Torra (JxCat), convocarà eleccions a partir del 27 d'octubre --el primer dia que podria fer-ho de forma legal-- "si el govern espanyol segueix amb la persecució".

Puigdemont explica que va ser un "error" no declarar la independència immediatament després de l'1-O --ho va fer, però la va suspendre immediatament a l'espera de mediació--, però avisa que Torra s'encarregarà ara de desplegar la República.

Detalla que el seu major error dels últims mesos va ser confiar en l'Estat espanyol després del referèndum, i afegeix: "Hauria d'haver declarat la independència, però em van arribar missatges que Rajoy volia parlar".

Preguntat per si Torra serà un president titella com s'ha dit a Madrid, Puigdemont respon que no i que Torra serà un "president efectiu" que dissoldrà el Parlament si ho considera oportú per convocar eleccions.

UF ¡ COM S'HA POSAT ESPANYA AMB QUIM TORRA ¡

"Uf! Com s'ha posat Espanya amb Quim Torra! "

José Antich

Reconeguem-ho: segurament, la política catalana és juntament amb la italiana la que circula per més tortuositats i fa moviments i girs més sorprenents, fins a provocar, en algunes ocasions, una certa sensació de fatiga. Mai no s'acaba res i tot és susceptible de ser inestable fins a l'últim minut. Superat, amb èxit evident, pel perfil de la persona escollida, el quart candidat a la investidura a la presidència de la Generalitat, les quatre abstencions de la CUP promeses i que ja es van produir a la sessió parlamentària que havia de triar president al conseller Jordi Turull apareixen ara en uns aparents llimbs polítics. Serà abstenció o serà no?, s'interrogaven aquest divendres tots els mitjans de comunicació. Sense cap resposta segura, la CUP ha guanyat la seva primera batalla de la legislatura: els quatre vots d'ara valen tant com els deu que tenia el 2016. No seré jo qui asseguri el que farà la CUP dilluns —perquè en la primera sessió d'aquest dissabte no han donat pistes que s'hagin de moure de l'abstenció— i, a hores d'ara, que ells entenen com pressing CUP em produeix una certa fatiga.

QUÈ PENSA FER QUIM TORRA SI ÉS PRESIDENT DE LA GENERALITAT ?

La activación del plan D para la investidura catalana, personificado en el editor e historiador Quim Torra , ha acelerado los engranajes del próximo Govern. En este sentido, en las últimas horas ya han circulado nombres y, sobre todo, metas. Entre los objetivos del futurible nuevo Executiu, tanto Torra como Puigdemont han coincidido en subrayar la importancia de impulsar un examen crítico de la aplicación del artículo 155 de la Constitución en Catalunya y la reposición de personas e instituciones depuestas a su amparo.

Si Torra recibe el próximo lunes el aval del Parlament –para lo que, más allá de los votos favorables de JxCat y ERC, necesita el sí de Demòcrates y la abstención de la CUP– y se erige en el 131.º presidente de la Generalitat decaerá automáticamente el artículo 155. Así lo ha confirmado el portavoz del Gobierno central, Íñigo Méndez de Vigo, y así está plasmado en el acuerdo del Consejo de Ministros que validó el Senado el pasado el pasado 27 de octubre.
Carles Puigdemont

Una de las primeras tareas del nuevo Executiu debe ser la de dar respuesta y poder reactivar todo lo que la ofensiva devastadora del 155 ha representado”

LA MONARQUIA ESPANYOLA ÉS DE LLARG LA INSTITUCIÓ MÉS MAL VALORADA PELS CATALANS

La monarquia espanyola és la institució més mal valorada pels catalans segons l’enquesta del CEO presentada aquest divendres, que la situa al capdavall d’una llista de divuit institucions amb una valoració d'1,74 sobre 10. El segon pitjor lloc és per al govern espanyol, amb un 1,89.

Encapçala la llista la universitat, amb un 6,44, seguida dels Mossos d’Esquadra, amb un 5,86. La llista continua amb els ajuntaments (5,46), el Parlament de Catalunya (4,84), els mitjans de comunicació (4,78), l’ONU (4,75) i la Unió Europea (4,53).

Seguidament, en vuitena posició, s'hi situa la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (3,87), els sindicats (3,55), els tribunals de justícia (3,45), els partits polítics (3,13), l’exèrcit (3,08) i el Tribunal Constitucional (2,74).

Finalment, la llista es tanca amb les institucions més mal valorades: el Congrés dels Diputats (2,67), l’Església catòlica (2,52) i la banca (2,35). Els dos últims llocs de la llista són per al govern espanyol (1,89) i la monarquia encapçalada per Felip VI (1,74).

A més, respecte al CEO de l’octubre del 2017, la monarquia, que aleshores ja era al final de la llista, ha perdut sis centèsimes: del 1,82 d’aleshores a l’actual 1,74.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-5-2018)

EL PRESIDENT DE RENÀNIA DAVANT DE FELIP VI , AMB LA CORBATA GROGA

El president del land alemany de Renània-Westfàlia, Armin Laschet (CDU), es va plantar ahir al costat del rei d'Espanya amb una corbata de color groc. Tant el president del land com Felip VI assistien a la condecoració a Aquisgrà del president francès, Emmanuel Macron, amb el Premi Carlemany.

La coincidència es va produir en el moment que les autoritats van fer un petit passeig per la ciutat. Laschet no ha revelat si es va posar la corbata per la situació dels presos catalans, però la tria del color ha estat comentada, donat que el groc ha estat motiu de persecució policial en esdeveniments esportius a Espanya.

Informa:ELNACIONAL.CAT (12-5-2018)

EL PP I LA CUP FAN TREMOLAR LA INVESTIDURA DE QUIM TORRA

Quan el vespre de dijous, Carles Puigdemont proposava a Quim Torra com a candidat, semblava que tot estava dat i beneït. Els 66 vots de Junts per Catalunya i Esquerra servirien per investir-lo en segona votació abans del 22 de maig i s'esvairia el fantasma d'unes noves eleccions. Com tota bona pel·lícula d'acció, però, aquesta investidura havia de comptar també amb traves finals.

La primera ha arribat aquest divendres al matí per part de la CUP. Tres assemblees territorials del partit, Barcelonès, Tarragona i Baix Llobregat, han forçat la celebració d'un consell polític per decidir si els anticapitalistes havien de mantenir la seva abstenció o bé votar en contra de la seva investidura. Aquests vots contraris, impedirien, fins i tot, que Torra fos elegit president en segona votació. Sembla que, sectors del partit, discuteixen el perfil del presidenciable.

La segona trava podria ser una decisió del TC anul·lant el vot delegat de Carles Puigdemont i Antoní Comín. El PP català havia presentat un recurs d'empara amb aquesta petició i dijous va ser acceptat pel Tribunal Constitucional. Tanmateix, els magistrats van decidir no aplicar mesures cautelaríssimes i, per tant, a hores d'ara els vots segueixen vigents. Els populars catalans, però, no s'han volgut quedar quiets i aquest divendres al matí, després que el president del Parlament Roger Torrent fes oficial la candidatura de Torra, han fet una nova petició al TC demanat accelerar la cancel·lació dels vots delegats. De complir-se això, ERC i JxCat necessitarien arribar a un acord amb la CUP per tal d'evitar eleccions. Acord, que, a hores d'ara, sembla més lluny que mai.

Informa:ELTEMPS.CAT (11-5-2018)

EL GEST DE LEGITIMITAT DEL GOVERN TORRA: TURULL, RULL I PUIG CONTINUARAN ESSENT CONSELLERS

Una vegada ja s’ha anunciat Quim Torra com a candidat a la presidència de la Generalitat que rellevarà Carles Puigdemont, el pròxim que caldrà conèixer és la formació del nou govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. El repartiment dels departaments ja es va pactar fa setmanes pels equips negociadors dels dos partits. Els noms per a cada posició són proposats per les formacions de forma separada i posats en comú en darrer terme. A l’esquema de govern que prepara Junts per Catalunya hi ha la voluntat de reivindicar la legitimitat del govern que fou expulsat pel cop d’estat del 155. En aquest sentit, segons ha pogut saber VilaWeb, els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Lluís Puig seran confirmats pels mateixos càrrecs que ocupaven a Presidència, Territori i Sostenibilitat i Cultura, respectivament.

Turull i Rull van tornar a ser empresonats el 23 de març d’enguany després d’haver passat un mes a la presó d’Estremera a final del 2018 abans de la campanya electoral del 21-D. Puig és a l’exili, a Brussel·les, des de final d’octubre i espera la decisió de la justícia belga sobre l’euroordre d’extradició emesa pel Tribunal Suprem espanyol. Quan Quim Torra hagi estat escollit al parlament, en segona tanda si no hi ha hagut cap sorpresa d’última hora, el nou president de la Generalitat haurà de prendre possessió i, aleshores, farà els nomenaments dels consellers. És una incògnita quina serà la reacció de la justícia espanyola davant del seu nomenament. Una de les possibilitats serà que el jutge Llarena, instructor de la causa general contra l’independentisme al Suprem, decideixi impulsar la suspensió de càrrecs dels processats per impedir que puguin exercir cap responsabilitat.

QUIM TORRA: " NOMÉS CONSIDERO LA POSSIBILITAT D'OBEIR EL QUE DECIDEIXI EL PARLAMENT "

Quim Torra s'ha sotmès aquest divendres a la primera entrevista com a presidenciable de Junts per Catalunya, després de reunir-se amb el grup parlamentari a la cambra catalana. En declaracions a TV3, ha assegurat que només considera "la possibilitat d'obeir el que decideixi el Parlament i la voluntat dels catalans" i s'ha compromès a impulsar un procés constituent. Ha assegurat, però, que la paraula "diàleg" serà una de les apostes que mantindrà sempre el seu Govern i la que més es repetirà demà en el seu primer discurs d'investidura. Un diàleg que, ha dit, vol mantenir tant amb el govern espanyol com amb la Unió Europea.

Així, ha avançat que la seva intenció, si és elegit, és demanar una trobada amb Mariano Rajoy però també amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que aquesta setmana ha demanat diàleg.

"El mandat de l'1 d'octubre ens obliga a recuperar tot el contingut de les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional i iniciar un procés constituent", ha considerat també, sobre les primeres mesures de caràcter legislatiu que vol impulsar. No es tractaria, però, d'una desobediència aplicant aquestes mateixes normes sinó que s'hauria de trobar la manera d'aplicar-ne el contingut per una altra via –ha explicat–. Algunes d'aquestes normes serien la llei de la pobresa energètica i de lluita contra el canvi climàtic.

SEGONS L'ENQUESTA DEL CEO, L'INDEPENDENTISME ENCARA AMPLIARIA LA MAJORIA EN UNES NOVES ELECCIONS

Les formacions independentistes (JxCat, ERC i CUP) repetirien majoria absoluta si hi hagués eleccions al Parlament de Catalunya. Obtindrien entre 70 i 75 diputats, per sobre dels 68 necessaris per a la majoria absoluta. Tot i això, Ciutadans, amb Inés Arrimadas, tornaria a ser primera força, si bé, amb els de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras ben a prop i empatades entre elles.

Segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el fort l'impuls de l'independentisme seria gràcies a la pujada de la CUP, que passaria de quatre escons a onze, el millor resultat de la seva història. Per contra Junts per Catalunya i ERC retrocedirien lleugerament, fins a unes forquilles de 30-32 i 29-32 diputats, respectivament. Entre les dues formacions, en tot cas, es manté l'empat tècnic: mentre la llista de Puigdemont tornaria a superar la de Junqueras en nombre d'escons, els republicans s'impsoarien en vot estimat, amb un 20,5%, mentre JxCat assoliria un 19,8.

Pel que fa al flanc unionista, Ciutadans perdria força i es quedaria amb 33 o 34 diputats, quan als comicis del 21-D va obtenir 36 escons. Malgrat això, Arrimadas tornaria a guanyar tant en vots com en escons. Els pitjors auguris són per al PSC i el PP: els socialistes es quedaria amb 13-15 diputats, el que seria el pitjor resultat de la formació d'Iceta en unes eleccions catalanes. El PP podria baixar un escó més, fins que es quedés amb tres.

LA INVESTIDURA DE TORRA, EN MANS DE LA CUP

La CUP torna a tenir a les seves mans l'èxit o el fracàs de la investidura. Els anticapitalistes convocaran un consell polític en les pròximes hores per decidir si mantenen l'abstenció o bé voten en contra de la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat. En una entrevista d'Europa Press, la diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha explicat que tres assemblees territorials cupaires han sol·licitat la reunió d'aquest òrgan i del grup d'acció parlamentària per debatre el sentit del vot dels seus quatre diputats, crucials perquè la investidura de Torra prosperi.

Els cupaires ja van ser al gener del 2016 clau per al pas al costat d'Artur Mas i la investidura de Carles Puigdemont. Ara, ho tornen a ser. En concret les tres territorials sol·liciten canviar les quatre abstencions que tenien previst emetre, per quatre "no", la qual cosa estroncaria les possibilitats de Torra de presidir la Generalitat tant en primera com en segona volta.

La direcció de la CUP no es plantejava canviar les quatre abstencions cap al candidat alternatiu a Carles Puigdemont. No ho farà per canviar cap al sí -excepte si JxCat i ERC proposen un programa netament rupturista-, però la voluntat de la cúpula tampoc és obstaculitzar la investidura oposant-s'hi frontalment. Amb tot, hi ha alguns sectors de la formació neguitosos amb la renúncia de Carles Puigdemont a la presidència i la proposta de Torra.

UNA JUTGESSA DE MANRESA DESCARTA INVESTIGAR LES CÀRREGUES DE L'1-O AL BAGES, PERQUÈ " ÚNICAMENT " HI HA HAVER 50 FERITS

La jutgessa del Jutjat d’Instrucció Número 2 de Manresa ha rebutjat de continuar investigant les càrregues policíaques de l’1-O al Bages perquè considera que els agents ‘únicament’ van causar cinquanta ferits. Segons que publica el diari Regió 7, la magistrada diu en la interlocutòria que no hi va haver ‘excés de força’ en els cinc col·legis del Bages on van carregar i que en tot cas, hi havia multituds que van oferir una resistència activa a l’actuació policíaca.

Segons el Col·legi d’Advocats de Manresa, acusació particular i impulsor de les demandes dels cinc centres, amb aquest rebuig la magistrada està ‘prejutjant’ i considera l’acció dels agents ‘d’ús proporcional de la força’. Avui presentaran recurs a la decisió. Després de veure les imatges i d’escoltar alguns comandaments policíacs i víctimes, la magistrada diu ara que descarta practicar més proves i identificar els agents perquè considera que el seu ús de la força va ser ‘proporcional’.

Durant el transcurs de la instrucció es va arribar a aportar un informe de la Guàrdia Civil en el qual s’identificava a quatre agents, malgrat que en cap cas eren del grup que hauria utilitzat la força. Pel que fa a l’absència de la identificació dels agents, la magistrada ja va al·legar que en cap cas es tractava d’una falta penal sinó administrativa, fet que el Col·legi d’Advocats va considerar erroni.

LA PERSECUCIÓ DEL CATALÀ A MALLORCA OBRE UNA CRISI INTERNA AL PP

Hi ha un fort malestar intern dins el PP balear. La causa: els recursos interposats per l’advocacia de l’estat espanyol contra la línia de subvencions que van aprovar els ajuntaments de Pollença –per unanimitat (el PP també hi votà a favor)– i de Capdepera per concedir ajudes a l’elaboració en català de rètols, etiquetes i cartes en restaurants i comerços. El sector més regionalista del partit discrepa d’aquestes mesures i assenyalen la delegada del govern espanyol, Maria Salom, com a instigadora d’aquesta persecució lingüística.

El president del partit, Biel Company, va convocar d’urgència una reunió del comitè de direcció ahir al vespre per pactar una actuació comuna sobre el català, però no se’n va sortir. L’intent d’acordar aquesta estratègia, comuna a tots els ajuntaments, va fracassar i els assistents van sortir-ne sense instruccions. Segons fonts del PP, Salom vol quedar bé davant Madrid per presentar-se com a candidata a substituir Company.

Informa:VILAWEB.CAT (11-5-2018)

EL PLE D'INVESTIDURA DE TORRA SERÀ AQUEST DISSABTE A LES 12 HORES

El ple d'investidura de Quim Torra arrencarà aquest dissabte a les 12 del migdia. Així ho està traslladant el president del Parlament, Roger Torrent, als representants dels diversos grups, amb qui està mantenint una ronda de contactes telefònica aquest divendres al matí. D'aquesta manera, la primera votació tindrà lloc aquest dissabte, i la segona volta, on previsiblement serà investit amb la majoria simple de JxCat i ERC, serà aquest dilluns.

En aquests moments, Torra compta amb els 66 vots de JxCat i ERC per ser investit en segona volta, sempre i quan la CUP mantingui les seves quatre abstencions. No obstant això, a petició de tres territorials, els anticapitalistes celebraran un consell polític extraordinari per revisar la seva postura.

Per prudència, l'independentisme ha decidit avançar al màxim el calendari, tenint en compte que va d'un sol vot. Dimecres que ve el conseller Toni Comín té la vista amb la justícia belga per a decidir sobre la seva extradició, fet que pot canviar la seva situació i fer perillar la delegació de vot.

El president del Parlament ha obert aquest divendres a les deu del matí una ronda de consultes exprés, després que el president Carles Puigdemont li comuniqués --i després anunciés públicament a través de les xarxes socials-- la designació de Torra com a candidat definitiu a la investidura.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-5-2018)

CADA DIA MIL AGRESSIONS ESPANYOLISTES AL GROC: AVUI, LA GUÀRDIA URBANA DE BARCELONA

La barcelonina Elisabet Sitges va ser multada dimecres a la tarda per la Guàrdia Urbana quan anava a penjar llaços grocs en una de les portes de ferro que hi ha a la glorieta d’accés al metro i els Ferrocarrils de la plaça de Catalunya. Segons va denunciar ahir ella mateixa, no era el primer que ho feia allà mateix, també davant de guàrdies, però dimecres dos agents se li van acostar per advertir-la que allò “no ho fes davant seu”. “És llibertat d’expressió”, es va defensar ella, abans que li imposessin una multa per la falta de “llençar papers o escombraries o embrutar l’espai” públic. Sitges va advertir-los que es queixaria als mitjans i fins i tot al Síndic, fet que, assegura, es van prendre com “una amenaça o coacció”.

A la multa, que es va negar a signar, no hi figura cap import, si bé té la intenció de presentar-hi recurs, i de fet ahir al matí ja va enviar una queixa als Mossos i a l’Ajuntament de Barcelona. A més, està decidida a arribar “fins al final” per denunciar si cal a la justícia un delicte contra la llibertat d’expressió. A banda de la retirada de la multa, la família demana a l’alcaldessa Ada Colau que emprengui “algun tipus d’acció” contra els policies.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (11-5-2018)

N.de la R.

Està bé que ara a alguns els hagi entrat la dèria de la netaja als transports públics. Qulasevol usuari por comprovar l'estat de deixadesa de molts indrets de metro de Barcelona. Per tant, estem d'acord que cal una neteja a les estacions, als combois i als seus voltants.A mb tot, aquesta neteja hauria d'afectar tot i no només les coses que duen el color groc.I és que és tan bonic el color groc amb contrast amb la negror que s'hi observa...

EL VIACRUCIS SOBIRANISTA FINS A ARRIBAR AL PLA D: L'ESTAT HA VETAT FINS A TRES CANDIDATS

Viacrucis o calvari. Triïn el sinònim que vulguin per definir el que ha viscut l’independentisme els últims mesos per poder desencallar la legislatura. L’Estat espanyol ha posat totes les traves possibles per impedir que s’investís els candidats a president que han anat proposant els grups parlamentaris –Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull– i mentrestant la justícia ha castigat el país amb més presos polítics i exiliats. El camí, doncs, ha estat llarg, tortuós i difícil, però ara, amb Quim Torra a la palestra, ja es veu la llum al final del túnel. Però, tal com diu el refranyer català, “no diguis blat fins que estigui al sac i ben lligat”. Que traduït en política seria “no cantis victòria fins que hi hagi president i govern i es pugui avançar cap a la República”.

Això sí, també s’ha de tenir en compte que en aquest viacrucis s’han viscut victòries importants com la negació per part d’Alemanya de la violència que el jutge del Suprem Pablo Llarena atribueix al procés sobiranista i al referèndum. La causa catalana, doncs, va guanyant batalles a l’exterior.

Subcategories

COM ARRUÏNAR L'INDEPENDENTISME EN TRES DIES

 

"Com arruïnar l’independentisme en tres dies "

No pertoca a cap partit interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació

 

JOAN B. CULLA

 

Primer de tot: si en les actuacions dels antiavalots dels Mossos del dijous 6, a Girona i a Terrassa, s’hi produí alguna transgressió dels protocols del cos o de les ordres rebudes, si aquestes últimes eren inapropiades, si es donà algun excés o acarnissament en l’ús de la força o qualsevol altra irregularitat, és imprescindible que hom depuri responsabilitats i es dictin les mesures disciplinàries corresponents.

Dit això, afegeixo sense embuts una altra cosa: no és a la CUP a qui correspon fixar el model policial d’aquest país, ni dictar eventuals canvis en la “cultura de seguretat” del govern de Catalunya, com semblava pretendre l’altre dia el diputat Carles Riera. D’una banda, perquè la CUP representa ara mateix el 4,5% dels votants catalans, i no forma part del Govern ni de la majoria que el sustenta. De l’altra, perquè és difícil reconèixer-li autoritat en la matèria al grup polític un alt representant institucional del qual lluïa orgullós una samarreta amb la sigla ACAB, que vol dir "All Cops Are Bastards", o sigui “Tos els policies són uns malparits”. No em consta que la formació anticapitalista hagi explicat mai en què consistiria el seu “model policial” (a banda de dissoldre la Brimo), però goso afirmar que, entre Patrulles de Control o Guàrdies Rojos i una policia democràtica europea, la immensa majoria dels ciutadans preferim això segon.

Tampoc no pertoca a la CUP –ni a cap altre partit– interpretar o posar límits a la llibertat de manifestació, determinant qui pot exercir-la i qui no. Tal com explicava dissabte aquí mateix l’exconsellera (d’Interior i de Justícia) Montserrat Tura, les convocatòries subscrites per organitzacions legals són simplement “comunicades” a l’autoritat, que no les pot “prohibir”. En tot cas, s’hauria d’instar la il·legalització judicial de determinats grups o plataformes, però no m’imagino els cupaires avançant per aquest camí... Llegeix més...

Visites Rebudes

08635948