L'ESTAT CASTIGARÀ LA DELEGACIÓ CATALANA DE BRUSEL·LES PER LA INTERVENCIÓ DE PUIG

El govern espanyol prendrà mesures contra la delegació de Brussel·les després que el conseller de Cultura exiliat, Lluís Puig, hagi participat aquest dimecres en un acte a la seu ubicada a Rue de la Loi amb motiu de la Setmana Catalana a la capital belga. Fonts d'Exteriors han confirmat a l'Agència Catalana de Notícies que estan estudiant la situació per decidir quines mesures s'adoptaran però han insistit a dir que les conseqüències es prendran "ràpidament".

Les mateixes fonts han remarcat que Puig és un "fugat" de la justícia espanyola i que hi ha una ordre de detenció europea contra ell. El fins ara cap de la cartera de Cultura del Govern de la Generalitat ha intervingut a l'acte a petició del Casal Català de Brussel·les, que ha organitzat conjuntament amb la delegació un esdeveniment per commemorar el centenari de Manuel de Pedrolo.

Fonts de la delegació a Brussel·les han matisat que el polític terrassenc no era entre els convidats a l'acte, que d'altra banda era públic.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-4-2018)

TORRENT ES REUNEIX AMB RELATORS DE L'ONU I EL REPRESENTANT PERMANENT DE LA FRANCOFONIA DAVANT DE LES NACIONS UNIDES

El president del Parlament, Roger Torrent, ha dedicat el matí d’aquest dijous a continuar amb les reunions que està mantenint a Ginebra. Sense voler explicar noms concrets per discreció, fonts del seu equip han explicat que ja s’ha trobat amb diversos relators independents de l’ONU, a qui ha explicat la seva visió sobre la situació política a Catalunya i ha els ha traslladat la seva preocupació per la vulneració de drets fonamentals que assegura que pateixen els catalans i el Parlament.

El mateix relat ha volgut fer arribar al representant permanent de l'Organització Internacional de la Francofonia davant de les Nacions Unides, Henri Eli Monceau, a qui també ha traslladat la necessitat de “donar sortida política als conflictes polítics”. El president va aprofitar també dimecres al vespre per sopar i fer una xerrada davant de catalans residents a Suïssa, i té previst acabar el matí reunint-se amb l’alcalde de Ginebra, Rémy Pagani, amb qui compareixeran després conjuntament

Informa:ARA.CAT (19-4-2018)

MARGALLO CARREGA CONTRA SORAYA PER LA DESCOORDINACIÓ EN LA PRESUMPTA MALVERSACIÓ DE L'1-O

José Manuel García-Margallo ho té clar. Si la Guàrdia Civil afirma en el seu informe lliurat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que la Generalitat va gastar 1.915.067,22 euros de diners públics, mentre el president espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, asseguren que no es va fer ús de fons públics per a la celebració del referèndum és perquè hi ha hagut "un problema de coordinació".

Així ho ha dit en la tertúlia de El matí de Catalunya Ràdio, on ha carregat directament contra la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, en considerar que, després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, la número 2 del govern del PP "té absolutament tots els poders i totes les competències", al mateix temps que ha afegit que "jo no recordo algú en la història d'Espanya que per delegació hagi tingut més poder".

Des que la vicepresidenta del govern espanyol té a les seves mans, doncs, les regnes de la Generalitat, la seva missió va ser —i encara és— "coordinar tots els ministeris". Però no ha estat així. L'exministre d'Exteriors es lamenta que "aquí el que ha fallat és la coordinació perquè el Govern [espanyol] està personat en una causa a través de la Guàrdia Civil i està sostenint malversació", mentre que "un Ministeri, que també hauria d'estar coordinat, afirma que no s'han utilitzat diners públics i que, per tant, no hi ha hagut malversació".

MONTORO I CATALÀ DONEN ARMES ALS PROCESSATS PER L'INDEPENDENTISME AL SUPREM

Las ‘intromisiones’ de los ministros de Hacienda y de Justicia sobre datos de la causa seguida en el Tribunal Supremo por delitos de rebelión y malversación de caudales públicos han comenzado a pasar factura en el proceso judicial y a generar las primeras consecuencias.

El magistrado Pablo Llarena ha tomado cartas en el asunto después de comprobar que varios de los procesados que tiene encarcelados se le han encarado durante las declaraciones indagatorias celebradas esta semana. Por un lado, le acusan de haberles convertido en “presos políticos” y de actuar motivado por “presiones políticas” como demuestra los “vaticinios” del ministro de Justicia, Rafael Catalá, sobre lo que iba a ocurrir en el procedimiento.

Por otro lado, varios de los procesados han sostenido en estas últimas declaraciones ante Llarena que la rebelión ha quedado desacreditada por la decisión de la Justicia alemana y la malversación, por las afirmaciones del ministro de Hacienda, Cristóbal Montoro, de que no se había destinado dinero público a la organización de 1-O, en contra de la investigación.

UN INFORME DE LA GUÀRDIA CIVIL DIU QUE ES VAN MALVERSAR GAIREBÉ DOS MILIONS D'EUROS

L'informe que el jutge de la causa per l'1-O al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va encarregar a la Guàrdia Civil revela que la Generalitat hauria malversat 1.915.067,22 euros procedents de fons públics en l'organització i celebració del referèndum independentista de l'1 d'octubre de 2017.

Aquesta matinada Llarena ha aixecat el secret de la peça separada d'investigació de la possible malversació de cabals públics acreditant-se en la mateixa, segons informe de la Guàrdia Civil, de la quantitat d'1.915.067,22 euros malversats, segons ha avançat l'acusació particular de Vox.

Aquesta despesa posa en dubte la versió del ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, que ha sostingut repetidament que no es va destinar ni un euro públic a l'organització del referèndum de l'1-O, la qual cosa deixaria sense efectes l'acusació per malversació contra la cúpula independentista, raó per la qual el mateix Llarena ja ha demanat explicacions a Montoro.

LA GUÀRDIA CIVIL ALERTA A LLARENA DE L'" AGRESSIVITAT " DE MARCEL MAURI

En ple debat judicial al Tribunal Suprem en la causa de l’1 d’Octubre sobre el concepte de “violència”, per rebaixar el delicte de rebel·lió a sedició, la Guàrdia Civil també sembla està diposada a reinterpretar el concepte “d’agressivitat”. Així es pot comprovar en l’atestat de la Unitat de la Policia Judicial sobre els “protagonistes del procés” que va lliurar al magistrat instructor de la causa de l’1-O del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.

Un dels exemples d’aquesta interpretació extensiva del concepte agressivitat clama la ‘fitxa’ que la Guàrdia Civil va escriure sobre la figura i el paper de Marcel Mauri, l’actual portaveu d’Òmnium Cultural. Un home que precisament seria l’antitesi del que el seny batejaria com “agressivitat”. Els analistes de la policia destaquen que “els seus missatges ha estat agressius contra l’Estat reclamant la llibertat del que entèn que són presos polítics”.

La Guàrdia Civil li imputa declaracions en què parla del “perill que corria la democràcia a Catalunya Espanya i Europa” i que “l’Estat estava buscant tensionar, crispar i radicalitzar el conflicte polític amb l’objectiu de desactivar les entitats sobiranistes”. Així inclouen en l’atestat diverses intervencions amb les que cridava a la “mobilització” demanant a “qui estimés la democràcia sortís al carrer per detenir l’espiral de repressiód e l’Estat”.

Ara bé, la Guàrdia Civil incorre en una contradicció perquè malgrat titllar “d’agressives” les declaracions públiques de Mauri, al assegurar que cridava a “fer el que fes falta” això sí sempre de manera “cívica i democràtica”. També afegeix aquest informe que instigaria una “onada de mobilitzacions començant per al del dia 12 amb l’objectiu de fer arribar al món que Espanya no és una democràcia i que a Catalunya havien segrestat la democràcia”.

Informa:ELMON.CAT (19-4-2018)

EL DIARI " ABC" DEMANA QUE SE SUSPENGUIN ELS PARTITS EN QUÈ ES XIULI L'HIMNE ESPANYOL

La polèmica per una presumible xiulada a l'himne d'Espanya a la final de la Copa del Rei d'aquest dissabte al Wanda Metropolitano es va encenent cada vegada més a mesura que s'apropa la data. A tan sols dos dies perquè se celebri, i després que el president de la Lliga, Javier Tebas, deixés anar ahir que xiular-lo "és violència verbal", avui el director de l'ABC, Bieito Rubido, exigeix que "se suspengui qualsevol partit en el qual s'insulti a l'himne del meu país".

Ho ha fet en un article titulat "Guanyar-se el respecte", on ha demanat ha volgut deixar ben clar que "el respecte als altres és fonamental per viure en democràcia, però difícilment puc respectar algú que no deixa d'agredir-me amb el seu menyspreu i el seu xiulet".

Ara bé. Tebes ja va aclarir que no es pot suspendre un partit preveient el que passarà i que, una vegada començat, tampoc no es pot cancel·lar. Però Rubido continua insistint en la seva idea que "gran part de la societat espanyola aplaudiria si dissabte vinent hi hagués el coratge de suspendre la final de la Copa del Rei de futbol a res que es xiuli a l'himne de tots els espanyols".

HISENDA DESMENTEIX TAMBÉ LLARENA AL CONGRÉS I DIU QUE NO HI VA HAVER MALVERSACIÓ

La secretària general de Finançament Autonòmic i Local, Belén Navarro, ha insistit avui en una compareixença al Congrés que els diners del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) no s'han destinat a sufragar despeses del procés independentista de Catalunya i que per tant no hi va haver malversació. Navarro ha desmentit d'aquesta manera les acusacions del jutge Pablo Llarena, i ho ha fet en seu parlamentària.

La secretària general ha assegurat que “no hi ha hagut diners que hagin anat destinats” a fer possible el referèndum, tant pel que fa als pagaments del FLA com del control de pagaments de les entrades a compte. Ha recordat que aquesta qüestió “està essent objecte d’estudi per part dels tribunals i els òrgans jurisdiccionals” per si consideressin “que s’ha desviat alguns diners que no corresponguin” al FLA o al pagament de proveïdors o bé que aquest pagament de factures certificat per interventors “no correspongués a la seva finalitat”.

La secretària de Finançament Autonòmic i Local ha recordat que el FLA té “bàsicament dos trams: un de venciment de deute i el de pagament a proveïdors”, de manera que “els diners que es donen a les comunitats a través del FLA va directament al pagament de venciment de deute o als proveïdors mitjançant una plataforma on la comunitat carrega les factures i es paga directament els proveïdors”.

EL RELAT ESPANYOL ES TRENCA: LLARENA DEMANA A MONTERO QUE ACREDITI PER QUÈ DIU QUE NO ES VAN GASTAR DINERS PÚBLICS L'1-O

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que porta la causa del procés, ha demanat per escrit al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro que expliqui “amb la major brevetat possible” per què considera que no es van utilitzar diners públics per fer el referèndum de l’1 d’octubre.

En una providència, el magistrat explica la seva decisió perquè diversos processats han declarat davant d’ell que Montoro va expressar “la certesa d’una absència de despesa pública en l’organització de la votació celebrada a Catalunya l’1 d’octubre de 2017”.

En una entrevista a El Mundo publicada dilluns, el ministre assegurava que no es va gastar “ni un euro” de les arques públiques en l’organització del referèndum ni tampoc amb la manutenció de Carles Puigdemont a l’estranger

Això contradiu les fonts de prova del sumari, diu el jutge, que ha processat diversos dels implicats pel delicte de malversació, consistent precisament en la utilització de diners públics per a finalitats il·legítimes, per exemple i segons el seu parer, el referèndum.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (18-4-2018)

JxCAT ADVERTEIX QUE GESTIONARÀ ELS TEMPS DE LA INVESTIDURA

El grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat), que s'ha reunit aquest dimecres a Berlín amb el president Carles Puigdemont per analitzar els propers passos a seguir, ha reclamat no condicionar el calendari a la investidura del nou president de la Generalitat. El portaveu de la formació, Eduard Pujol, ha afirmat des de Berlin que "el calendari no condicionarà les decisions que s'adoptin perquè l'estratègia fins ara ha donat els seus fruits". "JxCat ha demostrat generositat i flexibilitat perquè ja hem presentat tres candidats i ens hem guanyat el dret a gestionar el temps sent corresponsables amb la voluntat del poble", ha afegit Pujol sobre el compte enrere per a investir un president que s'acaba el proper 22 de maig. "Això no és un Operación Triunfo de política i el candidat més votat no ha pogut ser fins ara investit tot i que gaudeix de tota la legitimitat per ser-ho", ha afegit.

Pujol ha assenyalat que cal trobar el "mecanisme" per portar al Parlament" allò que "el carrer ha legitimat", en referència a la investidura a distància de Puigdemont, que seria possible amb la reforma de la llei de presidència, tot i que molt possiblement el TC la impugnarà posteriorment. Sigui com sigui, Pujol ha reconegut que no s'ha pres "cap decisió" i que l'objectiu segueix sent "posar amb més força l'Estat davant del mirall". "Malgrat que ho hem posat tot sobre la taula, no ha estat una reunió d'advocats", ha apuntat Pujol, en al·lusió als condicionants judicials que han impedit fins al moment la investidura de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull.

Informa:ARA.CAT (18-4-2018)

LES ENTITATS SOBIRANISTES DONEN SUPORT A LA INICIATIVA D'OMPLIR DE SAMARRETES GROGUES LA FINAL DE COPA

L’ANC, Òmnium Cultural, la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i Drets han donat suport a la iniciativa d’omplir de samarretes grogues les graderies de l’estadi Wanda Metropolitano de Madrid, on aquest dissabte es disputarà la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla.

En un comunicat, les entitats també animen l’afició blaugrana a portar la samarreta de la senyera o una de groga sota la blaugrana per mostrar-la de ‘forma clara i conjunta’ quan soni l’himne espanyol i han aplaudit ‘la mobilització espontània’ contra ‘l’acció repressiva que exerceixen governs jutges, cossos de seguretat i mitjans de comunicació, salvant-ne comptades excepcions, sobre col·lectius i persones que, des del pacifisme, defensen idees polítiques diferents’.

D’altra banda, les entitats també remarquen que ‘el color groc com a símbol de la llibertat és una manera respectuosa, plàstica i efectiva’ de demanar dins de l’estadi la llibertat pels ‘presos polítics’.

Informa:VILAWEB.CAT (18-4-2018)

BARTOMEU, PRESIDENT DEL BARÇA: " DEMANEM RESPECTE PER A TOTS ELS SÍMBOLS "

Demanem respecte pel significat de la paraula justícia, que permeti acabar amb la insòlita situació de presó preventiva que pateixen, no tan sols els polítics, sinó també persones com l’expresident Rosell". Així s'ha expressat Josep Maria Bartomeu en l'acte de presentació del llibre 'Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport' (Editorial Base), una obra que repassa els 128 articles de l'escriptor en relació el club blaugrana i la cultura catalana i escrit pel doctor Jordi Osúa. Montalbán és, per a molts periodistes, historiadors, escriptors i agents culturals, el gran teòric de la història del Barça i l'autor d'una de les frases més emblemàtiques per definir la relació entre el club blaugrana i la societat catalana: "El Barça és l'exèrcit simbòlic desarmat de Catalunya.

En aquests termes s'ha volgut manifestar el president del Barça a tres dies de la final de la Copa del Rei a Madrid. Bartomeu ha reivindicat la llibertat dels presos polítics, el dret a decidir del poble de Catalunya i la llibertat d'expressió dels socis i afeccionats culers, a la vegada que ha demanat respecte per a tothom: "La junta demana que es respectin tots els símbols identitaris. Quan l'afecció s'ha expressat xiulant, no ho ha fet per menystenir símbols, sinó com a protesta a la situació política de Catalunya. Sempre defensarem la llibertat d'expressió."

TURULL TAMBÉ PLANTA CARA A LLARENA: " VOSTÈ M'HA CONVERTIT EN UN PRES POLÍTIC; RECTIFIQUI "

Acaba la ronda de compareixences dels presos polítics al Suprem perquè el jutge Pablo Llarena els comuniqués les interlocutòries de processament per rebel·lió. El diputat de Junts per Catalunya Jordi Turull ha declarat durant 50 minuts, la consellera Dolors Bassa durant només un quart d'hora i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell durant una mitja hora. El més dur ha estat Turull, que, seguint la línia de defensa de la resta de diputats de JxCat presos a Estremera, ha denunciat la falta d'independència de Llarena. Bassa i Forcadell han sigut més conciliadores: la consellera de Treball i Benestar Social ha assenyalat que no considera "just" el procediment i ha recordat que va deixar l'acta de diputada. Forcadell, en canvi, ha mantingut la mateixa estratègia de defensa de finals de l'any passat: ha assegurat que ella no prenia les decisions com a presidenta del Parlament, sinó que executava les decisions de la mesa.

L'excandidat a la presidència de la Generalitat ha assenyalat —segons fonts presents en la declaració— que desconeixia "si era un pres polític al novembre, però que ara no en té cap dubte". "Vostè m'ha posat a la presó perquè, com diu literalment en la seva interlocutòria [de processament], jo no garanteixo «un retorn a l'autogovern encertat»". En aquest sentit, li ha retret que no el deixés continuar sent candidat a la investidura després de la primera votació fallida per tornar-lo a enviar a la presó d'Estremera. Per a Turull, els poders es "creuen" a Espanya, és a dir, no hi ha divisió de poders. "Mentre el govern ens diu quan ens processen i per què ens condemnen, el Suprem ens diu quin president hem de votar", ha assenyalat. En aquest sentit, li ha demanat que "rectifiqui", que faci justícia i no política, sempre segons les mateixes fonts.

LA FISCALIA VOL MANTENIR LA IMPUTACIÓ PER REBEL·LIÓ I TERRORISME DE L'ACTIVISTA DEL CDR DE VILADECANS

La Fiscalia de l’Audiència espanyola ha recorregut la llibertat provisional acordada pel magistrat Diego d’Egea per l’activista dels Comitès de Defensa de la República (CDR) Tamara Carrasco. Ha sol·licitat que es mantingui la imputació pels presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme en considerar que el moment actual de la recerca és ‘prematur’ per a excloure l’aplicació dels dos tipus penals.

La Fiscalia ha informat que ha interposat un recurs d’apel·lació contra la mesura adoptada pel jutge D’Egea el passat 12 d’abril, quan va deixar Carrasco en llibertat amb mesures cautelars després d’imputar-li delicte de desordre públic i retirar-li els delictes de rebel·lió i terrorisme.

La Fiscalia demana que es decreti presó provisional incondicional per a Tamara Carrasco o, subsidiàriament, se li imposi llibertat o presó amb fiança. S’insta, a més, a mantenir els delictes de terrorisme i rebel·lió que justifiquen el manteniment de la competència de l’Audiència espanyola.

AJORNADA LA VISTA DE COMÍN, SERRAT I PUIG PERQUÈ LA FISCALIA VOL MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'EUROORDRE

La fiscalia de Brussel·les ha demanat ajornar la vista de Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig davant el jutge perquè vol més informació d’Espanya sobre l’euroordre. D’aquesta manera, els consellers exiliats hauran de tornar a comparèixer al Palau de la Justícia de la capital belga el pròxim 16 de maig.

Els consellers han arribat aquest dimecres a primera hora del matí als tribunals del Palais de Justice de Brussel·les per acudir a la cita amb la justícia sobre l’euroordre contra ells. La vista, prevista a les nou del matí davant del jutge d’instrucció de la Chambre du Conseil (Tribunal de Primera Instància), ha durat poc més de quinze minuts.

El primer a arribar aquest matí ha estat Puig mentre que després ho han fet Serret i Comín. Tots tres han arribat per separat a les dependències judicials.

Fa dues setmanes els tres consellers van presentar-se davant d’un jutge d’instrucció del Tribunal de Primera Instància de la capital belga. Després de diverses hores declarant, el jutge va decidir deixar-los en llibertat sota mesures cautelars, com ja va passar al novembre amb la primera euroordre. Concretament, el jutge va dictar com a condicions que els consellers estiguin a disposició de la justícia quan se’ls requereixi, que comuniquin quin és el domicili fix a Bèlgica i que no abandonin el país.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (18-4-2018)

EL PARLAMENT SUÍS AVISA QUE NO EXTRADIRÀ MARTA ROVIRA PER MOTIUS POLÍTICS

Suïssa refusarà l’extradició de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, si es demana per ‘motius purament polítics’. Ho ha confirmat el comitè d’Afers Estrangers del Parlament suís, que ahir va examinar el cas. Segons el document publicat després de la reunió parlamentària, ja hi ha un ‘procés en marxa’ per la petició d’extradició a Espanya de Rovira.

‘El comitè d’Afers Estrangers ha examinat el cas de la independentista catalana Marta Rovira, que ha trobat refugi a Suïssa després del seu processament per rebel·lió i sedició a Espanya, per uns delictes pels quals s’arrisca a una pena de trenta anys de presó’, diu el document. Afegeix que el comitè ha pres nota de l’inici del procediment i anuncia: ‘L’extradició serà rebutjada si es confirma que la petició és motivada per motius purament polítics.’ De fet, el govern suís ja havia indicat que sempre rebutja les peticions d’extradició per causes polítiques.

Informa:VILAWEB.CAT (18-4-2018)

ES PREPARA UNA MARXA ATLÈTICA PER RELLEUS DES DEL PARLAMENT FINS A LES PRESONS AMB POLÍTICS CATALANS

Entre el 27 i el 29 d’abril, més de dos-cents corredors completaran, en una marxa atlètica per relleus, la distància que separa la capital de Catalunya de les presons on estan tancats Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell i Dolors Bassa. La iniciativa va néixer una nit, a Prats de Lluçanès, a casa de l’Anna Vilà i el Santi Girvent.
Tot va començar a casa seva. Com va anar la cosa?
Anna: Era pels volts de Nadal, acabàvem de posar els nens a dormir i vam llegir una carta d’en Jordi Cuixart en què explicava les visites del seu fill i la seva dona. Deia que mirava que el seu nen se li adormís als braços perquè, ni que fos un cop al mes, ell fos la primera cara que veiés. Quan tens fills, frases com aquesta et toquen. És algú com tu, que no ha fet res de dolent i que viu una situació molt injusta. Ens va afectar tant que no ens deixava dormir. Aquesta sensació d’injustícia fa mal i fa por. Ens pot tocar a qualsevol.
I van decidir actuar...
Anna: Sí, vam decidir enviar-li el nostre afecte. Li vam escriure cartes, amb els nostres fills, però volíem anar més enllà. El meu home va tenir la pensada d’anar corrent fins a les presons on hi ha els presos polítics. Nosaltres i qui s’hi volgués apuntar. Som runners, és el que podem oferir. El grup més pròxim a nosaltres ens va fer costat i la idea es va anar escampant. I, a poc a poc, hi va haver gent que es va enamorar del projecte i que ens va ajudar a fer-lo créixer. L’Ajuntament del nostre poble, per exemple. I els dels altres municipis del Lluçanès. A tot arreu hem trobat una bona resposta.

TORRENT ESTABLEIX UN CANAL DE COMUNICACIÓ PERMANENT AMB L'ONU PER SEGUIR LA SITUACIÓ A CATALUNYA

El president del Parlament, Roger Torrent, ha sortit de la seva primera reunió a Ginebra satisfet i amb una sensació molt positiva. Segons fonts del seu equip, Torrent s’ha trobat amb Mona Rishmawi, la directora delegada de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de l’ONU, la responsable a Suïssa quan el titular de la institució és fora en missions especials, com és el cas d’aquest dimecres. Després de la reunió, d’una hora i mitja de durada, les mateixes fonts han avançat que el president i Rishmawi han acordat mantenir els canals de comunicació oberts per actualitzar tot allò que passa a Catalunya i poder així tenir informació més acurada i puntual de com evoluciona el cas.

"A Catalunya es viu un atac sistemàtic contra els drets i llibertats fonamentals", ha declarat Torrent en una compareixença davant els mitjans de comunicació. El president de la cambra catalana ha recordat que s'havia compromès a defensar els drets polítics de tots els 135 diputats de Catalunya. Torrent ha informat que, a banda de l'Alt Comissionat, s'ha començat a reunir amb altres entitats de defensa dels drets fonamentals amb la voluntat de "traslladar la preocupació envers Catalunya" i "demanar la implicació internacional en la defensa d'aquests drets".

CREIX L'AUDIÈNCIA DE LA RÀDIO EN CATALÀ AMB RÈCORDS HISTÒRICS

Els oients de ràdio continuen pujant a Catalunya i es consolida el bon estat de salut de la ràdio en català. RAC 1 ha aconseguit superar el seu propi rècord amb 971.000 oients diaris, segons les dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM), fetes públiques aquest dimecres. Una xifra que trenca el sostre de l’emissora, per sobre dels 697.000 aconseguits per Catalunya Ràdio.

També es manté líder els matins, amb El món a RAC 1, de Jordi Basté, que obté 721.000 seguidors diaris. Per la seva banda, El matí de Catalunya Ràdio també millora resultats com a segon programa matinal més escoltat, amb 574.000 oients diaris, “el millor resultat de la història” del programa, segons ha explicat Mònica Terribas.

Al migdia, la Competència, amb Òscar Dalmau i Òscar Andreu, també manté el lideratge de la franja del migdia, amb 246.000 oients, així com també Versió RAC 1, amb Toni Clapés, amb 299.000 oients cada tarda. (Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio es manté amb 100.000 oients a la tarda)El programa Islàndia, d’Albert Om, també obté bons resultats, superant el seu propi rècord amb 159.000 seguidors diaris. El cap de setmana, el programa Via lliure de RAC 1, amb Xavi Bundó, també manté el lideratge amb 526.000 seguidors, rècord històric del programa.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (18-4-2018)

LA INJUSTÍCIA DE LA JUSTÍCIA AMB EL CATALÀ: NOMÉS EL 8,2% DE LES SENTÈNCIES SÓN EN CATALÀ, MENYS QUE MAI

L’administració de justícia continua mostrant un menyspreu absolut per la realitat lingüística del país, tal com ho demostren les últimes estadístiques d’utilització del català en les sentències que demostren que aquest manifest desinterès s’ha convertit en crònic. Així les coses, només el 8,2% de les 224.220 sentències que van ser dictades a Catalunya durant l’any passat es van redactar en la llengua pròpia del país, un total de 18.346 resolucions, segons les estadístiques de la conselleria de Justícia de la Generalitat.

La dada suposa un descens de 2 dècimes en relació amb el percentatge de 8,4% de sentències en català del 2016 i es manté la imparable tendència a la baixa, ja que el 2015 el nombre de sentències en català arribava al 8,5%. Els que vulguin maquillar les dades interpretaran que l’ús judicial del català només està estancat, però l’evidència és que l’evident falta d’interès de jutges i magistrats, fiscals i advocats per la llengua pròpia del país fa que cada any siguin menys les sentències redactades en català, tant en números relatius com també en xifres absolutes. En aquest sentit, i davant la ridiculesa de les dades, el fet que entre el 206 i el 2017 s’hagin redactat 93 sentències menys en català s’ha de considerar una petita gran tragèdia.

LA FISCAL NO ES CREU L'ACUSACIÓ D'ATEMPTAT DE TRES GUÀRDIES CIVILS A UN INDEPENDENTISTA

Tres guàrdies civils destinats a Barcelona durant la tardor passada pel dispositiu de seguretat del Ministeri de l’Interior amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre van declarar ahir en un judici, i amb tot luxe de detalls, l’agressió que van rebre d’un ciutadà de Barcelona, el 9 de desembre, que els va atacar per la seva condició d’agents de l’autoritat, amb tot tipus d’insult i dient-los que marxessin de Catalunya. Tot i la contundència i reiteració de la seva declaració, aquesta no va tenir la més mínima credibilitat per a la fiscal del cas, que va arribar a la conclusió que no hi havia prou proves per sustentar la seva acusació. Tampoc va demanar que se’ls obrís cap investigació per fals testimoni, tot i que van incórrer en flagrants contradiccions.

Aquesta declaració es va fer en el transcurs d’un judici pel cas d’un home, veí del barri de la Barceloneta, que va denunciar haver estat agredit per quatre homes a qui va recriminar que haguessin arrencat una estelada penjada al número 3 del carrer Alcanar i que van resultar ser guàrdies civils fora de servei. En el judici d’ahir es jutjaven dos dels agents i també el veí de la Barceloneta, que va ser denunciat pels guàrdies civils que ahir van negar haver tocat cap bandera i van mantenir en tot moment que ells van ser les víctimes i que van ser agredits pel fet de ser agents de les forces de seguretat de l’Estat.

LA GUÀRDIA CIVIL CONTINUA FENT ARRANCAR LA BANDERA CATALANA DELS COTXES DE CATALUNYA DEL NORD

La Guardia Civil espanyola obliga a ciutadans francesos de la Catalunya Nord a arrencar la bandera catalana de la matrícula del seu vehicle en els controls de frontera que realitza a la Jonquera. Així ho ha denunciat recentment el nord-català Yves Henric que explica que “ja me n’havien parlat i no m’ho creia gaire, però a mi també m’ha aturat la Guardia Civil i m’ha obligat a retirar la senyera (i no era una estelada) de la meva matrícula. Deia al guardia civil que només parlo català i francès, però m’ha respost agressivament que ell només parlava castellà i que l’havia d’entendre. Va ser un bon intercanvi cultural.”

A Catalunya Nord molts automobilistes posen la bandera catalana sobre l’indicatiu 66, corresponent al departament dels Pirineus Orientals, àmbit administratiu francès que correspon a les comarques catalanes sota administració francesa.

En les matrícules franceses és obligatori, com arreu d’Europa, que hi figuri la lletra de l’estat a la part esquerra, en aquest cas la F. A la part dreta de la matrícula s’hi pot posar, sense ser obligatori, el distintiu de la regió administrativa i el número del departament. Al no ser obligatori, molts nord-catalans aprofiten per posar-hi les quatre barres catalanes.

Fa uns mesos, ja, diversoos utomobilistes de la Catalunya Nord havien denunciat a la premsa que havien estat obligats per la Policia Nacional espanyola a retirar un adhesiu amb la bandera catalana de les matrícules franceses dels seus vehicles, segons informava el diari perpinyanès l’Indépendant.

“És la primera vegada que veig quelcom semblant” explica a l’Indépendant Philippe, un automobilista que creua sovint la frontera franco-espanyola. El conductor, davant l’actitud autoritària dels policies espanyols, afirma que “no vaig voler cercar problemes i vaig haver d’arrencar les quatre barres amb un ganivet que els policies em van entregar. Tot això és increïble.”

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (18-4-2018)

EL PNB CANVIA: ARA ESTÀ EN DISPOSICIÓ D'APROVAR ELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT

El PNV cambia: traslada al Gobierno que está dispuesto a aprobar los Presupuestos

1) Culpará a Puigdemont de que siga el 155 en Cataluña. 2) Valora que se está aplicando de forma moderada. 3) Echar abajo las cuentas del Estado perjudica al País Vasco

Sorpresa de última hora. A tres días de que termine el plazo -el viernes- para la presentación de enmiendas a la totalidad contra los Presupuestos Generales del Estado, el PNV ha trasladado en privado al Gobierno un giro en su posición. Mientras tanto, continúa guardando silencio en público sobre cuál será su estrategia.

La Ejecutiva del partido ha estudiado el escenario en las últimas jornadas, pero ha acordado aplazar la decisión al jueves y prolongar así la incertidumbre.

Sin embargo, según ha podido saber El Confidencial Digital por fuentes conocedoras de las conversaciones, Moncloa y Hacienda están preparando el terreno para que sus “socios presupuestarios del PNV” se abran a la negociación en público en los próximos días y se oficialicen los contactos privados que llevan manteniendo desde hace un mes.

REUNIÓ A BERLÍN AMB LA RECUPERACIÓ DE LA INVESTIDURA DE PUIGDEMONT SOBRE LA TAULA

Aquest matí, cap a les deu, es reuneix a Berlín el grup parlamentari de Junts per Catalunya amb Carles Puigdemont per fixar l’estratègia que se seguirà abans que el 22 de maig expiri el termini per a investir president. La investidura de Carles Puigdemont (30 de gener) ajornada indefinidament pel president Roger Torrent, les investidures suspeses de Jordi Sànchez (12 de març i 13 d’abril) i la investidura intervinguda de Jordi Turull (22 de març) per l’empresonament ordenat pel jutge Llarena són els precedents que hi ha damunt la taula. Són els quatre intents de la majoria parlamentària independentista d’investir un president i formar un govern d’acord amb el resultat de les eleccions imposades del 21 de desembre. Ara es podria donar pas a una quarta candidatura, però guanya força l’opció de recuperar el pla A: restaurar la presidència colpejada pel 155. La reunió d’avui a Berlín es farà per decidir precisament això: recuperar la candidatura de Puigdemont i, si cal, apuntar un possible candidat nou en cas que fallés aquesta opció.

Abans del 22 de maig s’ha d’haver investit algú al parlament si es vol evitar que es convoquin unes noves eleccions, que es farien el 15 de juliol. Ara mateix hi ha dues opcions damunt la taula: investir Puigdemont després d’haver aprovat la modificació de la llei de Presidència o investir un quart candidat no encausat per la justícia espanyola. L’alliberament de Puigdemont de la presó alemanya on va ser retingut mentre es començava a cursar l’euroordre ha donat força a la seva candidatura. Especialment, li ha donat força el fet que la justícia alemanya hagi clavat un mastegot jurídic al Tribunal Suprem espanyol descartant l’acusació de rebel·lió i qüestionant que hagués comès cap malversació. Si bé fa unes setmanes hi havia un grup reduït de diputats (els de la CUP a banda) que optava per investir Puigdemont, ara aquest grup s’ha fet més gran i ja és majoritari dins del bloc sobiranista.

" EL BARÇA HA DE MOSTRAR EL MALESTAR AL REI " LA FINAL DE COPA COM A OPORTUNITAT

«El Barça ha de mostrar el malestar al rei»: la final de Copa com a oportunitat
Cinc veus que analitzen el club - Albert Perrín, Ramon Besa, Ricard Torquemada, Jordi Finestres i Xavi Campos- exposen a NacióDigital quin paper ha de jugar la institució davant la situació del país
El club encara no ha decidit si prendrà alguna mesura, com ara que l'assistència de directius a la llotja de Felip VI sigui nul·la o simbòlica

"Vivim una final en un entorn social i polític excepcional. El club anirà madurant aquesta situació i, si ha de prendre una decisió abans de la final de la Copa del Rei, ho anunciarà". La reflexió és de Josep Vives, portaveu del Barça, i il·lustra el debat que es cou al club davant la final de dissabte, presidida per Felip VI, una de les figures més repudiades des que l'octubre passat va validar les càrregues policials de l'1-O. Què ha de fer el Barça? Ha de mostrar la preocupació per la situació que viu el país? De quina manera pot transmetre al monarca el malestar de seva massa social?

Per trobar resposta a aquests interrogants, NacióDigital ha recorregut a la reflexió de veus que analitzen el club i el seu entorn: Albert Perrín, Ramon Besa, Ricard Torquemada, Jordi Finestres i Xavi Campos. "El Barça és un club que històricament sempre ha estat capdavanter de les reivindicacions i els moviments ciutadans del país", afirma Perrín, vicepresident del Futbol Club Barcelona entre el 2005 i el 2010. Encara que anteriors juntes directives s'hagin posicionat clarament al costat del catalanisme, tal com assegura el periodista Ramon Besa, l'actitud del club "depèn de cada directiva" i, Josep Maria Bartomeu ha decidit ser un "espectador" i restar a l'"expectativa", apunta el periodista d'El País.

LA REFORMA DE LA LLEI DE PRESIDÈNCIA, LA POSSIBLE VIA PER INVESTIR PUIGDEMONT

La reforma de la llei de presidència que ha proposat JxCat pot ser la via per a intentar la investidura de Carles Puigdemont abans del 22 de maig, quan expira el termini abans que quedi automàticament dissolt el parlament i tornin a convocar-se eleccions. El vet del jutge Pablo Llarena a la investidura de Jordi Sànchez, contravenint les mesures cautelars del Comitè de Drets Humans de l’ONU, ha tornat a obrir la porta a la investidura de Puigdemont. A més, l’estat espanyol no pot, ara per ara, inhabilitar el president per a exercir càrrecs públics perquè no el Tribunal Suprem espanyol no pot processar-lo per rebel·lió ni mantenir-lo empresonat, dues condicions imprescindibles per a privar un polític de l’exercici de càrrecs públics preventivament.

De fet, avui mateix hi ha una reunió del grup de JxCat amb el president a Berlín per a avaluar si es reprèn la candidatura de Puigdemont o bé si es proposa un quart candidat transitori fins que la reforma de la llei de presidència sigui vigent. Diumenge, Puigdemont ja va esmentar aquesta fórmula com a possible desllorigador de la investidura. ‘Els diputats reformen la llei de presidència i això ha de donar resultats’, va explicar a TV3.

LA MASSACRE LA VA ORDENAR EL GOBIERNO I LA VAN EXECUTAR ELS SEUS COSSOS DE SEGURETAT:

"La massacre "
«La massacre la va ordenar el govern espanyol i la van executar els seus cossos de seguretat. I no calia esperar-ne una de major. Punt final»

 

Vicent Partal

 

La massacre la van fer a Vilabella, on quaranta membres de la Guàrdia Civil van carregar contra els defensors del col·legi electoral. La van fer a Cabra de Camp, on van pegar tot i que no se’n van endur les urnes. La van fer a Garrigàs, on van ferir tot de gent. I a Sant Martí Sesgueioles, on cinquanta guàrdies civils van fer un munt de ferits. Van fer un ferit greu a Sant Joan de Vilatorrada. Van carregar durament a Callús, on, en primer lloc, van fer caure el batlle a terra. Van fer ferits a Castellgalí. A Fonollosa van actuar amb una violència singular. I a Mont-roig del Camp van fer servir gas lacrimogen contra la gent. A Roquetes, una dotzena de vehicles van pegar a tort i a dret per tots els carrers de la població i hi deixaren desenes de ferits. A la Tallada d’Empordà també. I a Sant Andreu de la Barca i a Sant Esteve Sesrovires. A l’Hospitalet de Llobregat, van enviar gent ferida als centres sanitaris i a Barcelona varen pegar per tota la ciutat, com bèsties descontrolades; van treure un ull a un veí i van ferir centenars de persones que només volien votar. A l’Escola Mediterrània i a l’Escola Tibidabo. A l’IES Joan Fuster i a l’Escola Ramon Llull.

EL SUPREM PERD ELS PAPERS I MASSACRA LA JUSTÍCIA ALEMANYA

"El Suprem espanyol perd els papers i ‘massacra’ la justícia alemanya "
La justícia espanyola intenta a la desesperada que Alemanya lliuri Puigdemont, qüestionant la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein

Per: Pere Martí

Desesperació. Nervis als despatxos del Suprem espanyol. La negativa de la justícia alemanya a lliurar Carles Puigdemont fa més mal que no es preveia a l’alta magistratura espanyola, sobretot tenint en compte que encara no és definitiva. O potser és per això i cerquen maniobres a la desesperada per fer canviar d’opinió el tribunal de Slesvig-Holstein. Només així s’entén que la sala d’apel·lacions aprofités un recurs de Jordi Sànchez per introduir una càrrega de tanta profunditat contra la justícia alemanya, que difícilment pot ajudar els interessos judicials espanyols. El to, el moment i el mètode que ha fet servir el Suprem espanyol és com si ja donessin per perduda l’euroordre que va emetre el jutge Pablo Llarena.

Irrita especialment els jutges espanyols que el tribunal alemany posi en el mateix pla allò que consideren un intent de trencar la unitat d’Espanya i uns incidents durant una manifestació contra l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt, a càrrec de grups ecologistes, que són els que els jutges alemanys prenen com a base per negar que hi hagi hagut rebel·lió. En la interlocutòria retreuen als alemanys que si es parlés de la independència d’un land, la decisió del tribunal hauria estat diferent. Un retret que no agradarà gaire als seus homòlegs de Slesvig-Holstein. Però el problema no és el fet, sinó la tipificació del delicte i ací les dues administracions judicials no parlen el mateix idioma.

EL SUPREM CRITICA LA JUSTÍCIA ALEMANYA I ARA VOL L'EXTRADICIÓ DE PUIGDEMONT PER SEDICIÓ... UN DELICTE QUE VA SER DEROGAT A ALEMANYA L'ANY 1970

El Tribunal Suprem maniobra per aconseguir l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió o bé, almenys, per sedició. I aquest cop no és el jutge de Pablo Llarena, sinó la sala d'apel·lacions. En la resposta a un recurs del diputat de JxCat Jordi Sànchez, en què avala la decisió de Llarena de vetar-li la investidura, aprofita per rebatre als arguments del tribunal d'Schleswig-Holstein, en què no veu un delicte de rebel·lió. Assenyala que, en tractar-se d'un govern autonòmic, no era necessari l'ús de la violència per sublevar-se, a diferència del 23-F, perquè ja s'ostentava el poder.

Censura així la decisió del tribunal alemany i els recorda que si estigués en joc també el futur d'un länder alemany, obririen un procés per alta traïció. Ara bé, la sala d'apel·lacions obre per primer cop la porta a rebaixar el delicte de rebel·lió a sedició. Recorda que en la querella presentada a l'octubre en contra del Procés, i que va iniciar tota la causa, ja s'apuntava a aquest delicte, tot i que Llarena l'ha obviat de la interlocutòria de processament per intentar la suspensió de tots els diputats independentistes encausats.

La principal crítica del Suprem al tribunal alemany és que compari la causa contra l'independentisme amb les protestes en contra de l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt el 1983, que van derivar en una batalla campal, amb trinxeres, moltes càrregues i multitud de ferits i el líder dels quals va ser condemnat a dos anys de presó per un delicte que no era el d'alta traïció.

ELS ADVOCATS BOYE I CUEVILLAS RIDICULITZEN LA INTERLOCUTÒRIA DEL SUPREM CONTRA LA JUSTÍCIA ALEMANYA

Un dels advocats de l’equip de defensa de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha ridiculitzat la interlocutòria del Tribunal Suprem espanyol en què critica la justícia alemanya. Concretament, Boye afirma que la sedició –de la qual volen acusar ara Puigdemont– va ser abolida com a delicte a Alemanya el 1970.

Boye també diu que el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va analitzar els fets i va determinar que eren ‘atípics segons l’ordenament jurídic alemany’, i amb ironia, afegeix que si el Suprem vol que Alemanya lliuri Puigdemont haurien de ‘canviar els fets, no els delictes’. El lletrat també comenta que el Suprem continua sense entendre en què consisteix la doble incriminació, cosa que és ‘de primer d’extradicions’.

Per la seva banda, l’advocat de Puigdemont a l’estat espanyol, Jaume Alonso-Cuevillas, ha qualificat la interlocutòria del Suprem d”insuperable’ i ha afirmat que se’n parlarà durant dècades.

Informa:VILAWEB.CAT /17-4-2018/

Subcategories

AL FEIXISME NO SE'L DERROTA FENT-LI CONCESSIONS. NI UNA. CEDINT S'HAN PERDUT SIS MESOS

 


"Contraatac "
"Al feixisme no se’l derrota fent-li concessions. Ni una. Cedint s’han perdut sis mesos"


Ramón Cotarelo

 

Hi ha un evident canvi de tàctica processal de defensa en el cas del procés polític que el règim neofranquista està seguint contra l’independentisme català. Els presos i ostatges polítics han abandonat les habituals tècniques defensives de perfil baix, de no provocar la ira dels inquisidors, de cedir en uns punts o altres, de guardar les formes per suavitzar les conseqüències.

Ja era hora. Res del mencionat anteriorment serveix davant de l’ànim vindicatiu d’uns jutges motivats no pas pel desig de justícia, sinó per l’odi i la venjança en un context repressiu que aplica a Catalunta el càstig penitenciari afegit de l’injust allunyament dels presos. És a dir, la criminalització de l’independentisme català, l’intent de persentar-lo com terrorisme per analogia amb el País Basc és política de govern des del començament i a això s’han adherit animadament els jutges que no són verdaderament jutgs sonó agents del poder polític i del seu partit, el PP.

I no només s’hi han adherit, sinó que han endurit les condicions penitenciàries dels ostatges fins a un punt sàdic (casos dels presos amb fills petits, com Junqueras o Forn) o les han portat més enllà, impulsades per les seves conviccions franquistes. Així en la desgraciada executòria de la instrucció de Llarena que algun dia pesarà sobre la seva consciència, si la té, ressalta en especial les inquisitorials exigències d’empenediment i abandonament de les conviccions personals dels acusats a canvi de promeses de llibertat que després es complirien o no, segons li donés al jutge.

Un cop més s’ha demostrat que en situacions d’injustícia, iniqüitat i arbitrarietat, la tàctica d’apaivagament de la víctima és un greu error. El victimari es creix i, com més se li concedeix, més se li ha de cedir i concedir, fins a negar-se a ella mateixa. Afortunadament, aquesta errada estratègia de defensa processar que, a més, té un efecte demolidor sobre la moral dels qui li donen suport i secunden el moviment, sembla haver-se acabat i ha sigut substituïda per la que cal: la ferma defensa dels presos, de les seves conviccions independentistes i la negació que el moviment independentista pacífic sigui un delicte. El delcite, al nostre entendre, estan cometent-lo aquells qui s’enfornten a ell amb la força arbitrària de l’Estat i un tort còdig penal a la mà. Llegeix més...

Visites Rebudes

07374224