ANDALUSIA REP LA INVERSIÓ MÉS GRAN DE L'ESTAT EN ELS ÚLTIMS 15 ANYS (17,5% DEL TOTAL REGIONALIZABLE I CATALUNYA EL 16,8% )

Andalusia és la comunitat que ha rebut la dotació pressupos­tària més gran en inversions ­públiques al llarg dels últims quinze anys. Com es pot veure al gràfic adjunt, en tots els projectes de pressupostos de l’ Estat des del 2005 fins als del 2019 publicats dilluns, Andalusia és la que s’ha emportat el tros més gran de la inversió que es pot regionalitzar per comunitats. Més enrere del 2005, la informació no està disponible de forma ­regionalitzada.

El 2019 Andalusia rebrà 2.132,77 milions (el 17,5% del total regionalitzable) mentre que Catalunya obtindrà 2.051,38 milions (el 16,8%). Només si se sumen a la comunitat catalana els 200 milions derivats d’una sentència del Tribunal Suprem corresponents al 2007, la inversió s’eleva al 18,2% del total regionalitzable: 2.251,38 milions.

Andalusia és la comunitat amb més població. Segons l’últim cens hi ha registrades a l’autonomia 8,4 milions de persones, la qual cosa representa el 17,9% de la població espanyola. Catalunya, amb 7,6 milions, pesa el 16,3% del total. A l’Estatut d’Autonomia d’ Andalusia s’establia precisament que la inversió de l’ Estat en la comunitat havia de ser com a mínim l’equivalent respecte al total espanyol del seu pes en població.

"ARA REPÚBLIQUES", LA MARCA D'ERC, BILDU I BNG A LES EUROPEES

'Ara Republiques'. Aquest és el nom amb el que ERC es presentarà a les eleccions europees del proper mes de maig juntament amb EH Bildu i el BNG. Així ho ha avançat aquest dimecres la formació basca, després que al mes de desembre els tres partits aprovessin presentar-se conjuntament en aquestes eleccions.

.@Josu_Juaristi: "En Ahora Repúblicas tenemos tres grandes áreas de trabajo:
➡️Trabajar por mejorar las condiciones de vida de la ciudadanía
➡️Luchar por el futuro de las naciones sin estado
➡️Trabajar por los derechos de las mujeres que desea arrebatar la extrema derecha pic.twitter.com/duMI9Z0OHs
— EH Bildu (@ehbildu) 16 de enero de 2019

La candidatura tindrà com a cap de cartell el president d'ERC, Oriol Junqueras, empresonat des de fa més d'un any per l'1-O, i com a número dos Diana Riba, esposa de Raül Romeva, també empresonat. Els següents números de la llista es repartiran entre EH Bildu, el BNG i altres noms dels republicans assegurant que tots tinguin representació parlamentària durant tot el mandat o parcialment.

Aquesta no és la primera vegada que les tres formacions es presenten conjuntament en unes eleccions. L'any 2009 ho van fer sota la candidatura 'L'Europa dels Pobles', juntament amb nacionalistes bascos, gallecs i canaris. En les anteriors, però, les 2014, els republicans es van acabar presentant en solitari per marcar diferències en un moment en què el procés sobiranista estava a flor de pell abans de la consulta del 9-N, i van guanyar les eleccions a Catalunya.

Informa:ELNACIONAL.CAT (16-1-2019)

LA POLICIA ESPANYOLA CAUSA LESIONS A L'ALCALDE DE VERGES

La policia espanyola ha causat lesions a l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, quan li ha posat les manilles al detenir-lo el matí d'aquest dimecres. Les lesions han obligat a traslladar l'alcalde a un Centre d'Atenció Primària (CAP) per rebre atenció sanitària. Hi ha acudit custodiat pels agents.

D'aquesta manera Sabater ha explicat què li havia passat quan li han preguntat per què ha aparegut amb la mà embenada quan l'han deixat en llibertat.

La policia espanyola ha detingut a primera hora d'aquest matí els alcaldes de Verges i de Celrà, Dani Cornellà, també de la CUP, per un suposat delicte de desordre públic. També s'han detingut nou persones més entre els quals hi ha membres dels CDR i de La Forja.

MANUEL VALLS, LA DONA DEL BON PASTOR I LA INDOLÈNCIA D'ANA PASTOR

"Manuel Valls, la dona de Nou Barris i la indolència d’Ana Pastor "
El candidat de Ciutadans a Barcelona converteix la sociolingüística en postveritat


Rudolf Ortega

 

No sé qui és pitjor, si Manuel Valls, candidat a l’alcaldia per Ciutadans, o Ana Pastor, la periodista que l’altre dia el va entrevistar a El objetivo de La Sexta. Acostumats com estem a les seves entrevistes incisives, la logorràgica Pastor va obsequiar Valls amb una catifa vermella tot al llarg de la conversa i, miracle!, va emmudir justament quan el francocatalà exposava el seu ideari lingüístic.

És clar que ella no s’ho esperava, no ho tenia previst a les preguntes, i és evident que la qüestió lingüística la treu ell perquè li interessa, però quan t’has guanyat la fama no de fer entrevistes sinó tercers graus, el fet que siguis incapaç de fer una sola rèplica davant falsedats convida a pensar més en propaganda que en periodisme.

Valls parla de llengua perquè en vol parlar. El tema és llaminer, i la política municipal, avorrida. I gràcies a això hem sabut del cas de la dona que, en un mercat de Nou Barris, se li va acostar per dir-li que, tot i haver ajudat a aixecar Catalunya, quan parlava castellà “ho passava malament”. No crec que Valls s’inventés l’anècdota, i probablement la dona existeix, però la conversió de l’anècdota en categoria, i d’aquí al seu ús com a balística política, sí que és invenció pròpia, i mentidera. En temps de postveritat, tant és si la sociolingüística et diu que a Barcelona, i més a Nou Barris, la llengua en minoria és el català; com tant és si tot de testimonis surten a Twitter dient el contrari, que aquí no hi ha cap problema per parlar en castellà (altra cosa és que et puguis passar 50 anys sense parlar res més). El que importa és ser contundent, triar bé la tribuna des d’on fabular i pressuposar que la mentida tindrà indicis de versemblança i, de retruc, de veritat.

REENVIEN ALS JUTJATS DE GRANOLLERS, GAVÀ I VILANOVA LES CAUSAS CONTRA TAMARA I ADRIÀ CARRASCO

El jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona ha remès als jutjats de Granollers, Gavà (Baix Llobregat) i Vilanova i la Geltrú les causes contra Adrià Carrasco i Tamara Carrasco per desordres públics la primavera passada. Després que l'Audiència Nacional desestimés els càrrecs per terrorisme i s'inhibís en favor dels jutjats degans de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, el jutjat d'instrucció 24 es va fer càrrec del cas.

Però la fiscalia ja va informar desfavorablement a dirimir la causa en aquest òrgan, perquè cap dels fets es va produir a la capital catalana, i va instar a remetre cada fet suposadament delictiu al partit judicial corresponent, cosa que la magistrada ha acordat. Així, per a Adrià Carrasco es remet al jutjat de Granollers el tall del peatge de La Roca del Vallès de l'1 d'abril, i el tall del peatge de Vallcarca de la C-32 s'investigarà al jutjat de Vilanova.

De Tamara Carrasco s'investiga un àudio de 5 minuts i 41 segons que va enviar el 26 i 27 de març per instar a tallar carreteres. No obstant, ella no va participar en cap tall, que se sàpiga, i per això el cas s'ha d'investigar al jutjat corresponent al seu domicili de Viladecans, en aquest cas, Gavà.

INFORMA:elmon.cat (16-1-2019)

L'AMI CONVOCA ELS ALCALDES CATALANS A GIRONA PER DONAR SUPORT ALS DETINGUTS PER " DESÓRDENES PÚBLICOS "

L'Associació de Municipis per la Independència expressa la seva "total solidaritat" amb els alcaldes de Verges, Ignasi Sabater, i el de Celrà, Dani Cornellà, dentinguts avui al matí per la Policia Nacional i també a la resta de persones detingudes. És per aquest motiu que convoquen a tots els alcaldes de Catalunya aquesta tarda a la plaça 1 d'octubre de Girona per donar suport als detinguts.

L'AMI, en un comunicat, denuncia "la gran repressió de l'estat espanyol contra els electes locals que sovint són al punt de mira per fer d'altaveu dels seus veïns i veïnes i defensar les idees polítiques per les quals els han votat als seus pobles", expliquen.

En el comunicat, l'AMI posa de relleu que el darrers anys s'han obert un total de "537 contenciosos" contra ajuntaments catalans per temes relacionats amb la sobirania, una xifra que, segons ells, "evidencia la persecució frenètica i desbocada que està patint el món local català".

DETENEN ELS ALCALDES DE VERGES I CELRÀ: L'ADVOCAT SALELLAS NO POT ENTRAR A LA COMISSARIA DE GIRONA " FINS QUE NO PARLI EN CASTELLÀ "

La Policia Nacional ha detingut aquest matí l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. El cos policial ha detingut un total de sis persones, entre les quals hi ha membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) de Girona i activistes de l'organització juvenil La Forja.

Els cupaires han anunciat les detencions a través d'un tuit i després l'advocat Benet Salellas ho ha confirmat als micròfons de Catalunya Ràdio. De fet, la Policia Nacional ha confirmat a l'ARA que es tracta d'una operació contra "desordres públics" en què no es descarten més detencions. Precisament, Salellas ha explicat que s'acusa Sabater d'un delicte de desordres públics.

No obstant això, Salellas ha assegurat que "desconeix" els fets que se li imputen. "Aquí no havien citat a ningú perquè si no jo en tindria coneixement. No és un tema de detenció per incompareixença, sinó una d'indiscriminada amb la voluntat d'escarmentar", ha dit en una entrevista a RAC1. De fet, els advocats dels detinguts -a banda de Salellas, també ho és Montserrat Vinyets-, esperen que deixin en llibertat als sis arrestats perquè asseguren que no s'ha detingut "mai" a ningú per un delicte de desordres públics.

EURODIPUTATS MOSTREN CARTELLS DELS PRESOS POLÍTICS DURANT UNA INTERVENCIÓ DE SÁNCHEZ

Diversos eurodiputats han mostrat aquest dimecres cartells amb les cares dels presos polítics de color groc durant la intervenció que ha fet el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Parlament Europeu.

L'eurodiputat Ramon Tremosa ha compartit l'acció al seu compte de Twitter i ha lamentat que Sánchez no fes "cap referència a medi ambient, igualtat o atur juvenil", entre d'altres. "Tot molt políticament correcte", ha afegit, en un to irònic.

Sánchez ha instat l'Eurocambra a no oblidar-se de la història d'Europa i fer front "a un autoritarisme que viu de la nostàlgia inventada". "Davant de la retòrica de les identitats excloents, identitats que sumen, que no s'anul·len", ha reivindicat. Durant un discurs de poc més de mitja hora en el marc dels debats sobre el Futur d'Europa, i davant un plenari amb molts seients buits, Sánchez ha apel·lat als "valors europeus" i ha fet una crida a "resistir els cants de sirena de l'autoritarisme". "Si una lliçó ha deixat la història és que, en moments puntuals, resistir és avançar", ha conclòs emplaçant a "protegir Europa" perquè aquesta protegeixi els seus ciutadans.

Informa:ELMON.CAT (16-1-2019)

L'ANC PREPARA ACTES DAVANT ELS CONSOLATS I EL PARLAMENT QUAN TRASLLADIN ELS PRESOS I TAMBÉ UNA MANIFESTACIÓ A MADRID

L'ANC tensarà la corda durant els dies previs al judici de l'1-O i, en el marc de la campanya que fa setmanes que s'està cuinant, convocarà mobilitzacions davant dels consolats i subconsolats que hi ha a Catalunya. Serà a partir del moment en què es faci públic el trasllat dels presos polítics de les presons catalanes a Madrid, segons ha avançat El Nacional i ha confirmat NacióDigital.

A partir de llavors, l'ANC instarà també a mobilitzar-se al Parlament o davant del Govern per reivindicar i recriminar "que s'enduen els presos i preses, per no haver tirat endavant la independència". Per organitzar tots aquests actes es demanarà la mobilització de tota la militància, així com assemblees territorials, a qui ja s'han començat a enviar una sèrie de postals, banderoles i pancartes.

"De cara al trasllat, serà molt important estar atents i alerta pel que fa als canals oficials", asseguren a través d'un missatge enviat als socis. I quan comencin els trasllats, la directriu és la de repartir les postals, tant a les presons com a les parades. L'Assemblea instarà els ajuntaments a penjar unes pancartes que durant aquests dies també s'estan preparant.

LA DEFENSA DE SÁNCHEZ, RULL I TURULL DEMANA AL TS QUE HI HAGI TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA CATALÀ-CASTELLÀ, QUE EL JUDICI SIGUI TELEVISAT I AMB OBSERVADORS INTERNACIONALS

La defensa de l’expresident de l’ANC i el líder de JxCat al Parlament, Jordi Sànchez, i dels consellers legítims i diputats de JxCat Jordi Turull i Josep Rull ha demanat que a la sala de vistes del judici que se celebrarà al Tribunal Suprem (TS) pel procés sobiranista hi hagi familiars i observadors internacionals, així com traducció simultània català-castellà.

En els escrits de defensa presentats aquest dimarts i recollits per Europa Press, l’advocat d’aquests polítics, Jordi Pina, ha realitzat la petició de familiars i observadors considerant que la retransmissió del judici “no resulta suficient per a la protecció de drets individuals que van més enllà del dret a la informació pública”.

Ha insistit que els processats tenen dret a la presència a la sala de vistes del TS de familiars i d’observadors internacionals, “el coneixement del desenvolupament del judici oral no pot dependre de l’edició efectuada per mitjans de comunicació, i ha de preservar-se la seva percepció directa de la vista”.

FELIP VI, CITAT COM A TESTIMONI AL JUDICI DE L'1-O

"Felip VI, citat com a testimoni al judici de l'1-O "

 

José Antich

 

Alguns dels presos polítics actualment en una injusta situació de presó provisional a Lledoners han demanat que comparegui com a testimoni al judici de l'1 d'octubre el rei Felip VI. No és una extravagància encara que difícilment prosperarà. Hi ha prou motius per a la petició de les defenses, molt especialment pel seu discurs televisiu sobre la situació de Catalunya del 3 d'octubre, un element que el Tribunal Suprem hauria de tenir mínimament en compte. Aquella intervenció televisiva del monarca va ser capital i ara, més de quinze mesos després, hi ha prou informació a l'abast perquè s'obrin dues vies noves: primera, la seva contundència no va ser cap altra cosa que un suport al clima nacionalista espanyol del A por ellos, fins a l'extrem que, a partir d'aquell moment, la tipificació penal de l'esdevingut va pujar diversos esglaons parlant-se obertament de sedició i rebel·lió amb penes molt més altes.

En segon lloc, i fonamental, el discurs va ser idea i obra del mateix cap de l'estat espanyol. Es va gestar a la Zarzuela, hi va haver alguna oposició de la Moncloa a l'estil Mariano Rajoy però Felip VI va tirar endavant. Algú haurà d'explicar aquest esdeveniment de la història tancat amb pany i forrellat i qui sap si havent de dir la veritat com a testimonis el mateix Rei, personal de la Casa Reial, Rajoy o el seu equip de presidència, hi aportarien llum. No va ser, en qualsevol cas, una intervenció desitjada ni pel govern de l'època ni pel principal partit de l'oposició espanyola. Això ha pesat ja que en declarar el Rei que el Govern estava al marge del dret i la democràcia, la capacitat d'intervenció de l'Executiu desapareixia.

SÁNCHEZ, RULL I TURULL DENUNCIARAN AL SUPREM UN " JUDICI CONTRA LES URNES I LA DEMOCRÀCIA "

Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull aniran al Tribunal Suprem a exposar que es tracta d'un judici "contra les urnes i contra la democràcia". Ho ha afirmat aquest dimarts el seu advocat, Jordi Pina, que ha precisat que cadascun dels d'ells s'adreçarà a l'alt tribunal espanyol a defensar-se, però també a deixar molt clar que "no s'avergonyeix de res".

"Aquest és un judici contra les urnes, contra la democràcia i contra els drets elementals dels ciutadans d'un país que pretén ser un país demòcrata i occidental", ha remarcat Pina fent esment a l'escrit de defensa. I per tant, si bé en aquests documents hi ha elements que combatran l'escrit del ministeri fiscal, els seus clients també aniran al Suprem a dir que "no defugen res". "Les conviccions polítiques, les idees sobiranistes, la ideologia independentista de Jordi Sànchez, Turull i Rull estan intactes", ha assegurat.

Es tracta de tres escrits de defensa independents que tenen entre 100 i 150 pàgines, escrits "en una situació i condicions que no són les apropiades per treballar en la defensa", ha lamentat Pina, en condicions no han estat les millors, ha afegit, ja que surten "d'hores i hores" compartides a la presó de Lledoners.

FORN DEFENSA QUE NO VA DISSENYAR EL DISPOSITIU JUDICIAL DE L'1-O I NO VA DONAR INSTRUCCIONS POLÍTIQUES ALS MOSSOS

El lletrat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn afirma en l'escrit de defensa que no va participar en el disseny del dispositiu policial de l'1-O ni del 20 de setembre i que en cap cas va donar instruccions polítiques als Mossos. Cita diverses declaracions (algunes es volen aportar com a prova) on Forn diu que els Mossos acataran resolucions judicials. I afegeix que quan va accedir al càrrec el juliol de 2017 no va fer canvis a la cúpula del cos. Per tant, el lletrat Xavier Melero nega l'existència de la rebel·lió i demana l'absolució.

"No es pot usar el delicte de rebel·lió per reprimir el dissentiment polític expressat de manera pacífica", recull l'escrit. A més, apunta que va "mantenir amb èxit" el "delicat equilibri" entre ser "lleial" al Govern i ser el principal responsable del cos. La defensa sol·licita 38 testimonis, entre ells l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero o l'expresident Carles Puigdemont, l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo o el coordinador policial de l'1-O Diego Pérez de los Cobos.

Informa:ACN.CAT (15-1-2019)

MAY PERD CLARAMENT LA VOTACIÓ SOBRE EL BREXIT

Els Comuns del Parlament britànic ha votat en contra de l'acord del Brexit negociat entre el govern de Theresa May i la Unió Europea aquest dimarts a la nit, dos anys i mig després que els britànics votessin en un referèndum a favor de sortir de la UE. Un total de 432 diputats -118 dels quals membres del seu partit- han votat en contra de l'acord de May, que no més ha rebut 202 vots a favor del seu pacte amb la UE, en el que suposat la derrota més gran del govern britànic en una votació des de 1918.

Com tot indicava la primera ministra May, que ha negociat el pacte, ha perdut la votació després de què molts diputats conservadors i els seus 10 aliats del Partit Democràtic Unionista (DUP) hagin votat en contra pel descontentament amb la salvaguarda sobre la frontera irlandesa.

A partir d'ara i després de perdre la votació, la primera ministra té, en teoria, tres dies parlamentaris hàbils, fins al dilluns 21 de gener, per donar a conèixer un pla alternatiu al seu pacte del Brexit o anunciar la sortida del Regne Unit de la UE.

LA PLATAFORMA D'EURODIPUTATS PEL DIÀLEG UE-CATALUNYA DIU A SÁNCHEZ QUE UN " DEMÒCRATA EUROPEU" S'HAURIA REUNIT AMB ELLS

El portaveu de la plataforma d'eurodiputats pel diàleg UE-Catalunya, l'eslovè Ivo Vajgl, lamenta en declaracions a l'ACN que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, hagi rebutjat reunir-s'hi, aprofitant la seva presència a l'Eurocambra aquest dimecres. "No crec que sigui la manera en què els demòcrates europeus han de reaccionar si altres demòcrates demanen reunir-se", ha expressat Vajgl.

El parlamentari rebla que Sánchez "ha perdut l'oportunitat d'explicar-se i dir-los per què ha desaparegut la seva voluntat" de trobar una solució per a Catalunya des que és cap de l'executiu. "Ell va prometre resoldre el conflicte per la via política però no ho està fent", critica Vajgl.

Fonts de la Moncloa van confirmar a l'ACN que el president espanyol no es reuniria amb el grup d'eurodiputats, al·legant que no hi ha espai en l'agenda prevista a Estrasburg. A més, les mateixes fonts apuntaven que l'agenda ja estava tancada quan la plataforma va sol·licitar per carta la reunió.

ARAGONÈS I ARTADI ES REUNIRAN DIJOUS AMB CALVO

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Elsa Artadi, es reuniran dijous que ve a Madrid amb la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo. La trobada serà “prèvia” per preparar la cimera que s’hauria de celebrar aquest mateix gener, com a continuació del conclave del 20-D a Pedralbes, segons recull l’agència ACN.

Així ho ha explicat Artadi durant la roda de premsa d’aquest dimarts al migdia, posterior al Consell Executiu, al Palau de la Generalitat. La portaveu del Govern ha afegit que dijous proposaran crear una taula negociadora per trobar una solució política, que inclogui una mediació testimonial per acompanyar el diàleg. L’executiu de Quim Torra espera saber si el govern de Pedro Sánchez es troba “còmode” amb aquesta via.

La nova taula de diàleg la va proposar ahir l’expresident Carles Puigdemont des de Waterloo, com a requisit previ perquè els grups independentistes a Madrid es plantegin donar suport a la tramitació dels pressupostos generals de l’Estat (PGE). Aquest nou “ens negociador” és, per Artadi, “coherent” amb la reunió dels dos executius del 20-D a Pedralbes. “Dijous ho posarem damunt la taula”, ha insistit la consellera

PUIGDEMONT TORNARÀ A SUÏSSA EL DIA 27 PER FER UNA CONFERÈNCIA A ZURIC

L'expresident Carles Puigdemont tornarà a Suïssa el 27 de febrer per fer una xerrada a Zuric. El líder de JxCat, actualment resident a Bèlgica, viatjarà a la ciutat suïssa per participar en un col·loqui al club Kaufleuten amb els periodistes Benini Sandro i Res Strehle, del principal diari suís en alemany 'Tages-Anzeiger'. Segons els organitzadors, Puigdemont explicarà "la seva visió sobre els esdeveniments recents" a Catalunya i "respondrà preguntes sobre les seves posicions polítiques, la seva trajectòria i vida actual" a Bèlgica.

La darrera vegada que Puigdemont va viatjar a Suïssa va ser al desembre per donar una roda de premsa a Ginebra amb la secretària general d'ERC sobre una demanda conjunta dels diputats presos Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull davant del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

Informa:ARA.CAT (15-1-2019)

TURULL, RULL I SÁNCHEZ CITEN COM A TESTIMONIS EL REI I PUIGDEMONT

Els advocats de la defensa de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez estan acabant els escrits de defensa que es presentaran avui al Tribunal Suprem. Amb ells presentaran també la petició dels testimonis que volen citar en el judici i, segons han confirmat a El Nacional fonts de la defensa, inclouen el rei Felip VI i Carles Puigdemont.

En el cas que el tribunal presidit per Manuel Marchena accepti les declaracions, aquestes podran ser presencials o per videoconferència. Normalment es fa a distància amb autoritats i alts càrrecs, com seria el cas del Rey. Però en el cas de Carles Puigdemont la circumstàncies el fan diferent. Puigdemont està processat pel mateix cas per al qual ara se'l cita com a testimoni. I en el seu moment es va dictar l'ordre de detenció internacional i la euroordre. Si Marchena accepta la seva declaració podria acceptar-la per videconferència o bé obligar-lo a anar a declarar presencialment al Tribunal Suprem, fet que faria activar totes les alertes i l'ordre de detenció en l'àmbit estatal que continua vigent i que impedeix que Puigdemont pugui entrar tant a territori català com espanyol.

LA MONCLOA REBUTJA LA MESA DE NEGOCIACIÓ QUE RECLAMEN ERC I PDeCAT

La ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, ha rebutjat aquest dimarts la mesa de negociació política que tan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com ERC, reclamen a canvi de la possibilitat de donar suport als pressupostos de l’Estat. En declaracions a la Cadena Ser, Montero s’ha mostrat disposada a negociar “una xifra, un punt o una coma” dels comptes però no superar “la legalitat”.

“Evidentment no seurem a cap taula a debatre qüestions que no estan al nostre marc constitucional o que no estan en cap tipus de regulació normativa”, ha sentenciat. Montero ha defensat que els pressupostos incrementin la inversió a Catalunya fruit del "compliment" de l'Estatut, però ha recordat que Catalunya no és el territori on més creix la inversió i ha negat que existeixi cap "tracte de favor".

En declaracions a la Cadena Ser, Montero ha defensat els pressupostos que el seu executiu va presentar aquest dilluns al Congrés dels Diputats que “posen la prioritat a les polítiques on és més urgent donar resposta a les necessitats dels ciutadans”, i ha recordat a ERC i PDeCAT que els comptes inclouen mesures “d’interès general”. “Em costa entendre perquè el Govern i les forces que el composen, quan s’estan plantejant més recursos per a Catalunya, es pot resistir a donar suport als comptes amb independència de reivindicacions polítiques que estan en una altre pla”, ha afirmat la ministra, que ha recordat que cal “resoldre el dia a dia”.

TORRA DEMANA DES DELS EUA " QUE NO ES PERMETI LA SUPRESSIÓ PER FORÇA" DE L'INDEPENDENTISME

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit aquest dilluns en una conferència al Martin Luther King Institute a la Universitat d’Stanforf (Estats Units d’Amèrica) que el món occidental “no permeti” la “supressió per la força” d’un moviment democràtic com l’independentista. “Tolerant mètodes autoritaris només es reforcen estats autoritaris”, ha assegurat Torra. El cap del Govern ha demanat que la comunitat internacional “actuï” i “participi” en una mediació internacional que permeti al poble català el reconeixement “eficaç” del dret a l’autodeterminació i ha considerat que és l’única forma de “convèncer l’establishment espanyol” per l’exercici del dret a l’autodeterminació. De fet, ha emplaçat els EUA a “protegir” aquest dret en considerar que és de l’interès d’Occident.

Emplaça els EUA a “protegir” l’autodeterminació

“Només el poder de la pressió internacional forçarà l’estat espanyol a seure en una taula a negociar. L’opinió pública internacional serà crucial en els propers mesos”, ha pronosticat durant la conferència. De fet, ha considerat que en temps de “creixents” autoritarismes, “defensar el dret a l’autodeterminació per Catalunya és una causa d’interès geopolític per Amèrica i per a tot Occident”. En aquest punt ha emplaçat els EUA a “protegir” les petites nacions i el dret a l’autodeterminació. També ha subratllat que “mentre hi hagi presos polítics, exiliats i els drets dels catalans continuïn denegats, seguirà oberta la porta dels països autoritaris per justificar la repressió sobre minories nacionals”. El líder polític ha situat una Catalunya com un “exemple” sobre com resoldre un conflicte històric de forma democràtica. “Serà un esforç per promoure un món més democràtic, més americà”, ha conclòs.

ELS MOSSOS DESARTICULEN UNA CÈL·LULA GIHADISTA A BARCELONA AMB VOLUNTAT D'ATEMPTAR

Els Mossos d'Esquadra han posat en marxa una operació antiterrorista aquest dimarts a primera hora del matí a Barcelona per desmantellar una cèl·lula gihadista. L'operació, en la qual hi participen un centenar d'efectius, ha rebut el nom d'Operació Alexandria.

El dispositiu s'ha posat en marxa després d'una llarga investigació de la Comissaria General d'Informació, tutelada pel Jutjat Central número 6 de l'Audiència Nacional. S'investiguen delictes de terrorisme, contra el patrimoni, la salut pública i organització criminal.

Es tracta d’una cèl·lula que planejava recollir material per elaborar algun tipus d’artefacte. Segons fonts de la investigació, el grup d’investigats "tenen voluntat i no capacitat" de perpetrar un atemptat. Les mateixes fonts preveuen que durant la jornada d’avui es duguin a terme més de deu detencions.

Efectius dels Mossos estan fent entrades i escorcolls a cinc immobles de Barcelona i un d'Igualada. Han entrat en un habitatge al districte de Ciutat Vella, concretament al carrer de l'Arc de Sant Cristòfol, al barri de Santa caterina. També hi ha escorcolls a l'Eixample i al barri del Clot. Fonts de la investigació han explicat a El Nacional que a l'edifici del carrer de l'Arc de Sant Cristòfol "s'hi podria fer la detenció d’una de les persones més importants d’aquesta cèl·lula".
Detingut a Igualada

ELS PRESSUPOSTOS DE SÁNCHEZ: PROMESES QUE S'ENDÚ EL VENT I QUE ELS INCAUTS ESPEREN

"Promeses que s'endú el vent (i els incauts esperen) "

 

José Antich

 

Res no era veritat i, el més fort, és que encara hi ha qui ingènuament se sorprèn. Ni la promesa del president del govern espanyol era tal, ni les interessades filtracions mediàtiques sobre un gest de Pedro Sánchez amb els catalans als pressupostos generals de l'Estat eren reals, ni els socialistes complirien l'Estatut i la seva disposició addicional tercera, aquella que diu que durant set anys el govern espanyol haurà d'invertir en infraestructures a Catalunya l'equivalent al pes relatiu del PIB català respecte a l'estatal i que només van materialitzar una vegada. Per què, doncs, tanta insistència que aquest any sí? Deu ser que sempre hi ha algú als llocs de decisió que tendeix a pensar que, al final, els catalans acceptaran.

Els nombres reals, una vegada s'han conegut els comptes públics en detall, milloren exercicis anteriors, però disten molt de ser el que es va dir que serien. Gairebé sembla una invitació als independentistes catalans que diguin que no, no fos el cas que, enmig de l'ardor madrileny, alguns tinguessin la temptació de córrer a donar suport als comptes. A aquest incompliment en caldria sumar un altre que és històric als pressupostos un any rere l'altre: el desfasament entre la xifra que apareix als papers oficials i la quantitat que finalment s'executa, una vegada han passat les corresponents licitacions i adjudicacions. En cada tràmit acaba quedant-se tal quantitat de milions pel camí que la mitjana dels últims anys és que tan sols s'ha executat a Catalunya el 56% del pressupostat. Vaja, una autèntica presa de pèl.

EL TRASLLAT DELS PRESOS, UN ESPAI D'IMPUNITAT PER A LA POLICIA

"Els trasllats, un espai d’impunitat per a la policia "
Les condicions dels trasllats dels presos polítics dificultaran les seves declaracions davant el tribunal de l'1-O
trasllat presos

 

Roger Graells Font

 

El trasllat dels presos polítics a Madrid és imminent. Encara no se n’ha fet pública cap data, però serà aquest mes que els nou presoners tornaran a dormir en presons espanyoles, lluny de les seves famílies i amb la perspectiva de tres mesos de sessions de judici esgotadores al Tribunal Suprem espanyol. Seran tres dies per setmana –de dimarts a dijous–, matí i tarda, però durant aquelles setanta-dues hores els trasllats de la presó als calabossos de l’Audiència espanyola i d’allà al Suprem, i la tornada als centres penitenciaris, seran constants.

Les males condicions amb què declararan els presos en el judici de l’1-O

El primer de tots serà la sortida dels Lledoners, del Puig de les Basses i del Mas d’Enric cap a una presó espanyola. Encara no és clar a quin centre penitenciari romandran els presos polítics durant els tres mesos del judici ni si estaran junts o bé separats. Dolors Bassa i Carme Forcadell ingressaran probablement a Alcalá-Meco, mentre que els set presoners dels Lledoners poden anar a Soto del Real, que és la presó més a la vora de Madrid. Tampoc no és clar que es comuniqui públicament el trasllat dels presos polítics per a evitar concentracions als afores de les presons.

EL CODI PENAL DES DEL 2015 DIU QUE CONVOCAR REFERÈNDUMS JA NO ÉS DELICTE

Per demanar l’absolució dels presos polítics, les formacions independentistes no es cansen de repetir que convocar un referèndum no és delicte. I el cert és que no ho és des de fa catorze anys. El ple del Congrés va aprovar el 21 d’abril del 2005 derogar la reforma del Codi Penal que tipificava com a delicte la convocatòria de referèndums i que havia aprovat el PP en solitari dos anys abans per frenar el pla Ibarretxe. Era un context polític totalment diferent en què l’“amenaça secessionista” no provenia de Catalunya, sinó del País Basc, amb un PNB marcadament sobiranista. El dictamen va ser aprovat per tots els partits, amb l’excepció dels populars, que es van quedar sols defensant penes de presó de 3 a 5 anys i inhabilitació de 6 a 10 anys per als qui convoquessin o autoritzessin consultes populars.

La sessió va estar exempta de la tensió que es va viure el 18 de desembre del 2003, quan l’oposició en ple es va negar a votar la inclusió d’aquests articles al Codi Penal perquè havien arribat al Congrés com a esmenes del Senat en un procediment inèdit. Un debat pujat de to que es va saldar amb crits de “Mans enlaire, això és un atracament!” de diversos diputats i amb la bancada d’IU exhibint una pancarta amb el lema “Tots a la presó” mentre la presidenta del Parlament, la popular Luisa Fernada Rudi, cridava a l’ordre per l’enrenou a l’hemicicle.

"LA SENYORA DE NOU BARRIS QUE TENIA PROBLEMES PER PARLAR EN CASTELLÀ "

‘La senyora de Nou Barris que ho passa malament’

"Tot això no és més que la prèvia del que vindrà per les municipals. L’enemic seran els catalans, el català, els diners de Catalunya, els immigrants, les feministes... La solució, presons, 155, i retallades de la llibertat d’expressió. No venen temps fàcils"

 

Antoni Bassas

 

Ara fa una setmana Manuel Valls va aconseguir ser notícia per haver remugat en veu alta en un menjador d’un hotel de Barcelona quan estava parlant el guanyador d’un premi literari. Va viure tres dies de la rifeta. Va parasitar un acte en què el protagonista era un altre i, com que estava ple de periodistes, el seu comportament maleducat va ser àmpliament difós i comentat.

És la nova tendència en matèria de comunicació política populista: el candidat ha de fer soroll, “liar-la parda”, “muntar el pollastre”, i buscar sistemàticament una crisi, un enemic, anar a buscar el votant per les baixes passions i mentir sense escrúpols. Els mitjans recullen les teves paraules polèmiques, perquè això dona audiència, i tu et vas treballant una base de votants convençuts. La resta de votants, tant se val que els encabronis perquè no et votaran mai.

Això va fer Trump per guanyar les eleccions, salvant les distàncies, i ara de president, continua: s’ha inventat un estat d’emergència, té els ministeris parats i els funcionaris sense cobrar fins que el Congrés li doni diners per aixecar el mur amb Mèxic que ja va estar prometent durant la campanya, perquè els immigrants són l’enemic, són camells, són violadors. Que els americans es matin entre ells gràcies a la llibertat de portar armes és una qüestió sense importància, esclar.

PUIGDEMONT PARLA CLAR I CATALÀ: " EL PROBLEMA NO ÉS DE PRESSUPOSTOS.EL PROBLEMA ÉS ENTRE CATALUNYA I ESPANYA "

El president Carles Puigdemont ha reclamat aquest dilluns al govern de Pedro Sánchez, com a condicions per parlar de la tramitació dels pressupostos, la creació d'una taula de diàleg sobre el dret a l'autodeterminació supervisada per observadors independents. Puigdemont ha fet pública aquesta proposta després de plantejar-la davant la direcció del PDeCAT, que els darrers dies ha viscut enmig un profund trencament el debat sobre la conveniència o no de tramitar els comptes. "No es donen condicions avui ni per a la tramitació ni per a l'aprovació", ha advertit.

A les portes de la Casa de la República i envoltat de la direcció del partit que s'ha desplaçat a Waterloo, Puigdemont ha exposat les condicions dels diputats demòcrates per donar via lliure a la tramitació del projecte. Prèviament, ha plantejat la proposta davant dels membres de la direcció, entre els quals el responsable d'organització, Ferran Bel, que ha protagonitzat un enfrontament públic amb la vicepresidenta del partit i persona de confiança de Puigdemont, Míriam Nogueras, sobre la conveniència de tramitar els comptes.

EL SUPREM INTENTARÀ DISSIMULAR DAVANT LES CÀMERES QUE ESPANYA TÉ PRESOS POLÍTICS DURANT EL JUDICI

El judici polític contra els líders independentistes no es juga només a la sala del Tribunal Suprem, tampoc a l’Estat, és un partit que s’observarà amb lupa a tot el món. Conscients que la imatge que va oferir l’estat espanyol l’1 d’octubre de repressió policial ha de quedar com una anècdota l’Alt Tribunal s’ha empescat una via per dissimular que els presos i preses polítics són, efectivament, presos i preses polítics.

La manera per fer-ho és tan simbòlica com barroera, fer que els acusats no apareguin emmanillats durant el judici. El missatge que vol oferir el tribunal, i que molt curosament acabaran propagant els mitjans unionistes, és que hi ha una atenció a la dignitat dels processats. Un gest estèril per una gent que fa un any que està sotmesa a una presó preventiva totalment arbitrària i injustificada.

Informa:LAREPUBLICA.CAT (14-1-2019)

L'ESCRIT DE DEFENSA DE CUIXART AL TRIBUNAL ÉS UN ATAC CONTRA L'ESTAT

L’escrit de defensa de Jordi Cuixart al Tribunal Suprem espanyol és un escrit d’acusació contra l’estat. Aquest escrit serà fet públic demà, el dia que s’acaba el termini per a presentar-lo al tribunal. Els advocats dels altres presos polítics també els aniran presentant al llarg de la jornada, però Òmnium ha avançat les línies mestres del seu document en un acte públic al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Acompanyat de juristes de renom, membres de l’entitat, com ara el August Gil Matamala, Magda Oranich i Gemma Calvet, el vice-president, Marcel Mauri, ha declarat: ‘Us presentem un escrit d’acusació de Jordi Cuixart i d’Òmnium davant de l’estat espanyol.

En Cuixart, en representació dels socis d’Òmnium i de la societat civil anirà al Suprem a defensar el dret de mobilització paciífica i de l’autodeterminació.’ És a dir, que la voluntat de la defensa de Jordi Cuixart és de passar a l’atac en el judici que començarà probablement a començament de febrer. ‘Exercirem tantes vegades com calgui desobediència civil pacífica’, ha reblat Mauri.

Els advocats de Cuixart Marina Roig, Benet Salellas i Àlex Solà han estat presents en l’acte solemne de presentació de l’escrit. I han cedit la paraula a alguns d’aquests juristes, que han expressat quines seran les denúncies principals de vulneració de drets que es faran al llarg dels mesos vinents a la sala del Tribunal Suprem. ‘És un judici a la llibertat d’expressió. El judici converteix aquest dret en un delicte’, ha denunciat Gemma Calvet, que ha denunciat que es vulgui aplicar l’excepció sobre aquest dret —prevista només en casos d’enaltiment del nazisme o de delictes d’odi— en la defensa de l’autodeterminació. ‘Volen incriminar conductes emparades per la llibertat d’expressió’.

LA CANDIDATURA DE FORN I ARCADI A BARCELONA ES DIRÀ JUNTS PER CATALUNYA

La victòria contra pronòstic del 21D també donarà nom a la llista municipal de l'espai postconvergent. Junts per Catalunya (JxC) seran les sigles sota les quals es presentarà el tàndem Forn-Artadi, amb la voluntat de relligar aquest espai polític confeccionant una llista transversal -amb noms independents en llocs estratègics- i la participació destacada de Neus Munté i Ferran Mascarell. Tot plegat ha de tancar-se en pocs dies, abans que Joaquim Forn sigui traslladat a una presó de Madrid per afrontar el judici del Tribunal Suprem.

La candidatura de JxC busca condensar totes les sensibilitats, en un esforç per recuperar un lideratge electoral que les enquestes, ara com ara, limiten a Ernest Maragall, Ada Colau i Manuel Valls. La base de JxC serà la transversalitat independentista, aplegant des de la legitimitat de Joaquim Forn fins al currículum de gestió d'Elsa Artadi, actual consellera de Presidència. I amb l'aportació tant de de noms independents, aliens a la política institucional, com de personatges amb una trajectòria política vinculada al PDeCAT i la Crida.

Tot plegat, obligarà a una remodelació de l'àrea més estructural del Govern per a la qual s'estan buscant noms que reforcin l'àrea més pròxima al president Torra.

Informa:ELMON.CAT (14-1-2019)

 

TURULL S'OFEREIX COM EL CANDIDAT A LES ELECCIONS EUROPEES PEL PDECat

Les eleccions europees del proper 26 de maig tindran molt a veure amb el context de repressió contra l'independentisme. Oriol Junqueras serà el candidat d'ERC i Diana Riba, parella de Raül Romeva, l'acompanyarà com a número dos. En el cas del PDECat, sense candidat definit, el cap de cartell també pot acabar provenint del centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada.

Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, Jordi Turull s'ha ofert per liderar la candidatura dels nacionalistes al Parlament Europeu. El PDECat va engegar en el consell nacional del 20 de desembre el procés de primàries internes per escollir cap de cartell als comicis comunitaris.

Turull ja ha fet saber dirigents del partit la seva voluntat de concórrer a les europees, la qual cosa comportaria haver de fer precampanya a cavall del judici al Tribunal Suprem -previst per a les properes setmanes- i el centre penitenciari madrileny en el qual els encausats quedaran reclosos mentre duri tot el procés. Això obligaria, per tant, a buscar un número dos fort a l'estil del que molt probablement passarà a Barcelona, on el PDECat i la Crida ja han consensuat Quim Forn com a candidat i el nom més ben perfilat per fer tàndem amb ell és Elsa Artadi, ara consellera de la Presidència.

Subcategories

DETENCIONS POLÍTIQUES A VERGES I CELRÀ

 

"Detencions polítiques a Verges i Celrà’

¿Pedro Sánchez creu que pot solucionar res detenint alcaldes a partir d’un atestat policial d’autoria desconeguda per uns fets que van tenir lloc fa tres mesos?

 

Antoni Bassas

 

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La Policia Nacional ha confirmat a l'Ara que es tracta d'una operació contra "desordres públics". Quins? Durant les primeres hores d’avui no estava clar si es referien a aquella protesta contra la manifestació de Vox a Girona del dia de la Constitució, el 6 de desembre, i sembla que té a veure amb les manifestacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre.

I atenció: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest matí que són detencions policials. Que no són detencions ordenades pel jutge (que està informat de l’operatiu) i que en un jutjat de Girona tenen oberta una causa amb un atestat policial “sense autor conegut” per l’ocupació de les vies de l’AVE de l’1 d’octubre de l’any passat.

La detenció de qualsevol persona és una decisió greu. La de dos alcaldes, encara més. Si, a més a més, no se’ls havia citat abans (i, per tant, no es pot al·legar que se’ls deté perquè no s’havien presentat davant la justícia); si, a més a més, se’ls deté per una presumpta responsabilitat en desordres públics que van tenir lloc fa més de tres mesos, a partir d’un atestat policial que la mateixa justícia diu que no té un autor conegut, es veu de tres hores lluny que aquesta actuació és política, que en les darreres hores al ministeri de l’Interior hi havia la necessitat de “donar un cop” a l’independentisme, potser per demostrar que el govern espanyol no està venut a l’independentisme com retreien les portades xenòfobes d’ahir que denunciaven una pluja de milions a Catalunya pels pressupostos. Llegeix més...

Visites Rebudes

08919498