ARTADI RESPON BORRELL QUE DIU QUE ES NECESSITEN 20 ANYS PER " RECONSTRUIR EL POBLE CATALÀ "

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha reaccionat a les declaracions del ministre d'Exteriors, Josep Borrell, aquesta matinada a Nova York on ha dit que "costarà 20 anys" reconstruir el poble català. Artadi ha afirmat que "no necessitem" 20 anys per resoldre la situació a Catalunya. Artadi ha defensat que el poble català "està unit, cohesionat, és pacífic i plural" i el fet de ser plural, ha reiterat, "precisament és una de les fortaleses".

"Sempre hem viscut i conviscut en aquesta diversitat de la qual n'hem tret pit tota la vida", ha remarcat Artadi. "Això ens permet ser més dinàmics i encarar el futur amb molta més força", ha afegit. D'altra banda, la portaveu del Govern considera que les explicacions del president espanyol, Pedro Sánchez, sobre el xat dels jutges "no són suficients" i ha insistit que el govern espanyol i la societat "han de fer una reflexió" si aquest és el sistema judicial que volen.

Informa:ELMON.CAT (21-9-2018)

EL 20-S VA SER UNA TRAMPA: ELS JUTGES ESPANYOLS NO VOLEN PAS JUSTÍCIA, SINÓ VENJANÇA

" El 20-S va ser una trampa "
L'objectiu de les forces de seguretat espanyola era crear una situació de violència per justificar la repressió posterior, però no ho van aconseguir

 

Pere Martí



Violència. Un any després dels fets del 20 de setembre, a mesura que se n’han sabut més detalls, hi ha un fil que uneix tot allò que va passar. Totes les actuacions de les forces de seguretat de l’estat no anaven destinades solament a impedir el referèndum, sinó que també volien crear una situació de violència que justifiqués la repressió posterior. L’estat només es pot carregar de raons polítiques i judicials si hi ha violència. Sense violència no hi ha proves que sustentin el relat judicial i aquesta ha estat l’obsessió que ha tingut d’ençà que va començar el procés.

Aquell dia 20 hi ha dues actuacions inexplicables, que no s’entenen si no és amb aquest objectiu de provocar violència. La primera és l’estacionament dels tres vehicles de la Guàrdia Civil a la rambla de Catalunya, al carrer, davant el Departament d’Economia. Els serveis de la conselleria els van oferir de deixar-los al pàrquing, però van dir que no. Uns vehicles que van deixar oberts i amb armes a dins, segons que van saber hores després els Mossos, que van haver de fer un dispositiu especial per vigilar que no hi entrés ningú. No hi ha cap argument policíac que justifiqui que per a anar a fer un escorcoll o una detenció d’un ciutadà normal es dugui armament als vehicles, a banda el que correspon a cada agent. Afortunadament, ningú no va obrir els cotxes i les armes no es van moure d’allà on eren. Altrament, hauria pogut passar una desgràcia que tots lamentaríem, però que hauria donat veracitat al relat dels que diuen que hi va haver una rebel·lió de caràcter violent.

EL TERROR JUDICIAL ESPANYOL: ALGUNS JUTGES COMPAREN PUIGDEMONT AMB UN VIOLADOR

Nous missatges de jutges contra el procés que alimenten els dubtes sobre la independència judicial a l'estat espanyol. Tal com publica aquest divendres Eldiario.es i Elmón.cat, diversos magistrats s'intercanvien correus on valoren amb to molt crític les decisions dels justícia europea i comparen el president a l'exili, Carles Puigdemont, amb un violador.

"És el mateix que, si per exemple, en un delicte de violació no s’hagués introduït el penis sinó un objecte a la vagina de la violada", considera un magistrat respecte de la no consideració del delicte de rebel·lió per part del tribunal de Schleswig-Holstein. Així mateix, continua: "Però això no significa que l'abusador sexual no sigui un fill de puta, malgrat que no podria ser extradit, ni que hagi trencat el sistema. Simplement, no està contemplat als supòsits”. El to dels missatges és, altra vegada, clar i contundent.

En aquest mateix sentit, els jutges lamenten que els alemanys vulguin "imposar" la seva jurisprudència sobre la violència i es pregunten: "Diu en algun lloc que, a més de correspondència de delictes, haguem d'aplicar la jurisprudència alemanya?". I en cas que fos al revés, es pregunten: "Què passaria?". En altres correus, un altre jutge es lamenta que la "violència colpista" estigui sent capaç de "doblegar el poder legítim", mentre que també denuncien que Alemanya estigui tractant Espanya com "un país bananer".

EL TS ESTIRA LES ORELLES A LA GUÀRDIA CIVIL: NO HA POGUT PROVAR LA MALVERSACIÓ EN LES PROVES DE L'1-O

El sumario del 1-O está concluido. Los 22 procesados en el Tribunal Supremo están a la espera de que concluyan las alegaciones de las defensas. A continuación, dará comienzo el juicio, previsto para noviembre. Los ex consellers van a intentar retrasarlo pidiendo más diligencias, pero ni la Fiscalía ni el juez están dispuestos a aceptar dilaciones.

Los procesados son todos los ex consellers de la Generalitat, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el resto de miembros de la Mesa y las ex diputadas Marta Rovira y Anna Gabriel. Puigdemont y los otro cuatro fugados no podrán ser sometidos a juicio: la ley de enjuiciamiento criminal prohíbe juzgar por delitos condenados con más de dos años de cárcel a alguien que no ha sido detenido.
18 meses de investigación

A los procesados se les acusa de delitos de rebelión, sedición y malversación, además de desobediencia al Tribunal Constitucional. Estos cargos llevan siendo investigados por la Guardia Civil desde febrero de 2017, cuando el juez independentista Santiago Vidal aseguró que la Generalitat estaba utilizando los datos personales de los catalanes de forma ilegal para la organización del referéndum.

Entonces, el juez de instrucción de Barcelona Juan Antonio Ramírez Sunyer encomendó a la Guardia Civil estas pesquisas: debían descubrir si el Govern destinó dinero público a la votación. Los líderes independentistas ya habían sido avisados por el TC y la Fiscalía de que la consulta sería ilegal.

TV3 ESTRENARÀ " EL XOC" LA NIT DE L'1-O I NETFLIX ESTRENARÀ " LES DUES CATALUNYES "

TV3 estrenarà la nit de l’1-O ‘El xoc’, un documental sobre els fets que es van viure a Catalunya la tardor del 2017
Netflix també estrenarà ‘Dues Catalunyes’, amb més de 85 entrevistes a protagonistes i analistes polítics
David Bueno - barcelona

La tardor del 2017 va marcar un punt d’inflexió en l’escena política i social de Catalunya. A banda del referèndum de l’1 d’octubre, els episodis que es van viure en els dies anteriors i posteriors van ser decisius per a la ciutadania catalana. Amb la mirada posada en aquelles jornades, aviat s’estrenaran dos documentals: Dues Catalunyes –a partir del 28 de setembre a Netflix– i El xoc, que s’emetrà a TV3 en el marc de la programació especial que s’oferirà l’1-O.

Tots dos aprofundeixen la transcendència que van tenir aquells mesos per als seus protagonistes: els polítics i la població. I els noms no són casuals. Amb el títol Dues Catalunyes volen constatar “la presència de dos blocs clarament enfrontats, tot i que en realitat hi ha 7,5 milions de visions diferents sobre Catalunya”, explica Álvaro Longoria, director del documental.

NI UN PAS ENRERE! CLAM PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS UN ANY DESPRÉS DEL 20-S

Un any després, les portes de la conselleria d'Economia, un dels escenaris de les primeres detencions pel referèndum de l'1-O, s'han tornat a omplir de milers de persones, 15.000 segons fonts municipals. Aquesta vegada, però, sense Jordi Sànchez ni Jordi Cuixart, ni els membres del Govern de Carles Puigdemont. Tots ells, estan o a presó preventiva o a l'exili per una causa judicial que els acusa de rebel·lió i sedició i que es va començar a bastir, precisament, a partir de la mobilització del 20-S. "Llibertat presos polítics" i "Ni un pas enrere", són algues de les proclames llançades per l'independentisme un any després del punt d'inflexió que va suposar aquesta data. La manifestació, de caràcter festiu i reivindicatiu, ha estat convocada per l'ANC i Òmnium amb el lema: No ens aturarem.

Dels "carrers seran sempre nostres" a "llibertat presos polítics". Aquestes dues proclames, amb 365 dies pel mig de diferència, explica com ha canviat la situació política en tan sols un any. De l'auge de la mobilització activat per la repressió es va passar, poques setmanes després, a la commoció de la presó i l'exili. Aquest dijous, les proclames per la "llibertat" i els crits d'"independència" han marcat la protesta. Però també l'exigència perquè el Govern no faci "ni un pas enrere". Així li han reclamat els manifestants al president de la Generalitat, Quim Torra, només arribar a la manifestació.

LA CARTA DELS JORDIS EN L'ANIVERSARI DEL 20-S " HO TORNARÍEM A FER "

"Ho tornaríem a fer". Així de contundent comença la carta de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que ha estat llegida durant la manifestació de l'aniversari del 20-S davant la seu de la Conselleria d'Economia. En l'escrit, tots dos aprofiten per denunciar que "la nostra presó és injusta com injust és el nostre judici" i per demanar l'arxivament de la causa: "L’absolució és l’única sortida justa de tot aquest embolic judicial".

"Tard o d’hora les seves mentides i la injustícia cauran", defensen, tot afegint que "quan tot això passi, nosaltres seguirem dempeus, somrients i decidits a seguir el camí al vostre costat per guanyar democràticament el dret a ser República i a viure en un país on les llibertats i la democràcia mai més estiguin devaluades​".

En la carta, que ha estat llegida davant els manifestants que s'han concentrat per reivindicar la mobilització del passat 20-S i per la qual Sánchez i Cuixart són en presó preventiva des de fa onze mesos acusats de rebel·lió, defensen la mobilització i asseguren que va ser una mostra de "dignitat personal i col·lectiva".

"L’èxit de l’1 d’octubre es va començar a forjar aquell dia quan desenes de milers de persones vàreu mostrar durant hores i hores una dignitat personal, una determinació col·lectiva i una convicció cívica i no-violenta com poques vegades abans havíem vist", continua la carta, que defensa que "aquell 20 de setembre va ser el presagi de l’1 d’octubre​".

"Aquella nit vàrem saber del cert que votaríem simplement perquè estàvem decidits a fer-ho, perquè érem imparables. I que votant guanyaríem el combat contra les amenaces, la por, el silenci i la violència que l’Estat ens imposava", asseguren.

La manifestació per demanar l'alliberament dels presos polítics i per recordar els fets del 20-S, quan la Guàrdia Civil va entrar en diverses dependències judicials i es van produir 14 detencions d'alts càrrecs de la Generalitat, ha reunit milers de persones davant la seu d'Economia, a rambla Catalunya amb Gran Via.

Informa:ELNACIONAL.CAT (20-9-2018)

ERNEST MARAGALL SERÀ L'ALCALDABLE D'ERC A BARCELONA EN LLOC D'ALFRED BOSCH

L'alcaldable d'ERC a Barcelona serà Ernest Maragall i no Alfred Bosch. El fins ara líder dels republicans a l'ajuntament ha decidit renunciar, malgrat que el març s'havia imposat en unes primàries internes en què no havia concorregut cap altre candidat. Segons ha pogut confirmar NacióDigital, Bosch ho notificarà formalment aquest divendres a la tarda en una executiva i en una posterior assemblea de la ciutat de Barcelona.

El seu entorn, que fins ara negava aquesta possibilitat, ara només confirma que ell "serà candidat fins que ell ho decideixi", per bé que aquesta decisió ja està presa i es farà saber a la militància d'ERC en les properes hores. Segons fonts del partit, el lideratge de la llista per part de Maragall va acabar-se de tancar dimecres mateix, en una reunió on hi van participar tant l'actual conseller d'Afers Exteriors com Bosch, així com dirigents locals i nacionals.

De fet, segons confirmen diverses veus, tant el president del partit, Oriol Junqueras, com la secretària general, Marta Rovira, estarien al corrent i avalarien aquesta decisió. La cúpula de la formació creu que el perfil de Maragall podia ser més idoni per perseguir l'alcaldia per a ERC, reforçant el perfil d'esquerres i apel·lant al llegat del seu germà, Pasqual Maragall.

LA NOTA D'HUMOR DEL DIA: SÁNCHEZ DEFENSA LA " IMPARCIALITAT " DEL PODER JUDICIAL DESPRÉS DELS INSULTS ALS INDEPENDENTISTES

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha sortit en defensa dels jutges espanyols després de la revelació d'insults a independentistes des de correus corporatius. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit aquest matí la dimissió de Carlos Lesmes, i ha avançat que es posaria en contacte amb ell per parlar sobre la qüestió. Sánchez, que és en un Consell Europeu a Salzburg, ha indicat que encara no han parlat.

"No he tingut temps de llegir els missatges, però no opinem sobre xats privats. Podem garantir a Torra i a aquells que es puguin veure implicats en informacions com aquesta que el govern espanyol confia en la imparcialitat de la defensa judicial", ha apuntat.

"Si estan centrats en fer soroll, nosaltres governarem", ha apuntat Sánchez en referència al PP, que aquest dijous ha estat especialment crític a l'hora de valorar un plagi que hi ha en un llibre del president del govern espanyol revelat pel diari El País. "Aquest govern governa. Si l'oposició vol fer soroll, nosaltres governarem", ha reiterat després.

En aquest sentit, Sánchez ha apuntat que "no tem" que aquest episodi pugui tornar a aixecar dubtes sobre la seva tesi doctoral, que es va fer pública la setmana passada davant les sospites aixecades per Ciutadans durant la sessió de control al Congrés.

TOTES LES REACCIONS ALS ESCÀNDOLS DELS CORREUS DELS JUTGES ESPANYOLS INSULTANT L'INDEPENDENTISME

L’escàndol dels correus electrònics revelats de diversos jutges insultant l’independentisme en un fòrum judicial oficial del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha provocat tot tipus de reaccions entre els partits polítics. El primer e reaccionar, però, ha estat el president de la Generalitat, Quim Torra, a primera hora del matí. Torra ha exigit la dimissió del president del CGPJ, Carlos Lesmes, i ha demanat a la fiscalia que actuï i a Pedro Sánchez que respongui de manera contundent.

Sánchez, però, ha respost tancant files amb el poder judicial i traient ferro a l’escàndol. Ha reafirmat la ‘independència i la imparcialitat’ dels jutges. Ha afirmat que encara no ha pogut veure els correus publicats, però ha afegit que en parlarà amb Torra. No opinem sobre xats privats. El que sí que podem garantir al president Torra o als que es puguin veure incumbits per aquestes informacions, que el govern d’Espanya confia en la independència i la imparcialitat del poder judicial al nostre país en el procés obert contra els líders del procés a Catalunya’, ha dit Sánchez.

El president Carles Puigdemont va citar un piulet del dirigent d’IU, Alberto Garzón, en què deia que la democràcia espanyola té un ‘greu problema’. Puigdemont afegia que la justícia espanyola ‘està en mans de fanàtics amb toga i salva pàtries monàrquics’.

Per la seva banda, la consellera de Justícia, Ester Capella, no ha demanat la dimissió de Lesmes. Capella li ha enviat una carta –també a la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado– mostrant la seva ‘alarma’ pels missatges i li ha demanat d’obrir una investigació per a aclarir els fets, identificar les jutges i magistrats, apartar-los de les causes oportunes i sancionar-los. A Delgado, la consellera li ha requerit que prengui les mesures pertinents i que insti la fiscalia a actuar.

20-S: HISTÒRIA DELS ABUSOS D'UN MAGISTRAT ESPANYOL A L'OMBRA

"20-S: història dels abusos d’un magistrat a l’ombra "


La causa que investiga el referèndum i que instrueix el jutjat número 13, deixa al descobert algunes irregularitats importants que podrien invalidar proves · De moment, ja hi ha quaranta-dues persones investigades
Detall d'un cotxe de patrulla de la Guàrdia Civil, davant el Departament d'Economia

 

Josep Rexach Fumanya

 

‘Vaig sortir de casa i vaig veure que se m’acostaven tres homes. Eren guàrdies civils. Van treure la placa i, com si fos una pel·lícula, em van dir que em detenien. Em van ficar dins un cotxe i em van llegir els drets. Després va venir l’escorcoll a casa meva i al meu despatx, al CTTI. Vaig estar empresonat tres dies, van exhaurir el límit de les setanta-dues hores. Almenys vàrem sortir al cap de tres dies, n’hi ha que encara hi són.’ Aquest és el testimoni d’un dels dotze alts càrrecs del govern que el dia 20 de setembre de l’any passat, de bon matí, van ser detinguts per la Guàrdia Civil en un operatiu que pretenia evitar el referèndum, però que no ho va aconseguir: el referèndum es va fer al cap d’onze dies.

Aquell dia va ser una jornada llarga, amb quinze detinguts, una quarantena d’escorcolls i un setge continuat de més de vuit hores a la seu de la CUP. L’estat havia activat tots els aparells: el judicial, el mediàtic i el policíac, per evitar el primer d’octubre amb una acció repressiva sense precedents. Aquell mateix dia, mentre la Guàrdia Civil assaltava departaments de la Generalitat i la policia espanyola assetjava la seu de la CUP, el govern espanyol enviava milers de policies amb vaixells per reprimir la població. Aquell dia milers de manifestants van sortir al carrer. Un any més tard, la instrucció del cas que va desencadenar l’onada de detencions encara no ha acabat. Continua al marge de la investigació de Pablo Llarena al Suprem i, segons que ha pogut saber VilaWeb, ja inclou quaranta-dos investigats. I pot haver haver-n’hi més.

Molt abans de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i que l’estat es querellés contra el govern per l’organització del referèndum, ja hi havia una investigació oberta de feia mesos. La dirigia el magistrat del jutjat 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer. Aquest jutge investigava els preparatius del referèndum a l’ombra, en una causa secreta, donant instruccions a la Guàrdia Civil i a la policia espanyoles. Després ho negava, i amb l’argument que no investigava el primer d’octubre va refusar que la CUP es personés en la causa. Però ahir mateix, tal com va confirmar el col·lectiu d’advocats Drets, Ramírez va admetre que investiga els preparatius del referèndum del 15 de maig de 2017 ençà.

ANONYMUS REVELA LA IDENTITAT DEL TERCER JUTGE DELS CORREUS INSULTANTS

El grup Anonymous ha fet pública la suposada identitat d'un tercer jutge que va participar en els correus insultants contra l'independentisme. Segons ha publicat aquest grup a Twitter, seria José Carlos Martin Martín.

El magistrat seria el que afirma que els independentistes són un "virus", i que va marxar del seu poble "per tal que no infectés el seu fill".

Anonymous també cita Carlos Peinado Domínguez. El magistrat hauria dit que els independentistes són una "grip separatista", i també que "el Codi Penal, (...) serà l’única manera de deixar clar a alguns que mai no poden situar-se per sobre de la llei”.

El primer nom que ha donat Anonymous és el del president de la sala 14 de l'Audiència Provincial de Barcelona, Agustín Vigo Morancho.

Anonymous ha afirmat que Vigo Morancho és qui compara la situació a Catalunya amb el nazisme, també tracta els independentistes de "colpistes" i diu que "se’ls ha d’imputar i, si són innocents, ja ho dirà la sentència que es dicti en el seu dia. Amb els colpistes no es negocia, ni es dialoga”. Afegeix que aquest jutge té un blog personal on ha criticat que el govern de Pedro Sánchez "ha pactat amb colpistes, independentistes i terroristes", en al·lusió a la moció de censura.

Infiorma:ELNACIONAL.CAT (20-9-2018)

UNA QUINZENA D'EURODIPUTATS DENUNCIA A LA UE L'ESCÀNDOL DEL CORREU DELS JUTGES

Una quinzena d'eurodiputats han posat aquest dijous en coneixement de la Comissió Europea els correus dels jutges espanyols contra els independentistes i els han demanat que ho investiguin. Entre els signants s'hi troben els catalans Jordi Solé i Josep Maria Terricabras (ERC) així com Ramon Tremosa (PDeCAT), però també diputats de Bèlgica, Eslovènia, Portugal, Regne Unit, Irlanda o Itàlia.

En el seu escrit, on enllacen les notícies sobre els correus dels jutges, els eurodiputats pregunten a la Comissió Europea si pensen obrir una investigació sobre aquests fets. A més, qüestionen de quina manera "la comissió pot explicar com aquestes converses entre els jutges espanyols poden ser compatibles amb la independència judicial i amb el respecte a l'estat de dret" i també "si la imparcialitat està garantida als judicis" del cas 1-O.

Violation of judicial independence in #Spain:

15 MEPs send today a Written Question to the European Commission with the leaks of emails exchanges between Spain's judges against Catalan pro-independence leaders pic.twitter.com/T9quymO0Y4
— Ramon Tremosa (@ramontremosa) 20 de septiembre de 2018

COMENCEN LES CONCENTRACIONS DAVANT LA CONSELLERIA D'ECONOMIA

Treballadors i ciutadans s’han començat a concentrar davant la seu del departament d’Economia aquest dijous 20 de setembre per recordar que fa un any la Guàrdia Civil va entrar a la conselleria, cosa que va generar la mobilització de la població durant tot el dia. Un dia i una nit de protesta pacífica que va provocar que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el llavors president de l’ANC i ara diputat, Jordi Sànchez, entressin en presó preventiva, el 16 d’octubre farà un any.

La concentració de gent davant el departament d’Economia ha obligat aquest migdia ha tallar la circulació de vehicles a la Rambla de Catalunya en el tram comprès entre els carrers Diputació i Gran Via, segons ha informat la Guàrdia Urbana.

Aquest vespre a les 19.30h Òmnium Cultural i l’ANC han convocat la ciutadania a tornar-se a concentrar davant la seu del departament d’Economia. Una concentració que comptarà amb parlaments i també amb actuacions musicals. Amb tot, molta gent ha començat a concentrar-se ja a mig matí.

De fet, cap a les 11h les dones de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han rebut un aplaudiment per part de treballadors i ciutadans a la porta de l’edifici, acompanyats pel vicepresident del govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès.

Els manifestants han lluït llaços grocs i han portat cartells amb les cares d’alguns dels empresonats, com l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell o el president d’Esquerra Republicana (ERC) i exvicepresident de la Generalitat Oriol Jonqueras.

En el transcurs de la concentració, els manifestants han penjat una pancarta al costat de l’entrada del departament amb la frase “Seguim determinats, vencerem” i han enganxat papers de colors amb missatges de suport als presos i a les seves famílies.

Informa:ELNACIONAL.CAT (20-9-2018)

20-S: ELS PRIMERS DETINGUTS DEL PROCÈS

Un abans i un després, un punt d’inflexió en el Procés. El 20 de setembre del 2017, avui fa un any, va suposar el primer tast de la repressió de l’Estat i la primera demostració de la capacitat de resposta de l’independentisme. Des de feia setmanes, el govern espanyol havia escollit la via penal per frenar el referèndum de l’1 d’octubre, a diferència del 9-N o fins i tot de les consultes municipals que van començar el 2009 a Arenys de Munt. La investigació que havia obert el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona pel cas Santi Vidal es va convertir en l’eina estatal per frenar tots els preparatius de l’1 d’octubre. I tot va esclatar el 20 de setembre.

A primera hora del matí, agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil van entrar a diferents departaments de la Generalitat per desmantellar qualsevol infraestructura preparada per al referèndum. En total, van fer 41 escorcolls i van detenir 15 alts càrrecs, entre els quals hi havia el llavors secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové, i també el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, dos dels cervells de l’1-O. Però aquell macrooperatiu policial no va quedar sense resposta. L’independentisme va sortir al carrer per rebutjar l’actuació policial, però, sobretot, per avisar que estaven disposats a defensar el referèndum fins al final. Milers de ciutadans es van passar hores i hores davant la seu de la conselleria d’Economia.

“En aquesta mobilització és quan l’Estat veu que perd el control de la situació i d’aquí se’n deriva la seva contundència”, explica el professor de ciència política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ivan Serrano. Una contundència que pocs dies després es va traduir en una querella per sedició del llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, contra els líders de l’ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium, Jordi Cuixart -empresonats des de fa 11 mesos-. Per al catedràtic de dret penal de la UOC Josep Maria Tamarit, la mesura és “desproporcionada i abusiva, i demostra la gran feblesa de l’Estat” per frenar el moviment independentista per la via del “diàleg”. De fet, considera que per aquella mobilització no es pot imputar un delicte de sedició ni tampoc “atribuir la responsabilitat” a dues persones que “van intentar desconvocar” la concentració. “Si no és possible individualitzar la responsabilitat, es demostra que la via penal no és l’adequada”, defensa.

LA CUP DENUNCIA QUE ENCARA A HORES D'ARA HI HA "VIGILÀNCIES POLICIALS A LA SEVA SEU"

Un any després que desenes d'agents de la Policia Nacional rodegessin la seu de la CUP el 20-S, els cupaires denuncien que aquesta "vigilància policial" encara dura. De fet, asseguren que ja es va produir dies abans que la policia intentés entrar a la seva seu. Precisament, un informe de la Brigada d'Informació explica que l'edifici del carrer Casp va estar vigilat des de primera hora del matí d'aquell 20 de setembre. Ara els anticapitalistes asseguren que aquella vigilància no s'ha aturat, sinó que encara hi ha agents "de paisà" que supervisen els moviments que fan els cupaires.

"Seguim tenint cossos i forces policials de l'Estat al voltant de la seu i prenent nota de tots els nostres moviments", ha explicat l'exdiputada i membre del secretariat nacional de la CUP Mireia Boya, que ha assegurat que els fets són un "abús d'autoritat que no respecta ni les seves normes democràtiques". "Estem segurs que la repressió no ha acabat", ha dit. En aquest sentit, l'exdiputada ha afirmat que han informat d'aquests fets el departament d'Interior: "Esperem que ens ajudin a aclarir qui són aquestes persones". Segons Boya, encara no han obtingut resposta.

Els cupaires han fet una roda de premsa davant la seva seu per recordar que la Policia Nacional va envoltar l'edifici durant més de set hores el 20 de setembre de l'any passat. L'exportaveu del secretariat nacional de la CUP Núria Gibert ha denunciat els fets i ha assegurat que era una operació que "buscava terroritzar". "No van passar per sobre dels nostres cossos i no passaran per sobre de les nostres consciències", ha afirmat Gibert.

L'ACAMPADA INDEPENDENTISTA NO DEIXARÀ SANT JAUME PER LA MERCÈ

Els integrants de l'acampada independentista que roman des de l'11 de setembre a la plaça de Sant Jaume i que s'ha posat com a data final de la protesta el dia en què es “proclami la república catalana” no abandonarà la plaça durant les festes de la Mercè. Els acampats han explicat que després d'haver mantingut diverses converses amb càrrecs polítics i amb entitats culturals col·laboraran “facilitant el desenvolupament de les activitats previstes” durant les festes. Els independentistes concedeixen reduir el nombre de tendes però no a perdre la seva posició a la plaça, ja que la intenció, a curt termini, és evitar que pugui accedir a Sant Jaume qualsevol protesta que reivindiqui la unitat d'Espanya, exigeixi el castellà a l'escola o homenatgi la Policia Nacional o la Guàrdia Civil.

Les festes de la Mercè comencen divendres i la plaça de Sant Jaume és un dels escenaris principals de la celebració. Si l'acampada seguia com fins ara, ocupant bona part de la plaça, la Guàrdia Urbana podria desallotjar-la emparant-se en el fet que la protesta podria representar un risc per a la seguretat dels que participin en els actes de la Mercè. Un desallotjament que no interessava ni a l'equip de govern ni als mateixos acampats. Aquests últims consideren que és el moment de preservar i impedir que col·lectius contraris a la independència exerceixin el seu dret a la manifestació dins de la plaça. De fet, diumenge passat els acampats, amb membres dels CDR i altres militants i simpatitzants independentistes, van evitar que accedís a la plaça una manifestació a favor del castellà a les escoles catalanes. El 29 de setembre tenen previst concentrar-se a la plaça un grup de membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional disposats a homenatjar els seus companys que l'1 d'octubre van intentar impedir el referèndum. L'acampada independentista considera que no pot perdre la posició durant les festes de la Mercè, per estar preparats perquè els agents no puguin accedir a la plaça el dia 29.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL CONTRA EL TERRORISME JUDICIAL ESPANYOL: TORRA EXIGEIX LA DIMISSIÓ DEL PRESIDENT DEL PODER JUDICIAL I L'ANUL·LACIÓ DE LES CAUSES

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha exigit la dimissió immediata del president del Consell General del Poder Judicial i ha demanat la nul·litat de les causes dels processats pel cas 1-O. En una declaració institucional aquest dijous al matí en relació a la filtració de correus privats de jutges espanyols que revelen odi als independentismes, el president ha assegurat que "no hi ha seguretat jurídica a l'Estat".

Torra ha considerat que els fets són "d'una gravetat extraordinària" i ha exigit la inhabilitació immediata dels jutges."És un comportament inacceptable i una demostració més de l'absència absoluta de la imparcialitat de la justícia espanyola. Els correus qüestionen els fonaments de qualsevol estat democràtic i de dret", ha sentenciat.

Per aquest motiu, a més, el president ha instat la Fiscalia a obrir una investigació per aclarir els fets i prendre mesures contra els responsables. Torra ha anunciat que ja ha encarregat un informe jurídic per estudiar les accions que emprendrà el Govern i ha revelat que avui mateix parlarà amb el cap de l'Executiu espanyol, Pedro Sánchez, per demanar una "resposta immediata i contundent".

El president ha afirmat que "una part del poder judicial té un interès directe en les causes que estan jutjant i mostren un favoritisme i parcialitat" i per això ha exigit nu·litat de totes les instruccions en relació al procés i la llibertat immediata de tots els presos.

D'altra banda, el Govern també instarà les autoritats europees a que "actuin amb Espanya i les seves mancances democràtiques". En concret, es dirigiran a la Comissiaria de Justícia Europea.

Informa:ELNACIONAL.CAT (20-9-2018)

TORRA, TORRENT I ELS CONSELLERS ANIRAN A LA MANIFESTACIÓ DE LES 19,30 A LA SEU D'ECONOMIA :TOTS AL CARRER PER L'ANIVERSARI DEL 20-S !

Arriba el primer aniversari d'una de les jornades que van marcar la tardor de l'any passat i els mesos posteriors: el 20 de setembre. Aquell dimecres ben d'hora al matí, la Guàrdia Civil va dur a terme una quarentena d'escorcolls, entrant a cinc conselleries del Govern català a més de nombrosos edificis d'organismes públics, la seu de la CUP i domicilis particulars. En el marc d'aquesta operació, que tenia com a objectiu impedir la celebració del referèndum de l'1-O, es van detenir 14 alts càrrecs de la Generalitat.

Al llarg de la jornada, milers de persones van anar concentrant-se espontàniament davant de les portes de la seu del Departament d'Economia, on hi havia agents de la Guàrdia Civil duent a terme l'escorcoll. Al vespre, la concentració per protestar per l'acció judicial havia crescut tant que ocupava la Gran Via i els carrers més propers.

Ara, un any després, l'independentisme vol commemorar aquella jornada i ho farà amb concentracions a diversos punts significatius de Barcelona. Les convocatòries comencen al matí i està previst que algunes, especialment la de davant d'Economia, s'allargui fins entrada la nit.

ELS CORREUS PRIVATS DELS JUTGES ESPANYOLS DEMOSTREN L'ODI CAP A L'INDEPENDENTISME

Jutges d’arreu de l’Estat van desqualificar el moviment independentista a través del correu electrònic oficial del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) des de principis de setembre i fins a la negativa d’Alemanya d’extradir Carles Puigdemont, segons informen aquest dimecres ’Elmon.cat’ i ’Eldiario.es’. Ambdós mitjans han tingut accés a milers de correus electrònics en què jutges d’arreu d’Espanya opinen sobre el procés independentista bé sigui insultant els líders polítics que l’encapçalaven –molts dels quals ara en presó preventiva o exiliats- bé sigui qualificant penalment accions com les del 20 de setembre, que en alguna ocasió es titlla obertament de sedició. El PDeCAT ja ha anunciat que demanarà la compareixença urgent de la ministra de Justícia al Congrés perquè doni explicacions.

Als correus electrònics, enviats des del compte corporatiu del CGPJ, alguns magistrats es mostren preocupats per la situació a Catalunya ja a principis de setembre, i pregunten, per exemple, què passaria als companys que hi exerceixen en cas que es declarés la independència.

Alguns afirmaven que havien tingut accés a testimonis “esquinçadors” sobre la situació que es vivia en aquells dies a Catalunya, però confiaven que l’Estat sabria imposar-se al que consideraven un desafiament a l’estat de dret.

N’hi ha que afirmen haver exercit a Catalunya, i que des del 2012 s’havia creat una situació d’inoculació d’odi a la societat des de les forces independentistes, per la qual cosa el que havia de passar després “es veia venir”.

PUIGDEMONT SOBRE ELS CORREUS DELS JUTGES: " SI NO HI HA CONSEQÜÈNCIES EL SISTEMA JUDICIAL FARÀ AIGÜES "

El president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, ha reaccionat a la publicació en exclusiva per part de 'El Món' de part dels correus electrònics de jutges espanyols en els quals els qualifiquen els líders independentistes de "colpistes", "nazis", "virus" o "gemen". Puigdemont ha assenyalat en una piulada a Twitter que "això és tan greu que si no hi ha conseqüències, el sistema judicial espanyol de la monarquia farà aigües definitivament".

El president a l'exili es pregunta: "En mans de qui està un dels pilars de tot sistema democràtic?"

En un altre missatge, Puigdemont afirma que "el colpisme de les togues és l'assignatur apendent" de la democràcia espanyola.

Informa:ELMON.CAT (20-9-2018)

EL COL·LECTIU PRAGA DENUNCIA QUE LA MANIFESTACIÓ DE POLICIES PER CELEBRAR l'1-O ÉS IL·LEGAL

El col·lectiu de juristes Praga ha denunciat aquest dimecres a través de Twitter que la manifestació convocada per sindicats policials espanyols a Barcelona per celebrar les càrregues de l'1-O és "il·lícita". Concretament, citen l'article 1.3 de la Llei Orgànica Reguladora del Dret de Reunió.

La manifestació, segons argumenten, té com a finalitat "celebrar una vulneració massiva de drets fonamentals de la ciutadania de Catalunya" per part de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. I titllen l'actuació durant la jornada del referèndum de "desproporcionada".

De fet, el Consell d'Europa va incloure la violència policial de l'1-O, que ara els sindicats volen homenatjar, al seu informe anual de vulneracions dels Drets Humans i han demanat reiteradament al govern espanyol que investigui l'actuació policial d'aquella jornada.

La manifestació ha estat convocada pel sindicat Jusapol el proper 29 de setembre, dos dies abans del primer aniversari de l'1-O, i crida a homenatjar els agents que van participar en l'operació Copèrnic. A la nota del sindicat, lamenten que "són mereixedors d'aquest reconeixement públic que, per diversos motius, se'ls ha negat".

Sota el lema "Por todo lo que hemos vivido juntos, por un objetivo común", se celebrarà una concentració a plaça Sant Jaume ―on també hi ha l'Acampada per la Llibertat― i s'entregarà a cada agent "un regal commemoratiu com a reconeixement al seu esforç i entrega".

El cost de l'operació Copèrnic va ascendir a 87 milions d'euros, amb un desplegament estable de 4.500 efectius que, en el cas dels dies 30 de setembre i 1 i 2 d'octubre, va arribar als 6.000, segons l'aleshores ministre d'Interior Juan Ignacio Zoido.

Informa:ELNACIONAL.CAT (20-9-2018)

PROU, PROU, PROU! : JxCAT I ERC NO ES POSEN D'ACORD SOBRE LA DEFENSA DELS DIPUTATS REPRESALIATS EN UNA REUNIÓ ALS LLADONERS

JxCat i ERC s’han reunit aquest matí amb els presos polítics als Lledoners per buscar un acord decisiu per a la legislatura: acatar o no la suspensió dels diputats processats per rebel·lió ordenada pel jutge Pablo Llarena. Ha estat una reunió conjunta que, per qüestions de logística, era l’única possible amb tots els actors implicats abans del debat de política general.

Segons fonts consultades per VilaWeb, la cimera no ha permès tancar un acord però les converses continuaran. Després de la suspensió del darrer ple, el mes de juliol, per falta d’un acord entre els dos socis de govern, en el debat de política general es posarà a prova la unitat independentista. JxCat manté l’opció perquè sigui el ple de la cambra qui decideixi finalment si els diputats han de ser suspesos o no, en una votació que es produiria després d’un dictamen de la comissió de l’estatut dels diputats. La CUP també ha defensat que ha de ser el ple qui en tingui l’última paraula.

PUIGDEMONT: " NO HI CAL CAP SENTÈNCIA QUE ENS OBLIGUI A DEIXAR L'ESCÓ "

L'expresident Carles Puigdemont ha assegurat aquest dimecres que només són "els ciutadans" qui poden demanar-li no seguir com a diputat. En aquest sentit ha remarcat que serà el Parlament qui decidirà -perquè així ho diu la llei- si ha de deixar o no l'escó però s'ha mostrat "absolutament convençut" que la cambra protegirà els seus membres "com el poder judicial ha fet amb el jutge Llarena". Aquestes declaracions arriben en un moment en què l'independentisme negocia com fer front a aquesta suspensió.

"No hi ha cap sentència que ens obligui a deixar l'escó", ha afegit. A més, ha recordat que va ser escollit com a cap de llista de Junts per Catalunya, una llista "que va obtenir un enorme suport". Puigdemont ha fet aquestes declaracions des de Hasselt (Bèlgica), on ha fet la conferència inaugural del curs de Dret Internacional i Europeu del PXL University College

Informa:NACIODIGITAL.CAT (19-8-9-2018)

EL JUTGE IMPUTA ROGER ESPAÑOL, EL JOVE QUE VA PERDRE UN ULL PER PILOTA DE GOMA

El jutge que investiga les càrregues durant el referèndum de l'1-O ha imputat avui Roger Español, el jove que va perdre un ull per una pilota de goma llançada per la policia espanyola aquell dia.

El magistrat ha citat a declarar Español com a investigat, argumentant que té una gravació on apareix llançant una tanca metàl·lica contra els agents de la Policia Nacional que van intervenir per impedir el referèndum a l'escola Ramon Llull de Barcelona, abans de rebre ell l'impacte de la pilota de goma.

Informa:ELNACIONAL.CAT (19-9-2018)

TORRA, TORRENT I ELS CONSELLERS ASSISTIRAN A LA CONCENTRACIÓ DEL PRIMER ANIVERSARI DEL 20-S

El president de la Generalitat, Quim Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident, Pere Aragonès, i els consellers del seu govern assistiran a la concentració que han organitzat per a aquest dijous l'ANC i Òmnium Cultural per reivindicar el primer aniversari de la protesta davant de la Conselleria d'Economia que va portar a la presó Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

L'acte s'ha convocat a les 19.30 hores en la confluència de la Gran Via amb rambla Catalunya amb el lema "Hi vam ser i hi tornarem a ser. No ens aturarem!", un acte que tindrà un "protagonisme dominant" per als dos líders sobiranistes, encara a la presó. Només el conseller d'Interior, Miquel Buch, no hi assistirà perquè estarà controlant el dispositiu de seguretat al centre d'operacions.

El lloc elegit és a tocar d'on es troba la Conselleria d'Economia, on el 20 de setembre del 2017 es va convocar una concentració de protesta per les detencions d'alts càrrecs de la Generalitat vinculats a l'1-O, mentre a l'interior s'estava produint un escorcoll de la Guàrdia Civil.

Torra, Aragonès i els consellers volen recordar i criticar el que va passar aquella jornada al Departament d'Economia, i igualment els mètodes que des de l'Estat es van fer servir per intentar aturar la preparació i celebració de l'1-O.

Des de l'entorn del president de la Generalitat asseguren que Torra creu que aquest ha de ser un dia per recordar la "valentia, el coratge i el lideratge pacífic i democràtic dels Jordis". "El 20-S va ser una agressió contra la democràcia i les institucions catalanes", asseguren les mateixes fonts.

Informa: ELNACIONAL.CAT (18-9-2018)

CIUDADANOS IMPULSA UNA LLEI PER EVITAR QUE EL CATALÀ SIGUI UN REQUISIT PER ALS FUNCIONARIS

Ciutadans portarà al ple del Congrés de la setmana que ve una proposició de llei per "eliminar barreres lingüístiques" entre els funcionaris de tot l'Estat que volen anar a treballar a comunitats com les Balears, Catalunya o el País Valencià. La proposició ha rebut el nom de Llei per garantir la igualtat en l'accés i promoció dels treballadors públics sense discriminació per raons de llengua.

Segons defensa el líder del partit, Albert Rivera, es tracta d'afavorir que un funcionari pugui treballar "en qualsevol racó d'Espanya sense que se li pugui exigir el coneixement de la llengua cooficial d'aquella comunitat". Ciutadans creu que saber aquestes llengües ha de ser "un mèrit però mai una barrera" i, per contra, proposa que els funcionaris facin "voluntàriament" cursos per aprendre aquestes llengües. "Hem de primar el servei públic per sobre de les identitats", ha manifestat.

Amb aquesta llei Ciutadans proposa que es consideri "discriminatori" exigir a un funcionari que ha de saber, per exemple, el català per treballar a Catalunya. La formació sosté que ha de ser un "mèrit" i que s'ha de valorar quina és la necessitat del coneixement de la llengua segons el lloc de treball que ocupi.

L'AJUNTAMENT PACTA AMB ELS ACAMPATS A LA PLAÇA DE SANT JAUME UNA TREVA PER LES FESTES DE LA MERCÈ

L'Ajuntament de Barcelona ha acordat aquest dimecres amb els acampats de la plaça Sant Jaume que la protesta sigui "compatible" amb les activitats que s'han programat en aquest espai durant les festes de la Mercè. Això és el que ha dit el tercer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, Jaume Asens, que ha explicat que els concentrats debaten aquesta nit en assemblea com "reduir" la protesta per fer-la "compatible" amb les festes. "Esperem que en les pròximes hores o dies es pugui modificar [la protesta]", ha dit Asens. Segons ha explicat, una de les opcions que contemplen els acampats és reduir la protesta a quatre tendes de campanya i que una d'elles ocupi el centre de la plaça.

Asens ha remarcat que han trobat una "bona disposició" per part dels acampats per fer la protesta "compatible" amb les festes. Ha explicat que, un cop determinin la "fórmula" per "reduir" la concentració, comunicaran aquesta decisió a l'Ajuntament. "Tenim els telèfons respectius i estarem en contacte permanent", ha indicat.

El tercer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament ha reclamat als concentrats que facin una "pausa" en la protesta. Asens ha dit que les festes també són un "espai de reivindicació", especialment "en un moment d'excepcionalitat", però ha apel·lat a la "responsabilitat" i al "sentit comú" per fer que els veïns puguin "gaudir" de les festes.

Asens ha explicat que l'Ajuntament va començar a establir converses amb els acampats el dilluns per tal de conèixer les seves reivindicacions i intencions i per dir-los que"l'acampada en els termes en els quals està ara" és "incompatible" amb les diferents activitats culturals que es desenvolupen a la plaça Sant Jaume durant les festes, com els capgrossos i els castellers.

Informa:ELMON.CAT (19-9-2018)

EL COL·LEGI D'ADVOCATS DE BRUSEL·LES DÓNA CARBASSA A L'ATAC ESPANYOL AL BUFET DE BOYE

El Col·legi d'Advocats de Brussel·les ha donat carbassa a l'eurodiputat ex-UPyD Enrique Calvet, que va denunciar-hi els advocats del president a l'exili, Carles Puigdemont, per un error de traducció en l'acusació que aquests van presentar contra el jutge Pablo Llarena.

El Col·legi d'Advocats de Brussel·les ha descartat investigar els advocats belgues. La suposada manipulació va ser denunciada per Enrique Calvet, que també va presentar una queixa a l'òrgan col·legial de Madrid contra l'advocat Gonzalo Boye.

El Col·legi d'Advocats de Brussel·les, on estan col·legiats dos dels advocats de Puigdemont, Michèle Hirsch i Christopge Marchand, ha conclòs que no se'ls pot retreure cap falta deontològica i considera un "error" la mala traducció de les paraules de Llarena, segons consta en la resposta a la denúncia de Calvet. En l'escrit, el president del Col·legi de Brussel·les, Michel Forges, informa l'eurodiputat que ha contactat amb Hirsch i Marchand per escoltar la seva versió i que després d'un "examen atent" de les dades considera que no hi ha dubtes deontològics.

"No tinc intenció de donar més seguiment a la seva queixa", ha notificat Forges a l'exmembre d'UPyD, i ha conclòs que la situació denunciada es deriva "manifestament d'un error de traducció", que no és "personalment imputable" als lletrats i que ja ha estat corregit davant el Tribunal de primera instància encarregat del cas a Brussel·les.

TRETZE AGENTS MÉS DE LA POLICIA ESPANYOLA INVESTIGATS PER LES CÀRREGUES DE L'1-O

Tretze agents més de la Policia Nacional espanyola seran investigats per les càrregues de l'1-O a l’escola Ramon Llull de Barcelona. Van ser les càrregues en les quals Roger Español va perdre un ull. El jutjat d’instrucció 7 de Barcelona està analitzant vídeos i imatges per determinar quina va ser l’actuació dels agents. Amb aquesta decisió ja són 22 els agents investigats.

Segons un fragment de la resolució judicial, que ha avançat Voz Pópuli, el jutge considera demostrat que "es produeixen diversos trets de pilota, 17 en total", i que "un tret colpeja directament la cara de Roger Español, que cau al terra". En aquest sentit, afegeix: "No es pot veure a les imatges el número identificatiu de l'agent que efectua el tret".

La decisió s'ha pres després d'analitzar 390 fotografies i més de nou hores de vídeo, a més de les gravacions de la mateixa policia.

El jutge ha acceptat la petició de la Fiscalia de citar Roger Español com a afectat, però també com a investigat. "En un moment determinat abans de patir les seves greus lesions llança una tanca metàl·lica a un agent i també dona una puntada a una d'aquestes tanques, que xoca per darrere amb un agent", justifica.

La setmana passada, ja van ser imputats cinc agents: tres per la càrrega a l'escola Àgora, un per l'Escola Pia de Sant Antoni i un per l'escola Infant Jesús, les tres escoles a Barcelona. De la mateixa manera, fa dues setmanes el mateix jutge va citar tres agents per actuacions "desproporcionades i perilloses" a l'IES Pau Claris, i un altre a l'Escola Mediterrània. En total són 22 els agents investigats.

Informa:ELNACIONAL.CAT (19-9-2018)

Subcategories

ESPANYA ESTÀ DISPOSADA A MATAR SI CAL

 

"365 dies després"
«Aquesta vesprada molts ens trobarem al carrer, en aquella mateixa cruïlla. Els dos Jordis no hi seran, però nosaltres sabrem avui molt millor que no pas fa un any a quin monstre ens enfrontem»

 

 Vicent Partal

 

Avui fa un any molta gent vàrem acudir a la porta del Departament d’Economia i a la porta de la seu de la CUP. A defensar les institucions catalanes, agredides per l’estat espanyol. Quan ja era negra nit, i intentant resumir què es palpava en aquella cruïlla de la rambla Catalunya i la Gran Via, vaig parlar amb Jordi Sànchez.

El president de l’ANC estava esgotat, però, com sempre, el seu cap anava fent càlculs i més càlculs. Parlava d’aquella manera tan peculiar com parla quan és enmig d’una massa de gent. No et mira gairebé mai als ulls, tret de quan ha de remarcar amb força una dada. Perquè els seus ulls són un radar intens i en tot moment miren la gent, provant d’escrutar en cada gest un missatge, alguna cosa que li done una pista per a entendre què passa. Entre la cridòria, li vaig dir que jo creia que aquells guàrdies civils no els havien de deixar eixir d’allà dins. Que la gent estava disposada a acampar tantes hores com calgués i que l’estat havia travessat una ratlla que simplement no es podia tolerar. Però ell va ser contundent. Molt contundent. Em va dir que allò que jo li deia era un error monumental i que la manifestació havia de desfer-se, que ells cercarien la manera de dur la gent a un altre lloc perquè estaven completament convençuts que aquella batalla era errònia, pocs dies abans del referèndum. I va insistir a dir-me que calia, de totes passades, facilitar el final d’aquell enfrontament i deixar eixir la comitiva judicial i policíaca.

Ho he explicat unes quantes vegades, això, perquè d’entrada em reforça aquesta ràbia immensa, inabastable, que sent de veure’ls –ells dos– a la presó, acusats precisament de fer la cosa contrària de la que jo mateix sóc testimoni que van fer. Però també perquè moltes voltes, en veient què ha passat després, m’he preguntat si no respondre fins al final a aquella provocació i mirar d’apagar la insurrecció espontània que havia nascut de la gent havia estat la millor decisió.

En tot allò que va passar els mesos de setembre i octubre de l’any passat hi ha, i aquest en seria un cas paradigmàtic, un equilibri difícil entre la pressió popular i els lideratges, gens estrany als processos revolucionaris de qualsevol indret del món.

I quan mire enrere crec que possiblement una de les coses que ens ho va complicar més tot és que no mesuràrem bé la natura de l’enfrontament. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no crec que es poguessen imaginar, avui fa un any, que després d’haver pactat amb la Guàrdia Civil que s’enfilarien als seus cotxes per a demanar a la gent que tornàs a casa serien acusats de rebel·lió per haver-hi pujat, i que allò els duria a una presó i que intentarien tancar-los-hi trenta anys. Ara és moda entre els unionistes de dir que ja sabíem què podia passar, però això és mentida. Perquè ningú no podia esperar que un sistema que es denomina democràtic pogués violentar totes les seues regles, només pel fet de sostenir una proposta política de part, ni que fos la de la unitat de l’estat. Llegeix més...

Visites Rebudes

08182743